Piramides i altres estrujades de coco

Avui he llegit un post al blog de'n Marc, el meu cunyat, sobre ovnis, piramides i altres coses per l'estil. Jo no sabia que li interessin aquestes coses. Us explicaré les meves opinions i conclusions sobre el tema en general ja que penso que tot i quan dic tot vull dir TOT!!!!, està relacionat.

En primer lloc, us heu adonat de les similituds entre les cultures egipcia i centro-americanes? Bé, les dues construeixen piràmides (amb diferents models, esclar pero piràmides al fi i al cap). Les dues momificaven els seus morts ( si més no els més importants). El Popol-vuhl, el llibre sagrat dels maies, té coincidencies més que significatives amb la Bíblia, i els noms dels seus personatges en alguns casos son clavats als de la Biblia i en altres casos són misteriosament semblants.

Diu la llegenda que l'illa de l'Atlàntida estava al mig de l'oceà Atlàntic i es va enfonsar (Déu sap perquè, potser un cataclisme natural o potser un accident, o qui sap). La cuestió es que part dels seus habitants van a haver d'emigrar. Alguns ho van fer cap a Àfrica i altres cap a Amèrica. Degut a que eren molt avansats, els van agafar com a Déus (entre d'altres a Osiris, o el Déu Quetzalcóatl dels azteques que tenia la pell blanca i era albí).

La qüestió es que els mites que parlen d'aquests déus expliquen que van arribar de l'extranger i que eren molt savis. I cal notar que en ambdues civilitzacions es va produïr un salt espectacular en un moment donat, de ser pobles nómades de pastors-recolectors, van passar a ser sedentaris i van desenvolupar una cultura de la nit al dia (cultura que inclou coneixements d'agricultura avansada, astronomia, arquitectura, matemàtiques, etc...). Curiós no?

Vull fer notar la semblansa entre la llegenda de l'Atlantida i els seus emigrants amb l'historia de Superman. Molt curiós també.

La mitologia Sumeria parla de gegants, gegants que van apareixer del no res i que van aparellarse amb les natives donant lloc a una rassa de superhomes. Que els van ensenyar el mateix : agricultura, matematiques, astronomia, hidraulica, arquitectura...I els sumeris i babilonis també construïen algo semblant a les piramides, els famosos Zigurats. I la mateixa biblia té referencies múltiples a gegants, visitants, viatgers (fixeu-vos que molt poques vegades utilitzen la paraula àngel, això es una invenció que van fer cap al segle II d.C. que va ser quan van decidir eliminar la majoria d'Evangelis existents i deixar-ne només cuatre, previa modificació allà on calia ( apart fixeu-vos que la Biblia que coneixem es una traducció d'una traducció. O sigui, una traducció de la versió grega i no de l'original. Així que conté tots els errors de traducció que van cometre els grecs i apart tots els que van cometre els que la van traduïr del grec).

En fi, parlant de les piramides, he llegit un llibre molt interessant sobre les d'Egipte on explica entre d'altres coses, que si un mesura els passadissos de la Piramide de Gizeh, utilitzant la mesura de l'època, el colze (que van heretar els jueus, que van escriure la Biblia- recordeu que les mesures de l'Arca de Noé i del temple de Salomó, es donen en colzes.), resulta que els canvis de direcció, encreuaments, portes, etc.; señalen exactament (molt exactament!) una cronologia dels fets més importants de la historia universal (incloses la primera y la segona guerra mundial, la bomba d'Hiroshima, l'assassinat de Kennedi, etc...). Curiós no?

Apart, més tard la Piramide era utilizada com a camí iniciatic pels que serien els grans mestres de la tradició hermética que va iniciar Hermes Trimesgisto (que més tard van agafar els grecs com a Déu, pero que no era més que un home com vosaltres i jo), d'aqui el seu nom i fixeu-vos que hermètic vol dir algo tancat i inaccessible, misteriós... D'aquesta tradició es diu que van ser iniciats Abraham o el mateix Jesús de Natzaret (de qui es diu que els anys perduts, que no apareixen al Nou Testament, els va passar al monestir de Qumran, estudiant els misteris hermétics fins que va esdevenir un mestre). D'aquesta tradició se'n deriva tota la filosofia occidental, comensant per la grega que en va agafar les idees més interessants i les va adaptar. El cas més flagrant es el del món de les idees de Plató, que es un plagi del Principi del Mentalisme de l'Hermetisme.

En fi, podria estar escribint hores i hores i no acabaria mai.

La big city

La gran ciutat, la gran metropolis. Aquesta ciutat es un monstre i ho acrediten els seus prop de 22 milions d'habitants i el fet de que gairebé la majoria viuen en cases i no en pisos. La ciutat es immensa, interminable. Es el primer que un veu quan arriba en avió : la ciutat s'extén en totes direccions i no s'acaba mai.

Quan un hi es a dins costa una mica més de notar. Pero depenent d'on li toqui anar les distancies es fan dificils de creure. Fer un trajecte de Sabadell a Barcelona sense sortir de la mateixa ciutat costa d'imaginar i n'he fet de més llargs!

La ciutat está dividida administrativament en "delegaciones", que vindrien a ser els equivalents gegants dels districtes a Barcelona. Cada delegació está dividida en "colonias" que vindrien a ser els barris de tota la vida. El meu barri es la "colonia obrera" i l'origen del seu nom es obvi. És relativament aprop del centre tirant cap al sud.

Tot i que hi ha diferencies entre les colonies, un a vegades circula per la ciutat i li dona la sensació de no estar-se movent en absolut de lloc.

Hi ha llocs que per sé son diferents com la zona estratégica que hi ha prop de la cruïlla entre l'Avenida Insurgentes (la més llarga del món ja que travessa tota la ciutat de punta a punta) i l'Avenida de la Reforma. Allá se situen tots els centres de negocis importants de la ciutat i está ple de gratacels i els hotels més luxosos.

També hi ha les zones residencials de Polanco (que és plé de Jueus i Embaixades), la de Coyoacán (lloc on es concentra tota bohemiada d'artistes, artesans, etc..., també hi ha els museus de Frida Kahlo, Leon Troski, etc...), la colonia Roma (zona on antigament vivia la crem de la crem, está plena de mansions amb estil europeu), etc...

A les afores de la ciutat hi ha els grans condominios (o sea, grans urbanitzacions de cases com les d'allà pero amb un tamany multiplicat per 20. En un condominio hi poden haber milers de casetes totes iguals, i n'hi ha varis. Un no s'ho creu quan veu les inmenses extensions de terreny que ocupen.

En fi, es una monstruositat de ciutat, inimaginable pels que no hi han estat.

Un baby-shower

Que els mexicans don adictes a les festes es algo que ja fa temps que estic veient. D'aqui poc temps (cap el maig) si tot va bé, podré asistir a un nou tipus de festa que mai havia tingut el gust de coneixer : un baby-shower. Aquesta se suma a la llarga llista de festes que celebren els mexicans i que nosaltres no.
Un baby-shower es una festa que se li fa a una embarassada quan ja li falta poc per parir. Es semblant a les despedides de soltera que fan aquí. En resum, es una festa amb globus, regals per l'embarassada, jocs, etc... Depenent del que sigui, si nen o nena el pare reparteix xocolata o puros als homes i la mare, ara mateix no recordo que es el que reparteix a les dones. Els jocs són semblants als que jugariem en una nit de campament amb la diferencia que hi ha premis o penyores. Tothom porta regals per la mare i el nen.
Un altra festa important es la de la presentació. Es fa quan el nen fa tres anys i rememora la presentació de Jesús al temple. Les festes d'aniversari dels nens es solen celebrar amb pompa, normalment es lloga un local, atraccions inflables i es contracten pallasos o mags. Es dona de menjar als convidats i el pastís sol ser espectacular. Tampoc hi falta la típica "piñata" que es un nino de cartró que es penja, plé de caramels o joguines i que els nens per torns han d'apallissar amb un pal mentres canten una cansoneta fins que la trenquen i es llancen com endemoniats a recollir els premis. Molt semblant al caga-tió, curiós.
Després vindria la comunió, aquesta encara no la conec molt bé pero cap al maig també podré experimentar com la celebren els mexicans perqué la fa la meva neboda i nosaltres en serem els padrins, lo que comporta comprar la biblia, el rosari i tota la pesca.
Per les nenes hi ha un moment especial i es la seva festa de "quince años". Aquesta si he tingut el gust de viure-la. Doncs per resumir es una festa de posada de llarg. Es lloga un saló o un jardí es convida un munt de gent i la nena i els seus "chambelanes", o sigui uns quants paios arreplegats i que no tenen més remei que acceptar, ballen diferents balls pels convidats. El gasto que representa pels pares de la nena es espectacular i pot ser igual que el d'un casament ja que cal tenir en compte que també la nena ha de portar un vestit que ha de costar el mateix que un de nuvia, el lloguer del local, el menjar, l'orquestra (perqué hi ha ball, esclar) i el mam (que sol ser de dues ampolles de licor per taula (ja sigui tequila, rom, o el que caigui si la festa es amb alcohol per taula, si es "descorche libre" ja no m'ho vull ni imaginar), arreglos florals per les taules i el local, i tot el que us pugueu imaginar.
Ja després el que queden son els aniversaris, que en alguns llocs també se celebren amb banquet i mariachis i ball, etc...
Per últim, el casament. Aqui si puc parlar amb coneixement de causa. La meva boda va costar un dineral, pero sabeu qué? No me'n penedeixo ni lo més mínim. El meu casament va ser una de les experiencies més boniques que mai hagi viscut i no només perqué va ser en un jardí (ja atípic de per se) sinó perqué tothom ho va passar molt bé, inclosos nosaltres que vam disfrutar com marrecs i perqué va ser un día màgic per nosaltres que vam acomplir potser el somni de les nostres vides. Tot va ser perfecte i dins de les possibilitats que teniem en aquell moment va ser tot lo luxós que podiem esperar. Potser el tio de l'orquesta era una mica idiota, els cambrers van trencar una caixa de vi i van fer de les seves al final demanant propines a tort i a dret quan ja haviem quedat que les pagavem totes nosaltres, pero tot i aixi va ser un moment molt especial. Suposo que més per nosaltres els españols perqué es una festa que no té res que veure amb les que vivim allà.

La Santa Muerte

Ja us he dit que els mexicans son molt espirituals, això no es novetat.

Un dels cultes més extesos, sobretot a la ciutat de México es el culte a la Santa Muerte. No ho sé del tot segur pero sembla ser que la Santa Muerte es una derivada de la deesa Oyà, que forma part del panteó de la Santeria (que deriva de la religió Yoruba del centre d'Àfrica). Ara mateix no us puc dir amb quin sant católic es sincretitza. Es la deesa de la mort i el vent, l'aire que respirem.

A la ciutat hi ha diferents estatues seves on la gent hi va a fer ofrenes. Se suposa que es una "santa" (hi ha bastanta polèmica amb l'esglesia católica per això mateix) molt miraculosa pero també hi ha la certesa de que si li falles et pot prendre tot el que tens. Es molt visitada per delinquents de tota mena, especialment "narcos" (tot i que tenen el seu patró especific).

El seu culte es molt extés i molta gent li fa ofrenes i té a casa una estatueta seva. Les estatuetes les venen per tota la ciutat i es poden trobar en totes les formes, colors i tamanys. La veritat es que deixant de banda que es un esquelet, n'hi ha que son molt boniques de veure.

Segons tinc entès la meva dona en tenia dues d'estatues pero les va haber de regalar degut a la malaltia del seu pare. I es que Oyà, també s'emporta els vius quan se'ls acosta l'hora i més valia no correr riscos innecesaris.

Sants remeis

Una cosa que tenen els mexicans es que apart de la medicina (que la veritat tal com estan les coses es bastant dificil d'aconseguir, pels preus que son alts) utilitzen tot tipus de remeis naturals i alternatius que la veritat, es que funcionen d'allò més bé.

Per comensar el primer que fan es prendre te sense parar, te del que sigui. Per exemple per l'encostipat : te de canyella amb llimona. Quan tens febre hi ha dues possibilitats i pensareu que son estúpides pero renoi! funcionen d'allò més bé (jo diria que amb una efectivitat del 95%) :

La primera es fer-se una frega d'alcohol, la veritat es que es la menys efectiva de les dues, pero funciona. L'alcohol és molt volàtil i quan s'evapora del cos, el refreda. De manera que es una forma barata y ràpida de baixar la febre (especialment en nens).

La segona i es algo que em va deixar de pasta de moniato, es fer-se un vapor de peus. També es molt barat perqué només es necesita una palangana amb aigua calenta. Consiteix a posar els peus sobre l'aigua calenta i deixar que el vapor ens passi entre les cames, tapats amb una tovallola. Es molt efectiu i no només et baixa la febre sinó que et treu bastant els símptomes i al dia seguent estás com nou. Això si, té l'inconvenient de que ho has de fer després de dutxar-te/banyar-te i no et pots tornar a dutxar/banyar fins que hagin passat 24 hores.

Una historia son les famoses "limpias". Aqui ja entrem al terreny de lo sobrenatural. Sabeu que a vegades sortim al carrer i tornem a casa amb mal de cap, o ens comensa a fer mal un ull i no sabem perqué? Doncs els mexicans tenen la resposta. Resulta que segons ells has agafat aire ( o sigui mala energia ) En aquests casos, agafen un ou i se'l passen per tot el cos mentres resen. Quan acaben el trenquen en un got mig ple d'aigua i fan un diagnostic de qué es més o menys el que et passa. Si la clara surt bruta es que has agafat mala energia. Llavors també segons la forma que tingui el rovell et poden dir fins i tot que es el que et passa (jo encara no ho sé veure). També es formen com una especie de columnes de clara amb bombolletes a sobre. Segons ells son els teus esperits protectors (ja parlarem de l'espiritisme i l'espiritualisme en un altre moment. No vull sobresaltar a ningú, jejeje).

Un altre sistema es fer-se una limpia amb un quars (n'hi ha de totes les formes, colors, etc.). També solen fer limpias a les cases ja sigui amb el fum que desprén la mirra o el copal quan les cremen en uns fogonets especials amb carbó, amb sucre cremat en un plat en forma de creu, amb pólvora cremada en forma de creu, etc, etc, etc.

També es fan limpias a persones i cases amb rams de multiples combinacions de plantes : romaní, pirul, roses, flors de tots els colors, etc...

En fi, ja hem tornat a entrar en el tema de l'espiritualitat dels mexicans. Ja us dic que parlarem del tema de l'espiritisme, espiritualisme, santeria, etc... Per comensar en el proper post us parlaré del culte a la Santa Muerte. Suposo que n'heu sentit a parlar i es molt interessant.

El día del taco

El proper diumenge s'han inventat els de Televisa algo que s'anomena "El día del taco". Suposo que no tenen amb que omplir la graella de programació. També han montat un concert a l'estadi Azteca on prometen montar la taqueria més gran del món.

Suposo que tots sabeu que són els tacos pero pels que no ho sabeu us ho explicaré. Un "taco" consisteix en una "tortilla" (un cercle de massa de blat de moro, tot i que també hi ha "tortillas" de farina que son més bones) amb carn a dins.

De tacos n'hi ha de mil tipus diferents, us podeu imaginar. Hi ha els "tacos de guisado" que son els més típics (un agafa la tortilla i sigui el que sigui el que està menjant doncs ho envolta i es menja el taco. També en venen al carrer, on hi ha diferents "guisados" que un pot triar i ja li donen preparat.). Hi ha "tacos de canasto" que son tacos freds normalment de patates amb chorisso o de "chicharrón" preparat, i es diuen de canasto perqué els venedors els tenen en cistells. Hi ha "tacos de carnitas" també. Les "carnitas" son qualsevol part del porc que sigui comestible (aqui tot es menja del porc). A mi m'agrada només la "maciza" que es la pura carn. Els principals "tacos" que un pot trobar al carrer són els de carn : de bistec, llonganissa (que aqui es algo semblant al chorisso) i "suadero" (que no em pregunteu que és pero es carn).

Normalment els tacos es menjen amb picada de ceba i "cilantro" (el cilantro es igual que el julibert pero no es julibert, suposo que l'única diferencia es que té les fulles més arrissades). La salsa es al gust i a tot arreu tenen una salsa diferent.

També hi ha "tacos placeros", són tacos de "chicharrón" amb formatge i "aguacate", se solen menjar amb "guacamole".

He deixat per l'últim els més deliciosos (tot i que els de carn ja ho son molt). Els "tacos de barbacoa"!!!! Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi. Es carn de cabrit pero preparada d'una forma especial. Amb el suc que deixa anar mentres es prepara, fan un caldo d'arros i cigrons que es algo espectacular. Tant al caldo com als tacos, que se solen menjar junts, s'els afegeix ceba picada i "cilantro", també salsa que pot ser verda o vermella. I el resultat es algo que et deixa ko de tant bo que és.

Felis dia del taco!!!

Estic fatal

Ja l'he tornat a agafar!!! Ostres tu, ja porto dos encostipats aquest any. Son les 11h del matí i estic com una sopa, i això que m'he pres unes pastilles (no em vull ni imaginar com estaría si no me les hagués pres). No tinc ganes de treballar i això que me les estic traient d'on puc les ganes. Tinc ganes de marxar a casa i ficar-me al llit. I el clima no acompanya perqué fa molta calor i em dona més mandra.

Es curiós això dels encostipats. Suposo que es per les diferencies de temperatura que hi ha entre el dia i la nit. Casi tinc el dubte de si hauré dormit amb el cul enlaire.

La cuestió es que em molesta molt estar encostipat, em posa de molt mala lluna perqué em toca molt la moral estar gairebé inhabilitat per un simple encostipat, sense tenir febre ni res.

Casum els "pinches" (com dirien aqui) virus!!!!

RIDICUL

Us explicaré una historia bastant còmica que m'ha passat avui i dic còmica perqué no m'ho puc prendre d'una altra manera. Avui he anat al Instituto Mexicano de Migración a recollir el meu permís per treballar aquí.

Ja feia un mes que hi hauria d'haver anat, pero no he tingut temps per tota la feina que tenia acumulada. Bé, doncs divendres vaig demanar permís a la feina per arribar més tard avui i aquest matí, jo ben content me n'he anat al INM.

Resulta, que he arribat abans de que obrissin i m'he hagut d'esperar forsa estona perqué has de mirar el número de resposta abans de rebre els papers i no funcionaven els ordinadors. Finalment, m'han donat els papers, he tornat a la feina i quina no seria la meva sorpresa quan veig que la validesa dels documents era fins el 23 de mars, o sigui, divendres passat. Després de donar-hi moltes voltes, agafo la FM3, miro la data de vigencia i efectivament!!!! havia caducat divendres passat. Com que me la van donar al juliol jo pensava que tenia vigencia fins al juliol pero no. Aixi que ara hauré de tornar a passar per tots els tràmits un altre cop, tornar a demanar permís, tornar a pagar... això si, no haig de fer tants tràmits com la primera vegada pero em toca la moral.

En fi, ja us dic que no puc fer més que prendre-m'ho amb humor perqué no em queda més remei que passar pel tubo (pero estic emprenyat eh? Més aviat fins als cullons)

La primavera

Aqui a México, l'arribada de la primavera es tot un aconteixement. El día 21 de mars hauria de ser festa perqué se suposa que es el Natalicio de Benito Juárez (Benemérito de las Américas). Aquest any com que queia entre setmana la van recorrer a dilluns per fer pont (molt llestos els mexicans); haurien de prendre nota allà a les españes.

Bé doncs cada any, el día 21 de mars, equinnoci de primavera, milers de gent van a les piramides (Teotihuacán, Chichen Itza, etc...) per pujar-hi i exactament al moment en que entra la primavera per prendre energia del sol.

Hi ha una piramide que es més que espectacular. Al capdemunt hi ha com una especie de fasana amb dues finestres i una porta. Doncs bé, en el moment exacte en que comensa la primavera, el sol passa exactament pel mig de la porta i es forma una estrella de llum sencillament indescriptible. Em sorpren fins a quin punt tenien calculat el moment exacte els que van construir la piràmide.

Per altra banda, a les piramides s'hi reuneixen els dansaires aztecas ( a Teotihuacan per exemple) amb els seus plomalls espectaculars i els vestits tampoc es queden curts. També s'hi fan tot tipus de rituals màgics.

Es molt bonic veure com les tradicions tan antigues es conserven tan bé i l'espiritualitat que es gasten aquests mexicanets. De veritat es algo que m'agradaria veure en directe i no pas per les noticies. L'any passat si vam sortir al pati a prendre l'energia del sol i de veritat que si es nota pero no es el mateix que en una piramide, suposo.

Pels que tingueu l'oportunitat visiteu les piramides mayes o les tolteques de Teotihuacan. Es algo que et treu l'alè d'imaginar-te com es possible que fessin allò unes persones de tant lluny en el temps.

Soc una minoria étnica!!!!

Soc una minoria étnica. Al comensament un se sent molt extrany sent només un 30% de la població. Després sent curiositat i per últim un se sorpren intentant descobrir de quina part de la república vé tal cara, o de quins indis descendeixen tals trets.Per exemple un veu cares amb trets clarament azteques, altres que semblen provenir dels mayes, altres caps que son yucateques per cap-grossos (aqui diuen que els yucateques tenen el cap gros). També sorprenen els colors de pell molt més foscos que els que estem acostumats a veure.

Pel metro es veuen cares clarament orientals. Hi ha una colonia de chinesos y descendents de chinesos bastant important, com no! Tenen el seu barri chines pero estan repartits per tota la ciutat. Estan molt ben integrats (potser haurien de prendre nota a España de com s'ho han fet els mexicans). Aqui no hi ha restaurants chinesos sino "cafés de chinos" on un pot degustar plats chinesos (res que veure amb els que venen allà, a mi m'encanten els d'aquí), plats mexicans o comprar pa ("pan de dulce" o sigui, reposteria) o prendre un cafè (tot i que per prendre un cafè com el que estem acostumats a prendre un s'hi torna boig perqué aqui els agrada bastant aigualit. Ja us parlaré del "café de olla").

També hi ha prous jueus, amb la seva camisa blanca i el seu birret rodó. Un día fins i tot em vaig topar amb tot un rabí al metro. Els jueus es concentren sobretot a Polanco, es una zona bastant exclusiva de la ciutat on hi ha totes les embaixades, inclosa l'espanyola i l'INM (Instituto Nacional de Migración) que per desgracia haig de visitar tot sovint.

Formar part dels "güeros", o sigui la gent amb pell blanca, no em comporta cap problema. La gent em tracta igual vagi on vagi i faci el que faci. No hi té res a fer que els "güeros" ocupin els llocs més prominents en tots els àmbits, jo no em sento mai discriminat. Als que tenen més discriminats es als pobres indis que venen principalment de la serra de Oaxaca, els masawas. Els titllen d'analfabets, curts de gambals,lladres, ganduls i cualsevol cosa que se'ls acudeixi. La veritat es que pobres son analfabets perqué no hi ha escoles, o s'han de dedicar a treballar des de petits perqué viuen en la més absoluta pobresa.

La veritat es que es divertit veure gent pel metro amb barrets de cowboy (diferents models, colors i formes), o les indies masawas amb els seus vestits amb cintes de colors, indies de Chiapas amb els seus vestits amb brodats, etc... Es interminable.

En quant a la gent, es vesteix com vol i quan vol, lo que provoca veure persones bastant extravagants pel carrer o el metro.

Es divertit i m'encanta veure tanta gent diferent. Un es pot creuar cada dia facilment amb milers de persones i no veure la mateixa persona dues vegades durant un mes. Perqué us feu una idea més que res.

Felicitacions!!!!

Avui he tingut la sort i el privilegi de poder parlar amb el meu cap ( el pobre va de cul, m'ha explicat que porta 3 dies dormint 2 hores).





He aprofitat per preguntar-li com anava a la feina i m'ha dit, contrariament al que jo pensava (per variar, ja sabeu l'optimisme que em gasto), que estava molt content amb la meva feina, que ho estava fent molt bé i que tot semblava indicar que seguiria endavant.





Tot això ha impulsat la meva auto-estima fins als núvols i em fa sentir molt orgullós de mi mateix. Més que res perqué sent una feina que mai havia fet i de la que no en tenia ni idea fa dos mesos he aconseguit que em felicitin i això no em passa cada dia.



Si voleu visitar la pàgina de la meva empresa és : http://www.dym.com.mx


Estic molt content. Esclar que m'agradaria que les coses milloressin economicament no? Però es massa aviat em penso.

Encara tinc molt per demostrar i estic molt a gust (malgrat els "corages" que em fan passar de tant en tant i les sorpreses inesperades que em trobo cada día i em fan anar de cul).

Anar al centre es una aventura!

Si vosaltres penseu que anar al Centre de Barcelona en plena temporada Nadalenca es una aventura, si algun día visiteu el centre de la Ciutat de México (sobretot en cap de setmana) us agafarà algo greu.
Per comensar, només arribar-hi, sigui com sigui, ja es una odisea pel trànsit, i si vas amb metro per la quantitat de gent que hi va. Al centre hi puc arribar amb metro, en taxi, en microbús (no m'agrada perqué son petits, incómodes, plens de gent,etc. Em sento com Gulliver al pais de Lilliput. Si estàs dret toques amb el cap al sostre, si t'asseus, toques ambs genolls al seient de devant...).
Quan arribes, has de lidiar amb centenars de captaires que t'assalten a cada pas que dones. Has d'esquivar els milers ( i no us podeu imaginar la quantitat) de paradetes de venedors ambulants venent tot tipus de mercaderies a vegades estrambòtiques. Ocupen de tal manera l'acera que un moltes vegades ha de baixar al mig del carrer per poder passar per algun lloc perqué els badocs que estan mirant les paradetes no et deixen passar. Això si, té les seves ventatges (preus ridículs i hi trobes de tot).

Una cosa curiosa es que les botigues estan agrupades. Per exemple al carrer República del Salvador hi ha la plaza de la computación on pots trobar tot el que necessitis d'informàtica. A la plaza del Zócalo i voltants hi ha totes les joieries, etc. Aqui no tenen molta idea del que es la llei de la competencia, ja ho veieu.
Ja el que es entrar a una botiga es un altra aventura. Bàsicament perqué es impossible si no t'armes d'una mica de paciencia. També, has de tenir bones cames perqué com que les botigues estan agrupades si necesites varies coses has de caminar un bon tros.
En fi, una aventura. Pero m'encanta caminar pels carrers amb edificis colonials, les esglesies (una a cada cantonada creieu-me), i la gent de diferents races, colors, formes i tamanys.

La gran Tenochtitlan

Us amplío la informació sobre Tenotichtlan, l'antiga capital de l'imperi Azteca.
Malgrat que podrieu pensar que es tractava de 4 barraques, no es així. Tenia aprop de 250,000 habitants quan van arribar els nostres "paisanos" a arrassar-ho tot i estava dividida en diferents barris. Ja estava atiborrada de venedors ambulants i fins i tot venien gelats que fabricaven amb la neu que feien portar cada día des dels volcans Popocatepetl i Ixtaciuhatl (no sé si ho he escrit bé, es una altra paraula impronunciable).
La ciutat estava construida sobre un gran llac que la rodejava. Com ja us vaig dir hi havia 4 autopistes primitives que sortien del centre cap els 4 punts cardinals.
Els aztecas havien construït plataformes flotants on cultivaven principalment blat de moro. També hi havia barques que sortien a pescar al llac.
Al centre hi havia el centre cerimonial del qual encara es conserva el Templo mayor al costat de la catedral. A sota la catedral existeixen els vestigis de les piramides i els palaus de l'epoca pre-colonial que els burros dels espanyols van destruïr.
Amb el pas dels anys, el llac es va assecar, un altre genialitat dels españols i ara tot el centre històric s'està enfonsant perqué està situat a sobre del buit que va deixar el llac. Aixi que si us fixeu en els edificis es un desgavell que mareja ja que tots estan torts en major o menor mesura i apunten en totes direccions.
El rei Moctezuma, on ara hi ha el palau Nacional (imperdibles els murals de Diego Ribera) fins i tot hi tenia un museu on exhibia les rareses que trobava al seu Imperi (gent amb 4 brasos y coses aixi, la mujer barbuda, ja sabeu...).
Ja us ampliaré la informació en posteriors posts (us recomano que llegiu Azteca, de Gary Jennings).

Quina Birria!!!!

La Birria, es un plat típic de Jalisco si no m'equivoco (Capital : Guadalajara). Consisteix en un caldo vermellós de pollastre que es serveix en un plat de ceràmica amb una pesa de pollastre. Després se li afegeix ceba picada al gust i salsa (que es més o menys picant depenent de qui la faci i de quins "chiles" hi possi). Jo ja m'he acostumat al picant aixi que més igual el grau de picor. L'únic que us puc confirmar de la recepta es que porta pollastre i jengibre.

Un altre plat deliciós es el POZOLE. Es un caldo de pollastre o carn de porc, cuinat al carbó si hi ha sort i amb un blat de moro gegant i de color blanc que es diu maíz pozolero. Es serveix igual, amb la diferencia de que la carn está esfilaguersada. Després si afegeix enciam, ceba picada, salsa, orenga i rabes tallats a rodanxes. Deliciós.

El motiu de la meva excitació es que molt probablement avui menjaré birria y m'encanta. Ja sabeu que la majoria del temps penso amb l'estomac, jejejeje

Us seguiré informant de les meves aventures culinaries.

La calzada de Tlalpan

La Calzada de Tlalpan es la única vía de l'antiga Tenotichtlan (la capital de l'imperi Azteca i nom impronunciable a afegir a la llarga llista de noms impronunciables de la llengua dels antics aztecas, el nahuatl). Neix al centre de la city i es dirigeix cap al SUD fins gairebé les afores (lo cual es un bon tros, creieu-me!). Antigament, hi havia quatre autopistes primitives que partien del centre de la capital en direcció als quatre punts cardinals. Atravessaven el gran llac que rodejava la ciutat i conectaven amb quatre ciutats imperi importants.

Ara conserva el mateix trassat i gairebé la mateixa amplada que tenía antigament. Es la principal sortida de la ciutat cap a l'Estat de Morelos (Capital: Cuernavaca, ciutat d'estiueig i residencial tot i que no te platja. Molta gent de la high society hi viu per allunyar-se de les incomoditats de la big city). El metro hi circula pel mig i té tres carrils per sentit. Degut al moviment de la ciutat, ja us parlaré d'això en un altre post, té una certa ondulació.
El principal atractiu és l'estadi azteca, seu del mundial de futbol del 86, i seu oficial de les Aguiles del Amèrica (a mi m'agraden més les Chivas de Guadalajara, l'Amèrica em recorda al Real Madrid no sé perqué...). També s'hi fan concerts multitudinaris (fa poc hi van ser els amics d'U2).

Un altre "atractiu" es que quan cau la nit (i a vegades a plena llum del dia) es el lloc preferit per les prostitutes per anar a treballar. Les pots trobar de totes les formes, colors y tamanys. La veritat es que no molesten massa i li donen un caire pintoresc al carrer, suposo que com a les Rambles de Barcelona.
Apart d'això no té res més d'interessant. Pero em sembla admirable que una obra dels aztecas es conservi fins als nostres díes en plé segle XXI.

Gringo gou jong!!!!

Aquests dies estem gaudint de la visita del señor GW Bush a Mérida Yucatán. Es reunirà amb el Sr. Calderón, president de México qui té una semblansa més que remarcable amb el també estimadíssim Sr. Aznar (i no em refereixo al físic, tot i que si li treus les ulleres, li poses bigoti i més cabell son clavats). La reunió es purament formal, tot i que els interessa més als US que a México ja que degut a la meravellosa política migratoria del Sr. Bush els camps dels US s'han quedat sense treballadors i els cultius s'estan perdent per posar un exemple (un altre èxit a afegir a la llarga llista del Sr. Bush!!!!).

Degut a l'estimació que sento per ell, m'uneixo al crit del molt estimat també Sr. Hugo Chavez que per una vegada a la vida té raó i no fa una bajanada : " GRINGO GOU JONG!!!!!". El Sr. Chavez, tot i que s'abandera sota l'ensenya de les esquerres més radicals no deixa de ser un boig de la mateixa calanya que el Sr. Bush i altres com el Sr. Evo Morales, el Sr. Castro i altres elements. SON TOTS IGUALS!

Aixi que els desitjo bon vent i barca nova i que s'entenguin.

Dissabte al matí

Dissabte al matí, podria semblar que es algú fantastic no? No ho és. M'he despertat a quarts de 8, la Karen havia de marxar a assajar el festival del dia de la mare i jo em quedo fent neteja, quan arribi anirà al metge i jo em quedaré a tallar-me els cabells (jua semblo un hippy!). Quan arribi anirem al centre a comprar una brusa que necessita pel festival (en un altre post ja us explicaré que representa anar al centre un dissabte al migdia) i quan tornem tinc hora amb la psico-loca. Aixi que el que prometia ser un dissabte al mati de mandra i pura ineficiencia resultarà en un matí de bojos (i part de la tarda eh?). Espero que demà sigui un dia de sillon-bowl total, sinó perdré el meu status de campió mundial de sillon-bowl amateur, i no m'agrada la idea.

Una abrasada!!!!

Welcome!!!!!!

Hola a tots, com esteu? Espero que tingueu temps de llegir el meu blogg i jo espero tenir temps per escriure-hi de tant en tant!!!!

Si, després de donar-hi moltes voltes, m'he decidit a crear-lo. La idea em voltava per la ment des de fa mig any més o menys. I ara ho he fet més que res, no per falta de feina sinó perqué penso que m'ajudarà psicològicament. Amb la morrinya que m'agafa de tant en tant i que els mails no poden curar.

Espero poder donar-vos noticies de la meva vida a través d'aqui, és menys farragós que escriure 50 mails diaris. També espero poder escriure sobre la vida en aquest país i aquesta ciutat. Això si, perdoneu les faltes d'ortografia pero entre les limitacions del teclat i les meves se'ns escapen algunes de tant en tant. Si trobeu a faltar les ces trencades no em reclameu a mi, es culpa del teclat i els accents oberts també faltaran perqué si sabessiu la combinació de tecles que haig de fer se us possarien els pels de punta. Així que les reclamacions al teclat!

Bé, estic molt satisfet d'haver donat aquest pas. Espero poder escriure bastant!!!!

Una abrasada a tots!!!