He decidit que avui es un gran dia per tornar a escriure perquè el que he de dir és molt important.
Darrerament he estat investigant força. He estat llegint molts documents i veient forces videos (especialment de la Conferencia d'Exopolítica que hi va haver a Barcelona el mes d'agost).
La conclusió és la següent: està passant alguna cosa. No només a nivell de la Humanitat, sinó a nivell planetari, a nivell del Sistema Solar.
Us puc demostrar amb estadístiques a la mà, que tots els planetes del Sistema Solar, incloent el Sol i la Terra, estàn patint canvis substancials en les seves característiques, com poden ser augments en la brillantor, canvis climàtics, intercanvi de pols magnètics...
A la Terra no ens quedem pas enrera: l'activitat sísmica s'ha multiplicat en els darrers dies, el clima sembla haverse tornat absolutament boig (si no ho estava ja), el temps sembla contraure's i dilatar-se d'una forma que gairebé ens està trastocant a tots, contrariament al que solia passar, els conflictes semblen inminents i de cop i volta es refreden sense cap causa aparent (EEUU vs Iran, per exemple)...
Als cercles New-Age, ja siguin ufològics, parapsicològics, metafísics, conspiratius, etcetera, no es parla d'una altra cosa. I consti que no estic parlant del famós 2012, els experts parlen més aviat d'un interval que va des d'ara mateix fins al 2017 o 2020.
Així doncs què és el que està passant?
Molt fàcil... (o no)
La humanitat, encara que no em creieu, ha arribat a un punt en que està preparada per efectuar un salt espiritual.
Si,si,si,si! Ja sé que ja us havia parlat de la fí del món i tot això. Pero és que he canviat d'idea (bé, potser "canviar d'idea" no sigui l'expressió més adient). En fí, ja no ho penso més això.
Es difícil d'explicar i de justificar això que us estic dient. Més que res perquè hi ha tantes explicacions gairebé com hi ha persones.
Bàsicament, podem parlar de tres vertents:
1) S'acaba el món i s'acaba com el rosari de l'aurora. Podriem estar repetint la mateixa historia que els va passar als atlants. De fet hi ha qui diu que només estem arribant al final del mateix cicle que van viure ells i després haurem de tornar a comensar fins que ens en sortim.
2) Les coses es posaran molt lletges pero ens en sortirem o se'n sortirà una part de la població (més o menys al 50%). Això casa més amb la idea d'un judici final on les ànimes seran jutjades i la meitat anirà cap amunt i l'altra meitat s'haurà de quedar a "l'infern" fins que se'n surti.
3) La cosa no serà fàcil, més que res perquè els poders a l'ombra estan fent mans i mànigues per conservar les coses com estàn, pero la gran majoria ens en sortirem i pujarem de dimensió.
Jo em quedo amb la tercera. Potser em direu naîve o em considerareu un il·lús, pero molt dins del meu cor pressenteixo que així serà.
Un dels detalls que ballen (i això és collita del grup dels ufologistes) és si durant aquest procés tindrem l'assistència de grups d'extraterrestres o no. Segons sembla, i de diferents fonts al mateix temps (algunes son "insiders" a grups ultra-secrets del govern dels EEUU i d'altres tenen contactes en aquests grups), abans de que acabi l'any, el president Obama anunciarà al món l'existència d'almenys 6 grups d'extraterrestres i que "hem" estat en contacte amb ells, almenys desde fa 100 anys.
He llegit i he vist coses que m'han convençut de que això últim és cert, per si no ho estava prou ja.
Segons algunes fonts, la Terra està rodejada per al voltant de 900 naus extraterrestres tripulades per almenys 55 races extraterrestres diferents, com si estiguèssin esperant alguna cosa... Suposo que no ho sabrem del cert fins que passi.
De fet, els avistaments d'OVNIS (inclosa la imprompta d'una nau gegant en un nùvol sobre Moscow) s'estàn multiplicant. Els "miracles" religiosos també s'estan extenent. Els somnis premonitoris, les señals, els sentiments i les sensacions també ho estan fent. Els moviments dels poders a l'ombra s'estan fent cada cop més evidents fins que arribarà un moment en que no es podran amagar més i quedaran el descobert. La veritat surt a la llum. Diuen que per netejar la porqueria/foscor aquesta ha de sortir a la llum.
Es per això que cada cop hi ha més escàndols que surten a la llum, més crims que queden al descobert i sembla que el món vagi cap a pitxor enlloc de millorar. Però és per això que us dic. Primer cal fer sortir la maldat a la llum, cal descobrir la veritat per poder prendre accions per que no es torni a repetir. Hem de fer consciencia tots plegats.
Creieu-me, estem a punt de descobrir, literalment, un nou món. Un cel nou i una nova Terra, com va dir aquell.
Visitants
Visites
dijous, d’octubre 08, 2009
dilluns, de juliol 13, 2009
Emocionat
Estic emocionat per l'arribada del meu nou nebot, per primer cop a l'altra banda de l'Atlàntic.
A hores d'ara, l'Arnau ja deu estar fent cua esperant la cigonya que l'ha de portar amb la meva germana i en Marc.
Jo estic impacient! No puc esperar un mes i suposo que pel mateix, em sembla pressentir que l'Arnau arribarà més aviat del que ens pensem.
Home suposo que el normal seria que amb 3 nebots a l'espatlla, estigués molt més tranquil, oi? Doncs, no. Al contrari. Suposo que és pel fet de que l'Arnau serà el meu primer nebot de sang i perquè serà el primer fill de la meva germana. Estic molt emocionat! I a més, com que tenim la sort de que naixerà cap a finals de juliol o principis d'agost el podrem conèixer quan anem cap a les espanyes al dessembre.
Jejejejeje, l'Anna i jo farem intercanvi de nebots enlloc de fer-lo de regals!
A hores d'ara, l'Arnau ja deu estar fent cua esperant la cigonya que l'ha de portar amb la meva germana i en Marc.
Jo estic impacient! No puc esperar un mes i suposo que pel mateix, em sembla pressentir que l'Arnau arribarà més aviat del que ens pensem.
Home suposo que el normal seria que amb 3 nebots a l'espatlla, estigués molt més tranquil, oi? Doncs, no. Al contrari. Suposo que és pel fet de que l'Arnau serà el meu primer nebot de sang i perquè serà el primer fill de la meva germana. Estic molt emocionat! I a més, com que tenim la sort de que naixerà cap a finals de juliol o principis d'agost el podrem conèixer quan anem cap a les espanyes al dessembre.
Jejejejeje, l'Anna i jo farem intercanvi de nebots enlloc de fer-lo de regals!
dijous, de juny 25, 2009
Els cangurs es dopen amb bada-badocs
1) Austràlia és un dels principals productors (legals) del món de matèria prima per fabricar opiacis (medicaments per deprimir el Sistema Nerviòs Central, entre d'altres la morfina). Nota: en realitat els principals productors mundials d'opiacis són els països del mig i llunyà Orient (Pakistán i Afganistàn, entre d'altres) però aquests fan servir la planta per fabricar drogues i no pas medicines, així que no compten com a "legals".
2) Els opiacis son derivats de l'opi (una droga, molt de moda al S. XIX) i l'opi prové de la planta de l'opi, la flor de la cual és el bada-badoc. Sí, ho heu endevinat! La famosa "amapooooola, lindíssima amapoooooola". Qui ho havia de dir, oi?
3) Als camps de bada-badocs d'Austràlia fa temps que apareixien uns misteriosos cercles.
Us podeu imaginar que les teories que van sorgir al voltant dels cercles eren de lo més disparatat: OVNIS, Teoria de la conspiració... Lo curiòs del cas, és que la explicació "raonable" és més esbojarrada que les teories que s'havien llensat primer.
Es veu que els cangurs famèlics, de tant en tant, s'acosten als camps de bada-badocs i es posen les botes. Està clar que els cangurs no coneixen ( o sí ) els efectes dels opiacis, així que acaben més drogats que en Poli Díaz en els seus moments més memorables; així que comencen a donar voltes i més voltes pels camps de bada-badocs, creant sense voler els misteriosos cercles.
Jo no sé vosaltres però jo, el primer que m'he imaginat és un grup de cangurs amb els ulls envermellits, la llengua penjant i babejant. Alguns donant voltes i cridant com bojos al voltant del camp i d'altres espaterrats a terra dormitant o explicant-se acudits dolents i petant-se de riure sense motiu aparent.
Increïble pero cert... No si vivim en un planeta que fot pena! I havia de ser a Austràlia, on si no?
Esclar que l'opi així directe de la planta, no hauria de ser pas nociu. M'imagino que ha de tenir un efecte similar al que té la planta de coca (bé, salvant les distàncies: l'opi té un efecte soporífer i la fulla de coca més aviat és excitant. El que vull dir és que no son pas massa perillosos perquè són naturals). Que per cert, Bolívia està lluitant per legalitzar la fulla de coca (per raons òbvies, serien els que en traurien el tall de pastís més gros). A diferencia del que pogueu pensar i malgrat els inicis de la droga, la cocaïna no s'extreu pas de la planta de coca avui en dia, sinó que és sintètica (per això Colòmbia és el que és i Bolívia, no...).
Vaja que ja no m'extranyaría gens que les "llamas" del Perú i Bolívia es fotèssin de fulles de coca fins les orelles per tenir un "subidón" els divendres a la nit...
2) Els opiacis son derivats de l'opi (una droga, molt de moda al S. XIX) i l'opi prové de la planta de l'opi, la flor de la cual és el bada-badoc. Sí, ho heu endevinat! La famosa "amapooooola, lindíssima amapoooooola". Qui ho havia de dir, oi?
3) Als camps de bada-badocs d'Austràlia fa temps que apareixien uns misteriosos cercles.
Us podeu imaginar que les teories que van sorgir al voltant dels cercles eren de lo més disparatat: OVNIS, Teoria de la conspiració... Lo curiòs del cas, és que la explicació "raonable" és més esbojarrada que les teories que s'havien llensat primer.
Es veu que els cangurs famèlics, de tant en tant, s'acosten als camps de bada-badocs i es posen les botes. Està clar que els cangurs no coneixen ( o sí ) els efectes dels opiacis, així que acaben més drogats que en Poli Díaz en els seus moments més memorables; així que comencen a donar voltes i més voltes pels camps de bada-badocs, creant sense voler els misteriosos cercles.
Jo no sé vosaltres però jo, el primer que m'he imaginat és un grup de cangurs amb els ulls envermellits, la llengua penjant i babejant. Alguns donant voltes i cridant com bojos al voltant del camp i d'altres espaterrats a terra dormitant o explicant-se acudits dolents i petant-se de riure sense motiu aparent.
Increïble pero cert... No si vivim en un planeta que fot pena! I havia de ser a Austràlia, on si no?
Esclar que l'opi així directe de la planta, no hauria de ser pas nociu. M'imagino que ha de tenir un efecte similar al que té la planta de coca (bé, salvant les distàncies: l'opi té un efecte soporífer i la fulla de coca més aviat és excitant. El que vull dir és que no son pas massa perillosos perquè són naturals). Que per cert, Bolívia està lluitant per legalitzar la fulla de coca (per raons òbvies, serien els que en traurien el tall de pastís més gros). A diferencia del que pogueu pensar i malgrat els inicis de la droga, la cocaïna no s'extreu pas de la planta de coca avui en dia, sinó que és sintètica (per això Colòmbia és el que és i Bolívia, no...).
Vaja que ja no m'extranyaría gens que les "llamas" del Perú i Bolívia es fotèssin de fulles de coca fins les orelles per tenir un "subidón" els divendres a la nit...
dimarts, de juny 23, 2009
Ommmmmmmmm!
Fa dies que vull escriure alguna cosa, més que res perquè ja fa massa temps que no ho faig, i no trobo inspiració enlloc.
Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.
Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.
Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?
En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.
L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.
He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.
Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...
Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.
Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.
Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.
Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?
En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.
L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.
He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.
Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...
Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.
La temporada de pluges
Ja la tenim aquí! Brrrrrrrr... Amb la tempesta tropical (i més que probable huracà) Andreu, ha comensat oficialment la temporada de pluges a México.
Això vol dir, que ens esperen uns 3 o 4 mesos de xàfecs di-a-ris amb tot el que això comporta en una ciutat com la nostra.
Em toca la moral i encara no m'hi he acostumat. Home, tampoc vol dir que estiguem 4 mesos sense veure el sol, oi? El problema és que els dies comencen molt prometedors i quan tens l'esperansa de que potser avui no plourà... Pafff! Tot de sobte s'ennuvola el cel i cau una tempesta que et fa pensar que potser millor hauries de deixar les prediccions meteorològiques a en Tomàs Molina.
Generalment, són xàfecs que duren una hora o hora i mitja i s'ha acabat el bròquil però hi ha dies que comensa a ploure i ja no para fins l'endemà al matí o fins l'altre... Aquests son els que em toquen la moral, per dir-ho d'una manera refinada.
En fí, no hi ha res a fer-hi.
Això vol dir, que ens esperen uns 3 o 4 mesos de xàfecs di-a-ris amb tot el que això comporta en una ciutat com la nostra.
Em toca la moral i encara no m'hi he acostumat. Home, tampoc vol dir que estiguem 4 mesos sense veure el sol, oi? El problema és que els dies comencen molt prometedors i quan tens l'esperansa de que potser avui no plourà... Pafff! Tot de sobte s'ennuvola el cel i cau una tempesta que et fa pensar que potser millor hauries de deixar les prediccions meteorològiques a en Tomàs Molina.
Generalment, són xàfecs que duren una hora o hora i mitja i s'ha acabat el bròquil però hi ha dies que comensa a ploure i ja no para fins l'endemà al matí o fins l'altre... Aquests son els que em toquen la moral, per dir-ho d'una manera refinada.
En fí, no hi ha res a fer-hi.
dimecres, de maig 20, 2009
Vaig una mica de cul
Ahir, un dels meus proveedors, Industrias Nacobre, em va prometre l'entrega d'una cinta de coure que estava endarrerida per avui. A última hora de la tarda, van enviar un mail disculpant-se i dient que per causes de forsa major no em podríen entregar fins la setmana que vé.
El Gerent de planta, el meu "coco", va posar el crit al cel i no és per menys: han de fabricar 500 peces que s'han d'entregar dilluns. Però el problema és que no només s'han d'estampar/troquelar sinó que per desgracia meva han d'anar a que els facin un recobriment de plata...El client a qui s'han d'entregar és ni més ni menys que Schneider Electric.
Així que aquest matí, m'han enviat a Nacobre a veure personalment qué era el que passava. El problema és que al seu molí de laminació se li ha trencat un engranatge i el tenen aturat.
Us explicaré com funciona perquè veieu el tamany del problema. Nacobre fon el coure i obté uns blocs de coure d'unes 8 polsades de gruix. Aquestes passen per un primer procés de laminació en calent i s'obtenen rotllos de cinta de 8 polsades d'ample i aproximadament 0.5 polsades de gruix. A aquests rollos, els han de treure tota la crosta que es forma durant la laminació en calent. Això ho fan amb una màquina que raspa la superfície del rotllo.
Després els rotllos passen al molí de laminació. Aquest cop la laminació és en fred i això vol dir que el que fan és premsar els rollos de forma que els aixafen i els estiren fins a obtenir uns rotllos que tenen més o menys 0.11 polsades de gruix. Aquesta precisament és la màquina que ha petat.
A partir d'aquí, passen al forn on jugant amb la temperatura li donen la duresa que requereix el material i acaben d'ajustar el gruix.
Després passa a l'Slitter per tallar el rotllo a l'ample requerit de forma que de cada rotllo obtenen varies cintes a un ample determinat. El funcionament de l'Slitter és molt simple: fan passar el rotllo (desenrotllat, esclar. Al comensament hi ha un suport on es col.loca el rotllo i un alimentador que va desenrotllant) per una màquina que té unes fulles que es poden ajustar a diferents amples i que van tallant el rotllo desde la punta fins al final. Al final hi ha una enrotlladora que fa enrotllant les cintes que van sortint.
Doncs bé, com veieu, el problema és molt greu doncs la màquina es troba al bell mig del procés i us podeu imaginar que no és una cosa que es solucioni en dos dies. Perquè us en feu una idea, l'engranatge que ha petat fa com un metre de diàmetre. Vaja, que no el pots anar a comprar a la ferreteria de la cantonada...
Doncs ja he anat, he vist i he tornat amb l'informe. El problema és que d'anada m'ha portat un dels xofers pero de tornada he hagut de tornar caminant, perquè jo no penso pagar un taxi perquè després l'empresa no me'l pagui. de totes maneres, gairebé tot el matí perdut amb la ditxosa visiteta.
El Gerent de planta, el meu "coco", va posar el crit al cel i no és per menys: han de fabricar 500 peces que s'han d'entregar dilluns. Però el problema és que no només s'han d'estampar/troquelar sinó que per desgracia meva han d'anar a que els facin un recobriment de plata...El client a qui s'han d'entregar és ni més ni menys que Schneider Electric.
Així que aquest matí, m'han enviat a Nacobre a veure personalment qué era el que passava. El problema és que al seu molí de laminació se li ha trencat un engranatge i el tenen aturat.
Us explicaré com funciona perquè veieu el tamany del problema. Nacobre fon el coure i obté uns blocs de coure d'unes 8 polsades de gruix. Aquestes passen per un primer procés de laminació en calent i s'obtenen rotllos de cinta de 8 polsades d'ample i aproximadament 0.5 polsades de gruix. A aquests rollos, els han de treure tota la crosta que es forma durant la laminació en calent. Això ho fan amb una màquina que raspa la superfície del rotllo.
Després els rotllos passen al molí de laminació. Aquest cop la laminació és en fred i això vol dir que el que fan és premsar els rollos de forma que els aixafen i els estiren fins a obtenir uns rotllos que tenen més o menys 0.11 polsades de gruix. Aquesta precisament és la màquina que ha petat.
A partir d'aquí, passen al forn on jugant amb la temperatura li donen la duresa que requereix el material i acaben d'ajustar el gruix.
Després passa a l'Slitter per tallar el rotllo a l'ample requerit de forma que de cada rotllo obtenen varies cintes a un ample determinat. El funcionament de l'Slitter és molt simple: fan passar el rotllo (desenrotllat, esclar. Al comensament hi ha un suport on es col.loca el rotllo i un alimentador que va desenrotllant) per una màquina que té unes fulles que es poden ajustar a diferents amples i que van tallant el rotllo desde la punta fins al final. Al final hi ha una enrotlladora que fa enrotllant les cintes que van sortint.
Doncs bé, com veieu, el problema és molt greu doncs la màquina es troba al bell mig del procés i us podeu imaginar que no és una cosa que es solucioni en dos dies. Perquè us en feu una idea, l'engranatge que ha petat fa com un metre de diàmetre. Vaja, que no el pots anar a comprar a la ferreteria de la cantonada...
Doncs ja he anat, he vist i he tornat amb l'informe. El problema és que d'anada m'ha portat un dels xofers pero de tornada he hagut de tornar caminant, perquè jo no penso pagar un taxi perquè després l'empresa no me'l pagui. de totes maneres, gairebé tot el matí perdut amb la ditxosa visiteta.
dimarts, de maig 19, 2009
Extranyesa
Si de per sí ja estàvem visquent dies prou extranys, darrerament els nivells del meu sentiment d'extranyesa han arribat a l'estratosfera.
La crisi econòmica mundial i la grip dels porquets (que ja s'ha demostrat que els porquets pobrets ni hi tenen massa a veure, però m'agrada dir-li així) hi han contribuït prou.
La veritat, suposo que tot plegat és degut a que definitivament m'he adonat de que no entenc res de res.
Pot ser que o bé em faltin coneixements per entendre les repercusions de tot plegat o bé que la cosa té una magnitud tan gran que difícilment puc arribar a veure-la en tota la seva amplitud.
És com tractar de veure el bosc quan un té dificultats per veure fins i tot els arbres.
Per exemple: Una presó de l'estat de Zacatecas, al nord del país. Un comando armat es presenta amb uniformes de la AFI (Agencia Federal de Investigaciones, l'FBI mexicà), camionetes de la AFI i armes com les que porta la AFI, entra "como Pedro por su casa" i allibera 53 presos (10 d'ells d'alta perillositat) alguns relacionats amb els "Zetas", una de les bandes de "narcos" més importants i perilloses de México.
Davant d'un fet així, un pensa des del seu punt de vista europeu que li hauria de caure el pèl fins al President de la República (almenys això és el que passaria a Espanya si passès una cosa així). Però després, amb el seu incipient punt de vista mexicà, s'adona de que no passarà res de res. Agafaràn un cap de turc, que probablement no tindrà cap mena de responsabilitat en el tema i el fotràn a la presó (potser gaudint de luxes als quals jo no puc ni podré aspirar en tota la meva vida) i d'aquí una setmana ningú es recordarà del tema.
Mentrestant, hi ha 53 paios perillosos al carrer que directa o indirectament incitaràn més joves a la droga, causaràn morts i ferits i contribuiràn a fer de México un lloc menys segur (com si de per sí, no ho fós ja).
Des del meu punt de vista, la cosa no té una solució aparent. La corrupció i el crim no estàn només incrustats profundament a la societat sinó que jo més aviat diria que hi he estàn arrelats.
Ja fa mesos que se senten veus anunciant que México és un estat fallit. Comenso a pensar, molt al meu disgust, que tenen tota la raó del món. És més, no crec que sigui només México. Més aviat penso que el problema té una magnitud a nivell mundial. Miris on miris, els problemes es multipliquen arreu del món i miris on miris, també, no els veus una solució per enlloc.
Llavors, penses que si bé no hi veus una solució, almenys hauries de ser capas de veure-hi una causa o un origen. No? Hauries de poder dir: "Ah! Esclar! És que ens vam equivocar aquí!". Bé, jo soc partidari de deixar els impossibles a Santa Rita de Càssia. La meva ment no està preparada per una tasca d'aquesta amplitud i la veritat és que ja tinc prous problemes com per dedicar-me filosofia geo-socio-política.
Després mires la televisió i veus als polítics i et cauen a terra al veure que els nostres destíns i els destíns dels nostres fills estàn en mans d'una colla de pallasos. I et preguntes que estàn fent tota aquesta colla per solucionar els PROBLEMES REALS que tenim la gent del carrer i els veus tirant-se els plats pel cap per coses que realment a ningú li importen ni tenen cap mena d'importància.
Imagineu-vos dos polítics al moll de qualsevol port. A l'aigua hi ha una persona que s'està ofegant i els dos polítics enlloc de llensar-se els dos immediatament a l'aigua per tractar de salvar-la, es posen a discutir sobre quí té més dret a realitzar el salvament, o si la persona és de tal o de qual regió i per tant té menys dret a ser salvada, o es posen a investigar si la persona ha pagat els seus impostos. De tal forma que la persona s'acaba ofegant mentres els dos polítics segueixen discutint sense ni tan sols adonar-se'n. I aquesta és la versió light de la paràbola. En realitat les coses són molt més bèsties.
I desenganyem-nos, no els importem una merda a cap d'ells. Mentres obtinguin el poder i puguin aprofitar-se'n el més possible son capasos de prometre impossibles. Ja que tenen el poder, es desfàn en excuses, no acompleixen el que t'han promés i et quedes amb un pam de nas i cara d'idiota. Decideixes que votaràs al partit polític rival només per tocar-los la moral i tornes a caure en la mateixa trampa.
Això sí, quan és temps de fer campanya, diuen que faràn miracles. Aquí a México, el Partido de la Revolución Democràtica, PRD ( l'ex-partit, del famós AMLO- Andrés Manuel López Obrador) promet augmentar TOTS els sous de l'ordre d'un 20% per ajudar a les families mexicanes contra la crisis. Jo em pregunto: D'on caram pensen treure tants diners? No que estem en crisis? O es que potser reduiràn els presupostos en educació i sanitat, per exemple? O augmentaràn els impostos de forma que acabarem exactament igual que com estem ara? Però esclar tu sents que t'apujaràn el sou un 20% i els ulls et fan pampallugues i la cartera et comensa a cremar dins la butxaca. I vas i t'ho creus. I guanyen i tot queda en "agua de borrajas" o sigui en pures paraules i les paraules, de tota la vida, se les ha emportat el vent.
Així que em sento extrany. Un altre cop al mig d'un maremàgnum arrossegat amunt i avall per una corrent que no entenc ni entendré i veient que la cosa enlloc de millorar, empitxora per moments: inseguretat, atur, poc poder adquisitiu, violència per tot arreu, corrupció, poca o nul.la cobertura sanitària, contaminació, indefensió enfront dels poderosos, deteriorament de la natura, guerres... És una llarga llista i estic parlant a nivell global. Després del mareig que et provoca pensar en tots aquests problemes, veus que ningú fa ni farà res al respecte i acabes pitxor.
La crisi econòmica mundial i la grip dels porquets (que ja s'ha demostrat que els porquets pobrets ni hi tenen massa a veure, però m'agrada dir-li així) hi han contribuït prou.
La veritat, suposo que tot plegat és degut a que definitivament m'he adonat de que no entenc res de res.
Pot ser que o bé em faltin coneixements per entendre les repercusions de tot plegat o bé que la cosa té una magnitud tan gran que difícilment puc arribar a veure-la en tota la seva amplitud.
És com tractar de veure el bosc quan un té dificultats per veure fins i tot els arbres.
Per exemple: Una presó de l'estat de Zacatecas, al nord del país. Un comando armat es presenta amb uniformes de la AFI (Agencia Federal de Investigaciones, l'FBI mexicà), camionetes de la AFI i armes com les que porta la AFI, entra "como Pedro por su casa" i allibera 53 presos (10 d'ells d'alta perillositat) alguns relacionats amb els "Zetas", una de les bandes de "narcos" més importants i perilloses de México.
Davant d'un fet així, un pensa des del seu punt de vista europeu que li hauria de caure el pèl fins al President de la República (almenys això és el que passaria a Espanya si passès una cosa així). Però després, amb el seu incipient punt de vista mexicà, s'adona de que no passarà res de res. Agafaràn un cap de turc, que probablement no tindrà cap mena de responsabilitat en el tema i el fotràn a la presó (potser gaudint de luxes als quals jo no puc ni podré aspirar en tota la meva vida) i d'aquí una setmana ningú es recordarà del tema.
Mentrestant, hi ha 53 paios perillosos al carrer que directa o indirectament incitaràn més joves a la droga, causaràn morts i ferits i contribuiràn a fer de México un lloc menys segur (com si de per sí, no ho fós ja).
Des del meu punt de vista, la cosa no té una solució aparent. La corrupció i el crim no estàn només incrustats profundament a la societat sinó que jo més aviat diria que hi he estàn arrelats.
Ja fa mesos que se senten veus anunciant que México és un estat fallit. Comenso a pensar, molt al meu disgust, que tenen tota la raó del món. És més, no crec que sigui només México. Més aviat penso que el problema té una magnitud a nivell mundial. Miris on miris, els problemes es multipliquen arreu del món i miris on miris, també, no els veus una solució per enlloc.
Llavors, penses que si bé no hi veus una solució, almenys hauries de ser capas de veure-hi una causa o un origen. No? Hauries de poder dir: "Ah! Esclar! És que ens vam equivocar aquí!". Bé, jo soc partidari de deixar els impossibles a Santa Rita de Càssia. La meva ment no està preparada per una tasca d'aquesta amplitud i la veritat és que ja tinc prous problemes com per dedicar-me filosofia geo-socio-política.
Després mires la televisió i veus als polítics i et cauen a terra al veure que els nostres destíns i els destíns dels nostres fills estàn en mans d'una colla de pallasos. I et preguntes que estàn fent tota aquesta colla per solucionar els PROBLEMES REALS que tenim la gent del carrer i els veus tirant-se els plats pel cap per coses que realment a ningú li importen ni tenen cap mena d'importància.
Imagineu-vos dos polítics al moll de qualsevol port. A l'aigua hi ha una persona que s'està ofegant i els dos polítics enlloc de llensar-se els dos immediatament a l'aigua per tractar de salvar-la, es posen a discutir sobre quí té més dret a realitzar el salvament, o si la persona és de tal o de qual regió i per tant té menys dret a ser salvada, o es posen a investigar si la persona ha pagat els seus impostos. De tal forma que la persona s'acaba ofegant mentres els dos polítics segueixen discutint sense ni tan sols adonar-se'n. I aquesta és la versió light de la paràbola. En realitat les coses són molt més bèsties.
I desenganyem-nos, no els importem una merda a cap d'ells. Mentres obtinguin el poder i puguin aprofitar-se'n el més possible son capasos de prometre impossibles. Ja que tenen el poder, es desfàn en excuses, no acompleixen el que t'han promés i et quedes amb un pam de nas i cara d'idiota. Decideixes que votaràs al partit polític rival només per tocar-los la moral i tornes a caure en la mateixa trampa.
Això sí, quan és temps de fer campanya, diuen que faràn miracles. Aquí a México, el Partido de la Revolución Democràtica, PRD ( l'ex-partit, del famós AMLO- Andrés Manuel López Obrador) promet augmentar TOTS els sous de l'ordre d'un 20% per ajudar a les families mexicanes contra la crisis. Jo em pregunto: D'on caram pensen treure tants diners? No que estem en crisis? O es que potser reduiràn els presupostos en educació i sanitat, per exemple? O augmentaràn els impostos de forma que acabarem exactament igual que com estem ara? Però esclar tu sents que t'apujaràn el sou un 20% i els ulls et fan pampallugues i la cartera et comensa a cremar dins la butxaca. I vas i t'ho creus. I guanyen i tot queda en "agua de borrajas" o sigui en pures paraules i les paraules, de tota la vida, se les ha emportat el vent.
Així que em sento extrany. Un altre cop al mig d'un maremàgnum arrossegat amunt i avall per una corrent que no entenc ni entendré i veient que la cosa enlloc de millorar, empitxora per moments: inseguretat, atur, poc poder adquisitiu, violència per tot arreu, corrupció, poca o nul.la cobertura sanitària, contaminació, indefensió enfront dels poderosos, deteriorament de la natura, guerres... És una llarga llista i estic parlant a nivell global. Després del mareig que et provoca pensar en tots aquests problemes, veus que ningú fa ni farà res al respecte i acabes pitxor.
dilluns, de maig 18, 2009
Dilluns Dilluns
"Dilluns, dilluns...No pots confiar en aquest dia..."
Ja ho deia la cansó de "The Mamas and the Papas". Els dilluns són dies no-confiables.
I no és que avui tingui son, de fet he dormit bastant i bé, però Déu sap que coi he somniat que m'he aixecat extremadament cansat (pels que no heu tingut el plaer de dormir amb mí o de veure'm dormir, de tant en tant em marco unes maratons de ball tot dormint, que no m'extranya que m'aixequi més cansat del que m'he estirat).
Apart, el clima ja se'ns ha espatllat per aquestes terres. Plou cada dia desde dimecres passat (exceptuant ahir i avui, de moment) lo qual em fa pensar que l'època de pluges està amb un peu dins. De totes maneres ens hem llevat amb la sorpresa d'un front fred en plena primavera (que es veu que és la mar de curiòs i excepcional) i el dia s'ha llevat tapat i bastant fred per l'època de l'any. Això vol dir que a les pegues dels dilluns li hem de sumar aquestes que acabo de mencionar, pel qual l'índex de "mandrositat" ha pujat espectacularment i està ratllant la "mandra extrema", marcada en vermell al "mandròmetre".
En altres paraules, avui és un d'aquells dies en que t'haguèssis quedat al llit i no t'haguèssin aixecat ni els Quatre Genets de l'Apocalipsi trucant a la porta tots a l'hora.
I tampoc és que sigui un súper-mal dia, eh? A la feina tot va prou bé. Sí, tinc molta feina però també he estat treballant a molt bon ritme així que la histèria està controlada, de moment. Només que és dilluns.
Dilluns (Lluna), Lunes (Luna), Monday (Moon), Lunedi (Lune)... El dia de la lluna. Potser n'hauriem de dir: el dia de la mala lluna. No se pas perquè, algún romà amb molt poca feina (Juli Cèsar, molt probablement) va decidir dedicar aquest dia a la lluna, i no només content amb això, va decidir que marqués l'inici de setmana. Esclar, els paios només se la passaven guerrejant i quan no hi havia guerres, com que no hi havia tele ni facebook, doncs se la passaven fent romanets i romanetes, o inventant tonteries d'aquestes... Ves quines coses!
la veritat és que jo mai havia odiat els dilluns com la gent normal. Jo sempre he odiat els dimecres (el dia de Mercuri) per allò de que cauen al mig de la setmana i queden igual de lluny del cap de setmana per una banda que per l'altre. O sigui, que són en terra de ningú. Però darrerament, els dilluns han superat els dimecres en popularitat. Bàsicament perquè els dilluns hi ha junta de producció i em solen caure algunes clatellades (tot i que, modèstia apart i també gràcies a la crisis, les clatellades brillen per la seva absència desde fa mesos).
A més, no sé perquè ara miro amb anyoransa el cap de setmana que acaba de passar (Je! Com si fes moltes coses interessants i divertides!) i veig el cap de setmana que vé, lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuny, a l'horitzó com un veler al que encara queden hores de travessia per arribar al port. Ja, de fet el veig més lluny ara que la meva setmana laboral té 4 dies que quan en tenia 5. Curiòs, oi? La distància a la que sembla estar el cap de setmana dilluns estant, és inversament proporcional als díes laborals que conté la setmana en qüestió. N'hi podriem dir la paradoxa setmanal.
Si el dilluns fos una pintura seria "El Crit" de Münch. Me l'imagino com un cuadre abstracte, un Pollock potser, ple de colors foscos: gris en diferents tons, negre i alguna pincellada en blanc per donar-li una mica de contrast. Sería com una espècie d'esquitx gegantí en perspectiva. Amb més foscor al centre i més claror a la perifèria per significar mitjansant un efecte túnel, el cap de setmana que acaba de passar i la llarga i fosca setmana que ens espera.
Ho veieu? Ja estic desvariant bastant. Em penso que serà millor que ho deixem per avui.
Ja ho deia la cansó de "The Mamas and the Papas". Els dilluns són dies no-confiables.
I no és que avui tingui son, de fet he dormit bastant i bé, però Déu sap que coi he somniat que m'he aixecat extremadament cansat (pels que no heu tingut el plaer de dormir amb mí o de veure'm dormir, de tant en tant em marco unes maratons de ball tot dormint, que no m'extranya que m'aixequi més cansat del que m'he estirat).
Apart, el clima ja se'ns ha espatllat per aquestes terres. Plou cada dia desde dimecres passat (exceptuant ahir i avui, de moment) lo qual em fa pensar que l'època de pluges està amb un peu dins. De totes maneres ens hem llevat amb la sorpresa d'un front fred en plena primavera (que es veu que és la mar de curiòs i excepcional) i el dia s'ha llevat tapat i bastant fred per l'època de l'any. Això vol dir que a les pegues dels dilluns li hem de sumar aquestes que acabo de mencionar, pel qual l'índex de "mandrositat" ha pujat espectacularment i està ratllant la "mandra extrema", marcada en vermell al "mandròmetre".
En altres paraules, avui és un d'aquells dies en que t'haguèssis quedat al llit i no t'haguèssin aixecat ni els Quatre Genets de l'Apocalipsi trucant a la porta tots a l'hora.
I tampoc és que sigui un súper-mal dia, eh? A la feina tot va prou bé. Sí, tinc molta feina però també he estat treballant a molt bon ritme així que la histèria està controlada, de moment. Només que és dilluns.
Dilluns (Lluna), Lunes (Luna), Monday (Moon), Lunedi (Lune)... El dia de la lluna. Potser n'hauriem de dir: el dia de la mala lluna. No se pas perquè, algún romà amb molt poca feina (Juli Cèsar, molt probablement) va decidir dedicar aquest dia a la lluna, i no només content amb això, va decidir que marqués l'inici de setmana. Esclar, els paios només se la passaven guerrejant i quan no hi havia guerres, com que no hi havia tele ni facebook, doncs se la passaven fent romanets i romanetes, o inventant tonteries d'aquestes... Ves quines coses!
la veritat és que jo mai havia odiat els dilluns com la gent normal. Jo sempre he odiat els dimecres (el dia de Mercuri) per allò de que cauen al mig de la setmana i queden igual de lluny del cap de setmana per una banda que per l'altre. O sigui, que són en terra de ningú. Però darrerament, els dilluns han superat els dimecres en popularitat. Bàsicament perquè els dilluns hi ha junta de producció i em solen caure algunes clatellades (tot i que, modèstia apart i també gràcies a la crisis, les clatellades brillen per la seva absència desde fa mesos).
A més, no sé perquè ara miro amb anyoransa el cap de setmana que acaba de passar (Je! Com si fes moltes coses interessants i divertides!) i veig el cap de setmana que vé, lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuny, a l'horitzó com un veler al que encara queden hores de travessia per arribar al port. Ja, de fet el veig més lluny ara que la meva setmana laboral té 4 dies que quan en tenia 5. Curiòs, oi? La distància a la que sembla estar el cap de setmana dilluns estant, és inversament proporcional als díes laborals que conté la setmana en qüestió. N'hi podriem dir la paradoxa setmanal.
Si el dilluns fos una pintura seria "El Crit" de Münch. Me l'imagino com un cuadre abstracte, un Pollock potser, ple de colors foscos: gris en diferents tons, negre i alguna pincellada en blanc per donar-li una mica de contrast. Sería com una espècie d'esquitx gegantí en perspectiva. Amb més foscor al centre i més claror a la perifèria per significar mitjansant un efecte túnel, el cap de setmana que acaba de passar i la llarga i fosca setmana que ens espera.
Ho veieu? Ja estic desvariant bastant. Em penso que serà millor que ho deixem per avui.
dijous, de maig 14, 2009
I de sobte... la calma!
Diu la tradició que després de la tempesta sempre vé la calma. És un tòpic ressuat i antic que no deixa de ser una veritat a mitges. Avui en dia, sembla que es compleix i es confirma la regla.
Després de tres setmanes frenètiques sentint a parlar de la grip, dels porcs, de México (malauradament i molt desencertadament en alguns casos) i de patir bastants mal de caps a alguns (sobretot els que tenim pares histèrics a l'altra banda de l'oceà), sembla que si no fós per les actualitzacions de la OMS sobre el nombre de casos ja ningú es recordaria del ditxós virus.
De sobte però mentres observo els núvols de tempesta allunyar-se a l'horitzó, dos llamps em recorden que sí, que és veritat que sempre arriba la calma després de la tempesta però que també és cert, que després de la calma, inel.ludiblement, sempre acaba arribant una altre tempesta, si no és que la mateixa, cambia d'idea i dona mitja volta tornant al nostre terreny.
El que vull dir, és que hi ha dues noticies al respecte que m'han cridat molt l'atenció (per no dir que m'han tornat a posar la pell de gallina mentres un calfred recorria la meva esquena) :
1. La OMS anuncia que comensarà una investigació sobre la posibilitat de que el virus A/H1N1 hagi sortit d'un laboratori per un error humà.
2. Ahir vaig sentir a la radio, que els experts diuen que el virus té més capacitat de mutació que el virus de la SIDA (i això, mein freunds, és molta capacitat de mutació).
Esclar, llegir i escoltar aquestes noticies, no només et posa la pell de gallina sinó que és com obrir una capsa de Pandora, plena d'interrogants sinistres.
En primer lloc, perquè a aquestes alsades de la jugada la OMS inicia una investigació d'aquest tipus quan tots ja estavem convensuts de que l'origen del virus era natural? En segon lloc, la OMS no iniciaria aquesta investigació si no tingués sospites o evidencies de que es posible. O sigui, on hi ha brases és que hi va haver foc, o no? Tot això ho fa per les hipòtesis plantejades per un científic australià. A veure... des de quant la ONU inicia una investigació d'aquesta magnitud i amb les conseqüències que pot tenir, a partir del que diu un sol científic perdut a l'altra banda del món?
Si aquest virus té una capacitat de mutació tant elevada i creieu-me que si la té més alta que el del VIH és una barbaritat, perquè no ha patit canvis fins ara? Se suposa que ja ha arribat a l'hemisferi sud, on comensa l'hivern, i podría haver-se combinat amb el virus de la grip estacional i a Àsia, on podría haver-se combinat amb el virus de la grip aviar...O amb qualsevol altre virus gripal dels molts que pul.lulen pel món...
Si això és cert, vol dir que en qualsevol moment, i potser abans de que tinguem una vacuna vàlida, el virus haurà mutat cap a ves-a-saber quina altra forma. Poden passar dues coses: o bé el virus muta cap a una forma més benigna al perdre capacitat d'infecció o una altra característica important o bé muta cap a una forma més virulenta i ja està liada un altre cop (i pitxor que ara).
Després de tres setmanes frenètiques sentint a parlar de la grip, dels porcs, de México (malauradament i molt desencertadament en alguns casos) i de patir bastants mal de caps a alguns (sobretot els que tenim pares histèrics a l'altra banda de l'oceà), sembla que si no fós per les actualitzacions de la OMS sobre el nombre de casos ja ningú es recordaria del ditxós virus.
De sobte però mentres observo els núvols de tempesta allunyar-se a l'horitzó, dos llamps em recorden que sí, que és veritat que sempre arriba la calma després de la tempesta però que també és cert, que després de la calma, inel.ludiblement, sempre acaba arribant una altre tempesta, si no és que la mateixa, cambia d'idea i dona mitja volta tornant al nostre terreny.
El que vull dir, és que hi ha dues noticies al respecte que m'han cridat molt l'atenció (per no dir que m'han tornat a posar la pell de gallina mentres un calfred recorria la meva esquena) :
1. La OMS anuncia que comensarà una investigació sobre la posibilitat de que el virus A/H1N1 hagi sortit d'un laboratori per un error humà.
2. Ahir vaig sentir a la radio, que els experts diuen que el virus té més capacitat de mutació que el virus de la SIDA (i això, mein freunds, és molta capacitat de mutació).
Esclar, llegir i escoltar aquestes noticies, no només et posa la pell de gallina sinó que és com obrir una capsa de Pandora, plena d'interrogants sinistres.
En primer lloc, perquè a aquestes alsades de la jugada la OMS inicia una investigació d'aquest tipus quan tots ja estavem convensuts de que l'origen del virus era natural? En segon lloc, la OMS no iniciaria aquesta investigació si no tingués sospites o evidencies de que es posible. O sigui, on hi ha brases és que hi va haver foc, o no? Tot això ho fa per les hipòtesis plantejades per un científic australià. A veure... des de quant la ONU inicia una investigació d'aquesta magnitud i amb les conseqüències que pot tenir, a partir del que diu un sol científic perdut a l'altra banda del món?
Si aquest virus té una capacitat de mutació tant elevada i creieu-me que si la té més alta que el del VIH és una barbaritat, perquè no ha patit canvis fins ara? Se suposa que ja ha arribat a l'hemisferi sud, on comensa l'hivern, i podría haver-se combinat amb el virus de la grip estacional i a Àsia, on podría haver-se combinat amb el virus de la grip aviar...O amb qualsevol altre virus gripal dels molts que pul.lulen pel món...
Si això és cert, vol dir que en qualsevol moment, i potser abans de que tinguem una vacuna vàlida, el virus haurà mutat cap a ves-a-saber quina altra forma. Poden passar dues coses: o bé el virus muta cap a una forma més benigna al perdre capacitat d'infecció o una altra característica important o bé muta cap a una forma més virulenta i ja està liada un altre cop (i pitxor que ara).
dijous, de maig 07, 2009
Conspiracions
En fí, no podia acomiadar la setmana sense parlar del tema estrella (almenys pel 50% de la gent): la conspiració!
Però... ¿què és una conspiració? El primer que ens passa pel cap és que no és ni més ni menys que una conjura, un complot creat i mantingut en secret fins al darrer moment per obtenir un benefici. És a dir, no hi pot haver conspiració on ningú hi surt beneficiat. México, per si no us n'heu adonat, ha tingut pràcticament tota la seva economía productiva aturada una setmana. Això, conjuntament amb les pèrdues econòmiques que es derivaran de les cancel.lacions a nivell turisme, ha fet baixar el PIB del país. Per tant, a no ser que hi hagi un motiu arcà per part del govern que ningú coneix, México no és la causa d'això que està passant.
Ha pero els rumors segueixen corrent com reguers de pólvora. Els darrers són els següents :
1. (Moderatto) El govern ha venut PEMEX, empresa nacional de petrolis. Desde la dècada dels anys 40, els mexicans (tots) son amos del petroli. El President Lázaro Càrdenas va expropiar el petroli de mans de les multinacionals extrangeres. Els mexicans i mexicanes van fer una col.lecta nacional per ajuntar fons per comprar el petroli i per això està escrit a la constitució que el petroli els pertany. Segons es comenta, el govern hauria mogut tot aquest escàndol per poder vendre PEMEX sense que hi hagués massa veus dissonants.
2. (Allegro Ma Non Troppo) El govern ha venut el país sencer als yankis i passarà a ser un altre estat de la Unió Americana. Surrealista, no? Impossible...? Coses pitxors s'han vist. Òbviament, calia crear una maniobra de distracció. No em negareu que no acabaría amb el tema de la inmigració il.legal, no?
Això són dos exemples de suposades conspiracions (esclar que potser son casos extrems. Els he agafat perquè son els que corren i perquè em van bé per exemplificar.
I jo dic: perquè no fem una conspiració per eliminar els governs i totes les institucions? ¿Perquè no creem després un món nou basat en altres valors que no siguin la violència, la sed de poder i la corrupció?
Però... ¿què és una conspiració? El primer que ens passa pel cap és que no és ni més ni menys que una conjura, un complot creat i mantingut en secret fins al darrer moment per obtenir un benefici. És a dir, no hi pot haver conspiració on ningú hi surt beneficiat. México, per si no us n'heu adonat, ha tingut pràcticament tota la seva economía productiva aturada una setmana. Això, conjuntament amb les pèrdues econòmiques que es derivaran de les cancel.lacions a nivell turisme, ha fet baixar el PIB del país. Per tant, a no ser que hi hagi un motiu arcà per part del govern que ningú coneix, México no és la causa d'això que està passant.
Ha pero els rumors segueixen corrent com reguers de pólvora. Els darrers són els següents :
1. (Moderatto) El govern ha venut PEMEX, empresa nacional de petrolis. Desde la dècada dels anys 40, els mexicans (tots) son amos del petroli. El President Lázaro Càrdenas va expropiar el petroli de mans de les multinacionals extrangeres. Els mexicans i mexicanes van fer una col.lecta nacional per ajuntar fons per comprar el petroli i per això està escrit a la constitució que el petroli els pertany. Segons es comenta, el govern hauria mogut tot aquest escàndol per poder vendre PEMEX sense que hi hagués massa veus dissonants.
2. (Allegro Ma Non Troppo) El govern ha venut el país sencer als yankis i passarà a ser un altre estat de la Unió Americana. Surrealista, no? Impossible...? Coses pitxors s'han vist. Òbviament, calia crear una maniobra de distracció. No em negareu que no acabaría amb el tema de la inmigració il.legal, no?
Això són dos exemples de suposades conspiracions (esclar que potser son casos extrems. Els he agafat perquè son els que corren i perquè em van bé per exemplificar.
I jo dic: perquè no fem una conspiració per eliminar els governs i totes les institucions? ¿Perquè no creem després un món nou basat en altres valors que no siguin la violència, la sed de poder i la corrupció?
Tinc un mal dia...
De vegades, sembla que tot va prou bé i just quan et confies, com una broma macabra del destí, t'emportes tres o quatre clatellades ben donades. És com si algún mestre misteriòs i estricte veiés que aixeques els ulls del llibre mentres passeja per l'aula, s'acostés sigilosamente mentres estàs pensant en els misteris del cicle reproductor del cargol bover i t'agafés pel clatell amorrant-te un altre cop a la lectura.
Esclar que d'altres vegades, directament t'agafa la mà, et clava un bon cop de regle (dels de fusta, eh?) ben donat i t'envia una bona temporada de cara a la paret. Tot això sense dir ni una sola paraula i amb una mirada que faria recular el més valent i audàs dels almogàvers.
Avui gairebé tot em surt malament. Suposo que és un d'aquells mítics dies que fins i tot el més simple dels mortals pateix i que l'obliguen, irremeiablement, a pensar que hagués estat millor que no hagués sortit del llit i s'hagués quedat fent nones (que sincerament, és el que necessito).
M'imagino que l'estrès provocat durant dues setmanes i sense treva, per tot l'assumpte (veritat o mentida) de la grip del porquet m'han fet perdre una mica el nord.Ja passa això, ja...
També és cert que amb tot el show que es va muntar i només a dues setmanes de Setmana Santa, la veritat és et trenca bastant el ritme això d'estar aturat una altra setmaneta.
Que tampoc diré que no, oi? Però la conseqüència lògica era que tot el que no vam treballar la setmana passada s'havia de recuperar en els dos dies que quedaven d'aquesta (recordeu que els divendres no treballem pel ditxós ERE o com en diuen aquí: "paro técnico"). Així que si de per sí, amb un dia menys a la setmana la feina ja s'acumula bastant, ara la cosa s'ha transformat en una espècie d'infern amb dimonis i calderes i Pere Botero inclosos a la fòrmula.
I mira, no tens temps d'assimilar que no és dilluns sinó dimecres, que ja es dijous i has de solucionar-ho tot perquè si no s'endarrereix tot fins el dilluns següent.
I esclar, entre la sòn, els nervis i les coses que t'han sortit malament, et poses d'un humor que no t'aguantes ni tú mateix... Vaja, que estic que trec foc pels queixals i pujo per les parets com si fos l'Spiderman sense les malles blau-grana però amb mascareta i les mans moooooolt netes.
És per això que he decidit escriure aquest post, per veure si em desfogo mínimament i em baixen els fums perquè si no ho faig em sembla que soc capas de qualsevol cosa.
Només espero que no em faci mal el cap, amb això em conformo. És que abans d'ahir, apart de que va fer una calor horrible, vam anar a dormir tard. Ahir, en Santi va decidir que no tenia sòn i que era hora de comensar a fer xivarri i jugar just quan jo vaig ficar-me al llit i porto la sòn més endarrerida que un vol d'iberia en plena vaga de pilots.
De l'euforia d'ahir perquè els meus herois de Kaiserlaurten II van passar a la final de la Champions League de Roma ja no en queda ni la més mínima espurna. Res de res..
Que tot s'ha de dir, potser sí que tenen una miqueta de raó els "amics" del Chelsea de queixar-se de l'arbitre. Però vaja quan hi havia l'entranyable Mourinho d'entrenador, ens van robar dos o tres partits seguits. Amb burles estúpides,infantils i odioses de l'individu en qüestió després cadascún dels partits, incloses. Així que penso que s'ho mereixen per contractar com a entrenador un psicòpata en potència (que per altra banda havia estat segon entrenador del Barsa a les ordres del, aquest sí, entranyable, Bobby Robson). No sé pas que es debia pensar que li vam fer, pobret...
En fí, que el que val és que vam passar i que ens ho mereixíem més que ells i queixar-se de l'árbitre és una excusa de mals perdedors (com per exemple, així per dir algo, cert equip que sol vestir de blanc i que quan perdi la Lliga segurament s'excusarà dient que ha patit una persecució arbitral, que el barsa ha pagat els seus rivals perquè es deixin guanyar, que a en Raúl li va caure la dentadura i l'estava buscant, que en Casillas tenía cagarrines, que en Guti s'ofegava amb la seva propia bilis... Vés a saber amb quina ens en sortiràn ara.
Aaaaaah però si aquest Madrid no és el que era! Abans sí que fotien una ràbia que els haguèssis matat a tots amb les teves pròpies mans si haguèssis tingut la més mínima oportunitat i l'edat suficient: Juanito, Butragueño, Michel, Martín Vázquez, Buyo! Aquests sí que sabien com fer-te bullir la sang en un tres i no res! Els d'ara? Els d'ara son una colla de pallasos que només fan riure. De vegades me'ls imagino amb un nas de pallaso ben vermell, una boina de cuadres escocesos y una espècie de vestit llarg de color taronja (tipus Agatha Ruíz de la Prada) i cantant "Había una veeeeeeez... (fanfarria) ... UN CIRCOOOOOOO...." amb veu nasal d'encostipat recalcitrant i un accent amb regust argentí.
Jejejejejejeje, veus? Com diuen aquí "la cuestión, es buscarle" però sempre trobes una imatge que et fa oblidar, encara que només sigui per un moment, tot el que t'ha passat durant el dia.
Esclar que d'altres vegades, directament t'agafa la mà, et clava un bon cop de regle (dels de fusta, eh?) ben donat i t'envia una bona temporada de cara a la paret. Tot això sense dir ni una sola paraula i amb una mirada que faria recular el més valent i audàs dels almogàvers.
Avui gairebé tot em surt malament. Suposo que és un d'aquells mítics dies que fins i tot el més simple dels mortals pateix i que l'obliguen, irremeiablement, a pensar que hagués estat millor que no hagués sortit del llit i s'hagués quedat fent nones (que sincerament, és el que necessito).
M'imagino que l'estrès provocat durant dues setmanes i sense treva, per tot l'assumpte (veritat o mentida) de la grip del porquet m'han fet perdre una mica el nord.Ja passa això, ja...
També és cert que amb tot el show que es va muntar i només a dues setmanes de Setmana Santa, la veritat és et trenca bastant el ritme això d'estar aturat una altra setmaneta.
Que tampoc diré que no, oi? Però la conseqüència lògica era que tot el que no vam treballar la setmana passada s'havia de recuperar en els dos dies que quedaven d'aquesta (recordeu que els divendres no treballem pel ditxós ERE o com en diuen aquí: "paro técnico"). Així que si de per sí, amb un dia menys a la setmana la feina ja s'acumula bastant, ara la cosa s'ha transformat en una espècie d'infern amb dimonis i calderes i Pere Botero inclosos a la fòrmula.
I mira, no tens temps d'assimilar que no és dilluns sinó dimecres, que ja es dijous i has de solucionar-ho tot perquè si no s'endarrereix tot fins el dilluns següent.
I esclar, entre la sòn, els nervis i les coses que t'han sortit malament, et poses d'un humor que no t'aguantes ni tú mateix... Vaja, que estic que trec foc pels queixals i pujo per les parets com si fos l'Spiderman sense les malles blau-grana però amb mascareta i les mans moooooolt netes.
És per això que he decidit escriure aquest post, per veure si em desfogo mínimament i em baixen els fums perquè si no ho faig em sembla que soc capas de qualsevol cosa.
Només espero que no em faci mal el cap, amb això em conformo. És que abans d'ahir, apart de que va fer una calor horrible, vam anar a dormir tard. Ahir, en Santi va decidir que no tenia sòn i que era hora de comensar a fer xivarri i jugar just quan jo vaig ficar-me al llit i porto la sòn més endarrerida que un vol d'iberia en plena vaga de pilots.
De l'euforia d'ahir perquè els meus herois de Kaiserlaurten II van passar a la final de la Champions League de Roma ja no en queda ni la més mínima espurna. Res de res..
Que tot s'ha de dir, potser sí que tenen una miqueta de raó els "amics" del Chelsea de queixar-se de l'arbitre. Però vaja quan hi havia l'entranyable Mourinho d'entrenador, ens van robar dos o tres partits seguits. Amb burles estúpides,infantils i odioses de l'individu en qüestió després cadascún dels partits, incloses. Així que penso que s'ho mereixen per contractar com a entrenador un psicòpata en potència (que per altra banda havia estat segon entrenador del Barsa a les ordres del, aquest sí, entranyable, Bobby Robson). No sé pas que es debia pensar que li vam fer, pobret...
En fí, que el que val és que vam passar i que ens ho mereixíem més que ells i queixar-se de l'árbitre és una excusa de mals perdedors (com per exemple, així per dir algo, cert equip que sol vestir de blanc i que quan perdi la Lliga segurament s'excusarà dient que ha patit una persecució arbitral, que el barsa ha pagat els seus rivals perquè es deixin guanyar, que a en Raúl li va caure la dentadura i l'estava buscant, que en Casillas tenía cagarrines, que en Guti s'ofegava amb la seva propia bilis... Vés a saber amb quina ens en sortiràn ara.
Aaaaaah però si aquest Madrid no és el que era! Abans sí que fotien una ràbia que els haguèssis matat a tots amb les teves pròpies mans si haguèssis tingut la més mínima oportunitat i l'edat suficient: Juanito, Butragueño, Michel, Martín Vázquez, Buyo! Aquests sí que sabien com fer-te bullir la sang en un tres i no res! Els d'ara? Els d'ara son una colla de pallasos que només fan riure. De vegades me'ls imagino amb un nas de pallaso ben vermell, una boina de cuadres escocesos y una espècie de vestit llarg de color taronja (tipus Agatha Ruíz de la Prada) i cantant "Había una veeeeeeez... (fanfarria) ... UN CIRCOOOOOOO...." amb veu nasal d'encostipat recalcitrant i un accent amb regust argentí.
Jejejejejejeje, veus? Com diuen aquí "la cuestión, es buscarle" però sempre trobes una imatge que et fa oblidar, encara que només sigui per un moment, tot el que t'ha passat durant el dia.
dimecres, de maig 06, 2009
Nikola Tesla
Nikola Tesla, fou un científic típic: despistat, gelós, estrambòtic...
Va mantenir durant dècades una aferrissada lluita amb Edison per veure quina energia era superior: la corrent continua d'Edison o la corrent alterna de Tesla.
Tesla treballava per Edison, i es diu que aquest, va patentar com a propis varis invents de Tesla. Després es va negar a pagar a Tesla el preu acordat a canvi al.legant que es tractava "d'una broma americana" (Tesla era croata). Aquest va ser l'inici de l'enemistat que fins i tot va dur a Edison a inventar la cadira elèctrica que funciona amb corrent alterna i no pas continua per desacreditar el que defensava Tesla.
La darrera part de la seva vida, Tesla la va passar en litigi contra l'empresa de Marconi, doncs Tesla havia patentat l'emisió de radiació electromagnètica poc abans de que Marconi patentés la radio. El que no tothom sap, és que Tesla, va guanyar i per tant, hauria de figurar als llibres com el veritable inventor i no pas Marconi.
Tesla no es va salvar pas de les excentricitats segons ell, els seus invents eren dictats per veus dins el seu cap que provenien d'uns èssers del futur anomenats "dropans". Quan s'el qüestionava més profundament al respecte, canviava de tema rápidament dient que no tenia importància.
Durant els últims anys de la seva vida, va viure en hotels. Passava una temporada en un i quan el compte era massa gran, fugia per refugiar-se en un altre.
Era un fervent defensor de l'existència de vida en altres planetes, cosa de la qual, al primer quart del segle XX es parlava veritablement poc. Insistia en que els seus invents permetríen a l'home comunicar-se amb èssers d'altres punts de l'Univers.´
L'única persona que li va fer una mica de cas i el va financiar va ser Westinghouse (si, el de les rentadores white-westinghouse). Podriem considerar-lo a la seva manera una espècie de mecenes que tenia prous diners com per finansar els experiments d'un home a qui tothom titllava de boig.
Es diu que Tesla, difícilment guardava documents dels seus descobriments. Tot, suposadament, ho feia de memòria. I més aviat, es diu que primer construía un aparell i després es dedicava a esbrinar perquè servia, lo qual alimentaria la llegenda de que els seus invents eren dictats per èssers del futur que li parlaven mentalment.
En qualsevol cas, ens han arribat una quantitat mínima dels seus documents ja que es diu que al poc d'haver mort, la CIA va confiscar tota la documentació que es trobava al seu despatx a Nova York. Dels pocs documents que s'han trobat podem dir que la majoría desconcerten els científics ja que es tracta de documents altament inductius ( o sigui, no es planteja una hipotesi i s'intenta probar el contrari sinó que es parteix d'una conclusió i es demostra el perqué. Exactament al contrari del mètode científic i malgrat tot no estava equivocat).
Amb homenets telèpatas del futur o sense, en Tesla va ser un adelantat al seu temps i si els seus invents no s'haguèssin silenciat podríem gaudir de tota una sèrie de ventatges que ara no tenim i ens podríem haver evitat molts mals de cap ecològics. De fet es considera l'electromagnetisme com la clau per superar la crisi energètica i econòmica que estem visquent. L'electromagnetisme es una font d'energia neta, extremadament barata, potent i inacabable.
En espera de que es desclassifiquin els documents confiscats per la CIA quan va morir, esperem que el món no trigui massa a donar un altre fruït d'aquesta mena i que aquest cop sí, sigui escoltat. Com malauradament tants d'altres han estat silenciats per interessos bastant tèrbols, per variar...
Va mantenir durant dècades una aferrissada lluita amb Edison per veure quina energia era superior: la corrent continua d'Edison o la corrent alterna de Tesla.
Tesla treballava per Edison, i es diu que aquest, va patentar com a propis varis invents de Tesla. Després es va negar a pagar a Tesla el preu acordat a canvi al.legant que es tractava "d'una broma americana" (Tesla era croata). Aquest va ser l'inici de l'enemistat que fins i tot va dur a Edison a inventar la cadira elèctrica que funciona amb corrent alterna i no pas continua per desacreditar el que defensava Tesla.
La darrera part de la seva vida, Tesla la va passar en litigi contra l'empresa de Marconi, doncs Tesla havia patentat l'emisió de radiació electromagnètica poc abans de que Marconi patentés la radio. El que no tothom sap, és que Tesla, va guanyar i per tant, hauria de figurar als llibres com el veritable inventor i no pas Marconi.
Tesla no es va salvar pas de les excentricitats segons ell, els seus invents eren dictats per veus dins el seu cap que provenien d'uns èssers del futur anomenats "dropans". Quan s'el qüestionava més profundament al respecte, canviava de tema rápidament dient que no tenia importància.
Durant els últims anys de la seva vida, va viure en hotels. Passava una temporada en un i quan el compte era massa gran, fugia per refugiar-se en un altre.
Era un fervent defensor de l'existència de vida en altres planetes, cosa de la qual, al primer quart del segle XX es parlava veritablement poc. Insistia en que els seus invents permetríen a l'home comunicar-se amb èssers d'altres punts de l'Univers.´
L'única persona que li va fer una mica de cas i el va financiar va ser Westinghouse (si, el de les rentadores white-westinghouse). Podriem considerar-lo a la seva manera una espècie de mecenes que tenia prous diners com per finansar els experiments d'un home a qui tothom titllava de boig.
Es diu que Tesla, difícilment guardava documents dels seus descobriments. Tot, suposadament, ho feia de memòria. I més aviat, es diu que primer construía un aparell i després es dedicava a esbrinar perquè servia, lo qual alimentaria la llegenda de que els seus invents eren dictats per èssers del futur que li parlaven mentalment.
En qualsevol cas, ens han arribat una quantitat mínima dels seus documents ja que es diu que al poc d'haver mort, la CIA va confiscar tota la documentació que es trobava al seu despatx a Nova York. Dels pocs documents que s'han trobat podem dir que la majoría desconcerten els científics ja que es tracta de documents altament inductius ( o sigui, no es planteja una hipotesi i s'intenta probar el contrari sinó que es parteix d'una conclusió i es demostra el perqué. Exactament al contrari del mètode científic i malgrat tot no estava equivocat).
Amb homenets telèpatas del futur o sense, en Tesla va ser un adelantat al seu temps i si els seus invents no s'haguèssin silenciat podríem gaudir de tota una sèrie de ventatges que ara no tenim i ens podríem haver evitat molts mals de cap ecològics. De fet es considera l'electromagnetisme com la clau per superar la crisi energètica i econòmica que estem visquent. L'electromagnetisme es una font d'energia neta, extremadament barata, potent i inacabable.
En espera de que es desclassifiquin els documents confiscats per la CIA quan va morir, esperem que el món no trigui massa a donar un altre fruït d'aquesta mena i que aquest cop sí, sigui escoltat. Com malauradament tants d'altres han estat silenciats per interessos bastant tèrbols, per variar...
L'energia del punt 0, els ovnis, els porquets i els borregos...
En vista de que no hi ha noticies, i diuen que això son bones noticies, al voltant de la grip dels porquets canviarem de tema.
He estat llegint una entrevista molt interessant sobre un expert en OVNIS. El seu oncle pertanyia a una de les empreses que van desenvolupar el mòdul llunar que va portar Armstrong i companyia a la Lluna.
Segons ell, no només hi ha evidencies suficients com per afirmar rotundament que no estem sols a l'Univers sinó que hi ha hagut contactes prous i de sobra. El problema, com sempre, és que no es pot donar un contacte definitiu per no escampar el pànic entre la població mundial (cosa veritablement fàcil vistos els darrers esdeveniments).
Hi ha una cosa molt interessant a l'entrevista i és el perquè no es fan públiques les proves que es tenen paulatinament, precisament per evitar el pànic entre la població. Ell contesta que és molt sencill. La majoría de proves definitives i rotundes es troben en mans de grans corporacions. Específicament de corporacions amb ramificacions a la industria automotriu, aeronàutica i energètica. I aquí ja entrem al rovell de l'ou...
Segons les evidències, els OVNIS no funcionen pas amb energía nuclear i molt menys amb petroli. Més que res per les distàncies que han de cubrir. Això porta a especular que han de fer servir un altre tipus d'energia : barata, neta i il.limitada.
Desdel nostre punt de vista, la única energia que ha demostrat això és l'energia del punt 0, energia que es produeix per la repulsió de dos imans de càrrega inversa.
El descubridor va ser Nikkolai Tesla a comensaments del segle XX. Aquest home va ser un gran estudiós i inventor de l'energia electromagnètica, un visionari avansat al seu temps. Va morir sol i arruinat per la manca de finansament al seu apartament l'any 1943. 30 minuts després de la seva mort, la CIA va confiscar tota la seva documentació i tot el material que tenia.
El motiu? Els seus invents chocaven frontalment contra les grans corporacions nordamericanes (General Electric, per exemple) i contra les petrolieres del país yanki. I esclar, no podien deixar de perdre la seva mossegadeta del pastís.
Malgrat tot, va haver-hi fugues. En un famós parc d'atraccions situat al país yanki, hi ha un tren impulsat per aquest tipus d'energia. Disney, no només es dedicava a fer gargots, se sospita que era un franc-masó de grau elevat i que s'interessava per invents i teories poc convencionals. Aquest tren desenvolupat per Disney i els seus enginyers va ser presentat a la Expo Universal de Nova York i després transplantat al seu famós parc.
El problema que hi ha amb les proves irrefutables de l'existència de vida extraterrestre, és el mateix : les grans corporacions aeronàutiques, automotrius i energètiques, que són les que les tenen, no volen perdre el seu negoci i per això ens obliguen a dependre dels combustibles fòssils fins que aquests s'acabin o petem el planeta, el que passi primer.
Potser us preguntareu si aquesta energía serà suficientment potent com per produïr el que estic insinuant... Bé, us puc dir que es va fer un experiment que demostrava que sí. Van fer correr un Ferrari, un fòrmula 1 i un cotxe impulsat per energia del punt 0. A que no sabeu quí va guanyar? Efectivament, el cotxe impulsat per aquesta energia, o sigui que de potencia en genera prou i de sobres.
Com a darrera dada al respecte : als EUA hi ha censats més de 100 inventors i investigadors que han provat de patentar energies alternatives. Digueu-me... quantes fonts d'energia alternativa que sigui neta i infinita existeixen al mercat? L'energia solar, no desenvolupa prou potencia, depèn del sol i el sol, a llarg plas s'acabarà algún día. L'energia elèctrica s'ha de carregar constantment i tampoc desenvolupa prou potencia. L'energia eòlica depèn del vent i no desenvolupa prou potència. Etcétera...
En quant als OVNIS, està clar, i aquest paio ho afirma rotundament que existeixen filmacions de quan l'home va arribar a la Lluna que demostren sense cap mena de dubte l'existència d'extraterrestres. Aquestes imatges, amb l'excusa de que la imatge arribava amb retard a la Terra, van ser convenientment censurades. En elles, es veu el mòdul llunar, no només rodejat per altres naus, òbviament extraterrestres, sinó també per criatures alienigenes. També existeix i circula per internet (jo tinc les meves reserves) una gravació de la suposada exploració d'unes runes que van trobar a la superficie de la lluna. Malauradament, la poca llum i la qualitat dels equips de gravació en video rudimentaris (de fet experimentals, encara) que duien els astronautes, fa difícil distingir gairebé res.
Aquest senyor, afirma que hi ha un patró repetitiu en tots els casos documentats de conatcte extraterrestre. Tots els suposats ET's son antropomorfs: tenen un cap, un cos i 4 extremitats. L'únic que varía es l'alsada i el color de pell, l'existència de cabells o no... Coses així. Detalls en podríem dir. Això fa pensar en un patró comú de creació arreu de l'Univers. Es com si algú cuinés el mateix plat amb diferents ingredients i el resultat fos molt semblant però diferent a la vegada, perquè m'entengueu...
Ara ja a títol personal us diré el següent. Després de veure, llegir i escoltar tot el que he vist, llegit i escoltat al respecte de la grip del porquet, m'he adonat de com de fàcil és manipular-nos i conduir-nos al pànic (o a qualsevol altre sentiment) a través dels mitjans de comunicació. També m'he adonat de que existeix la posibilitat real de que tot això sigui un engany o que sigui real i s'hagi aprofitat la vinentesa (talment com van fer els yankis amb l'11-s i probablement pretenia fer el PP amb l'11-m) per aprovar unes quantes lleis impopulars mentres tothom mirava cap una altra banda i era presa del pànic. (investigueu sobre la teràpia de shock, molt interessant).
Així doncs, el que sento és el següent: som una colla de borregos (ja em perdonareu l'expresió, però no hi ha una altra paraula més adient). I "borregos", entre cometes, perquè ni tan sols tenim la capacitat i molt menys la oportunitat d'adonar-nos de que ens estàn prenent el pèl fàcilment i de la forma més descarada. Sencillament, no tenim opció.
A la fí i al cap el món está dominat per quatre arreplegats que ni tan sols són els governs (que no són més que marionetes a les seves mans). ¿Perquè si no, passen els anys, les dècades i canvien els governs de mans, de colors i d'ensenyes i les coses continuen igual o pitxor? La major part dels problemes del món no se solucionen, s'estanquen i s'enquisten i es converteixen en problemes crònics perquè no convé pas que se solucionin. I així, ens van torejant i torejant. Quan les coses es posen relativament perilloses, en quant al risc d'una revolució, ells mateixos la fomenten i la dirigeixen perquè es produeixi de forma que tothom estigui content i satisfet però sense que les coses canviin en el més mínim.
La veritat, m'agradaría proposar una solució a tot plegat però partint de la base de que difícilment ens adonem de que ens estàn manipulant per tot arreu, no és gens fàcil. Potser ells haurien de caure a la seva pròpia trampa i cometre un error prou greu com perquè la majoria de la gent se n'adonés i així propiciar una revolució real, però fins i tot així és difícil que no surtíssim manipulats. Aquesta gent, tenen una capacitat de reacció i d'aprofitar qualsevol esdeveniment imprevist en el seu profit, que dubto que fins i tot així, ens poguèssim lliurar d'ells.
En fí, em penso que de totes maneres, hi ha una minúscula llumeta d'esperansa. Cada cop hi ha més gent que està convensuda d'això que acabo d'escriure i potser, potser, algún dia se sàpiga la veritat i poguem sortir d'aquesta situació.
A mí, la veritat i a la vista del que acaba de passar, m'enerva i em posa els pèls de punta que m'intentin manipular i molt pitxor que ho aconsegueixin.
He estat llegint una entrevista molt interessant sobre un expert en OVNIS. El seu oncle pertanyia a una de les empreses que van desenvolupar el mòdul llunar que va portar Armstrong i companyia a la Lluna.
Segons ell, no només hi ha evidencies suficients com per afirmar rotundament que no estem sols a l'Univers sinó que hi ha hagut contactes prous i de sobra. El problema, com sempre, és que no es pot donar un contacte definitiu per no escampar el pànic entre la població mundial (cosa veritablement fàcil vistos els darrers esdeveniments).
Hi ha una cosa molt interessant a l'entrevista i és el perquè no es fan públiques les proves que es tenen paulatinament, precisament per evitar el pànic entre la població. Ell contesta que és molt sencill. La majoría de proves definitives i rotundes es troben en mans de grans corporacions. Específicament de corporacions amb ramificacions a la industria automotriu, aeronàutica i energètica. I aquí ja entrem al rovell de l'ou...
Segons les evidències, els OVNIS no funcionen pas amb energía nuclear i molt menys amb petroli. Més que res per les distàncies que han de cubrir. Això porta a especular que han de fer servir un altre tipus d'energia : barata, neta i il.limitada.
Desdel nostre punt de vista, la única energia que ha demostrat això és l'energia del punt 0, energia que es produeix per la repulsió de dos imans de càrrega inversa.
El descubridor va ser Nikkolai Tesla a comensaments del segle XX. Aquest home va ser un gran estudiós i inventor de l'energia electromagnètica, un visionari avansat al seu temps. Va morir sol i arruinat per la manca de finansament al seu apartament l'any 1943. 30 minuts després de la seva mort, la CIA va confiscar tota la seva documentació i tot el material que tenia.
El motiu? Els seus invents chocaven frontalment contra les grans corporacions nordamericanes (General Electric, per exemple) i contra les petrolieres del país yanki. I esclar, no podien deixar de perdre la seva mossegadeta del pastís.
Malgrat tot, va haver-hi fugues. En un famós parc d'atraccions situat al país yanki, hi ha un tren impulsat per aquest tipus d'energia. Disney, no només es dedicava a fer gargots, se sospita que era un franc-masó de grau elevat i que s'interessava per invents i teories poc convencionals. Aquest tren desenvolupat per Disney i els seus enginyers va ser presentat a la Expo Universal de Nova York i després transplantat al seu famós parc.
El problema que hi ha amb les proves irrefutables de l'existència de vida extraterrestre, és el mateix : les grans corporacions aeronàutiques, automotrius i energètiques, que són les que les tenen, no volen perdre el seu negoci i per això ens obliguen a dependre dels combustibles fòssils fins que aquests s'acabin o petem el planeta, el que passi primer.
Potser us preguntareu si aquesta energía serà suficientment potent com per produïr el que estic insinuant... Bé, us puc dir que es va fer un experiment que demostrava que sí. Van fer correr un Ferrari, un fòrmula 1 i un cotxe impulsat per energia del punt 0. A que no sabeu quí va guanyar? Efectivament, el cotxe impulsat per aquesta energia, o sigui que de potencia en genera prou i de sobres.
Com a darrera dada al respecte : als EUA hi ha censats més de 100 inventors i investigadors que han provat de patentar energies alternatives. Digueu-me... quantes fonts d'energia alternativa que sigui neta i infinita existeixen al mercat? L'energia solar, no desenvolupa prou potencia, depèn del sol i el sol, a llarg plas s'acabarà algún día. L'energia elèctrica s'ha de carregar constantment i tampoc desenvolupa prou potencia. L'energia eòlica depèn del vent i no desenvolupa prou potència. Etcétera...
En quant als OVNIS, està clar, i aquest paio ho afirma rotundament que existeixen filmacions de quan l'home va arribar a la Lluna que demostren sense cap mena de dubte l'existència d'extraterrestres. Aquestes imatges, amb l'excusa de que la imatge arribava amb retard a la Terra, van ser convenientment censurades. En elles, es veu el mòdul llunar, no només rodejat per altres naus, òbviament extraterrestres, sinó també per criatures alienigenes. També existeix i circula per internet (jo tinc les meves reserves) una gravació de la suposada exploració d'unes runes que van trobar a la superficie de la lluna. Malauradament, la poca llum i la qualitat dels equips de gravació en video rudimentaris (de fet experimentals, encara) que duien els astronautes, fa difícil distingir gairebé res.
Aquest senyor, afirma que hi ha un patró repetitiu en tots els casos documentats de conatcte extraterrestre. Tots els suposats ET's son antropomorfs: tenen un cap, un cos i 4 extremitats. L'únic que varía es l'alsada i el color de pell, l'existència de cabells o no... Coses així. Detalls en podríem dir. Això fa pensar en un patró comú de creació arreu de l'Univers. Es com si algú cuinés el mateix plat amb diferents ingredients i el resultat fos molt semblant però diferent a la vegada, perquè m'entengueu...
Ara ja a títol personal us diré el següent. Després de veure, llegir i escoltar tot el que he vist, llegit i escoltat al respecte de la grip del porquet, m'he adonat de com de fàcil és manipular-nos i conduir-nos al pànic (o a qualsevol altre sentiment) a través dels mitjans de comunicació. També m'he adonat de que existeix la posibilitat real de que tot això sigui un engany o que sigui real i s'hagi aprofitat la vinentesa (talment com van fer els yankis amb l'11-s i probablement pretenia fer el PP amb l'11-m) per aprovar unes quantes lleis impopulars mentres tothom mirava cap una altra banda i era presa del pànic. (investigueu sobre la teràpia de shock, molt interessant).
Així doncs, el que sento és el següent: som una colla de borregos (ja em perdonareu l'expresió, però no hi ha una altra paraula més adient). I "borregos", entre cometes, perquè ni tan sols tenim la capacitat i molt menys la oportunitat d'adonar-nos de que ens estàn prenent el pèl fàcilment i de la forma més descarada. Sencillament, no tenim opció.
A la fí i al cap el món está dominat per quatre arreplegats que ni tan sols són els governs (que no són més que marionetes a les seves mans). ¿Perquè si no, passen els anys, les dècades i canvien els governs de mans, de colors i d'ensenyes i les coses continuen igual o pitxor? La major part dels problemes del món no se solucionen, s'estanquen i s'enquisten i es converteixen en problemes crònics perquè no convé pas que se solucionin. I així, ens van torejant i torejant. Quan les coses es posen relativament perilloses, en quant al risc d'una revolució, ells mateixos la fomenten i la dirigeixen perquè es produeixi de forma que tothom estigui content i satisfet però sense que les coses canviin en el més mínim.
La veritat, m'agradaría proposar una solució a tot plegat però partint de la base de que difícilment ens adonem de que ens estàn manipulant per tot arreu, no és gens fàcil. Potser ells haurien de caure a la seva pròpia trampa i cometre un error prou greu com perquè la majoria de la gent se n'adonés i així propiciar una revolució real, però fins i tot així és difícil que no surtíssim manipulats. Aquesta gent, tenen una capacitat de reacció i d'aprofitar qualsevol esdeveniment imprevist en el seu profit, que dubto que fins i tot així, ens poguèssim lliurar d'ells.
En fí, em penso que de totes maneres, hi ha una minúscula llumeta d'esperansa. Cada cop hi ha més gent que està convensuda d'això que acabo d'escriure i potser, potser, algún dia se sàpiga la veritat i poguem sortir d'aquesta situació.
A mí, la veritat i a la vista del que acaba de passar, m'enerva i em posa els pèls de punta que m'intentin manipular i molt pitxor que ho aconsegueixin.
dijous, d’abril 30, 2009
Porca Miseria! L'explicació...
Ahir, el President de la República va adressar a la Nació un missatge. Això sumat a una aparició del Secretari de Salut i les conclusions que jo mateix en vaig treure ens donen una explicació bastant raonable del perquè ha passat el que ha passat a México.
Resulta que abans de que sonés l'alarma oficial, com que els símptomes que provoca aquest virus són molt semblants als d'altres malalties, com la grip estacional, les grips que provoquen altres virus semblants i la pneumonía atípica, les persones afectades eren diagnosticades dins aquests grups i no pas com a una malaltia nova.
Després quan es van adonar de que alguna cosa pasava, es van passar tres pobles però per l'altra banda: tot el que arribava als hospitals amb símptomes semblants als d'aquesta malaltia eren diagnosticats com a grip porcina.
Això explica el ball de números i d'informació.
El que jo m'imagino que ha passat, per desgracia nostra, és que l'epidèmia s'ha ajuntat amb les darreres cuetades de la grip estacional i una epidèmia simultànea de pneumonía atípica. Això explicaria el merder que es va crear.
Amb els números a la mà, ara que ja poden fer els anàlisis corresponents i han estat estudiant tots els casos retrospectivament, es pot dir que hi ha 99 casos confirmats a México dels cuals es poden contar 8 morts causades per aquest virus.
Home, no vull sonar massa tranquil oi? Pero 8 morts en una població de 100 milions de persones no em sembla un número tan alarmant. Estadísticament es podria dir que ni tan sols és rellevant.
De totes maneres el president, ens va enviar a casa fins dimecres de la setmana que vé. Només quedaràn actives les activitats necesaries per la població: supermercats i mercats i tendes de menjar, hospitals i clíniques, llum, telèfon, aigua, gas, gasolineres, transport públic (al mínim), hotels,...). Ens va recomanar que evitèssim en la mesura del possible sortir de casa i que aprofitèssim per conviure amb la familia. També ens va felicitar per haver acatat les recomanacions del govern pel que fa a ´l'ús de les mascaretes, etc...
Estic esperant a veure que em diuen aquí a la feina. Segons la junta que hi va haver dilluns, estaven disposats a fer-ho si el govern ho ordenava pero no se sap mai amb que ens poden sortir i si estàn disposats a arriscar-se a que els multin.
De totes maneres, entre avui i dimarts hi ha dos festes (1 de maig i 5 de maig, la batalla de Puebla) així que no és per tant, només son dos dies els que es perden.
Seguiré informant...
Resulta que abans de que sonés l'alarma oficial, com que els símptomes que provoca aquest virus són molt semblants als d'altres malalties, com la grip estacional, les grips que provoquen altres virus semblants i la pneumonía atípica, les persones afectades eren diagnosticades dins aquests grups i no pas com a una malaltia nova.
Després quan es van adonar de que alguna cosa pasava, es van passar tres pobles però per l'altra banda: tot el que arribava als hospitals amb símptomes semblants als d'aquesta malaltia eren diagnosticats com a grip porcina.
Això explica el ball de números i d'informació.
El que jo m'imagino que ha passat, per desgracia nostra, és que l'epidèmia s'ha ajuntat amb les darreres cuetades de la grip estacional i una epidèmia simultànea de pneumonía atípica. Això explicaria el merder que es va crear.
Amb els números a la mà, ara que ja poden fer els anàlisis corresponents i han estat estudiant tots els casos retrospectivament, es pot dir que hi ha 99 casos confirmats a México dels cuals es poden contar 8 morts causades per aquest virus.
Home, no vull sonar massa tranquil oi? Pero 8 morts en una població de 100 milions de persones no em sembla un número tan alarmant. Estadísticament es podria dir que ni tan sols és rellevant.
De totes maneres el president, ens va enviar a casa fins dimecres de la setmana que vé. Només quedaràn actives les activitats necesaries per la població: supermercats i mercats i tendes de menjar, hospitals i clíniques, llum, telèfon, aigua, gas, gasolineres, transport públic (al mínim), hotels,...). Ens va recomanar que evitèssim en la mesura del possible sortir de casa i que aprofitèssim per conviure amb la familia. També ens va felicitar per haver acatat les recomanacions del govern pel que fa a ´l'ús de les mascaretes, etc...
Estic esperant a veure que em diuen aquí a la feina. Segons la junta que hi va haver dilluns, estaven disposats a fer-ho si el govern ho ordenava pero no se sap mai amb que ens poden sortir i si estàn disposats a arriscar-se a que els multin.
De totes maneres, entre avui i dimarts hi ha dos festes (1 de maig i 5 de maig, la batalla de Puebla) així que no és per tant, només son dos dies els que es perden.
Seguiré informant...
dimecres, d’abril 29, 2009
Porca Misèria! "El cachondeo"
Acabo de llegir a l'edició digital de "El Universal" que la OMS només reconeix i confirma 114 caso de grip dels porquets a tot el món. I resulta... ¿A que no sabeu quin país té més casos? México? Noooooooooooooo! Yankilandia amb 64 casos confirmats. México només en té 8 (si comptem el nadó que ha mort a Texas aquest matí i que no ha estat inclòs al recompte).
O sea, "vaya cachondeito"!
Ho veieu com un no se'n pot refiar gens del que diuen a la tele o als diaris?
No serà que els yankis ens volen prendre el pèl un altre cop? Perquè vaja, els números de la OMS parlen per sí sols. O sigui que dels 160 afectats de México (segons les autoritats i els medis de comunicació), segurs segurs segurs, lo que es diu segurs, només n'estàn de 8 i això no és una xifra molt alarman que diguem. De fet és 8 vegades menys el nombre d'afectats que tenen els veïns de dalt. I ho diu la OMS. Que vaja, si no ens en podem refiar de la OMS, que suposadament és un organisme internacional que està per sobre de qualsevol política nacionalista o partidista... Pos ja em direu que hem de fer!
Doncs el que deia fa estona, que un ja no sap ni on ficar el cap per amagar-se. I sí! Em toca molt la moral que m'estiguin marejant i no em diguin les coses com són en realitat!
La OMS està per elevar el nivell d'alerta de 4 a 5 (en una escala de 6) i nosaltres jugant amb els números a veure qui la diu més grossa. Grrrrrrrrrrrrrrr!
I llavors un recorda que la majoría de casos que s'estàn donant, per exemple a Espanya són de gent que ha anat a la Riviera Maya. I es mira la gràfica d'afectats per estats publicat en el mateix diari, hi busca Quintana Roo i se li forma un cercle perfecte de sorpresa a la boca: nombre de possibles afectats, casos sospitosos, confirmats i morts = 0 patatero! Òstia! Com pot ser això?
Como que no lliga massa ni es gens lògic, no ho creieu?
Llavors també s'emporta una sorpresa amb la gràfica d'afectats per Delegacions (districtes) del DF que van posar ahir a la televisió (Noticieros Televisa con Joaquín López-Dóriga). Resulta que les més afectades són les tres de més al Nord. Lo cual em sorprèn perquè tenint en compte el temps que han trigat en alertar la població i prendre mesures i la gran movilitat que té la gent en aquesta ciutat (un pot viure al nord i treballar al centre o a l'altra punta de la ciutat cap al sud) la malaltia, a hores d'ara ja hauria d'estar escampada per igual a totes les delegacions. M'imagino que hi ha d'haver un motiu pel qual la majoría dels suposats afectats es concentren al nord de la ciutat però no se'ls va acudir esbrinar-lo... Periodisme del segle XXI...sense comentaris.
En fí, que el "cachondeo" segueix i segueix i ja veurem fins on son capasos d'arribar...
O sea, "vaya cachondeito"!
Ho veieu com un no se'n pot refiar gens del que diuen a la tele o als diaris?
No serà que els yankis ens volen prendre el pèl un altre cop? Perquè vaja, els números de la OMS parlen per sí sols. O sigui que dels 160 afectats de México (segons les autoritats i els medis de comunicació), segurs segurs segurs, lo que es diu segurs, només n'estàn de 8 i això no és una xifra molt alarman que diguem. De fet és 8 vegades menys el nombre d'afectats que tenen els veïns de dalt. I ho diu la OMS. Que vaja, si no ens en podem refiar de la OMS, que suposadament és un organisme internacional que està per sobre de qualsevol política nacionalista o partidista... Pos ja em direu que hem de fer!
Doncs el que deia fa estona, que un ja no sap ni on ficar el cap per amagar-se. I sí! Em toca molt la moral que m'estiguin marejant i no em diguin les coses com són en realitat!
La OMS està per elevar el nivell d'alerta de 4 a 5 (en una escala de 6) i nosaltres jugant amb els números a veure qui la diu més grossa. Grrrrrrrrrrrrrrr!
I llavors un recorda que la majoría de casos que s'estàn donant, per exemple a Espanya són de gent que ha anat a la Riviera Maya. I es mira la gràfica d'afectats per estats publicat en el mateix diari, hi busca Quintana Roo i se li forma un cercle perfecte de sorpresa a la boca: nombre de possibles afectats, casos sospitosos, confirmats i morts = 0 patatero! Òstia! Com pot ser això?
Como que no lliga massa ni es gens lògic, no ho creieu?
Llavors també s'emporta una sorpresa amb la gràfica d'afectats per Delegacions (districtes) del DF que van posar ahir a la televisió (Noticieros Televisa con Joaquín López-Dóriga). Resulta que les més afectades són les tres de més al Nord. Lo cual em sorprèn perquè tenint en compte el temps que han trigat en alertar la població i prendre mesures i la gran movilitat que té la gent en aquesta ciutat (un pot viure al nord i treballar al centre o a l'altra punta de la ciutat cap al sud) la malaltia, a hores d'ara ja hauria d'estar escampada per igual a totes les delegacions. M'imagino que hi ha d'haver un motiu pel qual la majoría dels suposats afectats es concentren al nord de la ciutat però no se'ls va acudir esbrinar-lo... Periodisme del segle XXI...sense comentaris.
En fí, que el "cachondeo" segueix i segueix i ja veurem fins on son capasos d'arribar...
Porca Misèria (II) No ho entenc...
Al respecte de tot això de la grip dels porquets hi ha vàries coses que em fan pudor de socarrimat.
Ahir vaig rebre un e-mail molt interessant al respecte que em va fer pensar bastant.
¿Us heu adonat que ja ningú parla de o pensa en la crisi econòmica? Doncs aquí apart d'això, ningú se n'enrecorda dels narcos (de fet em penso que portem gairebé una setmana sense veure ni una noticia relacionada als medis).
Ok. El mail insinua que tot això és un muntatge a escala mundial per opacar la crisi econòmica, paralitzar les economies durant un temps i reactivarles després. Es com si vulguèssin provocar la mort clínica a algú que està en coma primer, per poder re-animarlo bé, després. De fet, si s'aturen les economies mundials, posem que, una setmana, després s'hauria de recuperar tot lo perdut i es recuperarien. Logic, no?
Segons el mail, això es va gestar durant l'última reunió del G7 i potser la del G20. Després Obama i Felipe Calderón es van reunir diverses vegades. Segons això, li van oferir a México varis centenars de milers de dólars en prestams del Fons Monetari Internacional (que ja ha rebut per altra banda) a canvi de servir de plataforma per escampar el virus a nivell mundial. México es un punt neuràlgic d'entrada i sortida de persones desde i cap a gairebé tots els païssos del món. Per exemple, hi ha vols de Ibèria, Air France, Lufthansa, British Airways, LAN (Chile), China i Japó a diari (DIARI! I SON BOEINGS 747 o 737! amb capacitat per transportar gairebé 500 persones).
Un altre motiu són les pèrdues que estan enregistrant les farmacèutiques (siiiiii, ja sé que sembla que els hi tingui mania... És que els hi tinc!). Segons això, com a part del tracte, Sanofi-Aventis (fabricant de l'únic farmac anti-viral que sembla funcionar) va donar 36MMD (milions de dólars) a l´estat mexicà, varis milers de dosis del fàrmac i la promesa de construir una planta de síntesis de vacunes a México. Curiós?
Pensem una mica... México ja ha tancat les escoles, els museus, espectacles multitudinaris (futbol i altres esports). Ahir van tancar restaurants, bars, cantines, pubs, discotèques, billars i similars (només els deixen vendre menjar per emportar i això fins a les 12 a.m.). Si cancelen el metro i tot el transport públic (següent pas lògic) i tanquen fronteres, la majoría de les empreses haurà de tancar almenys una setmana. Si això passa, l'economía s'aturarà, però és que quan es reactivi, ho farà amb energies renovades perquè tothom tindrà el doble de feina! Ara imagineu-vos això a nivell mundial... Què? Sona lògic, oi?
Apart d'això hi ha altres coses que no entenc i corregiu-me si m'equivoco.
Aquí diuen (entre moltes altres coses) que els afectats que no tenen confirmada la malaltia i el 90% dels morts, s'estàn o es van diagnosticar com a pneumonia. A veure... que jo sàpiga, els símptomes de la grip del porquet, són febre superior als 39°C que apareix de forma sobtada, tos, fluxe nassal, dolor d'òssos i enrogiment dels ull. Per altra banda, em penso que els símptomes de la pneumonia son febre moderada o febrícula que apareix de forma gradual, tos i dolor a la zona dels bronquis i cansament. Com que no encaixa massa, no?
Us explicaré perquè: un virus, infecta una cèl.lula i utilitza la maquinaria de la cèl.lula per crear, posem que 100 copies de sí mateix que abandonen la cèl.lula i poden anar a infectar altres cèl.lules repetint el procés. Així, el seu creixement és exponencial: 1-100-10,000-1,000,000...). Per això solen provocar febre elevada i de forma sobtada. La pneumonia, està causada per una bacteria (Streptococcus Pneumoniae) no pas per un virus. Les bacteries es divideixen en dos cada cop i per això el seu creixement segueix un model geomètric i no pas exponencial (1 - 2 - 4 - 8 - 16 - 32 - 64). O sigui, que creixen més lentament i per tant, provoquen febres moderades i graduals. A mesura que creix el seu nombre, el sistema inmunitari es va activant més i més. Res a veure una cosa amb l'altre, oi?
Llavors... ¿Com pot ser que estiguin confonent una cosa amb l'altre? Si van detectar (erròneament) un augment tan significatiu dels casos de pneumonia per què no van saltar les alarmes sanitaries de totes maneres? A Catalunya se suposa que els metges han de reportar cada setmana els casos de malalties infeccioses que han detectat precisament perquè no passi això.
Un altra cosa que no m'acaba d'entrar al cap: hi ha hagut morts, i bastants. On són? Perquè surten a la televisió els enterraments i els familiars donant entrevistes? Se suposa que davant d'una situació com la que vivim els morts s'haurien d'incinerar inmediatament i els familiars i les persones que han estat en contacte amb el mort haurien de ser posats en quarentena, sota tractament i sotmesos a estudis de tota mena de forma fulminant. Ja s'estàn escoltant veus que demanen comptes per això.
Com dic, hi ha hagut morts. Perquè només a México? Bé, de fet, acaven d'anunciar el primer mort als EUA. Un nen de 23 mesos... Però resulta que acaben de confirmar que el nen era de nacionalitat mexicana i havia estat traslladat a Texas per rebre tractament. Hi ha casos gairebé a tots els continents i enlloc, ENLLOC!, s'està morint la gent com aquí, és més, es recuperen amb normalitat. Llavors? Què està passant? Els mexicans tenen les defenses per terra? Està fallant el sistema sanitari d'emergencia? És un virus creat específicament contra els mexicans? no existeix cap virus o cap mort en absolut?
També he detectat una certa tendència dels mitjans de comunicació al catastrofisme extrem. Mireu jo no he estudiat periodisme però l'Òscar ens pot aclarir que per publicar una noticia en un diari o a la televisió (i més si es de tirada nacional), se suposa que un ha de poder demostrar el que està dient i ha de tenir fonts confiables i contrastables.
En canvi, et surten amb coses com aquesta: "un pare i una filla sobreviuen a la grip del porquet i son donats d'alta. Diuen que el metge els va dir que només es salvaven dos de cada deu persones". O sigui, que l'amic del germà del meu amic es pensa que podría ser que potser moríssin dos de cada deu persones. A veure... Aquestes dues persones mai van ser diagnosticades amb la grip del porquet sinó de grip (en cap moment de l'article s'especifica, així que podría ser la grip estacional, la grip aviar, la grip dels micos aranya, la grip del cranc de riu...). No s'especifica de què estaven malaltes les 10 persones que van morir (la OMS només confirma 8 morts a México derivats de la grip dels porquets). 10 persones no son una mostra significativa de població. I malgrat tot es publica en un diari de tirada nacional a "bombo y platillo"...
¿No se suposa que davant d'una situació així, el que es pretén es calmar la població i que no cundeixi el pànic? Em penso que no van pas bé, eh? Més aviat sembla tot el contrari.
Apart d'aquest tipus de detalls, hi ha un ball de números i de xifres que fa por. En serio, un ja no sap ni quants morts van, ni quants s'ha confirmat que van morir per la malaltia, ni quantes persones sospitoses, ni quantes ja estàn confirmades als hospitals, ni a quins hospitals, ni quants están sota estudi, on s'estan analitzant... O sigui que et desorienten de tal manera que acabes entrant en pànic encara que no vulguis.
Després, del no-res (perquè ningú en parlava d'això), et surten tranquilitzant perquè els mercats i supermercats no patiràn desabastiment i penses: "Ah, Caram! Potser si que hauriem de pensar en comprar dos o tres llaunes per si de cas..." i de cop i volta t'atures, et rasques el cap i t'adones de que t'acaben de colar un gol més tonto que el de l'Arkonada a l'Eurocopa.
Un acaba tenint la sensació de que això és exactament el que volen, que el correu del que us parlo té tota la raó del món i que no existeix cap mena de grip del porquet. Que tot es un muntatge, una cortina de fum i que en algún lloc, hi ha tota una sèrie de persones assegudes en poltrones, menjant crispetes i que s'estàn partint el cul de veure'ns a tots amb la boca tapada per una mascareta ridícula i amb l'ai al cor les 24 hores del dia.
(em penso que han de ser els mateixos que van partir-se el pit quan tothom va sentir un odi repentí contra tots els musulmans en general i els terroristes afgans en concret, un 11 de Septembre d'aviat en farà 8 anys)
El problema és que els vells mètodes com provocar una guerra ja no serveixen i han d'innovar, no creieu?
Vosaltres heu vist una película del Travolta on fa de President Yanki i on s'inventa una guerra ficticia a un país fictici dels Balcans que encarrega a un director de cinema i aconsegueix enganyar a tot el món? Em penso que es diu "True Colors". Pos eso... Penseu-hi...
Avui, al metro i després a l'autobús, he notat que hi havia molta menys gent i trànsit del normal. M'he espantat. No, m'he cagat! Per un moment, m'he sentit com la protagonista de "Mecanoscrit del Segon Origen" quan surt de l'aigua... O en un episodi de "La Dimensió Desconeguda" (de fet em penso que existeix i l'he vist, aquest).
No ho heu pensat mai? Com us sentirieu si un dia estèssiu en un cafè plè de gent, anèssiu al lavabo i quan surtissiu no hi hagués ningú ni al cafè, ni al carrer... Si estiguèssiu completament sols? Fa por, no?
El que més ràbia em faria de tot plegat si això fos un muntatge (que desenganyem-nos, mai ho sabrem), és el fet d'haver-hi caigut de 4 grapes. Perquè sí, molta Teoria de la Conspiració i molta història, però la mascareta no me la trec gairebé ni per anar a dormir i em rento les mans cada 5 minuts desde fa una setmana... Per si de cas, of course... no se sap mai quan les casualitats poden trencar amb tots els pronòstics i probabilitats en contra, i produïr de forma natural el pitxor dels nostres malsons.
Ahir vaig rebre un e-mail molt interessant al respecte que em va fer pensar bastant.
¿Us heu adonat que ja ningú parla de o pensa en la crisi econòmica? Doncs aquí apart d'això, ningú se n'enrecorda dels narcos (de fet em penso que portem gairebé una setmana sense veure ni una noticia relacionada als medis).
Ok. El mail insinua que tot això és un muntatge a escala mundial per opacar la crisi econòmica, paralitzar les economies durant un temps i reactivarles després. Es com si vulguèssin provocar la mort clínica a algú que està en coma primer, per poder re-animarlo bé, després. De fet, si s'aturen les economies mundials, posem que, una setmana, després s'hauria de recuperar tot lo perdut i es recuperarien. Logic, no?
Segons el mail, això es va gestar durant l'última reunió del G7 i potser la del G20. Després Obama i Felipe Calderón es van reunir diverses vegades. Segons això, li van oferir a México varis centenars de milers de dólars en prestams del Fons Monetari Internacional (que ja ha rebut per altra banda) a canvi de servir de plataforma per escampar el virus a nivell mundial. México es un punt neuràlgic d'entrada i sortida de persones desde i cap a gairebé tots els païssos del món. Per exemple, hi ha vols de Ibèria, Air France, Lufthansa, British Airways, LAN (Chile), China i Japó a diari (DIARI! I SON BOEINGS 747 o 737! amb capacitat per transportar gairebé 500 persones).
Un altre motiu són les pèrdues que estan enregistrant les farmacèutiques (siiiiii, ja sé que sembla que els hi tingui mania... És que els hi tinc!). Segons això, com a part del tracte, Sanofi-Aventis (fabricant de l'únic farmac anti-viral que sembla funcionar) va donar 36MMD (milions de dólars) a l´estat mexicà, varis milers de dosis del fàrmac i la promesa de construir una planta de síntesis de vacunes a México. Curiós?
Pensem una mica... México ja ha tancat les escoles, els museus, espectacles multitudinaris (futbol i altres esports). Ahir van tancar restaurants, bars, cantines, pubs, discotèques, billars i similars (només els deixen vendre menjar per emportar i això fins a les 12 a.m.). Si cancelen el metro i tot el transport públic (següent pas lògic) i tanquen fronteres, la majoría de les empreses haurà de tancar almenys una setmana. Si això passa, l'economía s'aturarà, però és que quan es reactivi, ho farà amb energies renovades perquè tothom tindrà el doble de feina! Ara imagineu-vos això a nivell mundial... Què? Sona lògic, oi?
Apart d'això hi ha altres coses que no entenc i corregiu-me si m'equivoco.
Aquí diuen (entre moltes altres coses) que els afectats que no tenen confirmada la malaltia i el 90% dels morts, s'estàn o es van diagnosticar com a pneumonia. A veure... que jo sàpiga, els símptomes de la grip del porquet, són febre superior als 39°C que apareix de forma sobtada, tos, fluxe nassal, dolor d'òssos i enrogiment dels ull. Per altra banda, em penso que els símptomes de la pneumonia son febre moderada o febrícula que apareix de forma gradual, tos i dolor a la zona dels bronquis i cansament. Com que no encaixa massa, no?
Us explicaré perquè: un virus, infecta una cèl.lula i utilitza la maquinaria de la cèl.lula per crear, posem que 100 copies de sí mateix que abandonen la cèl.lula i poden anar a infectar altres cèl.lules repetint el procés. Així, el seu creixement és exponencial: 1-100-10,000-1,000,000...). Per això solen provocar febre elevada i de forma sobtada. La pneumonia, està causada per una bacteria (Streptococcus Pneumoniae) no pas per un virus. Les bacteries es divideixen en dos cada cop i per això el seu creixement segueix un model geomètric i no pas exponencial (1 - 2 - 4 - 8 - 16 - 32 - 64). O sigui, que creixen més lentament i per tant, provoquen febres moderades i graduals. A mesura que creix el seu nombre, el sistema inmunitari es va activant més i més. Res a veure una cosa amb l'altre, oi?
Llavors... ¿Com pot ser que estiguin confonent una cosa amb l'altre? Si van detectar (erròneament) un augment tan significatiu dels casos de pneumonia per què no van saltar les alarmes sanitaries de totes maneres? A Catalunya se suposa que els metges han de reportar cada setmana els casos de malalties infeccioses que han detectat precisament perquè no passi això.
Un altra cosa que no m'acaba d'entrar al cap: hi ha hagut morts, i bastants. On són? Perquè surten a la televisió els enterraments i els familiars donant entrevistes? Se suposa que davant d'una situació com la que vivim els morts s'haurien d'incinerar inmediatament i els familiars i les persones que han estat en contacte amb el mort haurien de ser posats en quarentena, sota tractament i sotmesos a estudis de tota mena de forma fulminant. Ja s'estàn escoltant veus que demanen comptes per això.
Com dic, hi ha hagut morts. Perquè només a México? Bé, de fet, acaven d'anunciar el primer mort als EUA. Un nen de 23 mesos... Però resulta que acaben de confirmar que el nen era de nacionalitat mexicana i havia estat traslladat a Texas per rebre tractament. Hi ha casos gairebé a tots els continents i enlloc, ENLLOC!, s'està morint la gent com aquí, és més, es recuperen amb normalitat. Llavors? Què està passant? Els mexicans tenen les defenses per terra? Està fallant el sistema sanitari d'emergencia? És un virus creat específicament contra els mexicans? no existeix cap virus o cap mort en absolut?
També he detectat una certa tendència dels mitjans de comunicació al catastrofisme extrem. Mireu jo no he estudiat periodisme però l'Òscar ens pot aclarir que per publicar una noticia en un diari o a la televisió (i més si es de tirada nacional), se suposa que un ha de poder demostrar el que està dient i ha de tenir fonts confiables i contrastables.
En canvi, et surten amb coses com aquesta: "un pare i una filla sobreviuen a la grip del porquet i son donats d'alta. Diuen que el metge els va dir que només es salvaven dos de cada deu persones". O sigui, que l'amic del germà del meu amic es pensa que podría ser que potser moríssin dos de cada deu persones. A veure... Aquestes dues persones mai van ser diagnosticades amb la grip del porquet sinó de grip (en cap moment de l'article s'especifica, així que podría ser la grip estacional, la grip aviar, la grip dels micos aranya, la grip del cranc de riu...). No s'especifica de què estaven malaltes les 10 persones que van morir (la OMS només confirma 8 morts a México derivats de la grip dels porquets). 10 persones no son una mostra significativa de població. I malgrat tot es publica en un diari de tirada nacional a "bombo y platillo"...
¿No se suposa que davant d'una situació així, el que es pretén es calmar la població i que no cundeixi el pànic? Em penso que no van pas bé, eh? Més aviat sembla tot el contrari.
Apart d'aquest tipus de detalls, hi ha un ball de números i de xifres que fa por. En serio, un ja no sap ni quants morts van, ni quants s'ha confirmat que van morir per la malaltia, ni quantes persones sospitoses, ni quantes ja estàn confirmades als hospitals, ni a quins hospitals, ni quants están sota estudi, on s'estan analitzant... O sigui que et desorienten de tal manera que acabes entrant en pànic encara que no vulguis.
Després, del no-res (perquè ningú en parlava d'això), et surten tranquilitzant perquè els mercats i supermercats no patiràn desabastiment i penses: "Ah, Caram! Potser si que hauriem de pensar en comprar dos o tres llaunes per si de cas..." i de cop i volta t'atures, et rasques el cap i t'adones de que t'acaben de colar un gol més tonto que el de l'Arkonada a l'Eurocopa.
Un acaba tenint la sensació de que això és exactament el que volen, que el correu del que us parlo té tota la raó del món i que no existeix cap mena de grip del porquet. Que tot es un muntatge, una cortina de fum i que en algún lloc, hi ha tota una sèrie de persones assegudes en poltrones, menjant crispetes i que s'estàn partint el cul de veure'ns a tots amb la boca tapada per una mascareta ridícula i amb l'ai al cor les 24 hores del dia.
(em penso que han de ser els mateixos que van partir-se el pit quan tothom va sentir un odi repentí contra tots els musulmans en general i els terroristes afgans en concret, un 11 de Septembre d'aviat en farà 8 anys)
El problema és que els vells mètodes com provocar una guerra ja no serveixen i han d'innovar, no creieu?
Vosaltres heu vist una película del Travolta on fa de President Yanki i on s'inventa una guerra ficticia a un país fictici dels Balcans que encarrega a un director de cinema i aconsegueix enganyar a tot el món? Em penso que es diu "True Colors". Pos eso... Penseu-hi...
Avui, al metro i després a l'autobús, he notat que hi havia molta menys gent i trànsit del normal. M'he espantat. No, m'he cagat! Per un moment, m'he sentit com la protagonista de "Mecanoscrit del Segon Origen" quan surt de l'aigua... O en un episodi de "La Dimensió Desconeguda" (de fet em penso que existeix i l'he vist, aquest).
No ho heu pensat mai? Com us sentirieu si un dia estèssiu en un cafè plè de gent, anèssiu al lavabo i quan surtissiu no hi hagués ningú ni al cafè, ni al carrer... Si estiguèssiu completament sols? Fa por, no?
El que més ràbia em faria de tot plegat si això fos un muntatge (que desenganyem-nos, mai ho sabrem), és el fet d'haver-hi caigut de 4 grapes. Perquè sí, molta Teoria de la Conspiració i molta història, però la mascareta no me la trec gairebé ni per anar a dormir i em rento les mans cada 5 minuts desde fa una setmana... Per si de cas, of course... no se sap mai quan les casualitats poden trencar amb tots els pronòstics i probabilitats en contra, i produïr de forma natural el pitxor dels nostres malsons.
dimarts, d’abril 28, 2009
Porca Misèria! Em retracto...
Resulta que per variar, i a la vista de les darreres informacions que arriben a les meves mans (informacions que per altra banda, no corresponen a mitjans mexicans) m'haig de retractar.
El pànic abandona la meva vida per buscar terrenys més fèrtils i la preocupació moderada ocupa el seu lloc, i espero que passi el mateix amb vosaltres.
Potser ja un n'heu assabentat, pero ahir cap al tard, la versió digital de "El Periòdico" va publicar un article bastant interessant i aclaridor.
Resulta que el CDC d'Atlanta ja ha conclós els estudis preliminars sobre el virus en qüestió. El virus "porquet" no és una combinació de 3 virus com jo pensava sinó de 4!!!
1. Virus de la grip humana
2. Virus de la grip aviar
3. Virus porcí dels porcs americans
4. Virus porcí dels porcs asiàtics
(A mí em continua semblant sospitosament improbable que això passi de forma natural, però en fí...)
L'article també deia que amb les dades que es tenien, es podia concloure que el virus en qüestió, malgrat el rebombori que s'ha format, té una taxa de mortalitat bastant millorable (des del punt de vista del virus, esclar). Tenint en compte que acaba de fer un salt d'espècies (del porc a l'home) hauria de ser molt més virulent.
Perquè us en feu una idea, el virus de la SARS tenía una taxa de mortalitat del 80% ( o sigui, de 100 persones infectades, en matava 80). El virus porquet té una taxa de mortalitat del 1%. O sigui en comparació amb la SARS és com un nen de bolquers contra John "nomesientolaspiernash" Rambo.
També m'en vaig enterar de que no és el mateix virus que el de la grip espanyola de 1918. Aquell era H1N1 i aquest es A/H1N1, i que això no és el primer cop que passa. Ja va passar el 1968 amb el virus Honk Kong i el 1977 amb la grip russa que va resultar molt soroll per no res perquè en quant la població va obtenir defenses contra els virus, tot es va quedar en aigua de borralles i ara ja gairebé ningú les pateix.
En fí, potser el problema ha estat una sospitosa tardansa per part del govern mexicà a l'hora d'informar la població i els organismes internacionals de l'existència de la malaltia (tot i que insisteixo, això no va comensar aquí) i una extranya forma d'informar la població. Enlloc de tenir un sol portaveu que donés informació puntual i exacte, surten múltiples personatges a dir la seva a qualsevol hora que els rota i diuen exactament això, el que els rota perquè no coincideix ni Déu. Apart, hi ha milers d'informacions o rumors de carrer que no ajuden massa a l'hora de tranquilitzar el personal.
Potser el problema és el nostre punt de vista: com que ens n'han informat tard i malament, ens sembla que la cosa s'està extenent massa depressa i que el nombre de morts és molt elevat, quan sencillament el que està passant és que això ja fa més temps que dura i ens estant donant la informació concentrada.
Així que tranquils que la cosa sembla que no era per tant. A més, el govern mexicà acaba d'anunciar que s'està reduïnt el nombre de nous casos i el nombre de morts així que anem bé.
En quant al "temblor" (no m'agrada dir-li terratrèmol, sona molt pitxor del que és en realitat) també m'haig de retractar. Els moviments vibratoris com el d'ahir són en cercles i els moviments trepidatoris, enlloc de ser de dalt a baix, son en sentit longitudinal (endavant i enrera o cap un costat i de tornada). El sisme d'ahir va tenir una intensitat de 5.7 a l'escala Richter (Déu n'hi do!) i es va originar a les costes de l'estat de Guerrero (a Acapulco perquè m'entengueu) i la veritat és que sí que va ser prou fortet. Quan el moviment és vibratori, un se sent com si tot li donés voltes, però no pas perquè estigui marejat (com li sembla primer) sinó perquè realment tot està donant voltes. L'únic que un ha de fer és fixarse al seu voltant i si per exemple, les làmpares es mouen, és signe inequívoc de que està tremolant.
El pànic abandona la meva vida per buscar terrenys més fèrtils i la preocupació moderada ocupa el seu lloc, i espero que passi el mateix amb vosaltres.
Potser ja un n'heu assabentat, pero ahir cap al tard, la versió digital de "El Periòdico" va publicar un article bastant interessant i aclaridor.
Resulta que el CDC d'Atlanta ja ha conclós els estudis preliminars sobre el virus en qüestió. El virus "porquet" no és una combinació de 3 virus com jo pensava sinó de 4!!!
1. Virus de la grip humana
2. Virus de la grip aviar
3. Virus porcí dels porcs americans
4. Virus porcí dels porcs asiàtics
(A mí em continua semblant sospitosament improbable que això passi de forma natural, però en fí...)
L'article també deia que amb les dades que es tenien, es podia concloure que el virus en qüestió, malgrat el rebombori que s'ha format, té una taxa de mortalitat bastant millorable (des del punt de vista del virus, esclar). Tenint en compte que acaba de fer un salt d'espècies (del porc a l'home) hauria de ser molt més virulent.
Perquè us en feu una idea, el virus de la SARS tenía una taxa de mortalitat del 80% ( o sigui, de 100 persones infectades, en matava 80). El virus porquet té una taxa de mortalitat del 1%. O sigui en comparació amb la SARS és com un nen de bolquers contra John "nomesientolaspiernash" Rambo.
També m'en vaig enterar de que no és el mateix virus que el de la grip espanyola de 1918. Aquell era H1N1 i aquest es A/H1N1, i que això no és el primer cop que passa. Ja va passar el 1968 amb el virus Honk Kong i el 1977 amb la grip russa que va resultar molt soroll per no res perquè en quant la població va obtenir defenses contra els virus, tot es va quedar en aigua de borralles i ara ja gairebé ningú les pateix.
En fí, potser el problema ha estat una sospitosa tardansa per part del govern mexicà a l'hora d'informar la població i els organismes internacionals de l'existència de la malaltia (tot i que insisteixo, això no va comensar aquí) i una extranya forma d'informar la població. Enlloc de tenir un sol portaveu que donés informació puntual i exacte, surten múltiples personatges a dir la seva a qualsevol hora que els rota i diuen exactament això, el que els rota perquè no coincideix ni Déu. Apart, hi ha milers d'informacions o rumors de carrer que no ajuden massa a l'hora de tranquilitzar el personal.
Potser el problema és el nostre punt de vista: com que ens n'han informat tard i malament, ens sembla que la cosa s'està extenent massa depressa i que el nombre de morts és molt elevat, quan sencillament el que està passant és que això ja fa més temps que dura i ens estant donant la informació concentrada.
Així que tranquils que la cosa sembla que no era per tant. A més, el govern mexicà acaba d'anunciar que s'està reduïnt el nombre de nous casos i el nombre de morts així que anem bé.
En quant al "temblor" (no m'agrada dir-li terratrèmol, sona molt pitxor del que és en realitat) també m'haig de retractar. Els moviments vibratoris com el d'ahir són en cercles i els moviments trepidatoris, enlloc de ser de dalt a baix, son en sentit longitudinal (endavant i enrera o cap un costat i de tornada). El sisme d'ahir va tenir una intensitat de 5.7 a l'escala Richter (Déu n'hi do!) i es va originar a les costes de l'estat de Guerrero (a Acapulco perquè m'entengueu) i la veritat és que sí que va ser prou fortet. Quan el moviment és vibratori, un se sent com si tot li donés voltes, però no pas perquè estigui marejat (com li sembla primer) sinó perquè realment tot està donant voltes. L'únic que un ha de fer és fixarse al seu voltant i si per exemple, les làmpares es mouen, és signe inequívoc de que està tremolant.
dilluns, d’abril 27, 2009
La grip del Porc ( i IV )
Davant l'esparverament general que estic provocant em veig obligat a tancar la boca (o més ben dit a lligar-me els dits) i finalitzar aquestes informacions que us estava donant.
L'únic que pretenc és dir-vos la veritat perquè sé que si no us ho explico i us n'entereu per una altra banda, l'efecte serà molt pitxor.
Acabo de llegir en un comentari a la pàgina de Noticieros Televisa que no fa pas massa la OMS va enxampar als laboratoris Baxter enviant virus de la grip aviar (SARS) conjuntament amb material de vacunació als seus distribuidors de 18 païssos... Sense paraules! De ser això cert, es confirmaria la Teoria de la Conspiració. Suposem per un moment que van enxampar el millor dels mals i el "coco" de l'enviament va aconseguir passar els controls... A més també he sentit un comentari de gent que coneix gent del govern que els va dir fa cosa d'un mes, que anèssin fent rebost que se'n venia una de grossa... O sigui... ¿¿¿¿¿¿¿HO SABIEN??????
En fí, espero que estigui moooooooolt equivocat i la cosa s'acabi en un ensurt i poca cosa més i poguem tots tornar a les nostres vides normals. Aquí s'acaba el tema.
L'únic que pretenc és dir-vos la veritat perquè sé que si no us ho explico i us n'entereu per una altra banda, l'efecte serà molt pitxor.
Acabo de llegir en un comentari a la pàgina de Noticieros Televisa que no fa pas massa la OMS va enxampar als laboratoris Baxter enviant virus de la grip aviar (SARS) conjuntament amb material de vacunació als seus distribuidors de 18 païssos... Sense paraules! De ser això cert, es confirmaria la Teoria de la Conspiració. Suposem per un moment que van enxampar el millor dels mals i el "coco" de l'enviament va aconseguir passar els controls... A més també he sentit un comentari de gent que coneix gent del govern que els va dir fa cosa d'un mes, que anèssin fent rebost que se'n venia una de grossa... O sigui... ¿¿¿¿¿¿¿HO SABIEN??????
En fí, espero que estigui moooooooolt equivocat i la cosa s'acabi en un ensurt i poca cosa més i poguem tots tornar a les nostres vides normals. Aquí s'acaba el tema.
La Grip del Porc (III)
La grip española de 1918 (malgrat que va comensar a Kansas) es coneix així perquè com que Espanya no va participar a la Ia Guerra Mundial, no va aplicar censura a les noticies que hi feien referencia i tothom va creure que havia comensat allá.
Al contrari del que jo pensava, no va causar 10 milions de morts sinó entre 100 y 300 milions de morts a tot el món. El virus que la va causar correspón a la cepa H1N1 (us sona?).
Aquest virus, a comensaments d'aquest segle es va aïllar de víctimes d'aquella pandèmia (una dona esquimal congelada i varis militars yankis dels quals es van guardar mostres) suposadament per estudiar-ne la patogenicitat i virulència. Tot i que en general, es dubta de les bones intencions dels investigadors.
Es calcula (no hi ha xifres oficials) que va morir al voltant d'un 5% de la població mundial.
És difícil de dir, quins serien els efectes avui en día d'una pandèmia d'aquesta magnitud. Cal veure si el virus que està circulant és el mateix, si té la mateixa virulència, si té la mateixa capacitat d'infecció o no... També cal tenir en compte que la població mundial ha augmentat bastant des del 1918 però per altra banda, també han millorat les condicions higièniques, de salut i la medicina. En aquelles èpoques pràcticament només es comptava amb la penicilina, que al ser un antibiòtic (per bactèries i fongs), als virus els fa menys que pessigolles.
El CDC (centre de control de malalties) d'Atlanta (Georgia, EUA), màxima autoritat mundial pel que fa a malalties infeccioses juntament amb l'Institut Pasteur de París, va reconèixer que l'avens del virus era incontenible. O sigui: que es pot frenar pero no es pot evitar. Per altra banda, estàn treballant en una vacuna, però aquesta trigarà mesos en estar preparada i més temps encara en ser produïda a gran escala (potser per llavors ja serà massa tard...).
Les medicines que hi ha avui en día, només fan efecte si s'apliquen a l'aparèixer els primers símptomes. I segons es diu per aquí, el primer día et trobes malament, al segon dia ja ets a l'hospital a cures intensives i al tercer dia, si no t'apliquen el medicament a temps, ja ets mort. Però repeteixo, tan sols son rumors.
No us puc assegurar res amb certesa perquè com ja us vaig dir, no me'n refío gens del que diuen les notícies i és lògic per altra banda: suposo que tracten de mantenir la població el més calmada possible i que no cundeixi el pànic (pànic que per altra banda un ja comensa a sentir malgrat els esforsos per confondre el personal).
Us imagineu com de greu ha de ser una situació com perquè aturin tota una ciutat de 20 milions d'habitants i capital del país durant X temps? ¿Us imagineu les implicacions econòmiques que tindrà si es que ho decideixen fer? M'esborrono només de pensar-hi...
I com us dic, probablement això només sigui el comensament. Ahir es van produir 22 morts a la ciutat, les quals no està confirmat que es produïssin pel ditxós virus.
Segons sembla el Secretari del Treball ha dit que no pararàn l'activitat econòmica mentres la OMS mantingui el nivell d'alerta per pandèmia a 3. Esclar que al pas que anem, ja estàn trigant, no? Hi ha casos a México, EUA, Canadà, Regne Unit, Fransa, España, Colòmbia, Nova Zelanda i "lo que te rondaré morena". Només penseu per un moment: el virus té un periode d'incubació d'unes tres setmanes o sigui, que fa un mes que hi estem exposats. Mèxico D.F. reb milers de visitants d'arreu del món cada día i si hi sumem tots els inmigrants que van venir a passar les vacances i van tornar als seus païssos de residència...
I ara per postres un temblor.... Brrrrrrrrrr, ja té cullons la cosa, ja!
Al contrari del que jo pensava, no va causar 10 milions de morts sinó entre 100 y 300 milions de morts a tot el món. El virus que la va causar correspón a la cepa H1N1 (us sona?).
Aquest virus, a comensaments d'aquest segle es va aïllar de víctimes d'aquella pandèmia (una dona esquimal congelada i varis militars yankis dels quals es van guardar mostres) suposadament per estudiar-ne la patogenicitat i virulència. Tot i que en general, es dubta de les bones intencions dels investigadors.
Es calcula (no hi ha xifres oficials) que va morir al voltant d'un 5% de la població mundial.
És difícil de dir, quins serien els efectes avui en día d'una pandèmia d'aquesta magnitud. Cal veure si el virus que està circulant és el mateix, si té la mateixa virulència, si té la mateixa capacitat d'infecció o no... També cal tenir en compte que la població mundial ha augmentat bastant des del 1918 però per altra banda, també han millorat les condicions higièniques, de salut i la medicina. En aquelles èpoques pràcticament només es comptava amb la penicilina, que al ser un antibiòtic (per bactèries i fongs), als virus els fa menys que pessigolles.
El CDC (centre de control de malalties) d'Atlanta (Georgia, EUA), màxima autoritat mundial pel que fa a malalties infeccioses juntament amb l'Institut Pasteur de París, va reconèixer que l'avens del virus era incontenible. O sigui: que es pot frenar pero no es pot evitar. Per altra banda, estàn treballant en una vacuna, però aquesta trigarà mesos en estar preparada i més temps encara en ser produïda a gran escala (potser per llavors ja serà massa tard...).
Les medicines que hi ha avui en día, només fan efecte si s'apliquen a l'aparèixer els primers símptomes. I segons es diu per aquí, el primer día et trobes malament, al segon dia ja ets a l'hospital a cures intensives i al tercer dia, si no t'apliquen el medicament a temps, ja ets mort. Però repeteixo, tan sols son rumors.
No us puc assegurar res amb certesa perquè com ja us vaig dir, no me'n refío gens del que diuen les notícies i és lògic per altra banda: suposo que tracten de mantenir la població el més calmada possible i que no cundeixi el pànic (pànic que per altra banda un ja comensa a sentir malgrat els esforsos per confondre el personal).
Us imagineu com de greu ha de ser una situació com perquè aturin tota una ciutat de 20 milions d'habitants i capital del país durant X temps? ¿Us imagineu les implicacions econòmiques que tindrà si es que ho decideixen fer? M'esborrono només de pensar-hi...
I com us dic, probablement això només sigui el comensament. Ahir es van produir 22 morts a la ciutat, les quals no està confirmat que es produïssin pel ditxós virus.
Segons sembla el Secretari del Treball ha dit que no pararàn l'activitat econòmica mentres la OMS mantingui el nivell d'alerta per pandèmia a 3. Esclar que al pas que anem, ja estàn trigant, no? Hi ha casos a México, EUA, Canadà, Regne Unit, Fransa, España, Colòmbia, Nova Zelanda i "lo que te rondaré morena". Només penseu per un moment: el virus té un periode d'incubació d'unes tres setmanes o sigui, que fa un mes que hi estem exposats. Mèxico D.F. reb milers de visitants d'arreu del món cada día i si hi sumem tots els inmigrants que van venir a passar les vacances i van tornar als seus païssos de residència...
I ara per postres un temblor.... Brrrrrrrrrr, ja té cullons la cosa, ja!
La grip del porc (II)
Suposo que deveu estar bastant preocupats a hores d'ara amb la confirmació del primer cas a Espanya de grip humano-porcino-aviar...
Aquí, el primer dia laborable i de merder (almenys per mí). Malgrat el que pogueu estar veient per televisió o als diaris, estic bastant xocat per la desidia de la gent. Esclar que "ande yo caliente y ríase la gente", oi? Pero per exemple ahir vam anar al súper a comprar papilles per en Santi, amb la nostra reglamentaria i inseparable mascareta i em va sorprendre veure que només el 25% aproximadament de la gent la portava.
Avui, apart del sentiment extrany que sento per tot plegat, encara m'he decepcionat més. L'exèrcit i el govern federal i de la ciutat estàn repartint mascaretes gratuïtament als principals punts de la ciutat i a totes les estacions del metro. Malgrat això, només un 10% (UNA DE CADA 10 PERSONES!!!!!) portava mascareta. A la feina estem igual... Soc l'únic a tota l'oficina que la porta. Apart d'això, un sent que se li possen els pèls de punta cada cop que sent estornudar o tossir algú. Tot i que se suposa que fent servir la mascareta i rentant-se les mans regularment, no té perquè passar res. El que em fot, és que suposadament el virus té un periode d'incubació de 20 dies, lo qual vol dir que hem estat exposats durant aproximadament 5 setmanes (segons els meus càlculs) sense saber-ho i, per tant, sense protegir-nos.
Mireu, generalment m'hauria d'importar tres raves el que faci la gent: mentres jo i la meva familia estiguem protegits, tot va bé. Però em fa ràbia la inconsciència de la gent. Mentrestant, es van sumant estats de la República a les mesures preses a la capital i, desgraciadament, també es van sumant més casos i més morts a la República i al món.
També em fa ràbia que ens estiguin enganyant d'aquesta manera als mitjans de comunicació. Ho estàn pintant com si México fos la font i el causant d'aquesta epidèmia i tot sembla indicar que no és així. En realitat, els primers casos es van donar a Texas i a Califòrnia.
Jo tinc la meva pròpia Teoria de la Conspiració. No sé si el conegueu o hagueu vist la minisèrie de Tv que van passar per TV5 fa uns anys, però hi ha un llibre d'Stephen King que tracta exactament d'això: un laboratori militar ultra-secret dels USA experimenta amb el virus de la grip per crear una arma biològica i pateix un accident. El virus "escapa" i provoca una pandèmia que mata el 95% de la població mundial. Aquest llibre es la història dels supervivents que curiosament son inmunes al virus. Em posa els pèls de punta recordar cada detall del llibre perquè almenys les primeres 100 pàgines són exactament el que està passant.
Després de sentir durant la carrera que això que està passant era bastant (per no dir molt) improbable, penso que algú la va cagar i se li va escapar el virus o que algú, lo qual és pitxor, el va deixar anar expressament. De fet hi ha una teoria que ja fa temps que diu que hi ha grups que estudien eliminar el 80% de la població mundial perquè ja se'ls ha tornat ingovernable i incontrolable... Posem-nos al seu lloc per un moment (consti que no ho penso pas això que escriuré i Déu no ho vulgui!): quanta gent improductiva hi ha al món? Entre persones a l'atur, amb incapacitat permanent (de baixa, per entendre'ns), ancians, malalts crònics, discapacitats, joves anti-sistema, delinqüents, persones que es dediquen a l'economia submergida... Al final, les persones que realment creen riquesa son aproximadament un 20% de la població. Si hi sumem que, almenys pel que fa als ancians, malalts crònics i discapacitats, costen als governs una bilionada (amb B de Burro) de calés a l'any... A més, l'economía mundial ha crescut tant que ja l'ha fet insostenible.
Llavors el pla seria el següent: primer creo una crisis econòmica mundial per tenir la gent amb prous problemes al cap com per no preocupar-se de res més. O sigui, desvio l'atenció. Després creo un virus suficientment patògen i infecciós, com per eliminar el 80% de la població i el deixo anar. Com que la gent estarà massa ocupada preocupant-se per la crisis, quan se'n donin compte ja estarà fet. Els supervivents, degut al trauma i a la por, faran tot allò que jo, com a dirigent, els demani amb l'excusa d'evitar els errors del passat. Simple i efectiu, no? A més soluciono el problema de la contaminació, de la fam, de la violencia, de la super-població, de l'aigua, de l'escasesa de recursos naturals...
=====================================================================
Les darreres notícies són que a la junta d'avui se'ns ha anunciat que se'ns repartiran mascaretes a tots els treballadors (jo ja la porto) i que s'està estudiant suspendre el transport públic, i en aquest cas, l'empresa suspendría activitats. També queden suspeses totes les juntes i reunions.
(De fet, jo acabo de llegir a l'Universal (www.eluniversal.com.mx) que s'està estudiant suspendre activitats a la ciutat (EN GENERAL) a partir d'avui al vespre o demà al migdia... Així de greu està la situació... A la Karen ja li van comunicar ahir que no cal que es presenti a treballar fins el día 6 de maig ( i no saben si s'allargarà més la suspensió de classes). Això ho fan perquè el virus té una finestra d'inactivació de 10 díes. Si després de 10 dies no hi ha nous casos, es pot donar l'alerta per acabada.
Els yankis diuen que no creuen haver de fer-ho però estàn estudiant el tancament de fronteres amb México (Estúpids! Ells son els que van iniciar això i tenen l'enemic a casa sense saber-ho. Com sempre...).
Aquí, el primer dia laborable i de merder (almenys per mí). Malgrat el que pogueu estar veient per televisió o als diaris, estic bastant xocat per la desidia de la gent. Esclar que "ande yo caliente y ríase la gente", oi? Pero per exemple ahir vam anar al súper a comprar papilles per en Santi, amb la nostra reglamentaria i inseparable mascareta i em va sorprendre veure que només el 25% aproximadament de la gent la portava.
Avui, apart del sentiment extrany que sento per tot plegat, encara m'he decepcionat més. L'exèrcit i el govern federal i de la ciutat estàn repartint mascaretes gratuïtament als principals punts de la ciutat i a totes les estacions del metro. Malgrat això, només un 10% (UNA DE CADA 10 PERSONES!!!!!) portava mascareta. A la feina estem igual... Soc l'únic a tota l'oficina que la porta. Apart d'això, un sent que se li possen els pèls de punta cada cop que sent estornudar o tossir algú. Tot i que se suposa que fent servir la mascareta i rentant-se les mans regularment, no té perquè passar res. El que em fot, és que suposadament el virus té un periode d'incubació de 20 dies, lo qual vol dir que hem estat exposats durant aproximadament 5 setmanes (segons els meus càlculs) sense saber-ho i, per tant, sense protegir-nos.
Mireu, generalment m'hauria d'importar tres raves el que faci la gent: mentres jo i la meva familia estiguem protegits, tot va bé. Però em fa ràbia la inconsciència de la gent. Mentrestant, es van sumant estats de la República a les mesures preses a la capital i, desgraciadament, també es van sumant més casos i més morts a la República i al món.
També em fa ràbia que ens estiguin enganyant d'aquesta manera als mitjans de comunicació. Ho estàn pintant com si México fos la font i el causant d'aquesta epidèmia i tot sembla indicar que no és així. En realitat, els primers casos es van donar a Texas i a Califòrnia.
Jo tinc la meva pròpia Teoria de la Conspiració. No sé si el conegueu o hagueu vist la minisèrie de Tv que van passar per TV5 fa uns anys, però hi ha un llibre d'Stephen King que tracta exactament d'això: un laboratori militar ultra-secret dels USA experimenta amb el virus de la grip per crear una arma biològica i pateix un accident. El virus "escapa" i provoca una pandèmia que mata el 95% de la població mundial. Aquest llibre es la història dels supervivents que curiosament son inmunes al virus. Em posa els pèls de punta recordar cada detall del llibre perquè almenys les primeres 100 pàgines són exactament el que està passant.
Després de sentir durant la carrera que això que està passant era bastant (per no dir molt) improbable, penso que algú la va cagar i se li va escapar el virus o que algú, lo qual és pitxor, el va deixar anar expressament. De fet hi ha una teoria que ja fa temps que diu que hi ha grups que estudien eliminar el 80% de la població mundial perquè ja se'ls ha tornat ingovernable i incontrolable... Posem-nos al seu lloc per un moment (consti que no ho penso pas això que escriuré i Déu no ho vulgui!): quanta gent improductiva hi ha al món? Entre persones a l'atur, amb incapacitat permanent (de baixa, per entendre'ns), ancians, malalts crònics, discapacitats, joves anti-sistema, delinqüents, persones que es dediquen a l'economia submergida... Al final, les persones que realment creen riquesa son aproximadament un 20% de la població. Si hi sumem que, almenys pel que fa als ancians, malalts crònics i discapacitats, costen als governs una bilionada (amb B de Burro) de calés a l'any... A més, l'economía mundial ha crescut tant que ja l'ha fet insostenible.
Llavors el pla seria el següent: primer creo una crisis econòmica mundial per tenir la gent amb prous problemes al cap com per no preocupar-se de res més. O sigui, desvio l'atenció. Després creo un virus suficientment patògen i infecciós, com per eliminar el 80% de la població i el deixo anar. Com que la gent estarà massa ocupada preocupant-se per la crisis, quan se'n donin compte ja estarà fet. Els supervivents, degut al trauma i a la por, faran tot allò que jo, com a dirigent, els demani amb l'excusa d'evitar els errors del passat. Simple i efectiu, no? A més soluciono el problema de la contaminació, de la fam, de la violencia, de la super-població, de l'aigua, de l'escasesa de recursos naturals...
=====================================================================
Les darreres notícies són que a la junta d'avui se'ns ha anunciat que se'ns repartiran mascaretes a tots els treballadors (jo ja la porto) i que s'està estudiant suspendre el transport públic, i en aquest cas, l'empresa suspendría activitats. També queden suspeses totes les juntes i reunions.
(De fet, jo acabo de llegir a l'Universal (www.eluniversal.com.mx) que s'està estudiant suspendre activitats a la ciutat (EN GENERAL) a partir d'avui al vespre o demà al migdia... Així de greu està la situació... A la Karen ja li van comunicar ahir que no cal que es presenti a treballar fins el día 6 de maig ( i no saben si s'allargarà més la suspensió de classes). Això ho fan perquè el virus té una finestra d'inactivació de 10 díes. Si després de 10 dies no hi ha nous casos, es pot donar l'alerta per acabada.
Els yankis diuen que no creuen haver de fer-ho però estàn estudiant el tancament de fronteres amb México (Estúpids! Ells son els que van iniciar això i tenen l'enemic a casa sense saber-ho. Com sempre...).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)