Avui el món, és un lloc una mica millor. No perque hagin capturat pressumptament en Gaddafi, que malgrat tot, s'ha de reconèixer que era un dictador i un mal-parit, sinó perquè s'acabarà una altra estúpida guerra.
La veritat és que no entenc aquesta gent que es posa les mans al cap i critica l'actuació de la ONU defensant, en certa vetllada manera, l'actuar del dictador de Libia. Era un dictador t'ho miris com t'ho miris i calia fer-lo fora de la jugada. Evidentment, no estic pas dient que estigui d'acord amb les formes, oi? Hi ha mil maneres més simples, més barates i menys sanguinàries que donar suport i participar en una guerra fraticida (molts de nosaltres sabem, segurament pels nostres avis o fins i tot pares, el que passa en aquests casos).
Em pregunto cuants diners no s'ha gastat l'Otan en aquesta guerra que com a efecte col.lateral, provocaràn més retallades i més precarietat al món de la gent del carrer ( i sí dic al món de la gent del carrer, perquè els polítics i banquers viuen en un altre món de fantasía gobernat pels números i el poder). Es com parlar del Palau de Versalles i els suburbis de París a la meitat del segle XVIII, res que veure: els cortesans no sabíen pràcticament res del que passava al carrer i mentres els parisins del carrer, només veien com la seva pobresa augmentava dia rere dia per culpa dels excesos de palau.
També em pregunto, cuantes vides inocents no s'han perdut per culpa d'aquesta guerra. Cuantes dones i criatures no han perdut la vida com a danys col.laterals dels bombardejos al.liats. Cuants excesos no s'han comès contra la població civil per part d'ambdós bàndols com a venjança de ves a saber quins altres excesos... Una guerra és un fet abominable, i no té cap mena de justificació.
La vida és sagrada, aquí i l'altra banda de l'Univers i s'ha de respectar.
Estem en un punt de l'història de la humanitat en que tot és convuls i s'aproximen canvis que ni tan sols ens podem imaginar en tots els àmbits possibles de la nostra vida. Hi ha qui diu que per re-construir un edifici, és més sencill demolir-lo que construir sobre l'estructura pre-existent. I això és el que està passant: totes les estructures de la nostra societat estàn trontollant abans de caure. L'economia, la política, la cultura, el periodisme, la societat mateixa estàn patint una metamorfosi que no es pot aturar i que ens durà si tot va bé, cap a una nova era.
Això no vol dir pas que sigui un viatge plàcid. Hi haurà bastants sotracs en el camí accidentals i provocats, naturals o artificials però n'hi haurà. Hi ha dos tipus de resistències actuant ara mateix: la primera és la resistència de les estructures anteriors a cambiar. Això provoca els problemes que tenim, per exemple amb el Terrorisme, amb les finances a nivell mundial... Per altra banda hi ha el contra-atac de la inèrcia que porta el planeta ( i m'atreviria a dir, que la Galaxia sencera) contra aquesta resistència. El xoc d'aquestes dues inèrcies provoca grans friccions, fins i tot a nivell geològic (encara que no ho creieu) i per això hi ha tants terratrèmols i erupcions volcàniques avui en día. També hi ha evidència de que fins i tot els animals estàn canviant les seves costums i la seva forma d'actuar...
No us heu adonat de l'increïble increment del número d'escàndols de tota mena que esquitxen les noticies? Això és perquè la veritat està sortint a la llum com a conseqüència d'aquesta onada de canvis. La veritat, i creieu-me que això és només una ínfima part, ens ha estat amagada durant molt de temps. Des de l'inici dels temps hem estat enganyats a una escala infinita sobre el que havia passat i estava passant veritablement al Planeta Terra pero una èl.lit dirigent que es va creure amb el dret de poder governar les nostres vides segons la seva voluntat o les seves necessitats ( i aquesta èl.lit, ni tan sols la coneixem perquè sempre actua a les ombres). En realitat, qui ens governa, no son pas els polítics, ni els banquers, ni els grans empresaris, ni les grans fortunes que nosaltres coneixem. En realitat tots ells son marionetes en mans d'uns altres que s'amaguen en la foscor i mouen les peces sobre un gran taulell d'escacs que és el món.
Per ells, nosaltres no som més que peons que poden sacrificar a voluntat, però ara els peons ens estem revoltant i ells han perdut el joc, perquè no han sabut entendre que les regles del joc s'han trencat i els peons, blancs i negres, s'han unit per formar un tercer bàndol sobre el terreny de joc. Aquest és el bàndol dels parisins que miràven amb ràbia cap al palau de Versalles des dels bruts carrers de París i escupien a maleïnt al rei i a tot el seu sèquit saborejant la seva impotència i la seva ràbia. Aquest és el bàndol, dels esclaus africans que morien en un vaixell travessant l'Atlàntic abrigats només per les cadenes i els grillets o sota les fuetades dels caporals a les plantacions del nou món. És el bàndol dels milions d'inocents que han mort de gana i fred al llarg de l'història de la humanitat perquè ho han perdut tot en una guerra que no era la seva o d'aquells que s'han vist obligats a matar o morir en un conflicte que ni tan sols entenien.
Aquest, amics meus, és el bàndol i el moment dels Miserables. I aquesta guerra ja la tenim guanyada des de l'inici dels temps: està escrit amb foc, sang i llàgrimes en el llibre de la vida d'aquest planeta i nosaltres som aquí per lluitar-la, per guanyar-la i per gaudir els seus fruïts per tota l'eternitat.
P.D. (03:00 pm Mexico City time): i seguim amb les bones noticies. ETA anuncia la fí del conflicte armat. No ens hem d'oblidar de les víctimes, hi estic d'acord, però el passat és el passat, el present és grandiòs i el futur és nostre!
0 comentarios:
Publica un comentari