La ciudad de la esperanza

Una mica millor

2011-10-20T07:50:00.003-05:00

Avui el món, és un lloc una mica millor. No perque hagin capturat pressumptament en Gaddafi, que malgrat tot, s'ha de reconèixer que era un dictador i un mal-parit, sinó perquè s'acabarà una altra estúpida guerra.

La veritat és que no entenc aquesta gent que es posa les mans al cap i critica l'actuació de la ONU defensant, en certa vetllada manera, l'actuar del dictador de Libia. Era un dictador t'ho miris com t'ho miris i calia fer-lo fora de la jugada. Evidentment, no estic pas dient que estigui d'acord amb les formes, oi? Hi ha mil maneres més simples, més barates i menys sanguinàries que donar suport i participar en una guerra fraticida (molts de nosaltres sabem, segurament pels nostres avis o fins i tot pares, el que passa en aquests casos).

Em pregunto cuants diners no s'ha gastat l'Otan en aquesta guerra que com a efecte col.lateral, provocaràn més retallades i més precarietat al món de la gent del carrer ( i sí dic al món de la gent del carrer, perquè els polítics i banquers viuen en un altre món de fantasía gobernat pels números i el poder). Es com parlar del Palau de Versalles i els suburbis de París a la meitat del segle XVIII, res que veure: els cortesans no sabíen pràcticament res del que passava al carrer i mentres els parisins del carrer, només veien com la seva pobresa augmentava dia rere dia per culpa dels excesos de palau.

També em pregunto, cuantes vides inocents no s'han perdut per culpa d'aquesta guerra. Cuantes dones i criatures no han perdut la vida com a danys col.laterals dels bombardejos al.liats. Cuants excesos no s'han comès contra la població civil per part d'ambdós bàndols com a venjança de ves a saber quins altres excesos... Una guerra és un fet abominable, i no té cap mena de justificació.

La vida és sagrada, aquí i l'altra banda de l'Univers i s'ha de respectar.

Estem en un punt de l'història de la humanitat en que tot és convuls i s'aproximen canvis que ni tan sols ens podem imaginar en tots els àmbits possibles de la nostra vida. Hi ha qui diu que per re-construir un edifici, és més sencill demolir-lo que construir sobre l'estructura pre-existent. I això és el que està passant: totes les estructures de la nostra societat estàn trontollant abans de caure. L'economia, la política, la cultura, el periodisme, la societat mateixa estàn patint una metamorfosi que no es pot aturar i que ens durà si tot va bé, cap a una nova era.

Això no vol dir pas que sigui un viatge plàcid. Hi haurà bastants sotracs en el camí accidentals i provocats, naturals o artificials però n'hi haurà. Hi ha dos tipus de resistències actuant ara mateix: la primera és la resistència de les estructures anteriors a cambiar. Això provoca els problemes que tenim, per exemple amb el Terrorisme, amb les finances a nivell mundial... Per altra banda hi ha el contra-atac de la inèrcia que porta el planeta ( i m'atreviria a dir, que la Galaxia sencera) contra aquesta resistència. El xoc d'aquestes dues inèrcies provoca grans friccions, fins i tot a nivell geològic (encara que no ho creieu) i per això hi ha tants terratrèmols i erupcions volcàniques avui en día. També hi ha evidència de que fins i tot els animals estàn canviant les seves costums i la seva forma d'actuar...

No us heu adonat de l'increïble increment del número d'escàndols de tota mena que esquitxen les noticies? Això és perquè la veritat està sortint a la llum com a conseqüència d'aquesta onada de canvis. La veritat, i creieu-me que això és només una ínfima part, ens ha estat amagada durant molt de temps. Des de l'inici dels temps hem estat enganyats a una escala infinita sobre el que havia passat i estava passant veritablement al Planeta Terra pero una èl.lit dirigent que es va creure amb el dret de poder governar les nostres vides segons la seva voluntat o les seves necessitats ( i aquesta èl.lit, ni tan sols la coneixem perquè sempre actua a les ombres). En realitat, qui ens governa, no son pas els polítics, ni els banquers, ni els grans empresaris, ni les grans fortunes que nosaltres coneixem. En realitat tots ells son marionetes en mans d'uns altres que s'amaguen en la foscor i mouen les peces sobre un gran taulell d'escacs que és el món.

Per ells, nosaltres no som més que peons que poden sacrificar a voluntat, però ara els peons ens estem revoltant i ells han perdut el joc, perquè no han sabut entendre que les regles del joc s'han trencat i els peons, blancs i negres, s'han unit per formar un tercer bàndol sobre el terreny de joc. Aquest és el bàndol dels parisins que miràven amb ràbia cap al palau de Versalles des dels bruts carrers de París i escupien a maleïnt al rei i a tot el seu sèquit saborejant la seva impotència i la seva ràbia. Aquest és el bàndol, dels esclaus africans que morien en un vaixell travessant l'Atlàntic abrigats només per les cadenes i els grillets o sota les fuetades dels caporals a les plantacions del nou món. És el bàndol dels milions d'inocents que han mort de gana i fred al llarg de l'història de la humanitat perquè ho han perdut tot en una guerra que no era la seva o d'aquells que s'han vist obligats a matar o morir en un conflicte que ni tan sols entenien.

Aquest, amics meus, és el bàndol i el moment dels Miserables. I aquesta guerra ja la tenim guanyada des de l'inici dels temps: està escrit amb foc, sang i llàgrimes en el llibre de la vida d'aquest planeta i nosaltres som aquí per lluitar-la, per guanyar-la i per gaudir els seus fruïts per tota l'eternitat.

P.D. (03:00 pm Mexico City time): i seguim amb les bones noticies. ETA anuncia la fí del conflicte armat. No ens hem d'oblidar de les víctimes, hi estic d'acord, però el passat és el passat, el present és grandiòs i el futur és nostre!

Ressaca...

2011-05-30T08:12:00.002-05:00

Em disculpareu els que no us agrada el futbol, però després d'aquest cap de setmana plagiat d'emocions indescriptibles, de glòria futbulística, em sento bastant ressacós. I després de l'opi de les masses, descobrir, que el partit en el govern d'Espanya, lluny de rectificar i salvar el poc honor que li queda, cosa que l'acosta molt perillosament als "altres", però per motius força diferents, decideix entossudir-se i seguir "erre que erre" amb el mateix joc de sempre i una sorpresa desagradable i inexplicable: convocar unes eleccions primàries amb un únic candidat designat a cop de dit per l'irreconeixible ZP: l'home que ha passat d'heroi a villà en un temps récord, com tants d'altres en tants llocs del món abans que ell.

A més, veient les reaccions, arreu d'Europa (a París, el desallotjament amb gasos lacrimògens de la Plasse de la Bastille, per exemple), contra les #globalrevolutions, penso que les coses no estàn pas millor més enllà dels Pirineus.

Tot plegat em crea una espècie de soroll emocional, a un volum força alt, que em té totalment fora de joc i en un estat d'ànim molt lamentable.

No, no em malinterpreteu. No estic deprimit, estic saturat emocionalment i em preocupa que el moviment nascut de l'15M, derivi en quelcom irracional que no dugui enlloc i es dilueixi com una gota de tinta en un got d'aigua i tot segueixi igual que abans.

Necessitem, a nivell mundial, una neteja profunda de governs, institucions, lleis, forma de vida, sistema econòmic... I sembla que els primers passos en aquesta direcció s'estàn començant a donar pero a un ritme que em desespera profundament i amb un futur incert.

Mentrestant aquells contra els que suposadament lluita aquest moviment, segueixen fent de les seves: la corrupció, la impunitat, l'engany, l'afany de poder i la manca de compromís amb el poble pla regnen a les nostres vides.

Els governants, segueixen enriquint-se i fent-nos ballar com una pobre marioneta en les seves mans, jugant amb les nostres indefenses vides sense importar-los un rave el que ens passi o ens deixi de passar.

He vist un documental força interessant a UTube sobre la situació actual a Espanya i les seves causes. ¿Sabíeu que les coses no van començar amb ZP? No, la cosa ve des d'abans. El que passa es que ZP com diuen aquí es va limitar a mantenir el sistema anterior i no va fer res per aturar l'inevitable.

Aquí el teniu: http://www.youtube.com/watch?v=WcbKHPBL5G8

Molt fàcil d'entendre, no? I tot per què? (com preguntava aquell, de qui ja no val la pena ni parlar)...

Aquí tothom busca el seu propi benefici, i t'enganya i et dona voltes fins que t'acaba marejant i acabes caient de quatre grapes en la trampa. El pitxor de tot, és que estem tan inmersos en aquest món surrealista que han creat per nosaltres que ho atribuim a causes gairebé esotèriques del tipus "així és la vida..." o "què hi farem..." i no ens adonem que nosaltres, NOSALTRES! tenim el poder. Nosaltres decidim i no tenim perquè seguir aguantant que ens prenguin el pèl quatre arreplegats que nosaltres mateixos, arrossegats per la inèrcia de la suposada "Democracia" hem triat perquè facin el millor per nosaltres.

Per què una familia que mai ha fet mal a ningú, es troba de sobte sense casa, quan el seu pilar es queda sense feina i no pot pagar la hipoteca, quan la persona que, suposadament manega les finances mundials, està acusada de violació i segrest, surt sota fiança de $1,000,000 de dòlars i es pot permetre viure en una gàbia d'or rodejat de luxes que aquesta familia no veurà, potser en tota la seva vida, si no és en pel.lícules o programes de televisió?

Perque els recursos estàn mal repartits. Ja ho havia dit en una altra ocasió, vivim en un món on el 70% dels recursos están repartits al 30% de la població, si és que hi arriba.

Recomano un altre video per entendre això que estic dient: Jaques Fresco, creador i promotor del Projecte Venus: http://www.youtube.com/watch?v=SiJONmK9gh8

Mireu, jo sempre ho he sabut: els diners, són l'enganyifa més gran de la història de la humanitat i la causa de tots els mals que patim actualment. Els diners són una cosa totalment fictícia, són un "timo de la estampita" de tamany descomunal, tan a nivell global com a nivell temporal. I nosaltres, la gent de peu de carrer ens hem estat deixant enganyar durant milenis!

Els diners son una cortina de fum, un grapat de sorra que quan l'intentes agafar se t'escapa entre les mans. El sistema econòmic actual ha demostrat no servir per res més que per enriquir uns quants que no foten absolutament res, mentres la resta es pasa la vida treballant durament per acabar visquent una vida de sacrifici que no condueix a res. Com es posible que permetem, com a Èssers Humans que som, que hi hagi gent que mor de gana, quan tenim els recursos suficients com per alimentar el planeta? Per què un ha de pagar pels aliments i per l'aigua que necessita per sobreviure? L'alimentació, l'habitatge i una vida digna son drets fonamentals dels Èssers Humans pels quals NINGÚ hauria de pagar.

Com diu Jaques Fresco, vivim inmersos en un esclavatge encobert del que ni tan sols ens adonem. Treballem com a mules per poder pagar coses que ens haurien de ser donades de forma natural, sense haver-les de pagar. No tenim, la majoria de les persones, ni una vida digna, ni fàcil, mentres que d'altres neden en l'abundància i es prenen el luxe de malgastar allò que potser d'altres necessitem per seguir vius i sense donar un sol cop a l'aigua. És lamentable i ha de canviar, pacíficament, però ha de canviar urgentment.

No ens podem permetre ni un sol dia més de pobresa, d'engany, de violència, de repressió, de manipul.lació informativa, de censura... No, ja n'hi ha prou!

#ihaveadream #spanishrevolution!

2011-05-20T08:07:00.003-05:00

Fa molt temps que no escric res de res! Paradoxalment, els mateixos motius que no m'han deixat escriure son els que ara m'empenyen a fer-ho.

Estic molt agradablement sorprés del que esta passant a Catalunya, a Espanya i al món.

Sembla que per fí, ha encés una guspira. És una guspira petita, pero una guspira pot comensar un incendi imparable.

També estic emocionat: finalment, la gent s'esta despertant i s'está adonant que no anem enlloc amb el sistema que tenim (és just comentar, que el sistema que tenim és el sistema que molts de nosaltres - d'acord o no amb ell - hem tolerat durant molt de temps, eh?).

També em sento culpable. D'aquí a quinze dies faig trenta-cinc anys i fará 19 anys que tinc dret a votar. Durant tot aquest temps, la meva juventut, no he mogut un dit per cambiar les coses i ara, ara que potser tindria i voldria fer alguna cosa, soc massa lluny per participar-hi, almenys fins que les coses arribin aquí.

Em fa gracia tot el que está passant per la banda dels polítics: se'ls veu desorientats, amb por: no saben qué está passant i puc assegurar que ni tan sols saben perqué está passant.

Aquesta colla de xorissos només es preocupen de mantenir-se als seus cárrecs com més temps millor i mentrestant, anar omplint carteres com més depressa millor.

I la gent, amb els ulls plens d'il.lusió... Us juro que llegint alguns testimonis, sobretot de gent gran, que s'ha apropat a les concentracions conmuguda per veure que la gent jove no és tan inútil com potser pensava o per acompanyar i recolzar els seus fills, els seus nets, m'han omplert els ulls de llágrimes. Jo vaig participar en les manifestacions que van acabar amb la dictadura, segons explica la meva mare, i van portar la "democracia" a Espanya i les manifestacions a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (jo era molt petit o encara no havia nascut no me'n recordo) pero estic orgullós d'haver-hi participat, encara que no en fos conscient.

Ara, está passant una cosa semblant, tot i que no igual. Aquestes son les protestes del desencant per veure que tot alló pel que van lluitar els nostres pares, avis i bessavis, ha estat una enganyifa. Ja n'estem farts.

Aquest cop pero, és més important: així com les protestes al món árab i al mitjá orient, han fet saltar la guspira a Madrid i a Barcelona, si les coses es mantenen tranquiles com fins ara i no es posen violentes per culpa de cuatre gats (com sempre), el moviment es pot extendre a nivell europeu, primer, i a nivell mundial després (com ja a passat a Italia).

Personalment, pensava que els primers a saltar serien els portugesos o els grecs pero ha sigut una molt agradable sorpresa que hagin estat els italians. Si portugesos, francesos i grecs s'uneixen a les protestes, aviat el moviment s'extendrá per europa (sobretot a Europa Oriental) i per América (Venezuela, Colombia i México, haurien de ser els caps de batalla i els primers en reaccionar).

I així, de mica en mica, i sempre de forma pacífica, podem canviar moltes coses i son tantes i tant boniques totes que em sento com un nen petit quan s'acosta el dia de reis. Estic ple d'il.lusió i esperansa. Quan semblava que ja tothom l'havia perdut... Ves quines coses, com diria la meva avia.

La qüestió és que estem demostrant que el poder és del poble i ha de seguir sent del poble. Equivocadament hem donat el poder a uns representants que l'han pervertit i l'han fet seu i aixó no pot continuar. L'altre dia vaig veure un video on un psicóleg explicava que el poder és com una droga (i no ho deia pas en sentit figurat!). El poder desencadena al cervell, les mateixes reaccions que provoquen les drogues. Lamentablement, hem confós desde fa molt de temps el poder polític amb el poder personal i les coses ja han anat massa lluny. Ja n'estic fart del circ de la política on és més important desprestigiar i barallarse amb el contrincant que proposar coses concretes. On l'obtenció de poder personal i la corrupció tenen més importancia que les necessitats de la gent del carrer (i aixo en totes les instancies: municipal, regional, general, europea i internacional). No podem seguir així.

A banda de totes les reformes que demanen els concentrats, jo proposo a un plas més llarg, canviar el sistema economic mundial per un sistema basat en l'intercanvi. Creieu-me aixo acabaría amb bona part dels problemes que pateix el món avui en dia per sempre. Perque al final, a que es redueix tot? A tenir diners o no tenir-ne... Apart d'aixó, heu pres en compte en mans de qui esteu deixant els vostres diners? Perque a la fi i al cap, els diners d'un pais son els diners dels seus ciutadans, no els diners del gobern o de la comisió europea o el president de torn del FMI, oi? Llavors, repeteixo: us adoneu de en mans de qui han posat els nostres diners? Un paio que predica la contenció económica mentres persegueix mosses, en pilotes per la suite d'un hotel que costa la modesta quantitat de $3,000 USD la nit? 'Amos hombre! Que hi ha gent que passa gana en aquest món! Hi ha nenes (i nens) que s'han de prostituir per ajudar a casa seva! Veieu la grandisima hipocresia dels que ens gobernen? Están encegats pel poder i aixo s'ha d'acabar. La política és una gran mentida. Potser la mentida més gran (conjuntament amb la religió en general) de la historia.

Quan van comensar les gran revolucions del S. XVIII (comensant per la francesa), cuatre espavilats, veient que s'acabava el "chollo" de la monarquia van decidir aprofitar-se'n i aquí estem 400 anys després fent el paperina cada cop que hi ha eleccions, deixant-nos enganyar un cop rera l'altre, un cop rera l'altre. Ja n'hi ha hagut prou!

Esdeveniment Esportiu 2010 - Centenari de la Revolució Mexicana

2010-11-20T17:16:00.000-06:00

Ancient Aliens

2010-11-18T22:58:00.004-06:00

No sé si recordeu, als inicis d'aquest blog, una sèrie de posts on parlava dels OOP ARTS. Doncs bé, l'History Channel està emetent una sèrie anomenada "Ancient Aliens" on es parla de la Teoria de l'Astronauta Antic (o sigui, que hi ha evidència de que totes les grans civilitzacions de l'antiguitat van ser visitades i influïdes per èssers extraterrestres).

Tots els experts en el tema hi son presents, destacant David Wilcock (llàstima que l'hagin convidat fins al tercer episodi de la segona temporada), Graham Hancock (el seu llibre "Fingerprints of the Gods" és mític), Erick Von Dänicken i Steven Greer.

Us poso el video del primer episodi de la primera temporada del UTube per si us entra la curiositat i des d'allà podeu veure'n la resta.

http://www.youtube.com/watch?v=cbos4fkTnsA&feature=related

Personalment m'encanta: és un tema apassionant, la sèrie està molt ben estructurada, amb bons comentaris, molt bones imatges i gràfiques, els personatges ben triats (tots punters en aquest camp de l'arqueologia alternativa), un bon muntatge...

La trobo àmpliament recomanable. Per mi, això és el que haurien d'ensenyar a les escoles enlloc d'història antiga (ho sento Anna, però hi ha coses que sincerament no quadren per enlloc i altres que no tenen ni cap ni peus).

1 any 10 mesos

2010-10-06T17:02:00.002-05:00

Sense gairebé adonar-nos-en en Santi, dissabte passat, va fer 1 any i 10 mesos. Això vol dir, que d'aquí a 2 mesos en Santi ja farà 2 anys.

Semblarà un tòpic fastigós, però el temps passa molt depressa, massa depressa. Sé que és un tema que ja he tocat més del compte en aquest blog així que no m'hi extendré amb les meves teories (per un moment m'ha semblat sentir un suspir d'alleujament generalitzat... curiós!).

En Santi, ja és un nen gran amb totes les de la llei. De fet, és el nen més petit de l'escola i en canvi, és el més gran de la seva classe i fins i tot m'atreviria a dir que és més gran que altres nens de cursos més avançats. Home, és que havia de treure els gens catalans!

Ja hem superat sense masses problemes les primeres setmanes del curs i les coses van força bé, si no fos perquè de vegades es posa una mica massa agressiu amb els seus companys i companyes i perquè quan no té ganes de treballar, no té ganes de treballar i punto pelota. L'altre día la mestra els va donar boletes i tires de paper que havien de posar dins uns pots que teníen unes ranures ad-hoc al tap. Amb les tires no hi va haver problema, en Santi està acostumat a tirar diners a la guardiola, que és un procediment similar. Però amb les boletes de paper la història va ser molt diferent. Ho va estar intentant una estona, i com que no se'n sortia, doncs fa fer una pila de boletes de paper sobre el tap del pot i se'n va anar a jugar tant panxo. Home, és una solució per aproximació brillant, però esclar jo soc el seu pare i no soc pas objectiu.

Ja està aprenent unes quantes cançons i em té el cor robat. A cada moment li estic demanant que me les canti. També sap comptar amb molts pocs errors de l'u fins al deu (generalment es salta un número o dos) però coi per un nen que encara no fa dos anys em sembla esgarrifant.

Ara estem en una etapa d'obssesió absoluta per en Woody i en Buzz Lightyear de Toy Story. M'he empassat la primera película com 6 cops en una setmana i en Santi és dels que no li importa veure-la dos o tres cops el mateix dia. Com que els meus nebots feien exactament el mateix pel que m'expliquen, no em preocupa pas massa.

He fet l'intent de ficar-li altres continguts al cap com per exemple "La Princesa i el Gripau" de Disney, però no hi ha manera si no és Toy Story, al cap d'una estona perd tot l'interès.

Ahir se li va ficar al cap que volia posar una moneda d'un peso dins un helicopter de plàstic que va guanyar dissabte a la pinyata del seu cosí. Tant sa mare com jo li vam dir que no la hi podia posar pas, perquè la moneda no cabia per la finestreta de l'helicopter. Doncs, cap problema, en Santi va separar les dues peces de plàstic que formen la carcassa de l'helicopter lo just com per ficar-hi la moneda sense trencar-lo i voi-là! Problema solucionat. Em vaig quedar d'una peça!

Segueix fent moltes marranades amb el menjar però, almenys jo, he notat que cada cop ho fa menys i està més estona menjant com Déu mana sense agafar el menjar amb les mans ni empastifar-se'l pels cabells, ni tirar-lo per terra.

Virus

2010-10-05T20:02:00.002-05:00

La grip m'ha agafat per sorpresa. Feia més de 6 mesos que no em posava malalt.

En realitat no ho sé pas si és la grip o un d'aquests virus extranys que m'ataquen de tant en tant, la qüestió és que ja fa 5 dies que dura i no sembla pas que vulgui marxar. La malaltia en sí no presenta símptomes molt exagerats però sí molt cambiants. Divendres i dissabte un encostipat normal i corrent. Diumenge semblava que ja anava remitint així que dilluns vaig marxar a treballar com si res però arribant a la feina em va començar un mareig i unes nàusees que no vaig poder soportar i me'n vaig tornar cap a casa. Al vespre vaig començar amb febre lleugera i apart del mal de cap i una mica de tos, res més. Avui al matí continuava tenint febre i els símptomes normals d'una grip van i venen, van i venen. Apart em sento molt cansat, però esclar, amb la setmaneta que vaig tenir la setmana passada no m'extraña pas. No ho sé pas, és molt extrany tot plegat.

Avui al matí estava pensant el per què quan un està malalt se sent un èsser total i absolutament despreciable. No té cap sentit. Un simple encostipat i el fet de tenir el nas plè de mocs i padlà adshi et fa sentir el més desgraciat dels mortals. Curiòs...

Projectes

2010-09-28T17:58:00.004-05:00

Hi ha coses que no saps ben bé perquè però les llegeixes i t'obliguen a escriure-les inmediatament.

M'agradaria poder tenir temps per tenir molts projectes pero desgraciadament, per motius laborals, familiars, d'espai, de diners i d'altres que no venen al cas, m'haig de limitar a tres projectes principalment. Ara bé son tres projectes monumentals que fan que gairebé em senti Gaudí mirant els plànols de la Sagrada Familia, mirant el solar, tornant a mirar els plànols i rascant-se el cap enèrgicament amb cara de "Ai mareta meva! On caram m'he fotut!".

Projecte número 1: Casa Nostra / Casa Vostra

Tot sembla indicar que ens entregaran la casa abans del previst. Cal fer-hi unes petites obres per posar-hi una reixa al davant i cobrir el pati del darrera per poder-hi estendre la roba. Després cal pintar, posar-hi el parquet i comprar els mobles i electrodomèstics. I apa! Cap a Nextlalpan! Que hi falta gent!

També haurem d'adaptarnos al nou espai, al transport, als nous iteneraris i horaris, etc... Cal veure també com s'adapta en Santi al canvi. Està molt acostumat a conviure amb la familia de la Karen i això d'estar sol de cop i volta, no sé pas com s'ho pendrà.

La veritat, és tot i que és molt excitant tot plegat, se'm fa una mica com una muntanyota o com una carrera d'obstacles que no n'acabes de passar un que ja se'n ve un altre que has de superar. Però ens en sortirem! Sembla mentida que després de tant de temps esperant que arribés aquest moment, ara ja gairebé el tinguem a sobre.

No tenim massa ben decidit com volem decorar la casa, quin tipus d'estil li volem donar. Home si es veritat que hem estat veient uns quants mobles aquí i allà, però la veritat a mi no hi ha masses coses que m'acabin de fer el pes. Per començar l'espai és reduït. No és un cop de puny però tampoc és un palau. Apart d'això, si que hem vist mobles molt bonics, però quan els poses tots en conjunt, no acaben d'agafar un estil definit (què és el que m'agradaría a mi).

Projecte número 2: Projecte 0

Feina. Ara que passi el rebombori del nou sistema i em pugui dedicar a entrevistar gent. Contractaré dues persones que m'ajudin i remodelaré de dalt a baix el departament. Ara que tinc l'oportunitat de transformar-lo en el que jo he volgut des d'un principi, no la desaprofitaré pas.

També és un projecte que fa esgarrifar però poc a poc i bona lletra.

El que em fa por és que mentrestant, amb tot aquest merder del nou sistema i que estic sol, el temps va passant i les coses s'emboliquen cada cop més i quan passi el temporal les coses estarán en un estat lamentable ì esclar, s'hi haurà de posar bastant ordre fins que pugui començar a treballar com jo vull.

El nou sistema, pel meu gust està molt bé. No sé pas si és el que necesita l'empresa, especialment pel que fa a l'àrea de producció, però pel que fa a la meva feina està perfecte. És simple, intuitiu, visual, alegre a la vista, amb molts candaus de seguretat que ens evitaràn molts problemes que ara tenim... O sigui, és fantàstic. Esclar que també té un parell d'inconvenients per la meva banda (com per exemple que l'accés a la informació és una mica més complicat), però comparat amb l'actual (un sistema tipus UNIX com el que feia servir jo quan vaig començar a treballar fa 20 anys a l'ICS), em salvarà la vida.

El que em xoca de tot plegat és que l'empresa ha fet un esforç molt gran per fer el canvi. Un canvi què obviament ens facilitarà la feina i ens beneficiarà a tots de moltes maneres, i tinc la percepció de que la gent és molt reàcia. Vull dir que s'entesten a que el sistema nou faci el mateix i de la mateixa manera que l'anterior i em sembla que això és un error molt gran. Si precisament l'han canviat és perquè no volen que faci el mateix que l'anterior, no?

Projecte número 3: David Wilcock

Aquest és el projecte més light i més fàcil d'aconseguir. Cap allà al novembre es publicarà a EEUU el nou llibre de David Wilcock. No sé com ho faré però l'haig d'aconseguir encara que sigui a Amazon i pagant amb la tarjeta de crèdit. No m'ho puc perdre! I el llibre té més de 400 pàgines. Els que esteu pensant que es tracta d'una novel.la esteu molt equivocats. Podriem dir que és un llibre de ciència espiritual, parla molt del 2012 entre d'altres coses. Aliment per l'esperit. Sí Senyor!!!

En David Wilcock, m'agrada molt perquè no només demostra tots i cadascún dels seus arguments i creences sino que també basa tot el seu discurs en estudis que si bé no són, en la majoria dels casos, estudis diguem-ne acadèmics, en el sentit estricte de la paraula, si és poden considerar estudis cièntifics.

Apart d'això i malgrat que la majoria dels videos que he vist, òbviament son en anglès i sense subtítols, el paio té una forma de parlar (gairebé britànica) que fa que s'entengui perfectament tant allò que diu com allò que vol dir.

A més, respecte al 2012, m'agrada el seu missatge molt optimista. També m'agrada molt que les seves teories no estàn pas barallades amb cap religió i segueixen un fil comú. Vull dir que no es tracta d'una sèrie de teories aïllades i sense conexió entre sí. Al contrari, és tracta d'una cosmogonia molt ben estructurada i sòlida, i el més important: TÉ SENTIT.

Destiny

2010-09-17T15:18:00.002-05:00

M'acabo d'adonar de que sempre acabo escribint sobre els mateixos temes. Suposo que pateixo d'algún tipus extrany de TOC (Transtorn Obsesiu Compulsiu) que m'obliga a escriure una vegada rera una altra sobre les mateixes coses... Ho sento, si em faig avorrit, feu-m'ho saber desseguida.

Al bell mig d'un post una mica llarg he decidit deixar d'escriure. Tornant de dinar, he sentit una pregunta dins el meu cap.

Aquesta pregunta s'ha convertit en una espècie de leif-motive en la meva vida desde que vaig arribar aquí i de tant en tant explota dins el meu cap, com una bombolla de sabó gegant.

La pregunta no és pas una pregunta trivial, jo diria que és vital i suposo que la seva importància és la que fa que, de tant en tant, hagi de sortir a la superfície per ser revisada i contestada de nou.

La pregunta en qüestió és:

¿Però què caram i faig jo aquí?

La pregunta es pot analitzar des de molts punts de vista i té molts matisos.

Home, veient en Santi i la Karen està molt clar el que caldria contestar, oi? Pero si ho analitces des d'un altre punt de vista, la cosa ja no està tan clara.

No, el motiu pel que m'he fet aquesta pregunta avui és molt diferent.

Els que heu llegit aquest blog des del començament sabeu que el destí és un tema que em preocupa poderosament. A més, desde que em relaciono amb el tema paranormal i sé que tots en aquesta vida tenim vàries missions en aquesta vida el tema em preocupa més encara, sobretot si tenim en compte que alguns de nosaltres tenim, per dir-ho d'alguna manera una missió més elevada que la resta dels mortals. Home, tampoc és que em vulgui passar de prepotent i vulgui pecar de manca d'humilitat.

Per la experiència que tinc i les coses que he sentit explicar, el fet de tenir aquesta missió vital més elevada, generalment no vol dir pas que la teva vida siguin flors i violes, al contrari. Aquest tipus de missions solen ser més difícils i perilloses que les, diguem-ne "normals".

Mireu, amb els treballadors de la llum hi ha un problema bastant greu i perillós. Treballar amb llum implica acumular-ne bastanta per una banda, i això sol atreure els èssers o esperits del baix astral, que es veuen atrets per la llum com una papallona nocturna es veu atreta per una bombeta en una nit d'estiu. I esclar, no s'acontenten amb donar voltes al teu voltant fins que es cansen i s'estavellen a terra. No, els esperits del baix astral et poden fer la vida bastant impossible, en primer lloc perquè la llum o l'energia te la xuclen per tots els mitjans possibles i, en segon lloc, perque si son prou llestos, s'enganxaran a tu o tractaran d'enganyarte fent-se passar per èssers de llum per fer-te maldats i assegurarse la teva energia durant un temps.

El segon inconvenient, és que treballar amb llum vol dir que has de treballar sobre gent que està passant per mal rotllos bastant importants i que qualsevol cosa que els facis implicarà que xuclis la seva energía negativa. Per això és molt important que un, es "despulli" de qualsevol cosa que hagi pugut "pescar" durant una feina, un cop hagi acabat.

Així que ja veieu que les coses no son tan maques com semblen a priori. Això de "Oooooooh tiiiiiiooo! Tens una missióooooooo! Quina passaaaaaaada!" no és pas encertat del tot.

La qüestió és: ¿quina es aquesta missió?

Donat el meu despertar espiritual (que ja ha iniciat) i els fets que detallaré a continuació, sembla que les coses es comencen a perfilar bastant.

Sí, m'estic despertant. Tinc intuicions que resulten certes, em faig preguntes al meu cap, que es contesten soles. Sí! Es com tenir algú dins el teu cap que contesta el que no saps ni pots saber. Se sent molt extrany i et treu una mica de polleguera al començament però després ho acceptes i ja està.

Aquests son els fets:

Ja fa temps que em preocupa força la situació espiritual d'inactivitat de la casa i sobretot, perque no hi ha ningú que m'ajudi o em condueixi en el meu despertar espiritual. Així que ja fa temps que reso demanant una pista, una intuició que em digui què és el que està passant, per què i com es pot solucionar. Fins ara no havia tingut cap resposta.

Fa cosa de tres setmanes, un día que estaba fumant a fora em vaig fixar en la paret de la veina. No m'havia fixat mai que a la paret que hi ha sobre la seva porta hi havia una taca d'humitat bastant gran. Acabava de veure "Extranormal" un programa tipus "Catalunya Misteriosa" que pasen els diumenges a la tarda per TV Azteca i hi havien sortit taques semblants on es plasmaven els esperits i que posaven els pèls de punta. Així, que segurament per això, m'hi vaig fixar especialment i PAM! Una cara cadavèrica al bell mig de l'espai que queda sobre la porta.

No m'ho podia creure! Allà mateix hi ha unes taques més clares i altres més fosques que formen clarament una cara. Més haviat sembla una calavera amb cabells que està cridant de dolor o de patiment o ves a saber de què.

Però això no s'acaba aquí, que em donc la volta cap a l'altra banda, cap al sostre de casa nostra, just a sota on hi ha el cuarto pre-fabricat on dormia quan venia de visita i just allà hi havia una taca semblant pero en forma de gat assegut. Em vaig quedar xocat. Dos en un dia no és molt normal!

En el programa havien estat dient que no podien passar d'un determinat punt perquè hi havia un guardià que els atacaria si gosaven anar més enllà (i creieu-me que després de veure varis programes, la cosa no la diuen en broma, al contrari). I de cop i volta vaig pensar: "Ei! Què tal si aquests fòssin els guardians de la casa plasmats a la paret?"

I llavors va passar l'inesperat dins el meu cap va apareixer la resposta pero no l'estava pensant jo!

Em van dir que la casa no tenia 2 sinó 5 guardians. Que aquests n'eren dos però que n'hi havia 3 mes. Què un d'ells és el que va apareixent de tant en tant a la paret de la dutxa i amb qui la meva sogra manté una lluita aferrissada per fer desaparèixer.

Els guardians em van dir estàn colocats en forma d'estrella de 5 puntes perquè així és com els van colocar. Van dibuixar un pentagrama i van posar-hi 5 espelmes, una a cada punta. Després van fer un ritual bastant lleig que implica sang d'algún animal per fixarlos i mantenir-los a la seva missió. La missió no és res mes que no deixar progresar la casa, ni físicament ni espiritualment.

Mes Amies, no sé qui em va dir tot això ni perquè m'ho va dir. Jo només sé que no vaig ser jo (vaja és que per molta imaginació que tingui, ni borratxo, eh?) i que això és la veritat.

Així doncs sembla ser que la meva misió, almenys inmediata és lluitar contra aquests guardians i eliminarlos perquè la casa recuperi el seu esplendor. L'únic problema és que m'hen falta un per identificar. Un cop els hagi trobat tots cinc, suposo que em diràn què haig de fer a continuació.

La setmana pasada vaig descobrir el 4t element en discordia. A la paret que fa angle recta amb la que té el gat hi ha uns forats que es corresponen a les vigues de la casa dels veins. Doncs bé, en el 4t forat d'esquerra a dreta hi ha un manyoc de ciment que forma clarament la cara d'un vellet amb patilles llargues. Lo curiòs del cas és que de dia sembla només somriure i de nit, per algún efecte òptic de la llum, sembla desternillarse de riure amb la boca ben oberta... Me'n falta un només pero no l'he trobat... Encara, esclar. Si alguna cosa he après és que no els he de buscar, sencillament algún dia el veuré i sabré que l'és, així de fàcil.

M'han passat més coses extranyes. La setmana passada vaig somniar amb la meva àvia. La meva àvia va morir fa dos anys i 2 mesos ara i mai, que jo recordi (i ho recordaria) havia somniat amb ella. Vaig somniar que la meva germana, ella i jo, erem baixant les escales de l'edifici on vivia mentres parlàvem de moltes coses. La meva àvia vivia en un tercer pis pero recordo que al somni baixàvem i baixàvem i baixàvem i mai arribavem al final de l'escala. A més, les escales, sempre fosques i molt estretes, eren lluminoses i molt més amples del que recordo. Apart el terra estaba recobert de tuberies de coure brillants, com si fòssin noves que anaven recorrent l'escala i es ramificaven per les parets. Molt extrany tot plegat, pero la sensació que vaig tenir quan vaig despertar va ser de felicitat absoluta. La meva àvia m'havia vingut a veure!

Sé que tot això sona molt extrany i molt boig pero us asseguro que un ho ha de viure per sentir que això és real i possible com la vida mateixa.

Status Quo

2010-09-15T15:42:00.003-05:00

No sé perquè darrerament, em sento com si fòssim en una espècie d'impàs, de pausa. Com si la calma abans de la tempesta s'hagués apoderat del món i estiguèssim contenint l'al.lè abans de que passi allò que ha de passar, sigui el que sigui el que ha de passar.

Però sí estàn passant coses i forces, el que passa es que ni tan sols en n'adonem. El clima, potser tel.ledirigit per algunes ombres sinistres que s'amaguen sota les sigles H.A.A.R.P. (Ja! Com si fòssin uns malvats enemics de James Bond o l'inspector Gadget, asseguts en un silló i acariciant un gat d'angora blanc), continua fent de les seves. Esclar, que ara d'una forma molt més refinada. Els terratrèmols d'Haití i Xile van ser només les primeres proves maldestres d'un nen amb una joguina nova.

De totes maneres, està clar, almenys per mi, que del costat de la llum, mai ( i repeteixo MAI!) se'ls permetrà sobrepassar un determinat punt de sadisme. Jo he vist imatges de satèl.lit d'un huracà en formació on l'ull de l'huracà formava perfectament un número 2 que girava al mateix temps que l'huracà sense perdre la seva forma. I si això no vol dir que el clima es pot manipul.lar, llavors dieu-me què vol dir perquè no ho entenc, la veritat.

A poc a poc, la corrupció, tota la porquería que s'amaga dins les clavegueres de la política i el poder, va sortint a la llum. Com si fòssin petites erupcions cutàneas com les que provoca el sarampió van apareixent aquí i allà de tant en tant, però més que abans. Penso que a poc a poc, el ritme al que es desvetlla la veritat serà cada cop més ràpid i la importància de les revelacions serà cada cop més gran. Ens emportarem un parell de sorpreses bastant grans abans de que arribi el temps del que sigui el que ha de passar.

Apart d'això, no entenc per què diuen que l'economia va la mar de lenta y que no s'acaba de recuperar. Jo ho estic notant a l'empresa, en 3 mesos, em multiplicat per 3 la facturació i els clients sembla que s'hagin tornat bojos (i de pas m'estan tornant boig a mi), están demanant 3 cops més peces de les que estàven pronosticades d'alguns números de part. I pel que he anat veient, la majoria dels proveedors estàn igual que nosaltres: saturats de feina.

Esclar, que no podia faltar la veu de la discòrdia. Algú em va dir no fa pas massa (com un mes) que a Estats Units ja se sentien veus anunciant la "Gran W" (no em pregunteu el perquè de la W), que vindria sent una crisi com la que acabem de passar però corregida i augmentada i multiplicada per mil. Vaja, que gairebé estariem parlant de la catàstrofe econòmica més gran de la història de la humanitat.

La meva opinió és que es tracta tan sols de les veus que volen espantar el personal i enlentir l'economia. A les famoses ombres que he anomenat abans, no els convé que l'economia mundial vagi la mar de bé perque no poden controlar la gent que està contenta. És molt més fàcil controlar la gent quan les està passant putes (amb perdò de la paraula) i això no m'ho invento: hi ha un estudi que la CIA va fer durant la guerra freda, on s'expliquen fil per randa els mecanismes i procediments de control mental, tant de persones com de col.lectius. Això ho van fer perquè malgrat les tècniques de resistència a l'interrogatori, quan els japonesos i coreans agafaven presoners nord-americans durant la 2a Guerra Mundial i la guerra de Corea, aquests cantaven com canaris, sempre. I esclar, pobrets els de la CIA no entenien res de res.

L'estudi diu que perque aquests procediments funcionin, com més espantada, desconcertada i descentrada estigui la persona o col.lectiu, més efectius son. O sigui que no funcionen amb gent que no estigui angoixada i si l'economia va bé, la gent no crec que estigui massa angoixada. En canvi, si no tenen feina, si perden la casa perque no poden pagar l'hipoteca i a sobre perden els seus estalvis per una gran estafa en el sistema bancari, aquests trucs funcionen a la perfecció. Vous comprèn pas?

Una altra cosa que he notat, és un augment espectacular en l'espiritualitat de la gent. Això sí, no sé pas si és perque realment és així o sencillament jo estic més concentrat en aquests temes i percebo coses que abans tenia davant dels nasos i no podia veure... No només em refereixo a temes relacionats amb el 2012 sinó amb altres temes diversos com l'ufologia. A més, aquests temes tenen cada cop més presencia en medis de comunicació (no-grocs, o seriosos per dir-ho d'una altra manera) quan abans si hi sortien era per denigrarlos i treure'ls ferro o per equivocació. Hi ha documentals cada dos per tres al History Channel o al Discovery Channel relacionats amb el 2012 o no, les noticies van plenes de descobriments científics impensables o opinions que defensen l'existència de vida extraterrestre, testimonis, etcétera... Que jo recordi, això no passava pas fa 10 anys. Home potser amb l'excepció del desaparegut Dr. Jiménez del Oso i Catalunya Misteriosa, que siguem sincers eren programes bastant "freakies" per l'època de la que estem parlant (Nota: a mí m'encantaven, ergo ¿soc un "freaky"?).

La qüestió és que la gent en parla i quan ets tú el que en parles, no et miren com si l'extraterrestre fòssis tú. Al contrari, em dona la sensació de que tothom (TOTHOM!) té o ha tingut algún tipus d'experiència paranormal en major o menor grau, i el millor de tot és que està disposat a parlar-ne i no s'amaga com passava abans. I no només parlo a nivell paranormal, a nivell espiritual també s'està notant. Les esglèsies es veuen plenes, la gent jove si no volta a mirar l'esglèsia catòlica (que tots sabem els perquès de tot plegat), volta cap a altres religions o cap a altres creences espirituals. La ciència s'està ficant en uns camps que fa poc més de 10 anys haurien significat la crucifixió acadèmica de qualsevol que hagués gosat posar-hi tan sols un peu a dins.

Quan hi ha una desgràcia, per petita que sigui, la gent s'esforça en ajudar. Molt més del que passava quan jo era petit. No sé quina sigui la percepció a Europa però aquí a México es veu, i cada día més. La gent és més solidària.

Llavors què està passant? Estàn passant un munt de coses, i les que no he escrit perquè no tinc massa temps... I malgrat tot, segueixo pensant i sentint que estem contenint l'al.lè. Que tot s'ha aturat en espera de que passi alguna cosa molt important: com quan un està esperant que surti el primer raig de sol a l'horitzó i el cel ja comença a clarejar.

També podriem dir que ens trobem dins d'una pel.lícula on està a punt d'esclatar una bomba i el director decideix aturar tot el moviment de l'escena durant uns segons en l´últim moment abans de que esclati la bomba per crear un coup d'effette, o no? O que estem veient una final d'un torneig de futbol i el nostre equip té una oportunitat clara per fer gol i aguantem la respiració i ens posem d'empeus fins que la pilota acaba al fons de la porteria. Ja! I com va dir Galileo Galilei: "Eppur si muove!" o sigui que malgrat tot es mou. I esclar que es mou! Si no es mogués mai arribariem a la cita que tenim amb l'eternitat! Els maies ho sabien, van heretar aquest coneixement dels malaurats Atlants que van sobreviure o no van ser a temps d'evacuar.

La Terra passa per cicles de 36,000 anys, que es el temps que triga la`Terra en arribar al seu punt més proper al centre de la Galàxia. El centre de la Galàxia emet una espècie de radiacions que promouen el canvi, i no pas un petit canvi, sinó un GRAN CANVI!

Els maies ho sabien i per això, sabent que la Terra arribaria a aquest punt l'any 2012 van marcar aquest moment al seu calendari com la fí del món. Però no es referien a la "destrucció" del món, sinó a la fí del món TAL I COM EL CONEIXEM. O sigui que després d'això que ha de passar no tornarà a ser el mateix, ni nosaltres tampoc.

És més, hi ha qui diu que existeixen tecnologies (TEC-NO-LO-GI-ES!) que permeten veure el futur o els futurs. Doncs bé, a mesura que avancem cap aquesta fita, aquestes tecnologíes no serveixen absolutament per res. No mostren res de res, son inservibles per veure més enllà del 2012. I jo em pregunto: NO SERÀ QUE ELS MAIES TAMPOC PODIEN VEURE MÉS ENLLÀ DEL 2012 I PER AIXÒ VAN DIR QUE ERA LA FI DEL MÓN??? Perquè se sap per altres fonts menys tecnològiques que hi ha un demà després del 21 de Desembre del 2012. ¿Llavors? Sencillament no ho poden veure perquè no serà el mateix i a més, a ningú li agradaria que tirèssin per terra la sorpresa, oi?

Pensaments Festius

2010-09-14T13:13:00.009-05:00

Potser no veurem pas la setmana dels tres dijous pero almenys, aquesta setmana, és la setmana dels dos divendres a México. Això és per obra i gràcia del "Bicentenario de la Independència". Això significa que el dijous dia 16 es festa perquè tot i que tothom sap que el crit de Miguel Hidalgo a les portes de l'esglèsia de Dolores va ser la nit del 15 de septembre de 1810, la conmemoració sempre s'ha celebrat el dia 16. Mira! Coses que tenen els mexicans, què hi farem?

Una altra cosa que tenen els mexicans és que no et donen un pont ni per equivocació. Almenys on jo treballo, no.

La ocasió sembla especialment feta a mida perquè et donèssin pont el divendres, no? En va no fa 200 anys que els mexicans van començar el procés d'independència que els va dur on son ara. S'ha de celebrar com Déu mana, no? Doncs, no.

Ah, això sí, totes les instàncies de govern, les escoles bressol i les escoles primàries tenen festa desde demà fins dilluns que vé. Aaaaaah, esclar! L'èlit política i burrocràtica del país es pot permetre 3 díes de vacances. Total! Si les coses funcionen la mar de bé! Si no estem inmersos en una guerra contra el "Narco"! Si la corrupció no campa per tot arreu! Si l'administració pública mexicana és el mirall on es miren tots els païssos d'Amèrica Llatina i part de l'extranger!...

Permeteu-me dir-vos que la febre pel Bicentenari l'arrosseguem desde finals del 2008. I esclar, a aquestes alçades del partit un ja n'està una mica fart. L'únic interessant que han fet han estat dues coses:

1. Una sèrie de televisió anomenada "Gritos de Muerte y Libertad" que està força bé. Molt ben documentada, molt ben ambientada, amb molt bons actors, amb bons efectes especials, amb molt presupost...Espero que d'aquí 4 anys, quan sigui el Tricentenari de la Guerra de Succesió que va portar al Decret de Nova Planta, TV3 s'ho pensi i faci algo similar.

M'imagino la careta de la sèrie amb l'Orfeó Català cantant una versió de "Els Segadors" amb música de l' Orquesta Simfònica de Catalunya mentres es presenten els personatges intercalats amb escenes de lluita, sang i fetge. "Catalunya Triomfant! Tornarà a ser Rica i Plena!" I es veu com dispara un canó i s'aixeca un puny amb una falç brillant amb el sol. Whoaaaaaaaaaaaaaa! Seria brutal! Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-m'ho. I com a el.lenc, la flor i nata del Teatre Nacional de Catalunya. Què fort seria!

2. Els Herois de la Independència de México, o almenys el que en queda (un crani i un parell d'òssos en el millor dels casos) havien estat resguardats fins ara a l'interior de la columna de l'Àngel de la Independència (el símbol de la ciutat i un dels principals monuments). El que van fer, va ser treure'ls (enmig d'una cerimònia pomposa) portar-los al Castell de Chapultepec en carruatges i cadets mil.litars amb uniforme de gala per fer-los estudis d'ADN i veure si realment es tracta dels Herois de la Independència o eren uns paios que passaven per allà i eren al lloc equivocat en el moment equivocat... Segons ens han informat, s'ha confirmat la identitat de tots ells pero vès a saber...

Després, en una cerimònia encara més pomposa, les restes han estat resguardades en urnes de plata i cristall i s'han portat al Palacio Nacional (us recomano els murals de Diego Rivera de les escales principals) i hi seràn exposats durant tot un any. Així que si algú vol saber quina cara fan actualment en Miguel Hidalgo, l'Ignacio Allende, José María de Morelos i Josefa Ortíz de Domínguez, entre d'altres ja sap cap on ha d'anar, ok?

Després de veure la major part de la sèrie que us he comentat, he arribat a la conclusió de que si els espanyols van perdre la colònia va ser per dos motius principalment:

1. Per imbècils (lo qual no és cap novetat, al meu parer)

2. Perque els mexicans, en general, son més llestos que els espanyols (i potser espavilats és una paraula que li escau més).

Abans de que se sentin els crits de fúria dels pocs espanyols (per convicció) que es puguin sentir al.ludits al llegir això deixeu-me que m'expliqui, almenys.

La situació era la següent:

A Espanya, Ferràn VII estaba en una situació delicada. Els rumors de que hauria d'abdicar, eren cada cop més forts i els espanyols de México tenien por de perdre els seus privilegis. Per acabar-ho d'adobar, el germà de Napoleó intenta envaïr Espanya.

Els criolls (els nascuts a Amèrica) i sobretot, els mestissos (amb sang indígena corrent per les seves venes) eren els ases dels cops dels espanyols, que ostentaven tot el poder polític, econòmic, militar i eclesiàstic. Així que ja n'estaven una mica farts de tot plegat.

Les veus que demanen una separació del "Reino de Espanya" son cada cop més fortes i el tema es discuteix en reunions clandestines d'intel.lectuals (clandestines, perque parlar d'aquests temes era considerat alta traició sota pena de mort o cadena perpètua) com les que es produeixen a casa del Corregidor de Querétaro. Allà es va forjar la revolta. Desgraciadament, una traició, fa que gairebé tots els implicats siguin empresonats i la conspiració, descoberta. Afortunadament, per altra banda, tant Miguel Hidalgo com Ignacio Allende no eren a Querétaro i no van ser apresats i Hidalgo va decidir encendre inmediatament la metxa que va posar inici a la revolta a crits de Viva México! Abajo los Gachupines! Muerte al rey! i bajanades d'aquestes que es diuen quan un vol iniciar una revolució. Nota: tècnicament el mot "Gachupín" s'aplica despectivament a un espanyol, de la mateixa forma que "Gabatxo" s'aplica a un francès o un nord-americà (curiosament, els mexicans diuen gabatxos als yankis).

En sí, la rebel.lió va ser esclafada, pero l'acceptació per part de Ferràn VII de la Constitució de Càdis el 1812 va fer dubtar els espanyols i molts, veient amenaçats els seus privilegis van decidir passar a l'altre bàndol (només per conservar el negoci en marxa, ja sabeu... res que no passi avui en dia, per altra banda). Tots els herois de la Independència van ser fets presoners, executats i sotmesos a escarni (que en altres paraules vol dir, que la Santa Inquisició et tallava el cap i el posava dins d'una gàbia penjada en un lloc públic i ben visible perque se'n fotèssin. Esclar que més aviat el que buscàven era que si el veies, se't traguèssin les ganes d'iniciar una revolta, penso). Quan ja només quedava Vicente Guerrero fent guerra de guerrilles a les selves del sud, el virrei de turno va cometre un error. Presionat per els espanyols poderosos, va nomenar el general Agustín de Itúrbide, general en cap de l'exèrcit encarregat de trobar i capturar Vicente Guerrero.

Pero els va sortir el tiro per la culata perque Agustín de Itúrbide era, molt en secret, un defensor de la Independència i es va al.liar a Vicente Guerrero. Aquests dos van ser els que finalment van declarar la Independència i van forçar la sortida de la majoria dels espanyols.

Si els espanyols, enlloc de burlarse de la rebel.lió l'haguèssin pres seriosament des d'un principi, la cosa s'hauria acabat aquí i punt. Però esclar, ¿qui s'havia de pensar que un capellà boig encapçalant un exèrcit d'agricultors pobres i mestissos faria tant de soroll?

De totes maneres, faig d'aquesta la meva festa, no només perquè visc i treballo aquí, sino perque els mexicans, van fer en 10 anys (que va durar la revolta, més o menys) el que els catalans no hem pogut fer en 300, any més / any menys. A més, perque m'agradaria que almenys la meitat dels catalans fóssin la meitat de patriòtes del que és un sol mexicà. I consti que no em considero el més patriota dels catalans, al contrari.

El Cinema d'Abans

2010-09-03T16:49:00.003-05:00

Avui estava pensant en el Cinema. He fet un comentari al FB que citava una de les frases famoses de Rambo ("Diosh Mío! Eshto esh un infierno!", de vegades penso que el que doblava en Sylvester Stallone a les pel.lícules dels 80's és parent de la Paulina Rubio, pero aquesta es una altra història...) i he començat a pensar en el cinema dels 80's. M'he adonat que ja no fan pel.lícules com les d'abans.

Digueu-me vell carca si voleu, pero fa temps que no em diverteixo de veritat al cinema o a casa. La única excepció darrerament ha estat "Indiana Jones i la Calavera de Cristall" i ben poques més.

El cinema d'acció actual té molt bons efectes especials i tot el que tú vulguis, però pel meu gust, les coses passen tan depressa que jo difícilment tinc temps de veure que està passant abans de que s'acabi la seqüència. Per exemple, les sagues de Transformers, Spiderman i Pirates del Carib. Quan me n'adono, les escenes d'acció s'han acabat i em quedo amb cara de babau intentant entendre què és el que ha passat.

Jo enyoro pel.lícules com:
"Els Goonies"
"Tron"
"La Història Interminable"
"Rambo"
"Rocky"
"Top Gun"
"Áligues d'Acer"
"Poltergeist"
"Malson a Elm Street" ("Soy tu peor pesadilla")
"Els Caçafantasmes"
La segona trilogia d'Star Wars (que cronològicament n'és la primera: "Luke, yo soy tu padre")
"Dins el Laberint" (amb en David Bowie i els ninos de'n Jim Henson)
"Fama"
"Flashdance"
"Footloose"
"Retorn al Futur"
"Dirty Dancing"
"Ballant amb llops"
"Arma Jove" (amb música de Bon Jovi!!!!)
"Robin Hood" (sí, amb Kevin Costner, i qué? I la cançó de Brian Adams és la millor balada de la història)
"Un per tots i tots per un" (Kiepher Shuterland fent de mosqueter del rei)
"La Màscara de Ferro" (encara que sigui amb el Leo DiCaprio... no tot han de ser flors i violes)
"Molt Soroll per No-Res"
"Rebels"
"Karate Kid" (tot i que la nova versió és notable, pero hauria de ser "Kung-Fu Kid", de Karate no en té res!) "Tiburón"
"E.T., l'extraterrestre"
"Encontres en la Tercera Fase" (jeje, Steven Spielberg i George Lucas for-e-ver!)...

Potser soc un nostàlgic dels 80's pero de veritat que fa molt de temps que no em diverteixo al cinema com amb aquestes pel.lícules i d'altres que ara no puc recordar. Quan acaben les pel.lícules d'avui en dia al cinema, sempre em quedo pensant: "Ja està? Ja s'ha acabat?". O sigui, que no em quedo satisfet del tot, em falta alguna cosa. I això no ho sentia pas abans al cinema. Sempre sortia content i satisfet...

Les pel.lícules de por, ja no fan por. Son pur sang i fetge, i les poques que son de por o de suspens, son totalment predecibles amb el que perden totalment tota la gràcia. O están disenyades per causar sorpresa el primer cop que les veus i ja. Veure-les un segon cop no té cap mena de gràcia. Per exemple, "El Sisè Sentit", "Els Altres" i similars.

Les pel.lícules d'acció i ciència ficció volen concentrar tants efectes especials en tant poc temps que jo, la veritat, no dono l'abast i acabo per no entendre res de res. I no parlem de les pel.lícules en 3D... En primer lloc, les ulleres son incòmodes i permeten nul.la visió perifèrica: si un no està mirant exactament al lloc on estan passant les coses, aquestes es veuen completament borroses. ¿Ón son les ulleres "cutres" de cartró amb un paperet de color blau i un de color vermell? Aquestes funcionàven a la perfecció! Jo vaig anar a veure "Malson a Elm Street VI" en 3D i vaig disfrutar com un camell; i la pel.lícula es veia perfectament bé! Molt més espectacular que "Alicia en el país de les meravelles" i "Fúria de Titans", que són les dues que he vist fa poc.

Algunes de les pel.lícules que he enumerat abans, no tan sols les he vist un cop sinó molts, i les tornaria a veure molts més cops! De fet, no fa pas gaire em vaig empassar la quatrilogia d'Indiana Jones tot un diumenge sense pestanejar ni un sol cop. En canvi, la setmana passada van passar la primera part de Transformers a la tele i per poc no m'adormo.

No ho entenc... Potser m'estic fent vell abans d'hora (que no m'hi sento pas!) pero no em sembla que el cinema actual estigui evolucionant com Déu mana.

Sí hi ha pel.lícules bones i sí les gaudeixo, però si les comparo amb les pel.lícules de la meva infància i adolescència, deixen molt que desitjar. Potser és una qüestió hormonal, qui sap?

Vull veure una pel.lícula d'indis i cowboys com Déu Mana! Vull veure una pel.lícula de pirates sense estar marejat la meitat de la pel.lícula. Vull veure una pel.lícula d'aventures original!!!!

Apart de tot això, no us heu fixat que gran part de les pel.lícules d'avui en dia, passa totalment a les fosques??? No es veu absolutament res! Potser si li estires una mica i acluques els ulls, veus alguna que altra ombra pero fora d'això... No em sembla pas bé això.

El Gran Canvi

2009-10-08T15:50:00.002-05:00

He decidit que avui es un gran dia per tornar a escriure perquè el que he de dir és molt important.

Darrerament he estat investigant força. He estat llegint molts documents i veient forces videos (especialment de la Conferencia d'Exopolítica que hi va haver a Barcelona el mes d'agost).

La conclusió és la següent: està passant alguna cosa. No només a nivell de la Humanitat, sinó a nivell planetari, a nivell del Sistema Solar.

Us puc demostrar amb estadístiques a la mà, que tots els planetes del Sistema Solar, incloent el Sol i la Terra, estàn patint canvis substancials en les seves característiques, com poden ser augments en la brillantor, canvis climàtics, intercanvi de pols magnètics...

A la Terra no ens quedem pas enrera: l'activitat sísmica s'ha multiplicat en els darrers dies, el clima sembla haverse tornat absolutament boig (si no ho estava ja), el temps sembla contraure's i dilatar-se d'una forma que gairebé ens està trastocant a tots, contrariament al que solia passar, els conflictes semblen inminents i de cop i volta es refreden sense cap causa aparent (EEUU vs Iran, per exemple)...

Als cercles New-Age, ja siguin ufològics, parapsicològics, metafísics, conspiratius, etcetera, no es parla d'una altra cosa. I consti que no estic parlant del famós 2012, els experts parlen més aviat d'un interval que va des d'ara mateix fins al 2017 o 2020.

Així doncs què és el que està passant?

Molt fàcil... (o no)

La humanitat, encara que no em creieu, ha arribat a un punt en que està preparada per efectuar un salt espiritual.

Si,si,si,si! Ja sé que ja us havia parlat de la fí del món i tot això. Pero és que he canviat d'idea (bé, potser "canviar d'idea" no sigui l'expressió més adient). En fí, ja no ho penso més això.

Es difícil d'explicar i de justificar això que us estic dient. Més que res perquè hi ha tantes explicacions gairebé com hi ha persones.

Bàsicament, podem parlar de tres vertents:

1) S'acaba el món i s'acaba com el rosari de l'aurora. Podriem estar repetint la mateixa historia que els va passar als atlants. De fet hi ha qui diu que només estem arribant al final del mateix cicle que van viure ells i després haurem de tornar a comensar fins que ens en sortim.

2) Les coses es posaran molt lletges pero ens en sortirem o se'n sortirà una part de la població (més o menys al 50%). Això casa més amb la idea d'un judici final on les ànimes seran jutjades i la meitat anirà cap amunt i l'altra meitat s'haurà de quedar a "l'infern" fins que se'n surti.

3) La cosa no serà fàcil, més que res perquè els poders a l'ombra estan fent mans i mànigues per conservar les coses com estàn, pero la gran majoria ens en sortirem i pujarem de dimensió.

Jo em quedo amb la tercera. Potser em direu naîve o em considerareu un il·lús, pero molt dins del meu cor pressenteixo que així serà.

Un dels detalls que ballen (i això és collita del grup dels ufologistes) és si durant aquest procés tindrem l'assistència de grups d'extraterrestres o no. Segons sembla, i de diferents fonts al mateix temps (algunes son "insiders" a grups ultra-secrets del govern dels EEUU i d'altres tenen contactes en aquests grups), abans de que acabi l'any, el president Obama anunciarà al món l'existència d'almenys 6 grups d'extraterrestres i que "hem" estat en contacte amb ells, almenys desde fa 100 anys.

He llegit i he vist coses que m'han convençut de que això últim és cert, per si no ho estava prou ja.

Segons algunes fonts, la Terra està rodejada per al voltant de 900 naus extraterrestres tripulades per almenys 55 races extraterrestres diferents, com si estiguèssin esperant alguna cosa... Suposo que no ho sabrem del cert fins que passi.

De fet, els avistaments d'OVNIS (inclosa la imprompta d'una nau gegant en un nùvol sobre Moscow) s'estàn multiplicant. Els "miracles" religiosos també s'estan extenent. Els somnis premonitoris, les señals, els sentiments i les sensacions també ho estan fent. Els moviments dels poders a l'ombra s'estan fent cada cop més evidents fins que arribarà un moment en que no es podran amagar més i quedaran el descobert. La veritat surt a la llum. Diuen que per netejar la porqueria/foscor aquesta ha de sortir a la llum.

Es per això que cada cop hi ha més escàndols que surten a la llum, més crims que queden al descobert i sembla que el món vagi cap a pitxor enlloc de millorar. Però és per això que us dic. Primer cal fer sortir la maldat a la llum, cal descobrir la veritat per poder prendre accions per que no es torni a repetir. Hem de fer consciencia tots plegats.

Creieu-me, estem a punt de descobrir, literalment, un nou món. Un cel nou i una nova Terra, com va dir aquell.

Emocionat

2009-07-13T10:54:00.002-05:00

Estic emocionat per l'arribada del meu nou nebot, per primer cop a l'altra banda de l'Atlàntic.

A hores d'ara, l'Arnau ja deu estar fent cua esperant la cigonya que l'ha de portar amb la meva germana i en Marc.

Jo estic impacient! No puc esperar un mes i suposo que pel mateix, em sembla pressentir que l'Arnau arribarà més aviat del que ens pensem.

Home suposo que el normal seria que amb 3 nebots a l'espatlla, estigués molt més tranquil, oi? Doncs, no. Al contrari. Suposo que és pel fet de que l'Arnau serà el meu primer nebot de sang i perquè serà el primer fill de la meva germana. Estic molt emocionat! I a més, com que tenim la sort de que naixerà cap a finals de juliol o principis d'agost el podrem conèixer quan anem cap a les espanyes al dessembre.

Jejejejeje, l'Anna i jo farem intercanvi de nebots enlloc de fer-lo de regals!

Els cangurs es dopen amb bada-badocs

2009-06-25T16:33:00.002-05:00

1) Austràlia és un dels principals productors (legals) del món de matèria prima per fabricar opiacis (medicaments per deprimir el Sistema Nerviòs Central, entre d'altres la morfina). Nota: en realitat els principals productors mundials d'opiacis són els països del mig i llunyà Orient (Pakistán i Afganistàn, entre d'altres) però aquests fan servir la planta per fabricar drogues i no pas medicines, així que no compten com a "legals".

2) Els opiacis son derivats de l'opi (una droga, molt de moda al S. XIX) i l'opi prové de la planta de l'opi, la flor de la cual és el bada-badoc. Sí, ho heu endevinat! La famosa "amapooooola, lindíssima amapoooooola". Qui ho havia de dir, oi?

3) Als camps de bada-badocs d'Austràlia fa temps que apareixien uns misteriosos cercles.

Us podeu imaginar que les teories que van sorgir al voltant dels cercles eren de lo més disparatat: OVNIS, Teoria de la conspiració... Lo curiòs del cas, és que la explicació "raonable" és més esbojarrada que les teories que s'havien llensat primer.

Es veu que els cangurs famèlics, de tant en tant, s'acosten als camps de bada-badocs i es posen les botes. Està clar que els cangurs no coneixen ( o sí ) els efectes dels opiacis, així que acaben més drogats que en Poli Díaz en els seus moments més memorables; així que comencen a donar voltes i més voltes pels camps de bada-badocs, creant sense voler els misteriosos cercles.

Jo no sé vosaltres però jo, el primer que m'he imaginat és un grup de cangurs amb els ulls envermellits, la llengua penjant i babejant. Alguns donant voltes i cridant com bojos al voltant del camp i d'altres espaterrats a terra dormitant o explicant-se acudits dolents i petant-se de riure sense motiu aparent.

Increïble pero cert... No si vivim en un planeta que fot pena! I havia de ser a Austràlia, on si no?

Esclar que l'opi així directe de la planta, no hauria de ser pas nociu. M'imagino que ha de tenir un efecte similar al que té la planta de coca (bé, salvant les distàncies: l'opi té un efecte soporífer i la fulla de coca més aviat és excitant. El que vull dir és que no son pas massa perillosos perquè són naturals). Que per cert, Bolívia està lluitant per legalitzar la fulla de coca (per raons òbvies, serien els que en traurien el tall de pastís més gros). A diferencia del que pogueu pensar i malgrat els inicis de la droga, la cocaïna no s'extreu pas de la planta de coca avui en dia, sinó que és sintètica (per això Colòmbia és el que és i Bolívia, no...).

Vaja que ja no m'extranyaría gens que les "llamas" del Perú i Bolívia es fotèssin de fulles de coca fins les orelles per tenir un "subidón" els divendres a la nit...

Ommmmmmmmm!

2009-06-23T09:50:00.004-05:00

Fa dies que vull escriure alguna cosa, més que res perquè ja fa massa temps que no ho faig, i no trobo inspiració enlloc.

Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.

Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.

Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?

En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.

L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.

He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.

Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...

Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.

La temporada de pluges

2009-06-23T09:41:00.002-05:00

Ja la tenim aquí! Brrrrrrrr... Amb la tempesta tropical (i més que probable huracà) Andreu, ha comensat oficialment la temporada de pluges a México.

Això vol dir, que ens esperen uns 3 o 4 mesos de xàfecs di-a-ris amb tot el que això comporta en una ciutat com la nostra.

Em toca la moral i encara no m'hi he acostumat. Home, tampoc vol dir que estiguem 4 mesos sense veure el sol, oi? El problema és que els dies comencen molt prometedors i quan tens l'esperansa de que potser avui no plourà... Pafff! Tot de sobte s'ennuvola el cel i cau una tempesta que et fa pensar que potser millor hauries de deixar les prediccions meteorològiques a en Tomàs Molina.

Generalment, són xàfecs que duren una hora o hora i mitja i s'ha acabat el bròquil però hi ha dies que comensa a ploure i ja no para fins l'endemà al matí o fins l'altre... Aquests son els que em toquen la moral, per dir-ho d'una manera refinada.

En fí, no hi ha res a fer-hi.

Vaig una mica de cul

2009-05-20T13:02:00.002-05:00

Ahir, un dels meus proveedors, Industrias Nacobre, em va prometre l'entrega d'una cinta de coure que estava endarrerida per avui. A última hora de la tarda, van enviar un mail disculpant-se i dient que per causes de forsa major no em podríen entregar fins la setmana que vé.

El Gerent de planta, el meu "coco", va posar el crit al cel i no és per menys: han de fabricar 500 peces que s'han d'entregar dilluns. Però el problema és que no només s'han d'estampar/troquelar sinó que per desgracia meva han d'anar a que els facin un recobriment de plata...El client a qui s'han d'entregar és ni més ni menys que Schneider Electric.

Així que aquest matí, m'han enviat a Nacobre a veure personalment qué era el que passava. El problema és que al seu molí de laminació se li ha trencat un engranatge i el tenen aturat.

Us explicaré com funciona perquè veieu el tamany del problema. Nacobre fon el coure i obté uns blocs de coure d'unes 8 polsades de gruix. Aquestes passen per un primer procés de laminació en calent i s'obtenen rotllos de cinta de 8 polsades d'ample i aproximadament 0.5 polsades de gruix. A aquests rollos, els han de treure tota la crosta que es forma durant la laminació en calent. Això ho fan amb una màquina que raspa la superfície del rotllo.

Després els rotllos passen al molí de laminació. Aquest cop la laminació és en fred i això vol dir que el que fan és premsar els rollos de forma que els aixafen i els estiren fins a obtenir uns rotllos que tenen més o menys 0.11 polsades de gruix. Aquesta precisament és la màquina que ha petat.

A partir d'aquí, passen al forn on jugant amb la temperatura li donen la duresa que requereix el material i acaben d'ajustar el gruix.

Després passa a l'Slitter per tallar el rotllo a l'ample requerit de forma que de cada rotllo obtenen varies cintes a un ample determinat. El funcionament de l'Slitter és molt simple: fan passar el rotllo (desenrotllat, esclar. Al comensament hi ha un suport on es col.loca el rotllo i un alimentador que va desenrotllant) per una màquina que té unes fulles que es poden ajustar a diferents amples i que van tallant el rotllo desde la punta fins al final. Al final hi ha una enrotlladora que fa enrotllant les cintes que van sortint.

Doncs bé, com veieu, el problema és molt greu doncs la màquina es troba al bell mig del procés i us podeu imaginar que no és una cosa que es solucioni en dos dies. Perquè us en feu una idea, l'engranatge que ha petat fa com un metre de diàmetre. Vaja, que no el pots anar a comprar a la ferreteria de la cantonada...

Doncs ja he anat, he vist i he tornat amb l'informe. El problema és que d'anada m'ha portat un dels xofers pero de tornada he hagut de tornar caminant, perquè jo no penso pagar un taxi perquè després l'empresa no me'l pagui. de totes maneres, gairebé tot el matí perdut amb la ditxosa visiteta.

Extranyesa

2009-05-19T08:05:00.002-05:00

Si de per sí ja estàvem visquent dies prou extranys, darrerament els nivells del meu sentiment d'extranyesa han arribat a l'estratosfera.

La crisi econòmica mundial i la grip dels porquets (que ja s'ha demostrat que els porquets pobrets ni hi tenen massa a veure, però m'agrada dir-li així) hi han contribuït prou.

La veritat, suposo que tot plegat és degut a que definitivament m'he adonat de que no entenc res de res.

Pot ser que o bé em faltin coneixements per entendre les repercusions de tot plegat o bé que la cosa té una magnitud tan gran que difícilment puc arribar a veure-la en tota la seva amplitud.

És com tractar de veure el bosc quan un té dificultats per veure fins i tot els arbres.

Per exemple: Una presó de l'estat de Zacatecas, al nord del país. Un comando armat es presenta amb uniformes de la AFI (Agencia Federal de Investigaciones, l'FBI mexicà), camionetes de la AFI i armes com les que porta la AFI, entra "como Pedro por su casa" i allibera 53 presos (10 d'ells d'alta perillositat) alguns relacionats amb els "Zetas", una de les bandes de "narcos" més importants i perilloses de México.

Davant d'un fet així, un pensa des del seu punt de vista europeu que li hauria de caure el pèl fins al President de la República (almenys això és el que passaria a Espanya si passès una cosa així). Però després, amb el seu incipient punt de vista mexicà, s'adona de que no passarà res de res. Agafaràn un cap de turc, que probablement no tindrà cap mena de responsabilitat en el tema i el fotràn a la presó (potser gaudint de luxes als quals jo no puc ni podré aspirar en tota la meva vida) i d'aquí una setmana ningú es recordarà del tema.

Mentrestant, hi ha 53 paios perillosos al carrer que directa o indirectament incitaràn més joves a la droga, causaràn morts i ferits i contribuiràn a fer de México un lloc menys segur (com si de per sí, no ho fós ja).

Des del meu punt de vista, la cosa no té una solució aparent. La corrupció i el crim no estàn només incrustats profundament a la societat sinó que jo més aviat diria que hi he estàn arrelats.

Ja fa mesos que se senten veus anunciant que México és un estat fallit. Comenso a pensar, molt al meu disgust, que tenen tota la raó del món. És més, no crec que sigui només México. Més aviat penso que el problema té una magnitud a nivell mundial. Miris on miris, els problemes es multipliquen arreu del món i miris on miris, també, no els veus una solució per enlloc.

Llavors, penses que si bé no hi veus una solució, almenys hauries de ser capas de veure-hi una causa o un origen. No? Hauries de poder dir: "Ah! Esclar! És que ens vam equivocar aquí!". Bé, jo soc partidari de deixar els impossibles a Santa Rita de Càssia. La meva ment no està preparada per una tasca d'aquesta amplitud i la veritat és que ja tinc prous problemes com per dedicar-me filosofia geo-socio-política.

Després mires la televisió i veus als polítics i et cauen a terra al veure que els nostres destíns i els destíns dels nostres fills estàn en mans d'una colla de pallasos. I et preguntes que estàn fent tota aquesta colla per solucionar els PROBLEMES REALS que tenim la gent del carrer i els veus tirant-se els plats pel cap per coses que realment a ningú li importen ni tenen cap mena d'importància.

Imagineu-vos dos polítics al moll de qualsevol port. A l'aigua hi ha una persona que s'està ofegant i els dos polítics enlloc de llensar-se els dos immediatament a l'aigua per tractar de salvar-la, es posen a discutir sobre quí té més dret a realitzar el salvament, o si la persona és de tal o de qual regió i per tant té menys dret a ser salvada, o es posen a investigar si la persona ha pagat els seus impostos. De tal forma que la persona s'acaba ofegant mentres els dos polítics segueixen discutint sense ni tan sols adonar-se'n. I aquesta és la versió light de la paràbola. En realitat les coses són molt més bèsties.

I desenganyem-nos, no els importem una merda a cap d'ells. Mentres obtinguin el poder i puguin aprofitar-se'n el més possible son capasos de prometre impossibles. Ja que tenen el poder, es desfàn en excuses, no acompleixen el que t'han promés i et quedes amb un pam de nas i cara d'idiota. Decideixes que votaràs al partit polític rival només per tocar-los la moral i tornes a caure en la mateixa trampa.

Això sí, quan és temps de fer campanya, diuen que faràn miracles. Aquí a México, el Partido de la Revolución Democràtica, PRD ( l'ex-partit, del famós AMLO- Andrés Manuel López Obrador) promet augmentar TOTS els sous de l'ordre d'un 20% per ajudar a les families mexicanes contra la crisis. Jo em pregunto: D'on caram pensen treure tants diners? No que estem en crisis? O es que potser reduiràn els presupostos en educació i sanitat, per exemple? O augmentaràn els impostos de forma que acabarem exactament igual que com estem ara? Però esclar tu sents que t'apujaràn el sou un 20% i els ulls et fan pampallugues i la cartera et comensa a cremar dins la butxaca. I vas i t'ho creus. I guanyen i tot queda en "agua de borrajas" o sigui en pures paraules i les paraules, de tota la vida, se les ha emportat el vent.

Així que em sento extrany. Un altre cop al mig d'un maremàgnum arrossegat amunt i avall per una corrent que no entenc ni entendré i veient que la cosa enlloc de millorar, empitxora per moments: inseguretat, atur, poc poder adquisitiu, violència per tot arreu, corrupció, poca o nul.la cobertura sanitària, contaminació, indefensió enfront dels poderosos, deteriorament de la natura, guerres... És una llarga llista i estic parlant a nivell global. Després del mareig que et provoca pensar en tots aquests problemes, veus que ningú fa ni farà res al respecte i acabes pitxor.

Dilluns Dilluns

2009-05-18T16:52:00.003-05:00

"Dilluns, dilluns...No pots confiar en aquest dia..."

Ja ho deia la cansó de "The Mamas and the Papas". Els dilluns són dies no-confiables.

I no és que avui tingui son, de fet he dormit bastant i bé, però Déu sap que coi he somniat que m'he aixecat extremadament cansat (pels que no heu tingut el plaer de dormir amb mí o de veure'm dormir, de tant en tant em marco unes maratons de ball tot dormint, que no m'extranya que m'aixequi més cansat del que m'he estirat).

Apart, el clima ja se'ns ha espatllat per aquestes terres. Plou cada dia desde dimecres passat (exceptuant ahir i avui, de moment) lo qual em fa pensar que l'època de pluges està amb un peu dins. De totes maneres ens hem llevat amb la sorpresa d'un front fred en plena primavera (que es veu que és la mar de curiòs i excepcional) i el dia s'ha llevat tapat i bastant fred per l'època de l'any. Això vol dir que a les pegues dels dilluns li hem de sumar aquestes que acabo de mencionar, pel qual l'índex de "mandrositat" ha pujat espectacularment i està ratllant la "mandra extrema", marcada en vermell al "mandròmetre".

En altres paraules, avui és un d'aquells dies en que t'haguèssis quedat al llit i no t'haguèssin aixecat ni els Quatre Genets de l'Apocalipsi trucant a la porta tots a l'hora.

I tampoc és que sigui un súper-mal dia, eh? A la feina tot va prou bé. Sí, tinc molta feina però també he estat treballant a molt bon ritme així que la histèria està controlada, de moment. Només que és dilluns.

Dilluns (Lluna), Lunes (Luna), Monday (Moon), Lunedi (Lune)... El dia de la lluna. Potser n'hauriem de dir: el dia de la mala lluna. No se pas perquè, algún romà amb molt poca feina (Juli Cèsar, molt probablement) va decidir dedicar aquest dia a la lluna, i no només content amb això, va decidir que marqués l'inici de setmana. Esclar, els paios només se la passaven guerrejant i quan no hi havia guerres, com que no hi havia tele ni facebook, doncs se la passaven fent romanets i romanetes, o inventant tonteries d'aquestes... Ves quines coses!

la veritat és que jo mai havia odiat els dilluns com la gent normal. Jo sempre he odiat els dimecres (el dia de Mercuri) per allò de que cauen al mig de la setmana i queden igual de lluny del cap de setmana per una banda que per l'altre. O sigui, que són en terra de ningú. Però darrerament, els dilluns han superat els dimecres en popularitat. Bàsicament perquè els dilluns hi ha junta de producció i em solen caure algunes clatellades (tot i que, modèstia apart i també gràcies a la crisis, les clatellades brillen per la seva absència desde fa mesos).

A més, no sé perquè ara miro amb anyoransa el cap de setmana que acaba de passar (Je! Com si fes moltes coses interessants i divertides!) i veig el cap de setmana que vé, lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuny, a l'horitzó com un veler al que encara queden hores de travessia per arribar al port. Ja, de fet el veig més lluny ara que la meva setmana laboral té 4 dies que quan en tenia 5. Curiòs, oi? La distància a la que sembla estar el cap de setmana dilluns estant, és inversament proporcional als díes laborals que conté la setmana en qüestió. N'hi podriem dir la paradoxa setmanal.

Si el dilluns fos una pintura seria "El Crit" de Münch. Me l'imagino com un cuadre abstracte, un Pollock potser, ple de colors foscos: gris en diferents tons, negre i alguna pincellada en blanc per donar-li una mica de contrast. Sería com una espècie d'esquitx gegantí en perspectiva. Amb més foscor al centre i més claror a la perifèria per significar mitjansant un efecte túnel, el cap de setmana que acaba de passar i la llarga i fosca setmana que ens espera.

Ho veieu? Ja estic desvariant bastant. Em penso que serà millor que ho deixem per avui.

I de sobte... la calma!

2009-05-14T11:11:00.002-05:00

Diu la tradició que després de la tempesta sempre vé la calma. És un tòpic ressuat i antic que no deixa de ser una veritat a mitges. Avui en dia, sembla que es compleix i es confirma la regla.

Després de tres setmanes frenètiques sentint a parlar de la grip, dels porcs, de México (malauradament i molt desencertadament en alguns casos) i de patir bastants mal de caps a alguns (sobretot els que tenim pares histèrics a l'altra banda de l'oceà), sembla que si no fós per les actualitzacions de la OMS sobre el nombre de casos ja ningú es recordaria del ditxós virus.

De sobte però mentres observo els núvols de tempesta allunyar-se a l'horitzó, dos llamps em recorden que sí, que és veritat que sempre arriba la calma després de la tempesta però que també és cert, que després de la calma, inel.ludiblement, sempre acaba arribant una altre tempesta, si no és que la mateixa, cambia d'idea i dona mitja volta tornant al nostre terreny.

El que vull dir, és que hi ha dues noticies al respecte que m'han cridat molt l'atenció (per no dir que m'han tornat a posar la pell de gallina mentres un calfred recorria la meva esquena) :

1. La OMS anuncia que comensarà una investigació sobre la posibilitat de que el virus A/H1N1 hagi sortit d'un laboratori per un error humà.

2. Ahir vaig sentir a la radio, que els experts diuen que el virus té més capacitat de mutació que el virus de la SIDA (i això, mein freunds, és molta capacitat de mutació).

Esclar, llegir i escoltar aquestes noticies, no només et posa la pell de gallina sinó que és com obrir una capsa de Pandora, plena d'interrogants sinistres.

En primer lloc, perquè a aquestes alsades de la jugada la OMS inicia una investigació d'aquest tipus quan tots ja estavem convensuts de que l'origen del virus era natural? En segon lloc, la OMS no iniciaria aquesta investigació si no tingués sospites o evidencies de que es posible. O sigui, on hi ha brases és que hi va haver foc, o no? Tot això ho fa per les hipòtesis plantejades per un científic australià. A veure... des de quant la ONU inicia una investigació d'aquesta magnitud i amb les conseqüències que pot tenir, a partir del que diu un sol científic perdut a l'altra banda del món?

Si aquest virus té una capacitat de mutació tant elevada i creieu-me que si la té més alta que el del VIH és una barbaritat, perquè no ha patit canvis fins ara? Se suposa que ja ha arribat a l'hemisferi sud, on comensa l'hivern, i podría haver-se combinat amb el virus de la grip estacional i a Àsia, on podría haver-se combinat amb el virus de la grip aviar...O amb qualsevol altre virus gripal dels molts que pul.lulen pel món...

Si això és cert, vol dir que en qualsevol moment, i potser abans de que tinguem una vacuna vàlida, el virus haurà mutat cap a ves-a-saber quina altra forma. Poden passar dues coses: o bé el virus muta cap a una forma més benigna al perdre capacitat d'infecció o una altra característica important o bé muta cap a una forma més virulenta i ja està liada un altre cop (i pitxor que ara).

Conspiracions

2009-05-07T15:40:00.002-05:00

En fí, no podia acomiadar la setmana sense parlar del tema estrella (almenys pel 50% de la gent): la conspiració!

Però... ¿què és una conspiració? El primer que ens passa pel cap és que no és ni més ni menys que una conjura, un complot creat i mantingut en secret fins al darrer moment per obtenir un benefici. És a dir, no hi pot haver conspiració on ningú hi surt beneficiat. México, per si no us n'heu adonat, ha tingut pràcticament tota la seva economía productiva aturada una setmana. Això, conjuntament amb les pèrdues econòmiques que es derivaran de les cancel.lacions a nivell turisme, ha fet baixar el PIB del país. Per tant, a no ser que hi hagi un motiu arcà per part del govern que ningú coneix, México no és la causa d'això que està passant.

Ha pero els rumors segueixen corrent com reguers de pólvora. Els darrers són els següents :

1. (Moderatto) El govern ha venut PEMEX, empresa nacional de petrolis. Desde la dècada dels anys 40, els mexicans (tots) son amos del petroli. El President Lázaro Càrdenas va expropiar el petroli de mans de les multinacionals extrangeres. Els mexicans i mexicanes van fer una col.lecta nacional per ajuntar fons per comprar el petroli i per això està escrit a la constitució que el petroli els pertany. Segons es comenta, el govern hauria mogut tot aquest escàndol per poder vendre PEMEX sense que hi hagués massa veus dissonants.

2. (Allegro Ma Non Troppo) El govern ha venut el país sencer als yankis i passarà a ser un altre estat de la Unió Americana. Surrealista, no? Impossible...? Coses pitxors s'han vist. Òbviament, calia crear una maniobra de distracció. No em negareu que no acabaría amb el tema de la inmigració il.legal, no?

Això són dos exemples de suposades conspiracions (esclar que potser son casos extrems. Els he agafat perquè son els que corren i perquè em van bé per exemplificar.

I jo dic: perquè no fem una conspiració per eliminar els governs i totes les institucions? ¿Perquè no creem després un món nou basat en altres valors que no siguin la violència, la sed de poder i la corrupció?

Tinc un mal dia...

2009-05-07T12:43:00.002-05:00

De vegades, sembla que tot va prou bé i just quan et confies, com una broma macabra del destí, t'emportes tres o quatre clatellades ben donades. És com si algún mestre misteriòs i estricte veiés que aixeques els ulls del llibre mentres passeja per l'aula, s'acostés sigilosamente mentres estàs pensant en els misteris del cicle reproductor del cargol bover i t'agafés pel clatell amorrant-te un altre cop a la lectura.

Esclar que d'altres vegades, directament t'agafa la mà, et clava un bon cop de regle (dels de fusta, eh?) ben donat i t'envia una bona temporada de cara a la paret. Tot això sense dir ni una sola paraula i amb una mirada que faria recular el més valent i audàs dels almogàvers.

Avui gairebé tot em surt malament. Suposo que és un d'aquells mítics dies que fins i tot el més simple dels mortals pateix i que l'obliguen, irremeiablement, a pensar que hagués estat millor que no hagués sortit del llit i s'hagués quedat fent nones (que sincerament, és el que necessito).

M'imagino que l'estrès provocat durant dues setmanes i sense treva, per tot l'assumpte (veritat o mentida) de la grip del porquet m'han fet perdre una mica el nord.Ja passa això, ja...

També és cert que amb tot el show que es va muntar i només a dues setmanes de Setmana Santa, la veritat és et trenca bastant el ritme això d'estar aturat una altra setmaneta.

Que tampoc diré que no, oi? Però la conseqüència lògica era que tot el que no vam treballar la setmana passada s'havia de recuperar en els dos dies que quedaven d'aquesta (recordeu que els divendres no treballem pel ditxós ERE o com en diuen aquí: "paro técnico"). Així que si de per sí, amb un dia menys a la setmana la feina ja s'acumula bastant, ara la cosa s'ha transformat en una espècie d'infern amb dimonis i calderes i Pere Botero inclosos a la fòrmula.

I mira, no tens temps d'assimilar que no és dilluns sinó dimecres, que ja es dijous i has de solucionar-ho tot perquè si no s'endarrereix tot fins el dilluns següent.

I esclar, entre la sòn, els nervis i les coses que t'han sortit malament, et poses d'un humor que no t'aguantes ni tú mateix... Vaja, que estic que trec foc pels queixals i pujo per les parets com si fos l'Spiderman sense les malles blau-grana però amb mascareta i les mans moooooolt netes.

És per això que he decidit escriure aquest post, per veure si em desfogo mínimament i em baixen els fums perquè si no ho faig em sembla que soc capas de qualsevol cosa.

Només espero que no em faci mal el cap, amb això em conformo. És que abans d'ahir, apart de que va fer una calor horrible, vam anar a dormir tard. Ahir, en Santi va decidir que no tenia sòn i que era hora de comensar a fer xivarri i jugar just quan jo vaig ficar-me al llit i porto la sòn més endarrerida que un vol d'iberia en plena vaga de pilots.

De l'euforia d'ahir perquè els meus herois de Kaiserlaurten II van passar a la final de la Champions League de Roma ja no en queda ni la més mínima espurna. Res de res..

Que tot s'ha de dir, potser sí que tenen una miqueta de raó els "amics" del Chelsea de queixar-se de l'arbitre. Però vaja quan hi havia l'entranyable Mourinho d'entrenador, ens van robar dos o tres partits seguits. Amb burles estúpides,infantils i odioses de l'individu en qüestió després cadascún dels partits, incloses. Així que penso que s'ho mereixen per contractar com a entrenador un psicòpata en potència (que per altra banda havia estat segon entrenador del Barsa a les ordres del, aquest sí, entranyable, Bobby Robson). No sé pas que es debia pensar que li vam fer, pobret...

En fí, que el que val és que vam passar i que ens ho mereixíem més que ells i queixar-se de l'árbitre és una excusa de mals perdedors (com per exemple, així per dir algo, cert equip que sol vestir de blanc i que quan perdi la Lliga segurament s'excusarà dient que ha patit una persecució arbitral, que el barsa ha pagat els seus rivals perquè es deixin guanyar, que a en Raúl li va caure la dentadura i l'estava buscant, que en Casillas tenía cagarrines, que en Guti s'ofegava amb la seva propia bilis... Vés a saber amb quina ens en sortiràn ara.

Aaaaaah però si aquest Madrid no és el que era! Abans sí que fotien una ràbia que els haguèssis matat a tots amb les teves pròpies mans si haguèssis tingut la més mínima oportunitat i l'edat suficient: Juanito, Butragueño, Michel, Martín Vázquez, Buyo! Aquests sí que sabien com fer-te bullir la sang en un tres i no res! Els d'ara? Els d'ara son una colla de pallasos que només fan riure. De vegades me'ls imagino amb un nas de pallaso ben vermell, una boina de cuadres escocesos y una espècie de vestit llarg de color taronja (tipus Agatha Ruíz de la Prada) i cantant "Había una veeeeeeez... (fanfarria) ... UN CIRCOOOOOOO...." amb veu nasal d'encostipat recalcitrant i un accent amb regust argentí.

Jejejejejejeje, veus? Com diuen aquí "la cuestión, es buscarle" però sempre trobes una imatge que et fa oblidar, encara que només sigui per un moment, tot el que t'ha passat durant el dia.

Nikola Tesla

2009-05-06T15:52:00.002-05:00

Nikola Tesla, fou un científic típic: despistat, gelós, estrambòtic...

Va mantenir durant dècades una aferrissada lluita amb Edison per veure quina energia era superior: la corrent continua d'Edison o la corrent alterna de Tesla.

Tesla treballava per Edison, i es diu que aquest, va patentar com a propis varis invents de Tesla. Després es va negar a pagar a Tesla el preu acordat a canvi al.legant que es tractava "d'una broma americana" (Tesla era croata). Aquest va ser l'inici de l'enemistat que fins i tot va dur a Edison a inventar la cadira elèctrica que funciona amb corrent alterna i no pas continua per desacreditar el que defensava Tesla.

La darrera part de la seva vida, Tesla la va passar en litigi contra l'empresa de Marconi, doncs Tesla havia patentat l'emisió de radiació electromagnètica poc abans de que Marconi patentés la radio. El que no tothom sap, és que Tesla, va guanyar i per tant, hauria de figurar als llibres com el veritable inventor i no pas Marconi.

Tesla no es va salvar pas de les excentricitats segons ell, els seus invents eren dictats per veus dins el seu cap que provenien d'uns èssers del futur anomenats "dropans". Quan s'el qüestionava més profundament al respecte, canviava de tema rápidament dient que no tenia importància.

Durant els últims anys de la seva vida, va viure en hotels. Passava una temporada en un i quan el compte era massa gran, fugia per refugiar-se en un altre.

Era un fervent defensor de l'existència de vida en altres planetes, cosa de la qual, al primer quart del segle XX es parlava veritablement poc. Insistia en que els seus invents permetríen a l'home comunicar-se amb èssers d'altres punts de l'Univers.´

L'única persona que li va fer una mica de cas i el va financiar va ser Westinghouse (si, el de les rentadores white-westinghouse). Podriem considerar-lo a la seva manera una espècie de mecenes que tenia prous diners com per finansar els experiments d'un home a qui tothom titllava de boig.

Es diu que Tesla, difícilment guardava documents dels seus descobriments. Tot, suposadament, ho feia de memòria. I més aviat, es diu que primer construía un aparell i després es dedicava a esbrinar perquè servia, lo qual alimentaria la llegenda de que els seus invents eren dictats per èssers del futur que li parlaven mentalment.

En qualsevol cas, ens han arribat una quantitat mínima dels seus documents ja que es diu que al poc d'haver mort, la CIA va confiscar tota la documentació que es trobava al seu despatx a Nova York. Dels pocs documents que s'han trobat podem dir que la majoría desconcerten els científics ja que es tracta de documents altament inductius ( o sigui, no es planteja una hipotesi i s'intenta probar el contrari sinó que es parteix d'una conclusió i es demostra el perqué. Exactament al contrari del mètode científic i malgrat tot no estava equivocat).

Amb homenets telèpatas del futur o sense, en Tesla va ser un adelantat al seu temps i si els seus invents no s'haguèssin silenciat podríem gaudir de tota una sèrie de ventatges que ara no tenim i ens podríem haver evitat molts mals de cap ecològics. De fet es considera l'electromagnetisme com la clau per superar la crisi energètica i econòmica que estem visquent. L'electromagnetisme es una font d'energia neta, extremadament barata, potent i inacabable.

En espera de que es desclassifiquin els documents confiscats per la CIA quan va morir, esperem que el món no trigui massa a donar un altre fruït d'aquesta mena i que aquest cop sí, sigui escoltat. Com malauradament tants d'altres han estat silenciats per interessos bastant tèrbols, per variar...

L'energia del punt 0, els ovnis, els porquets i els borregos...

2009-05-06T12:22:00.003-05:00

En vista de que no hi ha noticies, i diuen que això son bones noticies, al voltant de la grip dels porquets canviarem de tema.

He estat llegint una entrevista molt interessant sobre un expert en OVNIS. El seu oncle pertanyia a una de les empreses que van desenvolupar el mòdul llunar que va portar Armstrong i companyia a la Lluna.

Segons ell, no només hi ha evidencies suficients com per afirmar rotundament que no estem sols a l'Univers sinó que hi ha hagut contactes prous i de sobra. El problema, com sempre, és que no es pot donar un contacte definitiu per no escampar el pànic entre la població mundial (cosa veritablement fàcil vistos els darrers esdeveniments).

Hi ha una cosa molt interessant a l'entrevista i és el perquè no es fan públiques les proves que es tenen paulatinament, precisament per evitar el pànic entre la població. Ell contesta que és molt sencill. La majoría de proves definitives i rotundes es troben en mans de grans corporacions. Específicament de corporacions amb ramificacions a la industria automotriu, aeronàutica i energètica. I aquí ja entrem al rovell de l'ou...

Segons les evidències, els OVNIS no funcionen pas amb energía nuclear i molt menys amb petroli. Més que res per les distàncies que han de cubrir. Això porta a especular que han de fer servir un altre tipus d'energia : barata, neta i il.limitada.

Desdel nostre punt de vista, la única energia que ha demostrat això és l'energia del punt 0, energia que es produeix per la repulsió de dos imans de càrrega inversa.

El descubridor va ser Nikkolai Tesla a comensaments del segle XX. Aquest home va ser un gran estudiós i inventor de l'energia electromagnètica, un visionari avansat al seu temps. Va morir sol i arruinat per la manca de finansament al seu apartament l'any 1943. 30 minuts després de la seva mort, la CIA va confiscar tota la seva documentació i tot el material que tenia.

El motiu? Els seus invents chocaven frontalment contra les grans corporacions nordamericanes (General Electric, per exemple) i contra les petrolieres del país yanki. I esclar, no podien deixar de perdre la seva mossegadeta del pastís.

Malgrat tot, va haver-hi fugues. En un famós parc d'atraccions situat al país yanki, hi ha un tren impulsat per aquest tipus d'energia. Disney, no només es dedicava a fer gargots, se sospita que era un franc-masó de grau elevat i que s'interessava per invents i teories poc convencionals. Aquest tren desenvolupat per Disney i els seus enginyers va ser presentat a la Expo Universal de Nova York i després transplantat al seu famós parc.

El problema que hi ha amb les proves irrefutables de l'existència de vida extraterrestre, és el mateix : les grans corporacions aeronàutiques, automotrius i energètiques, que són les que les tenen, no volen perdre el seu negoci i per això ens obliguen a dependre dels combustibles fòssils fins que aquests s'acabin o petem el planeta, el que passi primer.

Potser us preguntareu si aquesta energía serà suficientment potent com per produïr el que estic insinuant... Bé, us puc dir que es va fer un experiment que demostrava que sí. Van fer correr un Ferrari, un fòrmula 1 i un cotxe impulsat per energia del punt 0. A que no sabeu quí va guanyar? Efectivament, el cotxe impulsat per aquesta energia, o sigui que de potencia en genera prou i de sobres.

Com a darrera dada al respecte : als EUA hi ha censats més de 100 inventors i investigadors que han provat de patentar energies alternatives. Digueu-me... quantes fonts d'energia alternativa que sigui neta i infinita existeixen al mercat? L'energia solar, no desenvolupa prou potencia, depèn del sol i el sol, a llarg plas s'acabarà algún día. L'energia elèctrica s'ha de carregar constantment i tampoc desenvolupa prou potencia. L'energia eòlica depèn del vent i no desenvolupa prou potència. Etcétera...

En quant als OVNIS, està clar, i aquest paio ho afirma rotundament que existeixen filmacions de quan l'home va arribar a la Lluna que demostren sense cap mena de dubte l'existència d'extraterrestres. Aquestes imatges, amb l'excusa de que la imatge arribava amb retard a la Terra, van ser convenientment censurades. En elles, es veu el mòdul llunar, no només rodejat per altres naus, òbviament extraterrestres, sinó també per criatures alienigenes. També existeix i circula per internet (jo tinc les meves reserves) una gravació de la suposada exploració d'unes runes que van trobar a la superficie de la lluna. Malauradament, la poca llum i la qualitat dels equips de gravació en video rudimentaris (de fet experimentals, encara) que duien els astronautes, fa difícil distingir gairebé res.

Aquest senyor, afirma que hi ha un patró repetitiu en tots els casos documentats de conatcte extraterrestre. Tots els suposats ET's son antropomorfs: tenen un cap, un cos i 4 extremitats. L'únic que varía es l'alsada i el color de pell, l'existència de cabells o no... Coses així. Detalls en podríem dir. Això fa pensar en un patró comú de creació arreu de l'Univers. Es com si algú cuinés el mateix plat amb diferents ingredients i el resultat fos molt semblant però diferent a la vegada, perquè m'entengueu...

Ara ja a títol personal us diré el següent. Després de veure, llegir i escoltar tot el que he vist, llegit i escoltat al respecte de la grip del porquet, m'he adonat de com de fàcil és manipular-nos i conduir-nos al pànic (o a qualsevol altre sentiment) a través dels mitjans de comunicació. També m'he adonat de que existeix la posibilitat real de que tot això sigui un engany o que sigui real i s'hagi aprofitat la vinentesa (talment com van fer els yankis amb l'11-s i probablement pretenia fer el PP amb l'11-m) per aprovar unes quantes lleis impopulars mentres tothom mirava cap una altra banda i era presa del pànic. (investigueu sobre la teràpia de shock, molt interessant).

Així doncs, el que sento és el següent: som una colla de borregos (ja em perdonareu l'expresió, però no hi ha una altra paraula més adient). I "borregos", entre cometes, perquè ni tan sols tenim la capacitat i molt menys la oportunitat d'adonar-nos de que ens estàn prenent el pèl fàcilment i de la forma més descarada. Sencillament, no tenim opció.

A la fí i al cap el món está dominat per quatre arreplegats que ni tan sols són els governs (que no són més que marionetes a les seves mans). ¿Perquè si no, passen els anys, les dècades i canvien els governs de mans, de colors i d'ensenyes i les coses continuen igual o pitxor? La major part dels problemes del món no se solucionen, s'estanquen i s'enquisten i es converteixen en problemes crònics perquè no convé pas que se solucionin. I així, ens van torejant i torejant. Quan les coses es posen relativament perilloses, en quant al risc d'una revolució, ells mateixos la fomenten i la dirigeixen perquè es produeixi de forma que tothom estigui content i satisfet però sense que les coses canviin en el més mínim.

La veritat, m'agradaría proposar una solució a tot plegat però partint de la base de que difícilment ens adonem de que ens estàn manipulant per tot arreu, no és gens fàcil. Potser ells haurien de caure a la seva pròpia trampa i cometre un error prou greu com perquè la majoria de la gent se n'adonés i així propiciar una revolució real, però fins i tot així és difícil que no surtíssim manipulats. Aquesta gent, tenen una capacitat de reacció i d'aprofitar qualsevol esdeveniment imprevist en el seu profit, que dubto que fins i tot així, ens poguèssim lliurar d'ells.

En fí, em penso que de totes maneres, hi ha una minúscula llumeta d'esperansa. Cada cop hi ha més gent que està convensuda d'això que acabo d'escriure i potser, potser, algún dia se sàpiga la veritat i poguem sortir d'aquesta situació.

A mí, la veritat i a la vista del que acaba de passar, m'enerva i em posa els pèls de punta que m'intentin manipular i molt pitxor que ho aconsegueixin.

Porca Miseria! L'explicació...

2009-04-30T08:47:00.002-05:00

Ahir, el President de la República va adressar a la Nació un missatge. Això sumat a una aparició del Secretari de Salut i les conclusions que jo mateix en vaig treure ens donen una explicació bastant raonable del perquè ha passat el que ha passat a México.

Resulta que abans de que sonés l'alarma oficial, com que els símptomes que provoca aquest virus són molt semblants als d'altres malalties, com la grip estacional, les grips que provoquen altres virus semblants i la pneumonía atípica, les persones afectades eren diagnosticades dins aquests grups i no pas com a una malaltia nova.

Després quan es van adonar de que alguna cosa pasava, es van passar tres pobles però per l'altra banda: tot el que arribava als hospitals amb símptomes semblants als d'aquesta malaltia eren diagnosticats com a grip porcina.

Això explica el ball de números i d'informació.

El que jo m'imagino que ha passat, per desgracia nostra, és que l'epidèmia s'ha ajuntat amb les darreres cuetades de la grip estacional i una epidèmia simultànea de pneumonía atípica. Això explicaria el merder que es va crear.

Amb els números a la mà, ara que ja poden fer els anàlisis corresponents i han estat estudiant tots els casos retrospectivament, es pot dir que hi ha 99 casos confirmats a México dels cuals es poden contar 8 morts causades per aquest virus.

Home, no vull sonar massa tranquil oi? Pero 8 morts en una població de 100 milions de persones no em sembla un número tan alarmant. Estadísticament es podria dir que ni tan sols és rellevant.

De totes maneres el president, ens va enviar a casa fins dimecres de la setmana que vé. Només quedaràn actives les activitats necesaries per la població: supermercats i mercats i tendes de menjar, hospitals i clíniques, llum, telèfon, aigua, gas, gasolineres, transport públic (al mínim), hotels,...). Ens va recomanar que evitèssim en la mesura del possible sortir de casa i que aprofitèssim per conviure amb la familia. També ens va felicitar per haver acatat les recomanacions del govern pel que fa a ´l'ús de les mascaretes, etc...

Estic esperant a veure que em diuen aquí a la feina. Segons la junta que hi va haver dilluns, estaven disposats a fer-ho si el govern ho ordenava pero no se sap mai amb que ens poden sortir i si estàn disposats a arriscar-se a que els multin.

De totes maneres, entre avui i dimarts hi ha dos festes (1 de maig i 5 de maig, la batalla de Puebla) així que no és per tant, només son dos dies els que es perden.

Seguiré informant...

Porca Misèria! "El cachondeo"

2009-04-29T13:57:00.002-05:00

Acabo de llegir a l'edició digital de "El Universal" que la OMS només reconeix i confirma 114 caso de grip dels porquets a tot el món. I resulta... ¿A que no sabeu quin país té més casos? México? Noooooooooooooo! Yankilandia amb 64 casos confirmats. México només en té 8 (si comptem el nadó que ha mort a Texas aquest matí i que no ha estat inclòs al recompte).

O sea, "vaya cachondeito"!

Ho veieu com un no se'n pot refiar gens del que diuen a la tele o als diaris?

No serà que els yankis ens volen prendre el pèl un altre cop? Perquè vaja, els números de la OMS parlen per sí sols. O sigui que dels 160 afectats de México (segons les autoritats i els medis de comunicació), segurs segurs segurs, lo que es diu segurs, només n'estàn de 8 i això no és una xifra molt alarman que diguem. De fet és 8 vegades menys el nombre d'afectats que tenen els veïns de dalt. I ho diu la OMS. Que vaja, si no ens en podem refiar de la OMS, que suposadament és un organisme internacional que està per sobre de qualsevol política nacionalista o partidista... Pos ja em direu que hem de fer!

Doncs el que deia fa estona, que un ja no sap ni on ficar el cap per amagar-se. I sí! Em toca molt la moral que m'estiguin marejant i no em diguin les coses com són en realitat!

La OMS està per elevar el nivell d'alerta de 4 a 5 (en una escala de 6) i nosaltres jugant amb els números a veure qui la diu més grossa. Grrrrrrrrrrrrrrr!

I llavors un recorda que la majoría de casos que s'estàn donant, per exemple a Espanya són de gent que ha anat a la Riviera Maya. I es mira la gràfica d'afectats per estats publicat en el mateix diari, hi busca Quintana Roo i se li forma un cercle perfecte de sorpresa a la boca: nombre de possibles afectats, casos sospitosos, confirmats i morts = 0 patatero! Òstia! Com pot ser això?

Como que no lliga massa ni es gens lògic, no ho creieu?

Llavors també s'emporta una sorpresa amb la gràfica d'afectats per Delegacions (districtes) del DF que van posar ahir a la televisió (Noticieros Televisa con Joaquín López-Dóriga). Resulta que les més afectades són les tres de més al Nord. Lo cual em sorprèn perquè tenint en compte el temps que han trigat en alertar la població i prendre mesures i la gran movilitat que té la gent en aquesta ciutat (un pot viure al nord i treballar al centre o a l'altra punta de la ciutat cap al sud) la malaltia, a hores d'ara ja hauria d'estar escampada per igual a totes les delegacions. M'imagino que hi ha d'haver un motiu pel qual la majoría dels suposats afectats es concentren al nord de la ciutat però no se'ls va acudir esbrinar-lo... Periodisme del segle XXI...sense comentaris.

En fí, que el "cachondeo" segueix i segueix i ja veurem fins on son capasos d'arribar...

Porca Misèria (II) No ho entenc...

2009-04-29T09:09:00.003-05:00

Al respecte de tot això de la grip dels porquets hi ha vàries coses que em fan pudor de socarrimat.

Ahir vaig rebre un e-mail molt interessant al respecte que em va fer pensar bastant.

¿Us heu adonat que ja ningú parla de o pensa en la crisi econòmica? Doncs aquí apart d'això, ningú se n'enrecorda dels narcos (de fet em penso que portem gairebé una setmana sense veure ni una noticia relacionada als medis).

Ok. El mail insinua que tot això és un muntatge a escala mundial per opacar la crisi econòmica, paralitzar les economies durant un temps i reactivarles després. Es com si vulguèssin provocar la mort clínica a algú que està en coma primer, per poder re-animarlo bé, després. De fet, si s'aturen les economies mundials, posem que, una setmana, després s'hauria de recuperar tot lo perdut i es recuperarien. Logic, no?

Segons el mail, això es va gestar durant l'última reunió del G7 i potser la del G20. Després Obama i Felipe Calderón es van reunir diverses vegades. Segons això, li van oferir a México varis centenars de milers de dólars en prestams del Fons Monetari Internacional (que ja ha rebut per altra banda) a canvi de servir de plataforma per escampar el virus a nivell mundial. México es un punt neuràlgic d'entrada i sortida de persones desde i cap a gairebé tots els païssos del món. Per exemple, hi ha vols de Ibèria, Air France, Lufthansa, British Airways, LAN (Chile), China i Japó a diari (DIARI! I SON BOEINGS 747 o 737! amb capacitat per transportar gairebé 500 persones).

Un altre motiu són les pèrdues que estan enregistrant les farmacèutiques (siiiiii, ja sé que sembla que els hi tingui mania... És que els hi tinc!). Segons això, com a part del tracte, Sanofi-Aventis (fabricant de l'únic farmac anti-viral que sembla funcionar) va donar 36MMD (milions de dólars) a l´estat mexicà, varis milers de dosis del fàrmac i la promesa de construir una planta de síntesis de vacunes a México. Curiós?

Pensem una mica... México ja ha tancat les escoles, els museus, espectacles multitudinaris (futbol i altres esports). Ahir van tancar restaurants, bars, cantines, pubs, discotèques, billars i similars (només els deixen vendre menjar per emportar i això fins a les 12 a.m.). Si cancelen el metro i tot el transport públic (següent pas lògic) i tanquen fronteres, la majoría de les empreses haurà de tancar almenys una setmana. Si això passa, l'economía s'aturarà, però és que quan es reactivi, ho farà amb energies renovades perquè tothom tindrà el doble de feina! Ara imagineu-vos això a nivell mundial... Què? Sona lògic, oi?

Apart d'això hi ha altres coses que no entenc i corregiu-me si m'equivoco.

Aquí diuen (entre moltes altres coses) que els afectats que no tenen confirmada la malaltia i el 90% dels morts, s'estàn o es van diagnosticar com a pneumonia. A veure... que jo sàpiga, els símptomes de la grip del porquet, són febre superior als 39°C que apareix de forma sobtada, tos, fluxe nassal, dolor d'òssos i enrogiment dels ull. Per altra banda, em penso que els símptomes de la pneumonia son febre moderada o febrícula que apareix de forma gradual, tos i dolor a la zona dels bronquis i cansament. Com que no encaixa massa, no?

Us explicaré perquè: un virus, infecta una cèl.lula i utilitza la maquinaria de la cèl.lula per crear, posem que 100 copies de sí mateix que abandonen la cèl.lula i poden anar a infectar altres cèl.lules repetint el procés. Així, el seu creixement és exponencial: 1-100-10,000-1,000,000...). Per això solen provocar febre elevada i de forma sobtada. La pneumonia, està causada per una bacteria (Streptococcus Pneumoniae) no pas per un virus. Les bacteries es divideixen en dos cada cop i per això el seu creixement segueix un model geomètric i no pas exponencial (1 - 2 - 4 - 8 - 16 - 32 - 64). O sigui, que creixen més lentament i per tant, provoquen febres moderades i graduals. A mesura que creix el seu nombre, el sistema inmunitari es va activant més i més. Res a veure una cosa amb l'altre, oi?

Llavors... ¿Com pot ser que estiguin confonent una cosa amb l'altre? Si van detectar (erròneament) un augment tan significatiu dels casos de pneumonia per què no van saltar les alarmes sanitaries de totes maneres? A Catalunya se suposa que els metges han de reportar cada setmana els casos de malalties infeccioses que han detectat precisament perquè no passi això.

Un altra cosa que no m'acaba d'entrar al cap: hi ha hagut morts, i bastants. On són? Perquè surten a la televisió els enterraments i els familiars donant entrevistes? Se suposa que davant d'una situació com la que vivim els morts s'haurien d'incinerar inmediatament i els familiars i les persones que han estat en contacte amb el mort haurien de ser posats en quarentena, sota tractament i sotmesos a estudis de tota mena de forma fulminant. Ja s'estàn escoltant veus que demanen comptes per això.

Com dic, hi ha hagut morts. Perquè només a México? Bé, de fet, acaven d'anunciar el primer mort als EUA. Un nen de 23 mesos... Però resulta que acaben de confirmar que el nen era de nacionalitat mexicana i havia estat traslladat a Texas per rebre tractament. Hi ha casos gairebé a tots els continents i enlloc, ENLLOC!, s'està morint la gent com aquí, és més, es recuperen amb normalitat. Llavors? Què està passant? Els mexicans tenen les defenses per terra? Està fallant el sistema sanitari d'emergencia? És un virus creat específicament contra els mexicans? no existeix cap virus o cap mort en absolut?

També he detectat una certa tendència dels mitjans de comunicació al catastrofisme extrem. Mireu jo no he estudiat periodisme però l'Òscar ens pot aclarir que per publicar una noticia en un diari o a la televisió (i més si es de tirada nacional), se suposa que un ha de poder demostrar el que està dient i ha de tenir fonts confiables i contrastables.

En canvi, et surten amb coses com aquesta: "un pare i una filla sobreviuen a la grip del porquet i son donats d'alta. Diuen que el metge els va dir que només es salvaven dos de cada deu persones". O sigui, que l'amic del germà del meu amic es pensa que podría ser que potser moríssin dos de cada deu persones. A veure... Aquestes dues persones mai van ser diagnosticades amb la grip del porquet sinó de grip (en cap moment de l'article s'especifica, així que podría ser la grip estacional, la grip aviar, la grip dels micos aranya, la grip del cranc de riu...). No s'especifica de què estaven malaltes les 10 persones que van morir (la OMS només confirma 8 morts a México derivats de la grip dels porquets). 10 persones no son una mostra significativa de població. I malgrat tot es publica en un diari de tirada nacional a "bombo y platillo"...

¿No se suposa que davant d'una situació així, el que es pretén es calmar la població i que no cundeixi el pànic? Em penso que no van pas bé, eh? Més aviat sembla tot el contrari.

Apart d'aquest tipus de detalls, hi ha un ball de números i de xifres que fa por. En serio, un ja no sap ni quants morts van, ni quants s'ha confirmat que van morir per la malaltia, ni quantes persones sospitoses, ni quantes ja estàn confirmades als hospitals, ni a quins hospitals, ni quants están sota estudi, on s'estan analitzant... O sigui que et desorienten de tal manera que acabes entrant en pànic encara que no vulguis.

Després, del no-res (perquè ningú en parlava d'això), et surten tranquilitzant perquè els mercats i supermercats no patiràn desabastiment i penses: "Ah, Caram! Potser si que hauriem de pensar en comprar dos o tres llaunes per si de cas..." i de cop i volta t'atures, et rasques el cap i t'adones de que t'acaben de colar un gol més tonto que el de l'Arkonada a l'Eurocopa.

Un acaba tenint la sensació de que això és exactament el que volen, que el correu del que us parlo té tota la raó del món i que no existeix cap mena de grip del porquet. Que tot es un muntatge, una cortina de fum i que en algún lloc, hi ha tota una sèrie de persones assegudes en poltrones, menjant crispetes i que s'estàn partint el cul de veure'ns a tots amb la boca tapada per una mascareta ridícula i amb l'ai al cor les 24 hores del dia.

(em penso que han de ser els mateixos que van partir-se el pit quan tothom va sentir un odi repentí contra tots els musulmans en general i els terroristes afgans en concret, un 11 de Septembre d'aviat en farà 8 anys)

El problema és que els vells mètodes com provocar una guerra ja no serveixen i han d'innovar, no creieu?

Vosaltres heu vist una película del Travolta on fa de President Yanki i on s'inventa una guerra ficticia a un país fictici dels Balcans que encarrega a un director de cinema i aconsegueix enganyar a tot el món? Em penso que es diu "True Colors". Pos eso... Penseu-hi...

Avui, al metro i després a l'autobús, he notat que hi havia molta menys gent i trànsit del normal. M'he espantat. No, m'he cagat! Per un moment, m'he sentit com la protagonista de "Mecanoscrit del Segon Origen" quan surt de l'aigua... O en un episodi de "La Dimensió Desconeguda" (de fet em penso que existeix i l'he vist, aquest).

No ho heu pensat mai? Com us sentirieu si un dia estèssiu en un cafè plè de gent, anèssiu al lavabo i quan surtissiu no hi hagués ningú ni al cafè, ni al carrer... Si estiguèssiu completament sols? Fa por, no?

El que més ràbia em faria de tot plegat si això fos un muntatge (que desenganyem-nos, mai ho sabrem), és el fet d'haver-hi caigut de 4 grapes. Perquè sí, molta Teoria de la Conspiració i molta història, però la mascareta no me la trec gairebé ni per anar a dormir i em rento les mans cada 5 minuts desde fa una setmana... Per si de cas, of course... no se sap mai quan les casualitats poden trencar amb tots els pronòstics i probabilitats en contra, i produïr de forma natural el pitxor dels nostres malsons.

Porca Misèria! Em retracto...

2009-04-28T07:56:00.003-05:00

Resulta que per variar, i a la vista de les darreres informacions que arriben a les meves mans (informacions que per altra banda, no corresponen a mitjans mexicans) m'haig de retractar.

El pànic abandona la meva vida per buscar terrenys més fèrtils i la preocupació moderada ocupa el seu lloc, i espero que passi el mateix amb vosaltres.

Potser ja un n'heu assabentat, pero ahir cap al tard, la versió digital de "El Periòdico" va publicar un article bastant interessant i aclaridor.

Resulta que el CDC d'Atlanta ja ha conclós els estudis preliminars sobre el virus en qüestió. El virus "porquet" no és una combinació de 3 virus com jo pensava sinó de 4!!!

1. Virus de la grip humana
2. Virus de la grip aviar
3. Virus porcí dels porcs americans
4. Virus porcí dels porcs asiàtics

(A mí em continua semblant sospitosament improbable que això passi de forma natural, però en fí...)

L'article també deia que amb les dades que es tenien, es podia concloure que el virus en qüestió, malgrat el rebombori que s'ha format, té una taxa de mortalitat bastant millorable (des del punt de vista del virus, esclar). Tenint en compte que acaba de fer un salt d'espècies (del porc a l'home) hauria de ser molt més virulent.

Perquè us en feu una idea, el virus de la SARS tenía una taxa de mortalitat del 80% ( o sigui, de 100 persones infectades, en matava 80). El virus porquet té una taxa de mortalitat del 1%. O sigui en comparació amb la SARS és com un nen de bolquers contra John "nomesientolaspiernash" Rambo.

També m'en vaig enterar de que no és el mateix virus que el de la grip espanyola de 1918. Aquell era H1N1 i aquest es A/H1N1, i que això no és el primer cop que passa. Ja va passar el 1968 amb el virus Honk Kong i el 1977 amb la grip russa que va resultar molt soroll per no res perquè en quant la població va obtenir defenses contra els virus, tot es va quedar en aigua de borralles i ara ja gairebé ningú les pateix.

En fí, potser el problema ha estat una sospitosa tardansa per part del govern mexicà a l'hora d'informar la població i els organismes internacionals de l'existència de la malaltia (tot i que insisteixo, això no va comensar aquí) i una extranya forma d'informar la població. Enlloc de tenir un sol portaveu que donés informació puntual i exacte, surten múltiples personatges a dir la seva a qualsevol hora que els rota i diuen exactament això, el que els rota perquè no coincideix ni Déu. Apart, hi ha milers d'informacions o rumors de carrer que no ajuden massa a l'hora de tranquilitzar el personal.

Potser el problema és el nostre punt de vista: com que ens n'han informat tard i malament, ens sembla que la cosa s'està extenent massa depressa i que el nombre de morts és molt elevat, quan sencillament el que està passant és que això ja fa més temps que dura i ens estant donant la informació concentrada.

Així que tranquils que la cosa sembla que no era per tant. A més, el govern mexicà acaba d'anunciar que s'està reduïnt el nombre de nous casos i el nombre de morts així que anem bé.

En quant al "temblor" (no m'agrada dir-li terratrèmol, sona molt pitxor del que és en realitat) també m'haig de retractar. Els moviments vibratoris com el d'ahir són en cercles i els moviments trepidatoris, enlloc de ser de dalt a baix, son en sentit longitudinal (endavant i enrera o cap un costat i de tornada). El sisme d'ahir va tenir una intensitat de 5.7 a l'escala Richter (Déu n'hi do!) i es va originar a les costes de l'estat de Guerrero (a Acapulco perquè m'entengueu) i la veritat és que sí que va ser prou fortet. Quan el moviment és vibratori, un se sent com si tot li donés voltes, però no pas perquè estigui marejat (com li sembla primer) sinó perquè realment tot està donant voltes. L'únic que un ha de fer és fixarse al seu voltant i si per exemple, les làmpares es mouen, és signe inequívoc de que està tremolant.

La grip del Porc ( i IV )

2009-04-27T16:33:00.002-05:00

Davant l'esparverament general que estic provocant em veig obligat a tancar la boca (o més ben dit a lligar-me els dits) i finalitzar aquestes informacions que us estava donant.

L'únic que pretenc és dir-vos la veritat perquè sé que si no us ho explico i us n'entereu per una altra banda, l'efecte serà molt pitxor.

Acabo de llegir en un comentari a la pàgina de Noticieros Televisa que no fa pas massa la OMS va enxampar als laboratoris Baxter enviant virus de la grip aviar (SARS) conjuntament amb material de vacunació als seus distribuidors de 18 païssos... Sense paraules! De ser això cert, es confirmaria la Teoria de la Conspiració. Suposem per un moment que van enxampar el millor dels mals i el "coco" de l'enviament va aconseguir passar els controls... A més també he sentit un comentari de gent que coneix gent del govern que els va dir fa cosa d'un mes, que anèssin fent rebost que se'n venia una de grossa... O sigui... ¿¿¿¿¿¿¿HO SABIEN??????

En fí, espero que estigui moooooooolt equivocat i la cosa s'acabi en un ensurt i poca cosa més i poguem tots tornar a les nostres vides normals. Aquí s'acaba el tema.

La Grip del Porc (III)

2009-04-27T11:00:00.003-05:00

La grip española de 1918 (malgrat que va comensar a Kansas) es coneix així perquè com que Espanya no va participar a la Ia Guerra Mundial, no va aplicar censura a les noticies que hi feien referencia i tothom va creure que havia comensat allá.

Al contrari del que jo pensava, no va causar 10 milions de morts sinó entre 100 y 300 milions de morts a tot el món. El virus que la va causar correspón a la cepa H1N1 (us sona?).

Aquest virus, a comensaments d'aquest segle es va aïllar de víctimes d'aquella pandèmia (una dona esquimal congelada i varis militars yankis dels quals es van guardar mostres) suposadament per estudiar-ne la patogenicitat i virulència. Tot i que en general, es dubta de les bones intencions dels investigadors.

Es calcula (no hi ha xifres oficials) que va morir al voltant d'un 5% de la població mundial.

És difícil de dir, quins serien els efectes avui en día d'una pandèmia d'aquesta magnitud. Cal veure si el virus que està circulant és el mateix, si té la mateixa virulència, si té la mateixa capacitat d'infecció o no... També cal tenir en compte que la població mundial ha augmentat bastant des del 1918 però per altra banda, també han millorat les condicions higièniques, de salut i la medicina. En aquelles èpoques pràcticament només es comptava amb la penicilina, que al ser un antibiòtic (per bactèries i fongs), als virus els fa menys que pessigolles.

El CDC (centre de control de malalties) d'Atlanta (Georgia, EUA), màxima autoritat mundial pel que fa a malalties infeccioses juntament amb l'Institut Pasteur de París, va reconèixer que l'avens del virus era incontenible. O sigui: que es pot frenar pero no es pot evitar. Per altra banda, estàn treballant en una vacuna, però aquesta trigarà mesos en estar preparada i més temps encara en ser produïda a gran escala (potser per llavors ja serà massa tard...).

Les medicines que hi ha avui en día, només fan efecte si s'apliquen a l'aparèixer els primers símptomes. I segons es diu per aquí, el primer día et trobes malament, al segon dia ja ets a l'hospital a cures intensives i al tercer dia, si no t'apliquen el medicament a temps, ja ets mort. Però repeteixo, tan sols son rumors.

No us puc assegurar res amb certesa perquè com ja us vaig dir, no me'n refío gens del que diuen les notícies i és lògic per altra banda: suposo que tracten de mantenir la població el més calmada possible i que no cundeixi el pànic (pànic que per altra banda un ja comensa a sentir malgrat els esforsos per confondre el personal).

Us imagineu com de greu ha de ser una situació com perquè aturin tota una ciutat de 20 milions d'habitants i capital del país durant X temps? ¿Us imagineu les implicacions econòmiques que tindrà si es que ho decideixen fer? M'esborrono només de pensar-hi...

I com us dic, probablement això només sigui el comensament. Ahir es van produir 22 morts a la ciutat, les quals no està confirmat que es produïssin pel ditxós virus.

Segons sembla el Secretari del Treball ha dit que no pararàn l'activitat econòmica mentres la OMS mantingui el nivell d'alerta per pandèmia a 3. Esclar que al pas que anem, ja estàn trigant, no? Hi ha casos a México, EUA, Canadà, Regne Unit, Fransa, España, Colòmbia, Nova Zelanda i "lo que te rondaré morena". Només penseu per un moment: el virus té un periode d'incubació d'unes tres setmanes o sigui, que fa un mes que hi estem exposats. Mèxico D.F. reb milers de visitants d'arreu del món cada día i si hi sumem tots els inmigrants que van venir a passar les vacances i van tornar als seus païssos de residència...

I ara per postres un temblor.... Brrrrrrrrrr, ja té cullons la cosa, ja!

La grip del porc (II)

2009-04-27T08:34:00.003-05:00

Suposo que deveu estar bastant preocupats a hores d'ara amb la confirmació del primer cas a Espanya de grip humano-porcino-aviar...

Aquí, el primer dia laborable i de merder (almenys per mí). Malgrat el que pogueu estar veient per televisió o als diaris, estic bastant xocat per la desidia de la gent. Esclar que "ande yo caliente y ríase la gente", oi? Pero per exemple ahir vam anar al súper a comprar papilles per en Santi, amb la nostra reglamentaria i inseparable mascareta i em va sorprendre veure que només el 25% aproximadament de la gent la portava.

Avui, apart del sentiment extrany que sento per tot plegat, encara m'he decepcionat més. L'exèrcit i el govern federal i de la ciutat estàn repartint mascaretes gratuïtament als principals punts de la ciutat i a totes les estacions del metro. Malgrat això, només un 10% (UNA DE CADA 10 PERSONES!!!!!) portava mascareta. A la feina estem igual... Soc l'únic a tota l'oficina que la porta. Apart d'això, un sent que se li possen els pèls de punta cada cop que sent estornudar o tossir algú. Tot i que se suposa que fent servir la mascareta i rentant-se les mans regularment, no té perquè passar res. El que em fot, és que suposadament el virus té un periode d'incubació de 20 dies, lo qual vol dir que hem estat exposats durant aproximadament 5 setmanes (segons els meus càlculs) sense saber-ho i, per tant, sense protegir-nos.

Mireu, generalment m'hauria d'importar tres raves el que faci la gent: mentres jo i la meva familia estiguem protegits, tot va bé. Però em fa ràbia la inconsciència de la gent. Mentrestant, es van sumant estats de la República a les mesures preses a la capital i, desgraciadament, també es van sumant més casos i més morts a la República i al món.

També em fa ràbia que ens estiguin enganyant d'aquesta manera als mitjans de comunicació. Ho estàn pintant com si México fos la font i el causant d'aquesta epidèmia i tot sembla indicar que no és així. En realitat, els primers casos es van donar a Texas i a Califòrnia.

Jo tinc la meva pròpia Teoria de la Conspiració. No sé si el conegueu o hagueu vist la minisèrie de Tv que van passar per TV5 fa uns anys, però hi ha un llibre d'Stephen King que tracta exactament d'això: un laboratori militar ultra-secret dels USA experimenta amb el virus de la grip per crear una arma biològica i pateix un accident. El virus "escapa" i provoca una pandèmia que mata el 95% de la població mundial. Aquest llibre es la història dels supervivents que curiosament son inmunes al virus. Em posa els pèls de punta recordar cada detall del llibre perquè almenys les primeres 100 pàgines són exactament el que està passant.

Després de sentir durant la carrera que això que està passant era bastant (per no dir molt) improbable, penso que algú la va cagar i se li va escapar el virus o que algú, lo qual és pitxor, el va deixar anar expressament. De fet hi ha una teoria que ja fa temps que diu que hi ha grups que estudien eliminar el 80% de la població mundial perquè ja se'ls ha tornat ingovernable i incontrolable... Posem-nos al seu lloc per un moment (consti que no ho penso pas això que escriuré i Déu no ho vulgui!): quanta gent improductiva hi ha al món? Entre persones a l'atur, amb incapacitat permanent (de baixa, per entendre'ns), ancians, malalts crònics, discapacitats, joves anti-sistema, delinqüents, persones que es dediquen a l'economia submergida... Al final, les persones que realment creen riquesa son aproximadament un 20% de la població. Si hi sumem que, almenys pel que fa als ancians, malalts crònics i discapacitats, costen als governs una bilionada (amb B de Burro) de calés a l'any... A més, l'economía mundial ha crescut tant que ja l'ha fet insostenible.

Llavors el pla seria el següent: primer creo una crisis econòmica mundial per tenir la gent amb prous problemes al cap com per no preocupar-se de res més. O sigui, desvio l'atenció. Després creo un virus suficientment patògen i infecciós, com per eliminar el 80% de la població i el deixo anar. Com que la gent estarà massa ocupada preocupant-se per la crisis, quan se'n donin compte ja estarà fet. Els supervivents, degut al trauma i a la por, faran tot allò que jo, com a dirigent, els demani amb l'excusa d'evitar els errors del passat. Simple i efectiu, no? A més soluciono el problema de la contaminació, de la fam, de la violencia, de la super-població, de l'aigua, de l'escasesa de recursos naturals...
=====================================================================
Les darreres notícies són que a la junta d'avui se'ns ha anunciat que se'ns repartiran mascaretes a tots els treballadors (jo ja la porto) i que s'està estudiant suspendre el transport públic, i en aquest cas, l'empresa suspendría activitats. També queden suspeses totes les juntes i reunions.

(De fet, jo acabo de llegir a l'Universal (www.eluniversal.com.mx) que s'està estudiant suspendre activitats a la ciutat (EN GENERAL) a partir d'avui al vespre o demà al migdia... Així de greu està la situació... A la Karen ja li van comunicar ahir que no cal que es presenti a treballar fins el día 6 de maig ( i no saben si s'allargarà més la suspensió de classes). Això ho fan perquè el virus té una finestra d'inactivació de 10 díes. Si després de 10 dies no hi ha nous casos, es pot donar l'alerta per acabada.

Els yankis diuen que no creuen haver de fer-ho però estàn estudiant el tancament de fronteres amb México (Estúpids! Ells son els que van iniciar això i tenen l'enemic a casa sense saber-ho. Com sempre...).

La grip del porc

2009-04-25T11:40:00.002-05:00

Tractaré d'explicar-vos, malgrat la desinformació generalitzada, de què va tot plegat.

El que està passant avui a México i USA, no és diferent del que va passar l'any 1918 a tot el món: una epidèmia de grip que va matar 10 milions de persones (més que la Primera Guerra Mundial que havia acabat no feia massa temps). Afortunadament, nosaltres no acabem de sortir d'una guerra d'aquesta magnitud i la nostra medicina ha avansat bastant des de llavors.

¿Per què aquesta grip és diferent de les que es produeixen cada any?

El virus de l'encostipat comú és el mateix per tots els mamifers (gossos, gats, porcs, vaques, persones...). El virus de la grip es diferent per cada animal, i no només mamífers sinó també les aus.

Ok, d'aquesta forma el virus de l'home no ataca els porcs ni les aus i viceversa.

Peeeeeeeeero... hi ha circumstancies especials que fan que pugui passar el que està passant ara.

Si possem que un pagès que te la grip s'acosta a un porc que té la grip dels porcs i els dos virus entren en contacte es pot crear un virus mutant que no és cap dels dos anteriors. I això vol dir que té característiques del virus del porc (contra el qual no tenim defenses) i característiques del virus dels humans, que li permeten infectar-nos.

Però la cosa no acaba aquí, perquè es pot complicar... Perquè pot passar el mateix entre el virus del porc i el virus de les aus, i després entre el mutant porc-au i el virus dels humans de forma que tenim un virus triple mutant au-porc-home, que desgraciadament és el que està passant.

De moment hi ha casos a varis estats de la República Mexicana i també als USA (que és on va comensar). I no hi ha casos enlloc més del món pel que se suposa que està prou controlat. El Govern ha tancat les escoles i universitats i ha suspés tots els actes multitudinaris a la capital. A tot el transport públic reparteixen mascaretes i els partits de futbol del cap se setmana es faràn a porta tancada a la capital.

De totes maneres, no tinc masses esperances de que no apareguin més casos. Acaba de passar Setmana Santa i aquí a la capital arriba gent de tot el món que al acabar les vacances torna als seus païssos d'origen i pot repartir la infecció per tot arreu.

El govern comensarà una campanya de vacunació, però ja us dic jo com a Biòleg que la vacuna no servirà de res, perquè es tracta d'una vacuna contra el virus dels humans i ja sabeu que aquest no ho és.

En fí, no té perquè passar el que va passar al 1918, però que les passarem canutes, ho farem.

El meu fill

2009-04-16T17:46:00.003-05:00

Quan arribo a casa cansat de treballar, amb el cap plè de cabòries i un sol pas d'assassinar qualsevol que se'm possi al davant, en Santi em veu, somriu i em comensa a fer festes.

Us puc assegurar que, just en aquell moment, amb aquest sol somriure, l'amnèsia s'apodera de mi i estic a punt de veure com els ous em cauen a terra.

Un sol somriure de'n Santi, aconsegueix esborrar del meu cap tots els problemes de la feina i de la vida en general. També és com un bàlsam que fa que m'oblidi de si estic cansat o em moro de sòn.

Quin poder tan gran! No entenc aquestes persones que arriben de treballar o d'on sigui i descarreguen la seva frustració amb els seus fills.

En Santi es dols com ell sol. És un sol i el seu somriure (i les seves rialles) iluminen la meva vida sense deixar lloc per cap ombra per despistada que sigui.

El dia que digui les dues síl.labes que espero, no només em cauran a terra, sinó que es tornaran pols i una ventada que arribarà tot de sobte de cap lloc en concret se l'emportarà per sempre qui sap on.

Aaaaaaay!

2009-04-13T13:55:00.002-05:00

M'ha mossegat el fantasma d'una serp sense cap (o el fantasma del cap d'una serp, més aviat) i el seu verí espiritual m'ha deixat paralitzat una bona temporada...

Creieu-me, si algú decapita una serp (els motius exactes no m'interessen ara mateix) assegureu-vos de ser el més lluny possible y de que sigui el més lluny possible de casa vostra.

I no feu preguntes que no sabré com respondre, please.

Santa Setmana

2009-04-02T13:48:00.002-06:00

Escric per comunicar-vos la felis noticia de que tindré vacances tota la setmana que vé.
Aquí a México la Setmana Santa sol ser bastant avorrida.
No només es converteix en un cicle interminable, i a totes hores, de películes a-passió-nants i Bíbliques (no hi falten any rera any : La Túnica Sagrada, els 10 Manaments i Ben Hur), sinó que també es prenen molt seriosament dues coses que a mí personalment, em toquen la moral:

1. Divendres Sant no hi ha res obert. Mira-t'ho com vulguis i ves on vulguis que tot és tancat. No hi ha res a fer més que estar-se a casa veient les ditxoses pel.liculetes o la retransmisió en directe de la Passió d'Iztapalapa (versió mexicana de la Passió d'Esparraguera però ultra-realista).

2. Es prenen molt seriosament el tema de la Vigilia, lo qual vol dir, que no hi ha carn. I quan dic que no hi ha carn vull dir que les carniceries tanquen o sigui que ni tan sols pots fer objecció de consciència (vull dir d'estómac). Per dir-vos que si declines el peix i les verduretes i menges pollastre (cosa que sí està permesa) et miren malament...

En fí, un ha de fer una mica de sacrifici a tot això i tractar de passar-ho lo millor possible dins del que cap. Mireu si son exagerats que si un pretén fer neteja o escoltar música mentres fa neteja, o rentar roba o fer qualsevol cosa normal, s'exposa a un sermó rigurós de la meva sogra sobre el respecte que cal donar a les celebracions religioses, especialment les que fan referencia a la Passió i Mort de Crist.

Lo qual a mí em sembla una barbaritat i una bajanada. En primer lloc perquè ja sabeu que penso que la religió o la espiritualitat hauria de ser una cosa íntima de cadascú i hauria d'estar allunyada de qualsevol ritual litúrgic, altrament conegut dins del meu cap com a espectacle públic ridícul i decadent, carregat de símbols i litúrgies estrambòtiques i sense cap mena de relació amb l'essencia del missatge de Jesús. I en segón lloc perquè no entenc el perquè no es pugui menjar carn vermella en un dia com aquest. Segons tinc entès, en tot cas, és una reminiscència de la Pascua jueva (festa durant la qual només podien menjar xai i herbes amargues) i jo no ho soc pas de jueu!

M'indigna no poder seguir amb la meva dieta estrictament carnívora quan arriben aquests dies. No em sembla correcte que em diguin què puc i què no puc menjar.

Si a més hi afegim que històricament els que han volgut menjar carn en vigilia ho han pogut fer pagant un mòdic preu a l'esglèsia, la cosa encara m'enerva més. O tots moros o tots cristians, no creieu?

A més, em sembla que a Déu li importa tres raves el que menji i el que deixi de menjar. Més aviat el que li preocupa és que em mantingui sà i fort, que no maltracti el meu cos (que és la llar del meu esperit) i que m'alimenti espiritualment. Si menjo carn o no menjo carn és el meu problema i no veig quins set sous hi té a veure amb la Passió de Crist.

Esclar que l'esglèsia sempre ha de buscar excuses per limitarte la vida enlloc de dedicar-se al que realment s'hauria de dedicar que és a explicar les coses com realment van ser i no com a ella li convé que s'expliquin. Així, ens tenen a tots controladets i amb la boca tancadeta fent exactament el que ells volen que fem.

Ja, però sabeu què? Se'ls està acabant el bròquil. D'aquí molt poc temps, potser abans del que penso i tot, l'esglèsia patirà un daltabaix tan gran que s'haurà de replantejar tot el que ha fet i dit durant 2,000 anys i tornar a comensar de 0. De fet, el seu discurs ja és bastant obsolet. Els joves no se senten atrets per l'esglèsia i aquestes es van buidant de mica en mica. A ningú li agrada anar a sentir com et renyen per això o per allò altre, i que et diguin que has de fer i que no has de fer, mentres ells fan el que els rota (casos de pederàstia als EUA, per exemple).

Us dic, i llegiu-ho bé perquè us n'heu d'enrecordar, que no passarà massa temps abans de que hi hagi un daltabaix tan gran a l'esglèsia catòlica que la canviarà per sempre. Primer ha estat l'economia, li seguirà l'esglèsia i acabarà amb els governs del món. Tot serà trasvalsat i canviat. O us penseu que el que està passant amb l'economia mundial és casualitat? Ah! I compte amb Àfrica, eh? Perquè segons he llegit, en quant els EUA trobin la manera de superar la crisis i crear una nova economia, ells es posaràn d'acord, la copiaràn i mai més tornarem a veure Àfrica de la mateixa manera. Jejeje, em penso que ara sí que sabrem el que és el black power!

G20

2009-04-02T13:45:00.002-06:00

Resulta, que després de gairebé mig any de crisis econòmica mundial y de que el 90% de la població mundial les estigui passant més putes que Caïn (disculpeu l'expressió), els senyors s'han decidit no només a reunir-se, sinó que també s'han decidit a fer algo (ja veurem si serveix d'alguna cosa o és una altra excusa per embutxacar-se els nostres diners).

"¿Vale más tarde que nunca?"

Tinc mandra

2009-03-18T11:59:00.003-06:00

Deixant de banda la poquíssima feina que tinc (la crisis mana) avui tinc bastanta mandra. Suposo que deu ser el temps: apart de que fa molta calor, ja està comensant a cambiar (aviat, per variar) i ens encamina cap a la temporada de pluges. Gairebé 6 mesos de pluja diaria assegurada i esclar, et fa bastanta mandra això. Ja fa dues setmanes que tracto d'inventar-me feina per anar passant l'estona però avui no tinc ganes ni d'això.

Miro per la finestra i veig les llums de l'arbre de Nadal del taller d'aquí davant i m'entren ganes de riure. Esclar que també m'agafen ganes de baixar i preguntar-los si és que no s'han adonat que ja som a punt d'entrar a la primavera. Almenys em puc consolar pensant que encara hi ha gent que té més mandra que jo, no?

Penso que m'agradaria ser en alguna platja (de preferencia al carib), prenent-me una "michelada" (cervessa amb suc de llimona natural i chile en pols, boníssim) o una "piña colada" ben freda o un daikiri del que sigui ben assegut, en una cadira i amb l'aigua remullant-me els peus mentres li presento a en Santi el mar i viceversa.

Ja sé que no és el seu espai, però ja que som aquí us parlaré de'n Santi. En Santi, s'ha convertit en algo així com una espècie d'obsessió per mí. La major part del temps me la paso pensant en ell i en les coses que fa.

La veritat és que jo no tinc molta experiència amb els nadons, oi? Però em dona la sensació de que apart de lo espavilat que està físicament (7 Kg i 60 cm amb 3 mesos no es veuen cada dia, oi?) també és extremadament espavilat mentalment. M´explicaré.

En Santi ha decidit que ja s'ha cansat d'estar estirat tot el dia o en brassos d'algú i ja comensa a voler seure. Però el millor del cas és que no es conforma amb això, sinó que de vegades dona la sensació de que voldria comensar a gatejar i després caminar inminentment.

Quan parlo amb ell (especialment) quan li dic pallassades (que li encanta) el paio se'm queda mirant molt seriòs (quan no s'està partint el cul, esclar) i em dona la sensació, de vegades, que després intenta repetir el que li acabo de dir. Òbviament, amb resultats catastròfics (encara no té tot al seu lloc per poder articular bé les paraules) però un s'adona de que almenys encerta el nombre de síl.labes i que està fent un esfors grandíssim per repetir, lo cual, com diuen aquí, "me saca de onda" perquè la veritat és que és molt petit per fer tot això. De totes maneres, apart de dir mmmmmma-mmmma quan està molt emprenyat, no el traiem dels típics Du-dús, Aguuuuús, Ayás, Dadás, Gús i similars.

Així que tot i que tinc moltes reserves, cada dia estic més convensut de que en Santi no és un nen normal. O sigui, que tinc la sensació que serà més inteligent del normal. Esclar que també pot ser que això sigui el que jo voldria o espero que sigui i estigui buscant motius per confirmar-ho, no? En fí, haurem d'esperar una mica per confirmar-ho. De totes maneres, ahir, espontàneament, el vam descobrir que havia agafat per sí sol un dels coixins del bressol i estava jugant amb ell. És el primer cop que el veig agafar algo per si mateix, sempre li haviem de donar a les mans perquè si surt del seu camp visual és com si no existís.

Dilluns al vespre em vaig sorprendre morint-me de ganes de comprar-li la colecció sencera d'en Teo. Un mite dins dels llibres infantils de la meva infància : Teo va en aviò, Teo va en tren, Teo va a la platja, Teo va a la granja, Teo va a l'escola... Uy, uy, uy, aneu-vos preparant que al Nadal, quan vagi cap allà, arraso, jejejejejje. No sé si per casa dels meus pares quedi algún supervivent de les èpoques daurades (després de passar per les mans de ma germana, no crec que en quedés cap)... Això sí, si de mí depèn espero poder aconseguir que a en Santi li agradi llegir i com més aviat millor. Espero que la fòrmula que van fer servir amb mí funcioni amb ell.

Aish, és que em cremen les ganes d'ensenyar-li coses.

Estic avorrit... (2a part)

2009-03-05T12:16:00.002-06:00

Com que avui és com si fos divendres per mí (no sé si us havia dit que l'empresa on treballo ens a col.locat un ERE com un piano i no treballem els divendres fins nou avís), la situació no ha millorat massa des d'ahir.

Així, he tornat a la biblioteca a passar l'estona després d'afanyar-me massa a fer tot el que havía de fer. De vegades tinc la sensació de que no faig res del dret : quan faig les coses a poc a poc se m'acumula la feina d'una forma bàrbara i quan les faig depressa després no tinc res a fer i penso que potser les hauria d'haver fet més a poc a poc. En fí, que no m'entén ni Déu.

No us preocupeu, avui no sentaré càtedra sobre la crisi econòmica mundial. Ahir ja en vaig tenir prou i prefereixo ni pensar-hi.

Ups! Em penso que torno a tenir el SPB (Síndrome de la Pàgina en Blanc)...

Ahir, buscant un experiment sencill perquè la Karen el fés als nens a l'escola (com és de rigor l'últim dia i amb el requisit de que fos "bueno, bonito y barato" i a més, que no l'haguèssin agafat ja i que li agradés a la seva cap) vaig descobrir algunes coses interessants.

1. Em vaig sentir Descartes per un moment : només sé que no sé res (o gairebé res, que pel cas és el mateix).

2. Hi ha molta gent que no te res a fer.

3. Internet ja no es confiable: hi ha una quantitat de gent que es pren la molestia, el temps i els recursos necessaris per enganyar els demés com no teniu idea.

El punt n°1 està clar, hi ha una quantitat de coses que no sabem sobre tantes coses...

El punt n°2 mereix una explicació més extensa. Hi ha gent que es dedica a reproduïr els experiments i gravar-los en video per penjar-los a Internet. Però no us penseu que són experiments inocuus i inofensius, no! Hi ha gent que es dedica a perdre el temps experimentant amb explosius i reaccions violentes. Com per exemple el tema dels Mentos i la Coca-cola però a lo bèstia. I lo pitxor de tot és que disfruten com a berros els paios (algo així com els de Jackass però amb fonament científic).

El punt n°3 es continuació del n°2. Hi ha gent que només es dedica a montar un show per fer experiments que funcionen si no que hi ha gent que munta un show perquè et creguis que una cosa funciona quan en realitat és mentida. Lo qual encara és més patètic. Per exempe, vam trobar un video on un paio feia fluorescent un refresc de llimona tipus "7-up" o "Sprite". Segons el seu mètode, s'havia d'afegir bicarbonat (una cullaradeta) i quatre taps d'aigua oxigenada (Peròxid d'hidrogen). Després s'agita la mescla i et voilà! la cosa brilla com un neó!

Ho vam probar amb Sprite, ho vam probar amb un refresc amb el color més pujat, vam afegir una culleradota d'aigua oxigenada, vam afegir aigua oxigenada a raig i res de res.

Òbviament, ens trobavem davant d'un fake. Es a dir, una falsificació, una farsa. El que passa és que hi ha gent que li encanta prendre el pèl als demés: prèviament a la gravació han d'haver afegit alguna substància al refresc que sí reacciona amb algun dels altres ingredients de forma que quan ho van gravar "semblava" que fos el refresc el que brillava.

I com aquest cas en vam trobar uns quants. Genial! Com si no en tinguèssis prou amb haver de triar la informació que necessites de la que no necessites, l'acurada de la no acurada, ara a Internet has de triar la informació real de la que és un engany! Jo em pensava que només passava amb els correus en cadena això!

Resulta que es pot obrir un cotxe amb una pilota de tenis o que pots tenir la teva propia fabrica de plasma al microones o que pots encendre llums led amb una salxitxa... Per posar alguns exemples estúpids...

M'indigna que ni tan sols puguis confiar en la Wikipedia (recurs que utilitzo sovint, sobretot per ajudar la Karen) perquè com que és una enciclopèdia oberta, tothom i pot posar qualsevol bajanada i ningú es pren la molestia de corregir-lo (com quan jo vaig dir que Berta en català s'escriu amb Th, cosa de la qual estava convensut fins que la meva germana em va treure de la meva profunda ignorància).

I és que tots podem cometre errors i estar equivocats però ja és greu que algú es prengui tantes molesties només per fer que els altres cometem errors i estiguem equivocats i creiem coses inverosímils com que posant mitja hora dues piles en aigua l'aigua es pot encendre com si fos alcohol (òbviament, si la mescles amb alcohol prèviament a la gravació, s'encendrà com si fos alcohol...). Que n'hi ha que som crèduls fins a la medul.la, tuuuuuuú! Que ens ho creiem gairebé tooooot!

Hi ha un altre agreujant però... I es que això és exactament el que fan a les televisores i empreses de publicitat amb nosaltres. Només cal veure la mateixa noticia a TV3 i a Antena-3 TV per adonar-se'n. Els directius de les televisions, diaris, radios i simil.lars també són un col.lectiu candidat a ser enviat a Sibèria a fer treballs forsats en lo més cru de l'hivern, juntament amb els polítics, la majoría del clero i els directius bancaris i farmacèutics.

En fí, quedi constància de la meva indignació i perplexitat!

Humor negre

2009-03-04T17:48:00.003-06:00

El meu humor, ja de per sí bastant minso, sembla que s'ha agafat unes vacances (que és el que hauria de fer jo, si és que en tingués de vacances, oi?) en veure el panorama actual.

Havia escrit un post extra-llarg parlant de la crisi econòmica i despotricant a tort i a dret contra tothom : els governs, els bancs, la gent en general... Però, mira! Me n'he penedit a l'últim moment.

Després de donar-li moltes voltes he arribat a vàries conclusions :

1. El sistema econòmic actual està mort o agonitzant.

2. Els governs ho saben però ens mantenen desinformats, creen cortines de fum i llencen pilotes fora sense parar (les mesures implementades no estàn solucionant el problema...enlloc!)

3. Nosaltres som estúpids i ens deixem prendre el pèl (només perquè ells puguin acabar de robar lo poc que queda)

4. Els bancs (a nivell directiu, eh?) son unes coves de lladres que juguen amb els diners (els nostres diners!) i els inverteixen en fum, en fantasmes, en fantasíes (mercats de futurs, accions i similars). Lo pitxor és que quan s'esvaeix el fum, també s'esvaeixen els nostres diners.

5. Per si no fòssim prou estúpids, enlloc de nedar i guardar la roba, nosaltres continuem comprant estupideses com a posseïts ( i si no ho creieu aneu a cualsevol centre comercial un dissabte a la tarda ).

Continuo pensant, i més que mai, que sense diners seriem felissos i la incidència d'infarts de miocardi i de divorcis cauria en picat. No hi hauria delinqüència, corrupció, etcètera...

Ja sé que és impossible, però sempre he pensat això i sempre m'ha semblat que qui va inventar la primera moneda, l'haurien d'anar a buscar amb una màquina del temps i fer que patís un petit accident. No sé, que l'atropellés un mamut, o que li caigués un llamp al cap, que fos víctima d'una llansa perduda... Ens estalviariem molts problemes i maldecaps inútils.

Penso també que ens compliquem la vida massa i que seríem més felissos si tot fos més simple.

Sempre marxen els millors

2009-03-03T07:53:00.003-06:00

És un tòpic, ho sé.

Ja són vàries vegades que escric sobre la mort en aquest blog i ho seguiré fent mentres sigui necessari.

En aquest cas i malgrat que no era pas de la meva familia, em veig obligat a parlar de la mort, d´un "personatge" (no em vé al cap una altra paraula per descriure'l) la mort del cual m'ha tocat més del que jo hagués esperat.

S'ha mort en Pepe Rubianes.

Potser la majoria de la gent, quan rebi la noticia s'encongirà d'espatlles i dirà: "I? Només era un comediant!".

Però jo em pregunto: de veritat pensem que els comediants, els còmics, els pallasos, són tan inútils en el món en el que vivim?

Ok, hi estic d'acord, en Pepe, i permeteu-me que en parli com si fós un íntim, era malparlat i groller com ell sol però ens feia riure. I ens feia riure en un món on tenim més motius per plorar que qualsevol altre cosa.

En Pepe era enginyós, i el seu humor, tot i que semblava improvitsat i, com ja he dit, groller, era més intel.ligent i premeditat del que semblava.

En Pepe era una persona honesta que deia les coses com són. No es preocupava pas pel que la gent pensaria dels seus acudits i les seves ocurrències. Sencillament deia el que pensava i feia el que creia que era correcte sense preocuparse massa del que pensaria la societat. Cosa que la gran majoria de nosaltres hauria de fer.

Apart, en Pepe tenia una altra vessant que pocs coneixiem. Era altruista i n'haviem vist algunes guspires a les seves memorables intervencions als programes de'n Buenafuente. Haviem sentit a parlar dels seus viatges a Àfrica i a Cuba. Però també a la Barceloneta, barri del que estava enamorat i d'on treia la majoria de les seves idees, havia ajudat a joves amb problemes i delinqüents a sortir del forat.

En fí, com ja he dit vàries vegades, sempre marxen els millors i per acabar-ho d'adobar, es queden els que haurien d'anar de cap a les Calderes de'n Pere Botero.

M'imagino en Pepe, assegut en un núbol, menjant un entrepà de truita de patates, amb una cervessa al costat i partint-se el cul mentres ens veia a tots fent el ridícul per la vida, com només ell ho sabía fer.

Raro raro raro

2009-02-26T08:21:00.002-06:00

Darrerament em sento raro.

No sé si sigui per la meva paternitat o per la crisi mundial o perqué, però em sento raro.

Podríem dir que em sento bé i a la vegada... malament. Són coses que té això de ser bessons: la dualitat, tot sovint, fa que et sentis una mica com el Dr. Jeckill i Mr. Hide al mateix temps ( algo així com en "Dos Cares" de Batman ).

Em sento bé, perquè malgrat tot, malgrat lo dur que resulta portar la situació actual (sobreviurem, no és la primera vegada que passa, això), les coses van prou bé i tenim la inocència de'n Santi per recordar-nos que hi ha coses que tenen una importància a anys llum de la que tenen els diners.

Però al mateix temps em sento malament perquè tinc molt clar com hauria de ser el món i veig que aquest, cada cop s'allunya més de la meva idea de com hauria de ser.

Suposo, perquè ho intueixo, que podria molt ben ser, que jo fos un nen "índigo" (lo qual explicaria moltes coses del meu caràcter i de les meves relacions amb els altres). Tot i que els meus intents per veure la meva aura, resulten en un color verd turquesa que no s'assembla de res al color blau que se suposa hauría de ser. Però vaja, no soc un expert en la materia, tampoc.

En fí, el tema però es que no entenc pas el perquè hem arribat on hem arribat, perquè fem les coses que fem i perquè les persones que ho tenim tant clar, cada cop som menys enlloc de ser més.

L'altre dia em vaig sorprendre somniant despert.

Em vaig sentir com el Dr. Martin Luther King: "He tingut un somni!".

En el meu somni, tots els homes eren iguals. No vull dir que pas físicament, eh? Vull dir que tots els homes valíen el mateix, si és que un home pot tenir un preu (de fet, parlo de valor, no pas de preu).

En aquest món que vaig somniar, no hi havia diners. Tothom tenía accés a tot, en cualsevol moment que ho desitgés i per tant no hi havia necessitat de que la gent robés, ni ningú passava gana ni privacions de cap mena.

Tots els homes eren germans i no hi havia gelos, ni enveges, ni ambicions... La vida humana es considerava el més preuats dels dons i per tant, no hi havia pas assasinats, ni guerres (perquè totes les regions compartíen els seus recursos amb el món sencer i aquests sobraven per tenir tothom content).

Tampoc existien les religions, ni ritus de cap mena. Enlloc de religió, hi havia espiritualitat i una espiritualitat personal, íntima.

Els homes estimaven la Terra i vivíen en armonia amb ella. La respectaven i la cuidaven, entenent que la seva vida i el seu futur depeníen del seu destí. De la mateixa manera en que cuidaven el seu cos com a recipient del seu esperit, cuidaven a la Terra i els seus recursos com a recipient dels seus cossos.

No hi havia pas malalties doncs els recursos que abans es destinaven a la guerra i a la investigació militar, es destinaven a la investigació científica i a l'educació. De forma que la cultura i la sabiesa eren a l'abast de tothom.

La política, tal i com la coneixem, havia desaparegut. Els goberns, a tots els nivells, s'havien substituït per goberns de sabis pràcticament testimonials. La justicia era una entitat realment justa, valgui la redundancia.

I quan vaig despertar d'aquest somni, em vaig adonar quant lluny era de la realitat... En els díes que vivim, tothom viu obsesionat amb tres coses :

1. els diners
2. la violencia
3. el poder

La joventut, el futur, viu en el seu propi món de diversió sense fí, poques o nul.les responsabilitats, i drogues a dojo per allunyar-se del món i dels seus problemes que algún dia heretaran de nosaltres sense ni una sola solució aportada per la generació anterior i amb molts nous problemes que s'afegeixen a una llarga llista.

Els adults nedem en cercles en un oceà de corrupció, ambició de poder i de diners, problemes econòmics, violència, enveges i problemes infinits i anem desapareixent poc a poc engolits pels remolíns o pels taurons, el que passi primer.

L'esglèsia, és un niu de víbores, que viu anclat en el passat i on es repeteixen els mateixos errors una vegada darrera l'altre. Es una institució, per dir-ho d'alguna manera, que ja no sap realment quins són els seus valors i el seu motiu de ser. Els seus principis fundacionals (i parlo de l'esglesia catòlica) s'han modificat i enmascarat tant, per adaptarlos a les "necessitats" dels seus dirigents que ja ningú recorda el que realment volen dir els pocs textos autoritzats que se suposa son les ensenyanses de Jesús i els apòstols. Tot es pot reduïr a una paraula : A-MOR. Però l'esglèsia continua robant en benefici propi, dient-nos com hem de viure la nostra vida, atemorint-nos amb el pecat, aprofitant-se de nens inocents i negant-nos el perdò (que per mí és un pecat més gran que molts dels pecats en que prediquen en contra). Ens continuen obligant a executar ritus ridículs que poc o gens tenen a veure amb el que realment val la pena fer.

Fixeu-vos amb el tema de moda: el perdó als sacerdots ultra-conservadors que neguen l'existència de l'holocaust. El Papa de Roma, pot fer el que li roti i perdonar unes persones que neguen la realitat i enfronten l'esglèsia catòlica contra el judaísme, però no perdona i nega sistemàticament els sacraments a les persones que no estàn casades oficialment per l'esglèsia (ni tan sols permet batejar els fills nascuts de relacions no beneïdes per ella prèviament...).

La política és un altre niu de víbores on els escàndols de corrupció, tràfic de drogues i armes, i negocis il.lícits estàn a l'ordre del dia. Els polítics de veritat, els que realment es preocupen per la gent del carrer són ràpidament el.liminats o desterrats dels partits per deixar pas als corruptes, als que només es preocupen pel seu propi poder econòmic i personal, als amics dels dirigents, als que cauen bé o sencillament expliquen els millors acudits.

L'economía capitalista és un mega-desastre i això és una trampa que nosaltres mateixos hem creat i de la que no podem sortir (de fet cada cop hi ha més gent, que abandona les ciutats i va a viure al camp on s'auto-abasteix d'aliments per viure fora del sistema. I els va bé!). I malgrat tot, malgrat la gran crisi que tots patim, un va el diumenge a la tarda al centre comercial i veu a la gent comprant com boja (des d'unes arracades fins a televisions de plasma)... No ho entenc!

Ens estem carregant el planeta i ningú fa res per evitar-ho. Entre la política corrupta i els grans taurons empresarials, estàn deixant la Terra sense recursos perquè a curt plas, les energies alternatives no representen un guany comparable al de la utilització dels combustibles fòssils. Els diners que es podríen destinar a salvar el planeta están millor destinats a la investigació amb fins militars i fins i tot, la televisió (History Channel, per exemple) te la graella de programació farcida de programes que ens volen convèncer de que els més grans invents de la humanitat (Internet, telèfons mòbils, GPS) han sortit de la investigació militar... I...?????

La gent, com he dit, només viu per tres coses : els diners, la violencia i l'ambició de poder. I no li importa trepitjar a qui sigui per aconseguir-ho. Ens hem convertit en animals i no ens fa pas cap vergonya admitir-ho. Actuem per pur instint i ens oblidem de que som els únics que tenim sentiments elaborats. Enlloc de l'amor, tenim sexe, violencia, enveja, rancúnia, gelos, odi, assassinats, violacions, baralles, robatoris, agressivitat per tot arreu, penes, plors, tristesa, manca de solidaritat...

En fí, només hi veig una solució a tot plegat (se'm fa una muntanya): que s'acabi tot, baixi Déu del Cel en tota la seva Glòria, salvi els justos (lo qual li portarà 5 minuts), destrueixi la resta (aquí si que s'hi entretindrà una mica més) i crei un nou Cel i una nova Terra i apa, tornem a comensar! I no ho dic jo, està escrit.

Congratulations!

2009-02-13T07:40:00.002-06:00

En primer lloc, una disculpa: el meu cap ha tornat a instalar aquell programa que li permet veure des del seu ordinador el que un està fent o el que no està fent amb el seu, així que em resulta impossible escriure en hores de feina (que paradoxalment és l'únic moment del dia en que ho puc fer.).

En segon lloc, una espècies de miracle.

Ahir vaig anar al despatx del meu cap perquè em firmés un pagament i una ordre de compra. Em va dir que volia parlar amb mí de vàries coses però que no tenia temps perquè estava enmig d'una subasta de maquinària i que no la podía deixar. Jo no les tenia totes perquè darrerament, hi ha hagut varis acomiadaments a l'empresa i justament, s'han produït tots en divendres.

En fí, que vaig esperar a que es desocupès i a la tarda em vaig armar de valor i li vaig anar a preguntar de què es tractava.

I em va dir que es tractava de l'auditoria.

- Veureu, la setmana passada, dijous i divendres, vam tenir l'auditoria anual que ens fa un ens extern, per renovar el certificat de qualitat ISO9001. És una llarga història, però resumiré dient que abans de que m'auditèssin no les tenia precisament totes però l'auditor (que aquest cop, va ser l'auditor en cap), em va felicitar quan vam acabar i em va dir que mencionaria la meva àrea com una fortalesa del sistema de qualitat en la reunió de tancament. -

Així que vaig respirar una mica més tranquil però sense que se m'acabés de treure el nus de la gola.

Però els meus temors eren totalment infundats. M'havia passat tota la setmana dubtant que ni tan sols el meu cap s'adonés de que si jo havia tingut un resultat EXCELENT a l'auditoria, pogués adonar-se de que alguna cosa estava fallant... En fí, pensava que era prou estúpid com per veure, encara que ho tingués enganxat al nas, que si jo sortia així de bé a l'auditoria, potser el problema estava en una altra banda.

Jejejeje, potser el meu cap no és tan inútil com sembla... Vaja, que per mí que ho fa veure que és inútil perquè EM VA FELICITAR i em va expressar la seva sorpresa pel resultat. Em va dir, que no s'ho esperaven pas que tinguès aquest resultat i que a la reunió de tancament, l'auditor els va felicitar ESPECIALMENT per l'ÀREA DE COMPRES. Que havia demostrat no només tenir tot en ordre, sinó que coneixía el funcionament del sistema de qualitat "de pe a pa" i que havía demostrat ser una gran fortalesa del sistema.

Ara bé, no tot van ser flors i violes, oi? El meu cap em va dir que estava molt sorprès (no hi ha més cec que el que no vol veure) i que volia que li expliqués com podia ser que hi hagués aquesta diferencia entre els meus resultats i els problemes que tenim sovint.

Home, personalment, penso que no hi ha relació perquè el problema principal és en una altra banda però el vaig deixar fer, divertit de veure'l tan desconcertat.

Em va dir que potser el problema era que no ens estavem enfocant en la direcció correcta. Que a nosaltres el que ens interessava era que les coses arribèssin a temps i que ens costèssin menys diners ( que no deixa de ser "Administració d'empreses per Dummies" i més amb els temps que corren. Vaja que això ho sap fins i tot el meu fill). Així que em va demanar que hi fés una pensadeta per veure de quina manera podíem reconduïr els objectius cap a aquests dos eixos i no sense haver-me felicitat un cop més pel meu excelent resultat.

I jo vaig marxar la mar de content per la meva VICTÒRIA sense precedents (que espero, tanqui la boca a bastanta gent, entre d'altres el Gerent de Planta, que m'odia a mort) i pel fet d'haver recuperat la confiansa del meu cap amb un cop d'efecte teatral, lo qual m'assegura que per malament que vagin les coses, no seré dels primers en perdre la meva feina.

Així que em felicito triplement!

P.D. : I no, no puc demanar un altre augment de sou amb la situació com està, papa. Que com diuen aquí : "ves el temblor i no te hincas".

Metafísica Avansada

2009-01-08T07:55:00.002-06:00

Després d'una mini-crisi espiritual a finals de l'any passat, i que em va fer ballar com una baldufa, he tancat el cercle i he tornat al comensament: la metafísica.

La veritat és que he trobat un enfoc una mica més entenedor que tot el que jo havia escrit anteriorment però de totes maneres, és prou complicat com perquè hagi passat prous dies intentant trobar la forma adequada d'ordenar les idees i posar-les per escrit.

Per primer cop, després de llegir una cosa com aquesta, no solsament penso que és molt bonic, sinó que em fa sentir dins meu que això que escriuré a continuació, per mí, és lo més aproximat a la veritat que he sentit a la meva vida. De totes maneres, us recordo, que no és la meva intenció convencer-vos de res. Aquell que tingui orelles, que escolti...

Penso que el millor serà comensar pel comensament, oi?

Ok, aquesta versió de la metafísica a grans trets diu el mateix que la resta : Déu és tot. A diferencia del Cristianisme, nosaltres no som fills de Déu, sinó que som una part de Déu i com a tal tenim una part del seu poder o compartim el seu poder. Fins aquí gairebé res de diferent, ok?

La Terra, tots ho sabem i per extensió nosaltres, funcionem amb un sistema de 4 dimensions. Això ens limita bastant, perquè segons aquesta visió, existeixen de forma general, a l'Univers, almenys 8 dimensions més. Així doncs estem bastant limitats. La quarta dimensió, és el temps i és una de les dimensions que més ens limita. A la Terra, el temps és lineal. Això vol dir que tot ha de tenir un comensament per poder tenir un final, i també que hem d'esperar a que passi el temps per poder arribar a un determinat punt, ok? Però a la resta de l'Univers les coses no són així. El temps, podríem dir que no existeix: no hi ha un passat o un futur. Simplement, només existeix el present o per dir-ho d'una altra manera: passat i futur (des del nostre punt de vista) són també present.

Ok fins aquí? Tots nosaltres, segons aquesta visió, espiritualment parlant som àngels que hem baixat a la Terra a aprendre i a complir amb una missió general (i vàries d'específiques). A mesura que anem aprenent i complint missions (lo qual ens fa millors com a persones) augmentem per una banda la nostra vibració i per l'altre la del planeta i per extensió la de l'Univers (o sigui,per dir-ho d'una altra manera : som més lluminosos, tenim més energia). Aquesta seria la nostra missió general.

Però per poder fer això, diguem que hem de comensar des de baix i anar pujant i pujant al llarg de tota la vida, al llarg de totes les vides que tenim: reencarnació.

Quan un de nosaltres és a punt de baixar a la Terra, es forma un grup de planificació, que planeja molt bé què és el que aquell esperit ha aconseguit en el passat i quins reptes tindrà durant la seva nova vida. També es decideix qui seràn els seus pares, parella, fills, etcètera. Fins i tot, ells participen en la decisió.

Potser uns preguntareu com pot ser que els nostes pares participin en la decisió o negociació si potser ells ja son a la Terra. Això és molt simple d'explicar però potser no tant d'entendre : en primer lloc, aquesta "negociació" es produeix en un lloc on el temps simplement, com nosaltres l'entenem, no existeix. En segon lloc, quan baixem a la Terra, no baixem completament, sinó que una part de nosaltres es queda a l'altra banda del vel (vel metafòric, que intenta explicar, el perquè no podem veure gran cosa, espiritualment parlant).

A partir d'aquesta negociació s'estableix un contracte entre les parts (penseu que tot això és metafòric) sobre el que farem o patirem en la propera vida i el que ens trobarem o no. Llavors marxem.

En algun lloc de la Terra, lloc que mai, com a humans arribarem a trobar, hi ha una cova inmensa, plena de cristalls. En un d'ells hi ha tota la nostra historia, com un resum de totes les nostres vides passades en una forma que es podria aproximar als anells de creixement dels arbres. Quan estem per iniciar una nova vida, baixem primer a aquesta cova i activem el cristall (podriem dir que es tracta d'una espècie de grabadora que registrarà la nostra vida). Quan marxem, o sigui quan morim, tornem a aquesta cova i "desconectem" el cristall formant-se un nou anell de creixement.

Així doncs naixem com a humans en una nova vida. El nostre ADN no només conté una cadena de doble hèlix de DNA amb les nostres característiques "físiques" aquestes només són dues de les seves dimensions. En realitat, en la resta de dimensions hi ha específicades tota una sèrie de coses, que formen la nostra imprompta (com una enprempta digital espiritual) : el nostre signe zodiacal i tot el que comporta, el nostre karma terrenal (tots els pendents que arrosseguem de vides passades), el nostre karma estel.lar, les oportunitats que se'ns brindaràn en aquesta nova vida, les missions que ens hem compromés a dur a terme, la nostra relació amb les missions i el karma dels altres, etcètera..

Apart, se'ns coloquen tota una sèrie d'implants (metafòrics): en primer lloc per poder viure en un món de 4 dimensions i amb un temps lineal i en segon lloc per "esborrar" qualsevol record de vides passades o del que passa a l'altra banda del vel. Segons el nostre nivell espiritual ( o sigui, segons el que ja hem avansat) aquests implants seràn més o menys limitants.

Segons diu aquesta versió ( i això és algo que els científics venen registrant des de llavors), des de l'any 1991 s'esta reordenant la graella magnètica del Planeta (el magnetisme, és el que recull l'energia creada per nosaltres mateixos, reb l'energia (amor) que ens arriba de Déu i regula el funcionament de les impromptes i els implants.

L'any 2000, es va acompletar la reordenació creant una nova realitat per tots nosaltres. És una espècie de premi que ens hem guanyat entre tots. Entre d'altres coses ens permet modificar els nostres implants per deslliurar-nos de la influencia de les energies negatives. A partir d'aquí comensa una nova era que acabarà l'any 2012 (us sona?) i on serem seleccionats. Aquells espiritualment preparats, podràn seguir "treballant" sobre la Terra però amb unes limitacions molt petites a comparació d'abans. La resta, tornaràn a l'altra banda del vel i podràn tornar a re-encarnar però ja sense les limitacions de que parlem.

Podría seguir parlant però l'únic que aconseguiría sería embolicar més la troca. Això només és un resum. Si voleu més informació, investigueu sobre "Kryon" o "Lee Carroll". Kryon és el nom d'un "àngel" a qui se li permet comunicar-se des de l'altra banda del vel a través de Lee Carroll (un economista que fins que va comensar a "canalitzar" a Kryon, es considerava la persona més esceptica de la Terra, motiu pel qual, entre d'altres, va ser escollit per rebre les ensenyances de Kryon i transmetre-les al món). No us confongueu, no es tracta d'una secta ni res d'extrany. La Metafísica no pretén convencer ni convertir a ningú. No és una religió, ni res semblant. Només exposa el que coneix i aquell qui vulgui escoltar que escolti i el que no, doncs és perquè encara no està preparat i no se li pot pas reprendre. En sí, la metafísica només transmet informació, el que un faci amb ella és cosa seva. La metafísica, no demana res als metafísics, no exigeix res en absolut a canvi del que ensenya. No implica cap ritus però si ens diu que cal resar i meditar per obtenir les coses i que això és molt millor si es fa en grup (reduït).

De fet, no pretèn ser millor o pitxor que qualsevol altra creensa, ells diuen que qualsevol mètode és bo per aconseguir elevar l'energia del món.

Està totalment en contra del Mesianisme ( o sigui, no hi ha cap mena d'organització, ni líder, ni res de tot això. I està totalment en contra de la formació de grups d' adeptes o seguidors d'una determinada persona). De fet, ells desmitifiquen a Jesucrist, dient que de fill de Déu tenía lo mateix que tenim nosaltres. L'únic és que va ser enviat a la Terra essent un esperit molt avansat, potser un dels més avansats que hi havia a l'univers per provocar el sorgiment d'un nou paradigma religiós i espiritual sobre la Terra i l'entrada en una nova era. El problema, és que tot el que va dir, expressat com a metàfores, va ser mal traduït primer i mal interpretat després (sense voler o volent).

Les seves ensenyanses van ser adaptades i mutilades per l'esglesia per que s'avinguèssin amb els seus interessos i per crear una legió de seguidors totalment sumisos i sense capacitat crítica, temerosos d'un Déu venjatiu i a qui s'obliga a identificar-se amb les ovelles que segueixen al pastor (imatge lo més allunyada de la realitat possible) perquè fòssin lo més manipulables possible. Evidentment, no només parlem d'ell : també Buda, Mahoma, Zaroastre i d'altres grans esperits van ajudar a aquest canvi de paradigma, però Jesús hauria estat el més important i el més avansat.

Jo la veritat m'he quedat molt tranquil i m'ha agradat molt llegir aquestes idees perquè en certa manera no fan més que confirmar tota una sèrie de coses que ja sabia i creia per separat.

Palestina

2009-01-07T08:04:00.002-06:00

Aquests dies, la màgia del Nadal s'ha vist enterbolida per tot el que està passant al Pròxim Orient.

Els israelians han decidit agafar les seves armes i passar les vacances del Hannuka (els jueus no celebren el Nadal) matant palestins a tort i a dret a la Franja de Gaza.

Nota: no us sorprengueu pel to del post, estic (per dir-ho d'alguna manera fina) bastant emprenyat per tot plegat.

No és només pel fet del que estàn fent en sí. També m'emprenya el fet de que la "comunitat" internacional hagi trigat més de dues setmanes en reaccionar i condemnar (això sí, tíbiament) la masacre. En sí, jo no em sento representat per aquesta suposada "comunitat".

Sabeu que l'ONU (Organització de les Nacions Unides. Unides? Ja!) ha trigat més de dues setmanes en arribar a un consens entre les Nacions suposadament unides per condemnar els atacs i posterior invasió de la franja de Gaza per part d'Israel? A veure, jo el que vull és que m'expliquin perquè coi s'han de posar d'acord! És que no és prou simple el que està passant i la forma de condemnar-ho?

Un crim és un crim, aquí i a la ONU i la única forma de condemnar-lo és dir-ho clarament peti qui peti. ¿Perquè ho han de disfressar com si els Palestins inocents que estàn morint cada dia fòssin també culpables del que està passant?

Aquí hi ha dos culpables (Israel i els terroristes palestins) i uns tercers inocents que l'únic mal que han fet és viure on els ha tocat viure.

Em toca la moral perquè els israelians s'han oblidat massa depressa de tot el que han passat al llarg de la història. Un país on hi ha el Museu de l'Holocaust i es dediquen a repetir el que els va passar a ells mateixos com si volguèssin venjar-se d'alguna manera de tot el que els han fet amb els pobres Palestins.

Mireu, no ho acabo d'entendre pas massa tot plegat. O sigui, no entenc massa l'odi extrem que senten els uns i els altres. Quin mal hi ha en que musulmans i jueus visquin plegats i en pau? És que no tenen les seves mesquites els uns i les seves sinagogues els altres? Que no hi caben?

A mi em sembla que els jueus per ser un poble que històricament ha estat nòmada per naturalesa, viuen massa aferrats a la idea de que tenen propietat sobre la terra que trepitjen i el que és pitxor, sobre la terra que trepitjen els altres... Si va un yanki a Israel i es compra un terreny per fer-hi un hotel de luxe no crec que li enviin uns quant avions a tirar-li bombes al cap, oi?

Jo no soc anti-semita. De fet, sento un respecte profund per la religió jueva ( i creieu-me he llegit bastant sobre el tema) però no entenc el que fan políticament. No entenc perquè perden el cap d'aquesta manera quan es tracta de les "seves" terres. No entenc la seva política expansionista ni la seva política agressiva respecte als pobles que viuen al seu voltant.

Darrerament, després de la meva mini-crisi espiritual de finals d'any i posterior iluminació, he llegit una cosa que m'ha donat molt sobre el que pensar: la situació del món, del Planeta, a nivell medio-ambiental és prou preocupant. I el pitxor del cas és que ningú, absolutament ningú, mou un sol dit per fer-hi res.

Sabeu quantes guerres hi ha en curs en aquests moments al món? Més de 50. I sabeu quants diners costen cadascuna d'aquestes guerres? Quants diners i vides es perden cada dia en cadascuna d'aquestes guerres? Quanta pobresa es genera? Quan retard en quant a progrés pels paíssos (poble pla)implicats?

Si els diners que es destinen a les guerres, als exèrcits, a les armes es destinèssin a desenvolupar noves formes alternes d'energia en qüestió de pocs anys podríem respirar tranquils sabent que hem salvat la Terra d'una destrucció total per culpa nostra.

Hi ha dues fonts d'energia inesgotables al nostre abast que no comporten massa infra-estructura i que són conegudes de sobres pels goberns mundials:

La primera és la forsa de les marees. Cada día, cada hora es deixen perdre milers de tones de forsa produïda per les onades. Algunes ciutats costaneres (es poden comptar amb els dits) ja utilitzen l'energia de l'anar i venir de les onades per produïr electricitat. És una energia neta i inesgotable.

La segona té a veure amb un fet fonamental que molt poca gent coneix. Sabeu el que és una central nuclear? Una central nuclear no deixa de ser una màquina de vapor gegant que utilitza l'energia creada per la fusió dels àtoms per escalfar aigua i moure turbines amb el vapor que es genera. Tenim una altra font de calor que és inesgotable i no genera residus de cap mena: el magma volcànic. És evident que no tenim la tecnologia per excavar prou profundament com per arribar al nucli de la Terra (que seria lo ideal) però a la Terra hi ha prous punts calents (on el magma es prou aprop de la superficie) com per marcar la diferencia.

Enlloc d'ocupar i desenvolupar les tecnologies que permetin ocupar aquestes fonts d'energia, malgastem (bé, en realitat nosaltres no hi tenim massa a veure) els nostres recursos en finansar guerres injustes i que no treuen cap a res en absolut. L'únic que aconseguim és malgastar vides inocents mentres els veritables culpables estàn còmodament asseguts a casa seva, segurs i gaudint dels rèdits que els causen aquestes mortaldats.

Desenvolupar noves fonts d'energia alternatives a nivell mundial, desviant els recursos que actualment es destinen a "defensa" (en el cas d'Israel i altres paíssos cal llegir "atac") tindría un altre efecte colateral que seria la unió de tots els pobles de la Terra amb un objectiu comú.

Apart, no teniu la sensació de que tots aquests conflictes poc o res tenen a veure amb la vida dels pobles que les pateixen? És a dir, almenys fins aquí no ha arribat un crit popular del poble d'Israel clamant contra el poble palestí. No sé pas com estiguin les coses allà a Europa però definitivament aquí no s'ha sentit.

Digueu-me utòpic però somnio amb un temps en que finalment, hi hagi governs que es dediquin a governar i a ser justos, enlloc de pensar en la manera de fer més diners. L'altre dia vaig veure un video al You Tube (home, la veritat es que era pura Teoria de la Conspiració exagerada però no em va semblar tant desencaminat) que deia que els que realment remenen les cireres a nivell mundial, primer van provocar la guerra a l'antiga Yugoslàvia perquè era un punt crític en la ruta que porta l'opi (materia prima per la síntesi de l'heroina) d' Orient cap a Occident. Després, aquests mateixos (busqueu "Club Bildenberg" a Internet. Entre d'altres, les principals monarquies europees incloent l'espanyola i principalment l'anglesa) van provocar els incidents de l'11S per tenir una excusa per atacar Afganistan i Irak (principals productors d'opi de la zona). Ja ningú recorda els motius que van dur als yankis a atacar l'Afganistan i Irak oi?

A Afganistan, buscar el señor Bin Laden. Després de tants anys i no l'han trobat? No que la CIA era tan bona? I si us n'adoneu, ja ningú se'n recorda d'aquest senyor, i malgrat tot allà estem, tocant la moral als pobres afgans que poc o res tenen a veure ni amb Al-qaeda ni amb els Talibans.

A Irak, les famoses i fonedisses armes de destrucció massiva del senyor Saddam Hussein. Ni en Harry Houdini hagués fet un acte de desaparició tan fantàstic com el que es va produir a l'Irak. I encara no les troben, eh? Vosaltres sabeu si les busquen encara? Ah, però sembla que ja les han trobat!!! No ho sabieu? Son a l'Iran! Home! Un error amb una lletra el pot tenir qualsevol! A veure si no voldràn anar a buscar-les ara i se'ls tornen a escapar que aquestes armes son molt vives i això que són groses, eh? Vaja que un no se les pot posar a la butxaca sense voler, com qui demana un boligraf i després se l'emporta inconscientment.

I ara, els Israelians, s'embarquen en una guerra totalment desequilibrada i sense cap motiu que justifiqui la magnitud de la mateixa que pot acabar desencadenant la Tercera Guerra Mundial. I no exagero! O penseu que la resta d'estats musulmans del voltant es quedaràn de brassos creuats mentres exterminen els palestins? I evidentment quan peti, els yankis correràn a protegir els seus aliats (més aviat els seus amos) i arrossegaràn probablement a Gran Bretanya, Austràlia i la majoria de paíssos que formen part de l'Otan. Mentres que Xina i Rússia, suposo que correràn a socòrrer els païssos musulmans per equilibrar les forces i perquè també hi tenen interessos a la zona.

Mireu que li he donat voltes i voltes i segueixo sense entendre el perquè de tot plegat. I consti, que les taules de l'aliansa ho diuen molt clarament: NO MATARÁS! I que jo sàpiga, els jueus no creuen en la nova aliansa del Nou Testament i per tant la seva llei religiosa s'atèn als 10 manaments de la Llei de Moisès.

No podem, per una vegada a la vida adonar-nos que més enllà del que som o en el que creiem, tots som germans i deixar de barallar-nos per un trosset més o menys de terra o una línea un milímetre més o menys a l'esquerra sobre un mapa? No podem oblidar-nos dels païssos i de les fronteres? No podem respectar les creences dels altres? No podem respectar les llengües i les cultures i oblidar-nos del passat? Tots hem comès errors en el passat i hem patit els errors dels altres però no per això ens anem fotent ganivetades per l'esquena cada cop que en tenim l'oportunitat, oi?

2009

2009-01-05T08:13:00.002-06:00

Bé, després d'unes merescudes mini-vacances, i a l'espera de que arribin els meus pares divendres que vé, aquí estem un altre cop, al peu del canó.

I ja som en un altre any i gairebé amb un peu a mig camí de creuar la linea que ens separa d'una altra dècada.

Aaaaaaah, les vacances han servit bastant però no crec pas que l'efecte trigui massa a marxar.

He aprofitat per reflexionar, per llegir, per jugar, per disfrutar en Santi...

Realment no m'ho vaig passar pas massa bé aquest cap d'any. A l'hora dels brindis em vaig posar bastant sentimental en recordar, tonto que és un, que aquest era el primer cap d'any sense la iaia. I és que, malauradament, a l'hora de sopar, un no pot evitar pensar en les llentíes que ens preparava cada any i en tot el ritual que montàvem...

De totes maneres, he estat pensant forsa i estic convensut de que aquest serà un molt bon any en tots els aspectes. De fet, s'ha acabat amb dues molt bones noticies: la primera, és cortesia de l'Anna i en Marc i m'imagino que a hores d'ara ja tot Sabadell i comarca en van plens. La segona és que finalment, la Karen i jo, hem reunit els punts necessaris per obtenir un crèdit públic a la vivenda així que aquest any, probablement, ens independitzarem, per fí!

A més, deixant de banda les darreres batzegades espirituals que tots heu pogut notar al blog, finalment he descobert quelcom que em deixa totalment satisfet a nivell espiritual. No entraré en detalls però és algo molt bonic ( "naif", si però bonic a la fí i al cap).

Així que comencem l'any prou esperansats i bastant tranquils. L'única espineta que tinc clavada és que demà no podré ser a casa pels reis, però en fí... Suposo que ho podem adelantar una miqueta, no crec que demà a les 6 a.m. ni la Karen, ni en Santi estiguin per masses romansos.

Per Flipar en colors!

2008-12-26T08:37:00.002-06:00

Qui tingui ulls per veure, que vegi...

Signe aparegut a Russia la setmana passada:

Signe semblant aparegut a Rússia l'any passat, més o menys per les mateixes dates :

OVNIS

2008-12-24T07:30:00.003-06:00

Sembla que estic en posició de fer una de les meves arengues en pro de lo inexplicable un cop més, jejejeje

Nosaltres com a pobre xusma que no s'interessa massa especialment per aquest tipus de coses (almenys no les 24 hores del dia), solem parlar d'Ovnis o Ufo's.

OVNI : Objecte Volador No Identificat
UFO : Unidentified Flying Object (que és el mateix que OVNI però en Anglès).

El que vol dir això és que aquesta paraula s'ocupa per descriure coses que veiem volar pel cel o per l'espai i que no podem dir exactament que són. Poden ser satèl.lits, globus sonda, fenòmens atmosfèrics, avions militars experimentals o fins i tot, naus tripulades per extraterrestres (E.T. pels amics).

Però resulta que després d'una investigació que he estat fent (sí, la veritat és que no tinc massa feina aquests dies) no només podem parlar d'OVNIS i UFOS sinó també de OSNIS o USOS i OLNIS o ULOS.

Un OSNI és un Objecte Submarí No Identificat (USO : Unidentified Submarine Object). Fa pocs anys, l'armada noruega va passar-se gairebé un dia sencer amb baixells, helicopters i submarins, perseguint un objecte no identificat que es trobava sota les aigües en un dels fiords de les seves aigües territorials. L'objecte, provocava llums de diferents colors sota l'aigua i es movia a gran velocitat ( i quan dic gran, vull dir GRAN). Com no, als amics noruegs no se'ls va acudir res més que disparar càrregues de profunditat a l'objecte (no fos cas que fos agressiu, oi? Primer disparem i després preguntem) que no debien fer-li més que pessigolles perquè va continuar com si res per desaparèixer al cap de poca estona sense deixar ni rastre. Els amics noruegs es justifiquen dient que pensaven que es tractava d'un submarí experimental rus que havia envait les seves aigües territorials.

Un OLNI és un Objecte Lunar No Identificat (ULO : Unidentified Lunar Object). Sí amics meus, desde les primeres missions espacials tant de russos com de yankis s'han detectat objectes extranys, tant a l'espai com sobre la superfície de la lluna. Especialment importants són les de les missions Gemini VI i Apolo XI (la suposada arribada de l'home a la lluna). Els astronautes que van participar en aquestes missions afirmen, sense donar més detalls, que és cert que hi van veure coses molt extranyes sobre la lluna.

Hi ha una grabació entre el mòdul lunar i control de missió a Houston, que va ser censurada durant l'emissió "en directe" per televisió, on el mateix Neil Armstrong s'esparvera en veure dues "coses" enormes que están posades sobre un dels cràters i semblen estar-los vigilant. Per internet circulen varies fotografies i fins i tot una película que especul.len amb aquesta possibilitat. Les fotografies semblen mostrar dues "coses" amb aparensa d'ETs de película de sèrie B (jo les considero falsificacions), en canvi la película mostra el recorregut per l'interior d'una estructura arquitectònica abandonada, unes ruines, vaja que suposadament va grabar Neil Armstrong (se suposa que els tripulants de l'Apolo XI estaven fent servir el primer prototipus de càmera de video). La qualitat és pèssima però s'intueix alguna cosa.

Amb la tecnologia actual de tractament d'imatges tota una legió de fanàtics dels Ovnis i similars, estàn analitzant totes i cadascuna de les fotografies que la NASA publica, potser fins i tot abans que ells mateixos les puguin analitzar i modificar o destruir i estàn descobrint tant a la lluna com a Mart coses molt interessants: edificis, bases repletes d'Ovnis, Mines, Monuments, Torres, Castells...

La veritat, intento ser bastant objectiu amb aquest tema però dona molt que pensar oi? Curiosament, la majoria de documents que es desclassifiquen sobre les missions a la lluna, i que podríen demostrar aquest tipus de coses (segons les paraules dels mateixos tripulants de les naus) han desaparegut "misteriosament" i sense deixar rastre quan els investigadors van a buscar-les. Jo em penso que hi ha molt més del que sembla. Segons Neil Armstrong (sí, el primer home en trepitjar la Lluna, suposadament) en primer lloc, no s'ha fet públic absolutament res per por a l'impacte psicològic sobre la població que representaria una evidencia contundent de l'existencia de vida més enllà de la Terra. En segon lloc, l'absència de missions tripulades a la lluna després dels anys 70, s´explicaría per una suposada advertencia rebuda per la NASA i provinent dels suposats ET's de la lluna dient que fèssin el favor de marxar o que s'atenguèssin a les conseqüències.

ILLUMINATI

2008-12-22T15:14:00.006-06:00

Ja ho diuen, ja! Que els mestres no arriben fins que l'alumne està preparat per aprendre.

De vegades, un no entén res de res. Reb informació vague sobre certs assumptes i es posa a investigar però o bé no troba el que busca o el que troba és incomprensible o és massa simple o massa complicat, o no és exactament el que buscava.

Llavors, de cop i volta, un dia per pura casualitat de la vida, totes les portes s'obren de cop i la informació apareix davant dels seus ulls com si d'un miracle es tractés. I trobes un fil que et va conduint i et va fent lligar caps fins que finalment entens el que volies. Has estat il.luminat.

Jo ho entenc com un mecanisme: hi ha tota una sèrie de petites casualitats que, com si fossin engranatges, encaixen un amb l'altre i et van guiant fins que arribes al final i entens.

Avui, he entès moltes coses que no comprenia, especialment de mí mateix. Son coses de les que us he parlat abans : l'acceleració en el temps que tots nosaltres notem, els canvis, grans i petits, que es veuen per tot arreu... I canvis que es produeixen en mi cada día i que no acabava d'entendre, tot i que intuïa que hi havia alguna cosa extranya pel mig de tot plegat.

Resulta, que a nivell planetari s'estàn produïnt grans canvis i ho afirmo perquè almenys un d'ells està demostrat científicament.

S'estàn produïnt dos canvis:

1. Està disminuïnt la intensitat del camp magnètic terrestre i de retruc el nostre. Això està mesurat, documentat i demostrat per científics així que no és cap fantasia.

2. Està augmentant la intensitat vibracional de l'energia de la Terra i de retruc la nostra ("Així com és a dalt, és a baix"). L'eix gravitacional de la Terra va que sembla una baldufa des de fa un temps (i els científics no s'ho expliquen però ho han notat), el sol está augmentant les seves radiacions cap a la Terra i s'espera una gran explosió cap a l'any 2012...

Això què voldría dir...?

Bé, aquí ja entrem en un terreny pantanós perquè hi ha versions per tots els gustos. Una d'elles lliga amb el meu darrer post: s'està preparant l'inevitable per tothom, l'Armagheddon i el Judici Final. L'altre és més light i tot i que m'agrada més com sona, em sembla massa naïf. Bàsicament bé a dir que amb els mateixos ingredients que a l'anterior, ens estàn preparant a nosaltres i al planeta per un canvi a millor. Es diu que estem a punt d'entrar en un canvi d'era, de cos i de planeta (bé, en realitat serà el mateix però haurà canviat en la mateixa mesura en que ho farem nosaltres).

També es diu que tots aquests canvis, especialment el de l'augment de la vibració energètica, es tradueixen en una percepció d'un pas del temps més accelerat. També es diu que els nostres cossos inconscientment estàn patint tota una sèrie de canvis, codificats al nostre ADN, per passar d'un estadi a un altre en la nostra evolució com a espècie i que degut a l'activació de certs circuits neuronals d'energia és que estem notant tota una sèrie de coses que no acaben d'encaixar massa.

De la mateixa forma, també estaria canviant el planeta i per aquesta mateixa raó és que hi ha tota una sèrie de coses que no acaben d'anar a l'hora: com les estacions, el clima, desastres naturals, huracans fora de temporada, etcètera. La Terra, igual que nosaltres inconscientement ho estem fent, s'està desprenent de tota una sèrie de coses que li fan nosa per convertirse en el que es convertirà.

Evidentment, així com l'altre versió em sembla massa bèstia, aquesta em sembla massa inocent. En primer lloc perquè no crec que ens ho mereixem (per mal, eh?). En segon lloc, perquè no crec que estiguem preparats, la veritat.

La idea d'aquesta segona versió del que està passant és la següent: Déu va crear al món i tot el que conté seguint un disseny determinat, molt allunyat del què és ara. Perquè? Doncs perquè uns tercers, que serien els Annunaki de la Bíblia, els Déus sumeris dels que us parlava, entre d'altres, van contaminar la Creació fent que l'home i la Terra s'allunyessin del disseny original, insertant una espècie d'inserts obscurs sobre el disseny (és a dir, el nostre ADN). Ara el que estaria passant és que ens estàn alliberant de tots aquests "parches" perquè arribem a ser el que se suposa que sempre hauríem d'haver estat. També ens haurien allissonat perfectament per donar l'esquena a l'espiritualitat i centrar-nos en el materialisme... El que estaria passant ara és que volen tornar el model al seu disseny original i li estarien traient tota la porqueria.

Com tot en aquesta vida hi ha gent que és més sensible que d'altres a aquest tipus de coses i de forma que el procés és més conscient en elles.

Entre d'altres símptomes que es destaquen al article que he llegit hi ha:

1. Mals de cap repetitius. Bàsicament centrats a la part posterior baixa del crani.

2. Marejos.

3. Visió borrosa

4. Augment o disminució repentina de la capacitat auditiva

5. Insomni (hiperactivitat nocturna) o somnolencia i cansament aguts. Sols o ambdós alternats.

6. Sensació de que el temps avansa massa depressa

7. Desorientació, pèrdua d'identitat.

8. Necessitat de buscar-se a un mateix.

9. Angoixa, sensació de que està a punt de passar alguna cosa sense saber exactament el què.

10. Pèrdua o guany de pes desmesurat i sense motiu aparent.

11. Acostament amb certes persones amb les que no teníem relació i allunyament amb les que sí en teníem. Sensació de familarietat amb persones a les que no coneixem (o sigui, conexió molt ràpida amb persones que no coneixíem prèviament).

12. Sensació de presències extranyes (i invisibles) al nostre voltant

13. Somnis molt (massa) vívids.

14. Intuició molt desenvolupada (Jo l'altre dia vaig somniar que em trucava un amic de ma mare per preguntarme per ella i en la vida real, aquesta persona va trucar la meva mare per preguntarli per mi, el mateix dia i gairebé a la mateixa hora, gràcies a la diferencia horaria).

15. Canvis d'humor sobtats. Comentaris sense importància ens fan plorar o posar furiosos i comentaris importants ens deixen indiferents.

16. Se'ns perden coses que no trobem per més que busquem i després apareixen al lloc on se suposa que haurien d'haver estat des d'un bon comensament (talment com si tinguèssim el nostre propi triangle de les Bermudes domèstic).

17. Se'ns posen els pèls de punta (especialment els del cap) sense motiu aparent.

Segons sembla, el vel entre les diferents dimensions s'està fent cada cop més fí. És per això que les nostres percepcións estàn alterades, es perden les coses i reapareixen com per art de magia, el temps s'està alterant, sentim (i veiem!) presencies que abans no sentíem...

Interessant, no? Només he posat els símptomes més evidents. N'hi ha molts més. Feu l'exercici d'examinar la vostra vida i veure quins encaixen i quins no. Evidentment hi ha gent més sensible i gent menys sensible a aquests canvis, però el canvi hauria de ser per tothom. Ho notarem més o menys en funció de l'estat de la nostra consciència.

Si us interessa saber més sobre aquests símptomes llegiu això : http://www.caminodeamoryluz.com/Articulos%201.html

I després això : http://www.caminodeamoryluz.com/Articulos%202.html

Els signes dels temps

2008-12-19T08:28:00.003-06:00

Després d'una recerca inconscient per Internet que de pura xiripa m'ha dut a varies pàgines web molt interessants he comensat a lligar caps entre el que llegia i veia, i el que he vist, he sentit i he escoltat. Així he arribat a una conclusió que m'ha fet emocionar i arribar a un estat d'exaltació i excitació que m'obliga a escriure el que llegireu a continuació. No m'entendreu i potser pensareu que m'he tornat completament boig. En soc perfectament conscient i no pretenc que m'entengueu ni que tan sols compartiu el que llegireu. Només us demano que després de llegir o mentres llegiu doneu una oportunitat a les vostres ments per assimilar-ho i hi penseu, ok?

Ok, ja us vaig dir que els maies van preveure la "fí del món" per l'any 2012 (falten 3 anys, sí?). De fet, l'any 2012, "curiosament" coincideix amb el moment en que el Sol estarà més pròxim a la Terra i els científics ja han predit per aquest mateix any una inusual intensitat de les emisions magnètiques del Sol (fins i tot es rumoreja sobre una gran explosió magnètica del Sol cap a la Terra).

Però no només els maies prediuen una espècie de cataclisme pels temps que han d'arribar. També els nadius nord-americans (els sioux, els cheyennes...), els llibres sagrats dels musulmans, hindús, budistes, les grans profecíes de Nostradamus i altres grans profetes de temps passats i temps actuals coincideixen en anunciar un gran "cataclisme" pels propers temps.

En general, no es parla de la destrucció total de la Terra (Déu no ho permetría), només de tota una sèrie de desgràcies que purgaran la Terra i permetràn l'inici d'una nova era. El Nou Testament, a l'Apocalipsi també anuncia que amb la segona vinguda de Jesús que aquest cop arribarà amb l'espasa a la mà, es produirà l'Armagghedon (la última batalla entre el bé i el mal, on els exèrcits celestials comandats per Sant Miquel Arcàngel, s'enfrontaran amb el Drac i els seus exèrcits infernals) i el Judici Final on el món serà purgat de maldat i només quedaran els justos per comensar una nova era.

Per anunciar aquest moment se'ns ha dit que hi haurà tota una sèrie de signes (els signes dels temps) que ens faran veure, a aquells preparats i disposats a creure, que el moment s'acosta i un signe definitiu que marcarà el moment en que "Jesús tornarà a la Terra sobre els núvols amb tota la seva Glòria i tota la seva Potència". Aquest darrer, tothom el podrà veure: grans i petits, bons i dolents, justos i pecadors.

En part, i contràriament al que se'ns ha intentat fer veure des del Vaticà, aquest és el contingut del Tercer Secret de Fàtima. ¿Vosaltres penseu que després de més de 40 anys en secret ens havien de sortir amb la sorpresa de que només es tractava de l'avís sobre l'atemptat a Joan Pau II? NO! Si només fos això, ho podríen haver dit abans. Sor Lucía, l'única supervivent dels tres pastors de Fàtima va deixar escrit en el sobre que contenía el manuscrit amb el Tercer Secret, que aquest s'havia de revelar no abans de 1960. Llavors, perquè esperar fins l'any 2000 quan l'atemptat al Sant Pare es va produïr als anys 80? Doncs perquè conté altres "anuncis", advertencies i acusacions dirigits a l'Esglèsia i que a aquesta no li convé pas fer públics. Així que el Tribunal per la Defensa de la Fe ( abans, Santa Inquisició) que era dirigit, "curiosament" per mossén Ratzinger (ara Benedicte XVI) va fer una operació de maquillatge del Tercer Secret de Fàtima que el va deixar com ens l'han presentat.

Entre d'altres coses, el secret diu que la Mare de Déu i per extensió Déu mateix, estàn molt decepcionats amb l'esglèsia i que el mal s'hi ha infiltrat fins a les esferes més altes i que per tant, haurà de ser depurada de dalt a baix. També diu i aquí vé lo més interessant que dins dels signes dels temps que marquen l'inici del compte enrera, ENS VISITARÀN GERMANS QUE VENEN DE LES ESTRELLES QUE ENS ANUNCIARÀN I ADVERTIRÀN SOBRE EL QUE HA DE VENIR. Toma del frasco carrasco!!!! Com deia el meu avi.

I de fet, ho estem veient cada día, avui en dia es multipliquen els avistaments d'ovnis i no només això, sinó que es produeixen per espais de temps cada cop més llargs i es deixen grabar i fotografiar sense cap problema. A més, no es tracta d'avistaments d'una sola nau o un petit grup, s'han arribat a filmar flotes de decenes i centenars de naus per espai d'hores! Us recordo que jo mateix vaig ser testimoni l'any passat d'un d'aquests fenòmens.

Els signes dels temps no només es tracten d'això. Es multipliquen els miracles sobre-naturals arreu del món. Especialment a Amèrica Llatina, lo qual és normal doncs s'ha dit que aquesta és considerada la nova pàtria dels gentils i a més concentra la major part dels catòlics del món.

A Mèxico només es multipliquen cada día les aparicions d'imagtes de la Verge de Guadalupe als llocs més insospitats: arbres, finestres de camionetes, a terra, parets, espelmes... També a Mèxico he vist un Sant Crist de fusta (se suposa que després de la Tortura i abans de la Crucifixió) que està exposat en una urna de cristall i es belluga sense motiu aparent talment com si estigués "vivito i coleando", com si estigues respirant amb dificultat per les ferides provocades per la tortura. Podeu trobar el video a YouTube.

A Colòmbia, no fa massa, va caure una pluja de sang.

A Asunción (Paraguay) en una capella hi ha tres Verges que ploren: una plora sang, l'altre plora oli i l'altre plora llàgrimes de veritat).

A varis hospitals s'han vist i s'han pogut fotografiar imatges de la Verge o de Jesús plorant, sobre les finestres.

Els misatges de la Verge en les aparicions marianes, que també s'estàn multiplicant,
son cada cop més apremiants i anuncien l'inminent comensament del que he explicat al comensament. Això sí adverteixen que el que està per arribar ja no es pot aturar però que encara som a temps de ser salvats si ens penedim i tornem al ramat.

I ara bé la segona part: ¿Per què?

Mireu al vostre voltant, llegiu, escolteu o veieu les noticies: Guerra, Fam, Malaltia, Pobresa. Maltractes a homes, dones i nens. Egoísme, Materialisme desmesurat...

Sabeu una cosa? Vaig llegir que els tres negocis més rentables del món, per ordre de facturació són la venda d'armes, el narcotràfic (Crim Organitzat) i la industria farmacèutica. Tots sabem que els fabricants d'armes i els narcotraficants són els goberns a l'ombra de la majoria de paísos del món i de la majoria d'organismes internacionals. La Industria farmacèutica amaga els remeis que ja coneix per les malaltíes més greus i ens dona a canvi, remeis que alleugereixen les malalties però les converteixen en cròniques. Tots sabem al fons del nostre cor, que la majoría de vegades, és més efectiu un remei cassolà o una teràpia natural que qualsevol medicina de la farmàcia. Sabeu perquè s'està comensant a investigar una vacuna contra la Sida i contra diferents càncers? Doncs perquè ja se sap, que està per arribar una nova malaltia desconeguda fins ara a la que Càncer i Sida no li arribaràn ni a la sola de la sabata. Ja me'ls imagino com als acudits: tots grassos a rebentar amb els seus barrets de copa, asseguts al voltant d'una taula repleta de menjar i licor, rient i fregant-se les
mans mentres fumen els seus asquerosos habans.

Un altra dada: la facturació d'armes a la terra dels yankis aquest any ha estat d' 1.5 BILIONS de DÓLARS (AMB B DE BURRO). Amb la meitat d'aquesta quantitat, s'hauria pogut pagar el deute dels bancs americans però el govern yanki va decidir que era millor fer que els seus súbdits fèssin la contribució per salvar els bancs i no molestar els pobrets fabricants d'armes. Ara bé, no paguis l'hipotèca el dia que et toca i inmediatament et trobaràs al mig del carrer, probablement en calsotets i sense un duro a les butxaques, oi? I si haguèssin fet això, pagar el deute amb aquests diners, ni n'hauriem sentit a parlar de la crisi econòmica mundial, que desenganyem-nos, només notem el poble pla. Els altres estàn ben tranquils.

Doncs bé, entre d'altres, jo penso que aquests que us acabo d'enumerar són els rostres de l'anticrist i lo que te rondaré morena! L'amic Obama, probablement tingui els dies comptats. Els mateixos grups de poder que el van posar al gobern per evitar una revolució interna dels yankis (pel carisma més que res) no dubtaràn a treure-se'l del mig quan es negui a obeïr les seves demandes i vulgui seguir les seves conviccions (de fet ja va passar durant la campanya electoral, només que van fallar). I ja ha passat abans: John F. Kennedy, Olof Palmë...

I els que reben sempre son els mateixos, els inocents. El materialisme, s'ha apoderat del món. Veiem la desgracia a casa del veí però preferim comprar, comprar, comprar coses que no necessitem realment però que són imprescindibles per ser algú en aquesta societat. Si no tens un mòbil d'ultima generació amb MP3, Càmera de 40 Mpx i Internet no ets ningú. Si no et compres un Ipod (que és el mateix que un Mp3 però 40 vegades més car) no ets ningú. Si no et pots posar un Home Cinema a casa teva per estalviar-te la tediositat d'haver d'anar al cinema i comprar una entrada, ets un desgraciat... I encara pitxor si no tens la teva pantalla de plasma o com a mínim plana amb el major nombre de polzades possible. Estàs obligat, gairebé per la llei a canviar el teu cotxe cada dos anys màxim encara que el que tinguis funcioni perfectament, si no ho fas ets un pària de la societat. És obligatori sortir cada cap de setmana per passarse vàries hores tancat en un lloc on et torturen els timpans i on gairebé no pots caminar rodejat de gent borratxa i drogada i on en el millor dels casos no t'embolicaràs en una baralla (si ets home) o t'intentaràn violar (si ets dona). I això només és un resum, ok?

Veiem la desgracia aliena amb alleujament perquè no és la nostra i procurem mirar cap una altra banda per no embrutar-nos les mans més del necessari quan el que hauriem de fer és de bons samaritans. Quan veiem que algú actúa així, enlloc de lloar-lo, desseguida ens afanyem a dir que alguna cosa busca i que segur té algún interès ocult.

Les poques organitzacions que diuen dedicar-se a ajudar als altres, majoritàriament són nius de rates corruptes que enlloc d'enviar tota l'ajuda que reben pels necessitats, n'amaguen una part per benefici propi i l'altre la distribueixen per quedar bé als ulls de tothom i que no es descobreixi el pastel.

Sabeu que el mite d'Adam i Eva no és més que una metàfora? En realitat, Adam i Eva, som tots nosaltres. La poma és el materialisme i la serp no és més que el coneixement. Adam i Eva teníen el coneixement de què era el bé i el mal. El bé era el paradís, l'espiritualitat i el mal, la poma, el materialisme. Eva va preferir tastar la poma a viure al paradís, malgrat que coneixia què significava cadascuna de les dues eleccions però com que tenim, Gràcies a Déu, la capacitat d'escollir, Déu no va intervenir.

La majoría de nosaltres ens limitem a donar una miseria a la Marató de TV3 o al Teletón de Televisa un cop a l'any i som felissos perquè ens sentim altruïstes, quan un ho ha de ser tot l'any i amb tothom que ho necessiti. Desconfiem de tots i de tothom de forma que quan algú ens demana ajuda, preferim mirar cap una altra banda, apretar el pas o ho fem de mala gana i ens posem de mala llet per haver de fer un sacrifici. O apadrinem un nen a l'altra banda del món a qui ni tan sols coneixerem mai en persona i això tranquilitza les nostres ànimes quan potser a l'altra banda del nostre carrer hi ha nens que passen gana i els ignorem o procurem passar per un altre cantó per no haver de veure'ls cada dia.

Veiem la injusticia per tot arreu i no fem res per evitarla. Només quan ens afecta a nosaltres directament ens apressem a protestar i fer màns i mànigues perquè la nostra veu s'escolti com més amunt millor.

Les esglèsies son cada día més buides per culpa de la mateixa esglèsia catòlica que enlloc d'obrir els brassos per abrassar la gent i acollirla, els rebutja per qualsevol tonteria com la seva orientació sexual, la seva situació familiar, etcètera... Quan Déu va dir clarament que tots erem iguals als seus ulls i estàvem fets a la seva imatge i semblansa. Tambè els escàndols de pedofília, de maltractes, de vexacions i humiliacions esquitxen el que hauria de ser un mirall on la societat es pogués veure reflexada. Ens amenacen amb l'infern i la tortura eterna a mans del propi Satanàs si no fem el que ells intenten que creiem que és el més correcte quan anem a l'esglesia, quan en realitat s'haurien d'ocupar per tranquilitzar la gent i donar-los recolzament i solucions als seus problemes. Les poques persones que tenen veritable vocació i podrien fer alguna cosa de profit, veuen les seves conviccions asfixiades per una jerarquia que no permet que ningú mogui ni un sol milímetre l'status quo. Sabeu que hi ha un llibre d'investigació d'un periodista anglès que demostra que la mort de Joan Pau I va ser un assassinat planejat per la mafia i la mateixa esglèsia quan va descobrir els vincles que unien les dues organitzacions a través del Banc del Vaticà i va volguer fer una mica de neteja? Si, Joan Pau I va morir enverinat poc temps després d'haver estat anomenat Papa. Després van elegir Joan Pau II, molt més afí a les idees de la curia, que va fer els ulls grossos davant de tot això i també tenia un gran carisma (després de tot va ser actor en la seva joventut).

Enlloc de cuidar la terra on vivim la tractem com al pitxor dels nostres enemics, quan si volguèssim seria un paradís. Penseu-hi com si fos una persona: li esgarrapem la cara aquí i allà per ocuparla amb els nostres edificis, cases i centres comercials, amb obres faraòniques que ocupen més espai del que necessiten. Li arrenquem o cremem els cabells sense deixar temps perquè li torni a crèixer. L'asfixiem amb gasos tòxics que enverinen el propi aire que respirem i li fan forats a les capes que ha creat per protegir-nos del sol. embrutem constantment la seva pell amb taques impossibles de treure, l'enterrem en bruticia, la cremem, expoliem els seus fruïts més enllà de la seva capacitat de reposar-los, acabem per la mateixa raó amb totes les espècies animals que se'ns posen al davant per pura codícia o pel sol fet de passar una bona estona assassinant animals inocents... Fem explotar bombes nuclears al seu damunt, a sota o on sigui que l'han de molestar i fer mal com si fòssin picades d'abella. I nosaltres després ens preocupem perquè fa més calor del normal o fa més fred o plou més o menys o ho fa quan no ho ha de fer, perquè hi ha tifons, ciclons, huracans, terratrèmols cada cop més forts, erupcions volcàniques violentes, inundacions... I voleu saber una cosa? És la Terra que es queixa i s'intenta treure de sobre les puces que la molesten.

I us extranya que estiguin planejant una neteja? A mi lo que m'extranya és que no l'hagin fet abans! Què els homes necessitem un escarment molt fort per deixar de jugar a ser els "meros meros" que diuen aquí, és obvi, perquè d'una altra forma no crec que aquestes alsades del partit escarmentem. No després de llensar una bomba atòmica sobre una població inocent i després de més de 50 anys continuar amb el mateix com si res hagués passat.

I si no espereu-vos, perquè l'assumpte de EEUU i Iràn no s'ha acabat aquí. Es diu que els yankis ja tenen varis baixells de guerra a les costes del Golf Pèrsic i tenen identificats tots els blancs per un bombardeig massiu a Iràn, que inclourien la Central Atòmica d'aquest país. Us imagineu que passaría si li caiguèssin varies bombes? Recordeu Chernòbil, no? I evidentment no trigarien les represalies, per part d' Iràn però també d'Israel, la India, China, Rusia... Tots plegats paísos massa propers a Iràn i que també tenen la bomba (per molt que siguin "aliats" dels yankis). I ja tindríem el Cristo armat.

Afortunadament, els monjos budistes amb la seva visió remota (si, ells poden veure el futur gracies al seu poder de concentració) ja han vist que quan passi això mateix que acabo d'escriure i tot sembli perdut, arribarà la caballeria a rescatar-nos a tots en forma de plats voladors. Quan els pregunten que què hi te a veure els Ovnis amb això, somriuen i diuen que els ulls de Déu sempre estàn sobre nosaltres, vigilant el que fem.
Toma castaña!

La felicidad ah ah ah aaaaaah...

2008-12-17T14:11:00.002-06:00

Estic molt content i felis!

De vegades pensem que la vida només ens maltracta i ens fa patir més del compte, però alguns cops, ens recompensa enormement.

Podríem pensar que generalment només ens alegrem i som felisos i ens sentim ilusionats per coses que ens passen a nosaltres o es relacionen molt íntimament amb nosaltres. Bé, acabo de descobrir que de vegades, un també pot sentir la felicitat i ilusió per les coses que passen als demés.

És més, considero que és més gratificant alegrarse pel que passa als altres més que pel que li passa a un mateix.

Que voleu que hi faci, l'amor és així (fraternal, paternal, filial o marital, com sigui).

Esclar que la vida no t'ho posa tot tan fàcil, oi? Primer t'ha de marejar una mica i fer-te patir una mica, com possant-te el caramel davant de la boca sense acabar de donar-te'l del tot. Però inclús penso que és molt millor així, perquè aprens a valorar aquestes petites coses que fan que la teva vida sigui una mica menys grisa per un moment i que l'agulla que marca el teu nivell d'estrés baixi de cop del vermell al verd passant pel groc.

Si poguèssiu saber els motius que tinc per escriure aquest post ho entendríeu perfectament. Sé que la majoría esteu bastant confosos a hores d'ara i que probablement ja estigueu especulant amb possibilitats fantàstiques. Heu de tenir en compte que aquest mail està dirigit a unes poques persones en especial que ja saben del que estic parlant i per aquest motiu a vosaltres us sona a mandarí.

Però només us puc dir als culpables, que gràcies. Gràcies per donar-me un motiu poderós per sentir-me tant felis i tan ilusionat. Si vosaltres sabèssiu l'alegria i la felicitat que m'heu fet sentir... Us podria dir que no sé perquè pero si que ho sé... És perquè us estimo i encara que sigui tant lluny, les vostres alegríes són i seràn les meves també. De la mateixa forma en que compartiré les vostres penes i procuraré fer-les menys feixugues sempre que estigui a les meves mans.

No podria haver rebut un millor regal de Nadal avansat, apart d'en Santi, que el que vosaltres m'heu fet. Gracies i ara ja sabeu que toca, oi? Ánims!

Com redefinim la historia?

2008-12-16T17:34:00.003-06:00

Després del post anterior, ens podem plantejar varies coses de les que ja vaig parlar però que vull tornar a comentar.

En primer lloc, estem d'acord que la construcció de piràmides està extesa arreu del món. Que les egipcies i les meso-americanes siguin les més conegudes no vol dir que no n'hi hagi a més llocs. Hi ha piràmides (circulars o túmuls) a les illes Canàries i a Itàlia (llegat del misteriosament desaparegut poble etrusc) i fins i tot es parla de piràmides xineses.

Segon, hi ha molt misteri al voltant de determinades figures que sencillament no encaixen en la historia ni amb les característiques dels pobles que les van acollir.

Per exemple, el senyor Osiris i la senyora Isis a l'antic Egipte. Segons la llegenda, la seva arribada des de l'est va suposar una revolució a tots els nivells que va empènyer Egipte a convertir-se d'un poble de pastors a la gran civilització que van ser en 4 dies. Per què? D'on venien? Qui eren?

També podem parlar del cas més flagrant del senyor Quetzalcóatl pels pobles meso-americans. Va representar el mateix que els anteriors pels egipcis i a més sabem del cert que la seva aparensa física no concordava gens amb l'estereotip que imperava: era alt, albí i barbut (motiu pel qual els aztecas van creure que els invasors espanyols eren Déus i els van donar carta blanca per passejar-se fins que va ser massa tard).

Ara bé, trobem exemples d'objectes que són o semblen egipcis a Austràlia i a la inversa.

Diu la mitologia popular, que l'Atlàntida es trobava al bell mig de l'oceà Atlàntic. És a dir, a mig camí entre Amèrica i Àfrica i que aquests personatges podríen molt ben ser supervivents del suposat cataclisme que va enfonsar o obligar elevar-se pels aires l'Atlàntida. No podría ser que alguns dels supervivents haguèssin arribat a Austràlia? És difícil perquè hi ha dos continents pel mig, tant per una banda com per l'altre, oi? Però qui sap si hi podríen haver arribat per algún mitjà que els hagués permès salvar aquests obstacles...

Ara bé, jo em pregunto perquè malgrat les semblances evidents entre Egipte i Meso-amèrica, hi ha tantes diferencies. Si Quetzalcóatl i Osiris/Isis venien del mateix lloc les diferencies haurien de ser menys. Hi hauria d'haver un estil més semblant.

El que vull dir és que: ok, està bé, els dos fan piràmides, els dos momifiquen els morts, els dos tenen una escriptura criptográfica o jeroglífica, els dos tenen histories sagrades semblants, pero no creieu que haurien de ser més semblants encara?

No hi havia res abans. Si Osiris/Isis i Quetzalcoatl van sortir del mateix lloc en el mateix moment, les piràmides haurien de ser exactament iguals (esglaonades o esbeltes), l'escriptura hauria de ser la mateixa, etcètera...

Llavors, perquè hi ha aquestes diferencies??? Si abans de que ells arribessin no hi havia escriptura o construccions monumentals???

A més, perquè no hi ha evidencies de contactes anteriors? Que la civilització Atlant era tan avansada que no es volia relacionar amb la xusma? Que no necesitaven expandir les seves fronteres? Perquè estaven aïllats al mig de l'oceà? Perquè no van buscar el comers amb els pobles del continent? Potser eren auto-suficients?

Tot això em fa dubtar molt.

Per altra banda, arreu del món, hi ha evidencies de "persones" que apareixen representades amb característiques que no encaixen amb el que hauria de ser: pintures rupestres de persones amb escafandra i vestit espacial, persones amb ulleres de vol, persones amb el que semblen ser sistemes de respiració (un tub que surt de la boca i va a parar a una espècie de motxila a l'esquena). També hi ha representacions d'objectes que s'assemblen molt sospitosament a objectes voladors no identificats... Què vol dir tot això?

Les persones del neolític no tenien els coneixements necessaris com per associar aquests personatges amb extraterrestres, ni els objectes amb naus espaials. No tenien el concepte de planeta, ni de sistema solar, ni res de res. Sencillament van pintar el que van veure. El que va passar es que veient la seva superioritat tecnològica, física i intel.lectual van associar tot això amb la seva mitologia particular, si es que la tenien (si no, la van crear adhoc) i així van nèixer els panteons divins (les col.leccions de déus i deeses de cada poble en particular).

Fins i tot la Bíblia, al Gènesis, ens parla d'aquests déus i se suposa que com a cristians católics o fins i tot si fòssim hebreus, se suposa que som monoteístes (o sigui, creiem en un sol Déu) pero la Bíblia diu explicitament que: quan Déu va decidir enviar el Diluvi Universal, "els fills dels déus, els Nefilim (que en hebreu vol dir "gegants"), que s'havien casat amb les filles dels homes, es trobaven a la terra". Òstres!!! Què vol dir això???? Més Déus???? No que només n'hi havia un??? Gegants???

Zecharia Sitchin, és un expert d'aquest tema i relaciona aquests déus, amb els antics déus sumeris, que van representar per Sumeria el que Isis i Osiris per Egipte. Amb la salvetat de que tota la historia està perfectament documentada en milers de tauletes d'argila que s'han trobat en moltes excavacions arqueològiques, sense que els arqueòlegs els hagin donat la importància que molts pensem que es mereixen.

Aquestes tauletes expliquen que aquests déus van venir dels estels ( hi ha dibuixos representant l'enlairament, aterratge i hangars de naus espacials) i fins i tot, que el diluvi universal va ser degut a una explosió nuclear que ells haurien provocat en un dels seus enfrontaments interns i que va provocar el desbordament del mar Mediterrani. Tot això, òbviament, amb altres paraules, esclar. Els antics sumeris no tenien els coneixements necesaris ni els conceptes com per entendre el que estaven veient, però nosaltres sí.

Aquesta fotografia de dalt correspon a un objecte trobat a Teotihuacán (México). A veure nens.. Que aixequi la mà el que no vegi un astronauta fent un passeig espacial fora de la seva nau. La següent correspon al conegut com "Astronauta de Tlapacoya" també trobada a México.

Aquesta es la "Font Magna" trobada al llac Titicaca a Bolívia. La polèmica va sorgir perquè l'escriptura que veieu son escrits en escriptura cuneiforme sumeria i escriptura semítica. Tant els grabats com l'estil que acompanya al text, estàn en consonancia amb les tradicions mesopotàmiques. Així doncs, què hi feien els sumeris a Amèrica fa 5,000 anys???

L'Astronauta de Kíev. A veure... Escafandra, trajo ajustat, guants, botes...

L'ovni de Samapaita (Bolívia)...

Nau de Toprakale (Turquia). Bé, al pilot li falta el cap però clarament s'assembla massa a una espècie de nau com per ser un altra cosa, oi?

La fotografía correspon a l'Estela B a la gran plassa de Copán México. Sobre el cap del paio (un guerrer o sacerdot) podem veure a banda i banda dos elefants transportant sobre el cap i el llom a dos personatges.

A veure si ens entenem? D'elefants, que jo sàpiga, només n'hi ha a l'Àfrica i a Àsia (motiu pel qual, s'anomenen elefants africans o asiàtics a les dues espècies que coneixem). Llavors, com es que els pobles pre-colombins coneixien els elefants? O bé hi havien elefants a Amèrica o els van portar d'una altra banda o els van veure en persona a Àfrica i Àsia, no?

Aquesta pessa de ceràmica també representa clarament un elefant i es troba al Museu Antropològic de la Universitat de Veracruz (Xalapa, México).

No diré res més, traieu les vostres pròpies conclusions.

Hem de redefinir la historia?

2008-12-16T10:50:00.003-06:00

Tots sabeu que hi ha un gran debat sobre si el senyor Cristòfol Colom va ser el primer en arribar a Amèrica o no. S'ha parlat molt (fins i tot hi ha una pel.lícula) sobre si els escandinaus (els vikings pels amics) ja havien descobert Amèrica desde molt abans de 1492.

Apart tenim el Mapa de Piri Reis, del qual ja vaig escriure quan vaig parlar dels OOParts : el mapa d'un pirata turc que mostra la costa atlàntica d'Amèrica amb una precisió satel.lital quan és evident que a l'època no hi hauria d'haver avions i molt menys satèl.lits.

Es rumoreja, que Colom podria haver consultat aquest mapa per planejar el seu viatge i que en realitat sabia molt bé cap a on es dirigia quan va marxar cap a les Indies.

Però hi ha molts més elements que ens fan dubtar.

L'any 1882, a la Colúmbia Britànica, un granger troba un grapat de 30 monedes. La sorpresa no va venir tant pel tresor si no perquè els experts van determinar que eren monedes chineses i les van datar a l'època del l'emperador Hung, a l'any 2637 a.C. Ja m'explicareu que hi fan unes monedes chineses de fa 4,000 anys al mig de la Colúmbia Britànica...

El mateix any, però a Illinois, un altre granger va trobar una extranya moneda de bronze amb una efigie que no va poder identificar. Els experts van determinar que era una moneda d'origen siri i que l'efigie corresponia al rei Antíoc IV que va regnar entre els anys 175 i 164 a.C.

Ja escolto els vostres dubtes però penseu per un moment: ¿vosaltres creieu que algú que portès una reliquia arqueològica d'aquest tipus la llensaría al mig d'un camp perdut a la meitat d'enlloc? A més, que coi hi fa a Amèrica? Lo lògic seria que l'haguèssin trobat a Europa o Àsia, no creieu?

S'han trobat altres monedes semblants amb les mateixes característiques.

A Brasil, un treballador anomenat Silva Ramos va trobar més de 2,000 inscripcions d'escriptura semítica sobre una roca. La inscripció comensa dient : "Som els fills de Canaan de Sidon..." i continúa amb un extens relat en el que es narra el viatge de 10 naus des del llunyà Mar Roig. Sense comentaris...

L'any 1914, el professor M.A. Gonzalez va trobar a les ruines de Mayan (Acajutla, México) dues figures típicament egipcies que es pensa corresponen a Isis i Osiris. Si no ho creieu, jutgeu vosaltres mateixos...

No només trobem aquests tipus de proves a Amèrica. A Europa també hi ha proves de la coneixensa d'Europeus i Americans molt abans de l'arribada de Colom. Hi ha un bust romà que ha estat examinat per experts fisonomistes que han arribat a la conclusió de que no pot tractar-se de res més que d'un indi Sioux amb ploma al cap i tot. En alguna crònica de l'època s'explica que es van trobar restes d'un naufragi i els supervivents es van vendre com a esclaus. El bust correspon a un d'ells.

També hi ha evidencies de l'arribada d'egipcis a Austràlia.Al Nord de Sidney, al Parc Nacional de la Vall del Casador, sobre les roques d'una montanya apareixen més de 250 jeroglífics egipcis entre els que destaca en un cartutx el nom de Djedf-Ra (Diodefre), fill de Keops y nét de Snefru, cosa que situa aquest fet històric dins de l'Àntic Imperi i més exactament durant la IV Dinastia.En aquests jeroglífics es narra la aventura d'una expedició sota el comandament de Djes-Djes-Eb, un noble egipci que junt amb la seva tripulació naufraga en terres extranyes, i en les que després de passar moltes calamitats va morir per la mossegada d'una serp verinosa.

A Queensland, es van trobar varis escarabats sagrats egipcis i l'estatua d'un babuí (un animal desconegut a Austràlia) que els egipcis utilitzaven per representar el seu déu de la ciencia, Toth.

També s'han trobat monedes catalogades com a Egipcies y Romanes.

I no només s'han trobat a Austràlia les proves. En algunes tombes egípcies s'han trobat pintures representant cangurs, a la tomba de Tutankamon es van trobar objectes massa similars a boomerangs i en altres tombes egípcies s'han trobat escenes d'homes cassant amb aquests.

Evidentment, els arqueòlegs ho neguen tot. I jo reflexiono lo següent: tota la vida ens han ensenyat que Austràlia va ser descoberta fa pocs segles (molt després de la civilització egipcia i romana), de la mateixa manera se'ns ha dit que Amèrica va ser descoberta per Colom l'any 1492, sense cap mena de discusió possible. Als estudiants d'historia i arqueologia s'els inculca el mateix de forma que no poden qüestionar-se una altra cosa. Però que impedeix als fenicis, grecs, romans i egipcis haver arribat tant lluny? Eren molt bons navegants... És més, el fet de que no hi hagi probes (que ja veieu, que si que n'hi ha) no implica necesariament que no s'hagin produït contactes.

Sempre hi ha hagut visionaris i somniadors que han emprès viatges per veure que hi ha més enllà del que coneixem. Si no, perquè nosaltres sempre mirem als estels i ens preguntem que hi haurà allà dalt? I ho hem fet! Hem arribat a les estrelles quan tothom deia no fa massa que era una bogeria. Així doncs, que ens impedeix pensar que la historia tal i com la creiem actualment no està equivocada? Fins fa poc creiem que la terra era plana o que la Terra era el centre de l'Univers (Galileu va acabar a la foguera per afirmar el contrari). Ja hem vist que hem estat equivocats molts cops i malgrat tot ens resistim a acceptar explicacions alternatives a les habituals i conservadores explicacions.

In Memoriam

2008-12-15T13:12:00.006-06:00

Ella hauria estat molt contenta amb el naixement d'en Santi i amb tot el que està passant. Més aviat estaria entusiasmada.

I no us ofengueu però sé que hauria estat la més felis de tots amb l'arribada d'en Santi.

Avui, m'he adonat de que la trobo a faltar molt.

Trobo a faltar la seva rialla, el seu optimisme i la seva vitalitat. I també trobo a faltar i trobaré a faltar les seves reaccions quan conegués el seu primer besnet.

Trobaré a faltar que sigui amb en Santi igual que va ser amb nosaltres.

De totes maneres, encara que no pugui ser, jo m'encarregaré de que en Santi la conegui d'alguna manera. Li parlaré de la iaia que mai va poder coneixer en persona i que de segur l'hagués estimat com pocs l'estimem. Li parlaré de com era i de com, encara que sigui a través de la panxa de la Karen, vam aconseguir entre tots que, en certa forma, s'arribessin a conèixer abans de que ella hagués de marxar.

Em sento trist per ella i per en Santi. Avui després de 5 mesos, la trobo a faltar i la necessito més que mai. Potser us soni ridícul, després de tant de temps, però què voleu que hi faci, no ha estat fins avui que me n'he adonat. Potser amb tota la pressió de l'embaras i el part, no he pogut ser conscient de tot això fins avui... No ho sé.

L'únic que sé és que em fa molta falta sentir-la, tenir-la aprop i tinc la necessitat també de saber que hauria fet i que hauria dit quan tingués en Santi al davant. I sabent que mai podrà carregar en Santi en brasos ni cantar-li les cansons que ens cantava a nosaltres de petits, ni veure'l amb aquells ulls dolsos, em sento perdut. Modestament, faré l'intent però dubto que aconsegueixi un resultat raonablement semblant.

Em dol no poder rebre una abrassada seva de felicitació, no saber què ens hauria dit...

Sé que sentir-se així i pensar totes aquestes coses no són el més adecuat (ni per ella ni per mí) però no ho he pogut evitar: ja les darreres vacances queden molt lluny i les de Nadal no acaben mai d'arribar i suposo que vaig una mica tocat per tot l'estrés acumulat.

També suposo que darrers esdeveniments que no puc explicar encara agreujen més aquests sentiments.

Què us puc dir? Per més que intento superar-los, avui m'han tocat de ple i no aconsegueixo treure-me'ls del cap ni del cos.

Avui quan arribi a casa li faré un petó a en Santi de part seva i li parlaré de la iaia que mai podrà conèixer, almenys en persona.

FAKES

2008-12-11T13:14:00.002-06:00

"Fake", traduït de l'anglès, vol dir falsificació.

El món de la ciència i sobretot el de la para-ciència són plens de "fakes".

No us penseu pas que fer una falsificació és fàcil. El cas més flagrant, són les suposades fotografies d'Ovnis o del Yeti o del Big Foot... Vaja, que es veu a kilòmetres que són un plat penjant d'un fil de pescar, un "frisbee" o un paio disfressat de mico.

Però n'hi ha daltres que són més elaborades i poden passar per reals.

En el cas de les para-ciències em criden l'atenció els motius que pugui tenir algú en perdre el temps amb aquestes coses. L'únic que aconsegueixen és enterbolir una cosa que ja de per sí resulta bastant tèrbola (no pas perquè nosaltres volguem, oi?). El resultat és que tots acabem pensant que es tracta de tonteries i que aquest món és ple de xarlatans, cosa que acaba minant la poca fè que tenim en certes coses.

La veritat és que no entenc perquè algú es pugui prendre tantes molesties per intentar demostrar quelcom. Potser alguns ho facin per afany de glòria, d'altres perquè volen tenir raó de totes totes o perquè quan els ha passat alguna cosa real ningú els ha cregut. També potser només són bromes sobre una cosa que a mi em sembla molt seriosa, no ho sé.

També hi ha els casos en els que sobre un fet real s'acaba inventant tota una fantasia al seu voltant que acaba superant al propi fet en sí de forma que acaba perdent tota la credibilitat possible. Suposo que si a mi m'hagués passat quelcom d'interessant en aquest aspecte i tinguès la intenció d'escriure un llibre, em costaria molta feina no comensar a carregar la historia amb fantasies de collita propia de forma que acabaria sent una novela de ciencia ficció enlloc d'una crònica seriosa. Costa molta feina ser objectiu. Sobretot perquè la ment, sobretot quan ha passat un temps prudencial, ens juga moltes males passades i acaba distorsionant el que va passar realment.

Per altra banda, també hi ha la gent que es passa per l'altra banda. Persones que tenen la ment tan tancada que no es poden dedicar a una altra cosa que a intentar desprestigiar e intentar desmentir les histories que narren altres persones i que naturalment poden ser certes o no pero per aquestes persones, definitivament no ho són.

Com deia la meva àvia : "creu en tot i no creguis en res". O sigui sigues escèptic però perdis la fe. I això és el que faig, sencillament crec en el que el meu cor em diu que cregui. Tampoc soc un d'aquests que no creuen les coses fins que les experimenten ells mateixos o els donen una prova irrefutable, ni un dels que sencillament creuen amb els ulls clucs tot allò que se'ls presenta al davant. No.

Desgraciadament, pels amants de l'objectivitat aquest és un camp en el que es presenten poques probes i la major part d'elles són "fakes" o sigui que mai pots estar segur de si el que estàs veient és cert o no. Per això precisament us dic que em deixo portar per la meva intuïció, a la que procuro escoltar bastant perquè m'ha ensenyat que poques vegades s'equivoca.

Una cosa que he notat és que per exemple es produeixen rivalitats estúpides entre persones que han experimentat coses semblants. O persones que diuen que han experimentat coses semblants i es comencen a discutir per veure qui té més raó o qui té més importància. És estúpid i no condueix a res.

Com diu la dita: res és veritat o mentida, tot depèn del color del cristall amb que es mira. O com dic jo: la realitat és com un diamant amb infinites facetes. Tothom la veu, però la veu d'una manera diferent segons la faceta que estigui veient. Hi ha mil factors que poden fer que dues persones diferents que han viscut la mateixa experiencia al mateix lloc i a la mateixa hora, l'expliquin d'una forma totalment diferent després. El punt de vista, l'estat físic, l'estat emocional, l'estat espiritual inclús poden fer que una de les dues persones tingui l'experiencia i l'altre no.

Tornant als "fakes", em pregunto: ¿perquè amb les poques investigacions serioses que hi ha, hem d'estar perdent el temps triant el gra de la palla? ¿No seria millor que tothom fos honest?

Si vosaltres penseu que això només es cosa de les persones normals i corrents esteu equivocats. Comensant per l'esglesia i continuant pels governs, ells son els primers que fiquen cullerada i ens manipulen perquè creiem una cosa o una altra. Si no fixeu-vos en les películes d'extraterrestres : hi ha temporades en que totes mostren ET's bons, fins i tot macos i d'altres en que els alienigenes son monstres violents que ens volen exterminar a tots (per exemple: ET el extraterrestre o Encuentros en la tercera fase vs Alien o Independence Day).

Evidentment, els governs saben molt més del que diuen saber i només juguen a pescar en aigües turbulentes per ajudar a crear més confusió. Ara deixen anar una mica de fil, ara el recullen, ara et senyalen cap aquí, ara et criden l'atenció cap a l'altra banda... De forma que acabes tan confós que ja no saps qué coi és el que està passant. Si fan servir esquer viu, si fan servir un esquer artificial, si pesquen amb canya o pesquen amb red, en alta mar o en un riu... Al final ja no saps si ni tan sols estàn pescant.

O si no, fixeu-vos en l'assumpte del suposat ET de Roswell. S'ha escrit tant sobre el tema, s'han difòs tantes imatges (inclosa la suposada autopsia a un dels suposats tripulants de la suposada nau) i s'ha discutit tant que un ja no sap ni què pensar. Probablement hi hagi un rerafons que sigui cert i tot el demès sigui només palla per embolicar la troca i que tothom acabi pensant que no val la pensa trencar-s'hi la closca.

Recordeu quan vaig escriure sobre els OOPARTS? Estem en el mateix cas. És plè de "fakes" pero està clar que hi ha coses que son autèntiques com els gravats inques que mostren helicopters o les nines amb escafandra i mochila a l'esquena...

Un ha de ser molt cuidadós quan s'enfronta amb una suposada proba d'un fet paranormal. Per exemple, la última que he vist, és una estatua d'una verge italiana que obre i tanca els ulls. Home, si és un fake, està molt aconseguit però per l'altre banda un pensa que amb la tecnología d'efectes especials que hi ha avui en dia qualsevol cosa es possible de fer sense massa esfors.

A mi també m'agraden els misteris

2008-12-11T11:12:00.002-06:00

Avui de pura casualitat he arribat a un blog que m'ha semblat molt interessant.

L'escriu una nena de Barcelona que es diu Anais i que no deu tenir més de 10 anys i si els té, que em perdoni. El blog es diu "Me Gustan los Misterios" http://megustanlosmisterios.blogspot.com/.

M'ha semblat interessant per dues coses :

1. L'Anais escriu sobre temes paranormals (fins i tot té un programa de radio)
2. L'Anais escriu sobre aquests temes millor del que probablement ho pugui fer jo en tota la meva vida. Te una profunditat i una visió que m'han deixat perplexe. Apart m'ha cridat molt l'atenció el punt de vista d'una nena sobre tots aquests temes, m'ha semblat refrescant.

Esclar, que també m'ha cridat l'atenció perquè em recorda a mi a la seva edat. Esclar, que jo ni soc tan intel.ligent, ni he tingut l'estimulació que ha tingut ella (em penso que els seus pares son investigadors o afeccionats a aquests temes). I esclar, era inevitable que em sentís reflexat en ella, com veient la imatge del que jo podria haver arribat a ser (salvant la distancia de la IQ, obvi).

A mi desde sempre m'han atret aquests temes pero quan he reunit el valor necessari per preguntar, gairebé tothom s'ha fet el desentès o ha tirat pilotes fora. Apart, quan jo vaig comensar a interessar-me pel tema, l'internet encara era un embrió o un projecte super-secret del pentagon així que era prou difícil informar-se com cal. No és quelcom que surti a l'enciclopedia catalana tot això...

L'Anais es la atípica nena, que a l'escola fa preguntes que cap mestre és capas de respondre i si n'és capas, no s'atreveix a fer-ho. Esclar, que la filosofia avansada i la metafísica em penso que no es toquen massa a 5è de Bàsica.

Doneu-hi una ullada, espero que us sorprengui igual que a mi. L'Anais es pregunta coses que no me les preguntaria jo ni fart de vi.

Homenatge a la mare de la criatura

2008-12-10T16:40:00.002-06:00

Avui estic una mica tou. No sé si serà perquè encara falten dues setmanes i mitja per les vacances de Nadal o perquè vaig de culet culet, però estic tou.

I he tingut ganes de fer un homenatge a la mare d'en Santi perquè la veritat és que es mereix tot el mèrit.

No només ha portat en Santi 8 mesos i escaix a dins, sinó que ha soportat estoicament tot l'embaras. Apart s'ha xutat ella soleta, 36 hores ingressada a l'hospital i les últimes sis amb les contraccions i el dolor del part. Part ,que per motius aliens a aquesta organització, ha estat natural i sense anestèsia (¡Toma ya!).

Per si no fos prou, s'ha de fer càrrec d'en Santi mentres jo soc a la feina i no és poc això. Se l'ha de vigilar constantment, donar-li de menjar cada dos per tres (és que el nen s'assembla al pare en aquest aspecte, segons sembla), cambiar-li els bolquers, banyar-lo, esterilitzar els biberons quan ja no n'hi ha més, rentar la seva robeta...

I no us penseu que es fàcil canviar-li els bolquers a un nadó de 9 díes, és més complicat del que sembla. No només per la dificultat implícita en el fet de treure un bolquer i posar-ne un altre, sinó perquè el nen està embolicat amb vàries capes de flassades i apart porta la roba. Apart, en Santi ha decidit que el millor moment per fer exercici o per descobrir fins a quin punt es pot fer una boleta és quan li estàn canviant el bolquer o el despullen per banyar-lo o el vesteixen després de banyar-lo, així que és molt difícil. Jo encara no m'atreveixo.

Per cert, cal disminuïr un grau de dificultat perquè ahir li va caure el melic així que no cal anar amb massa compte ja.

I tot això la Karen ho fa ara que no treballa. No vull pas pensar que passarà al Gener quan comenci a treballar. L'hauré de recollir amb pinces, pobreta.

Apart cal dir que tot això, evidentment, ho fa amb tot l'amor del món.

Està clar com la llum del dia, que jo l'ajudaría si pogués. Però esclar, en primer lloc, soc fora treballant la major part del dia i en segon lloc, soc massa babau com per poder ajudar-la en la majoria de coses. Ja sabeu, falta d'experiencia que suposo que anirem millorant amb el temps. I esclar, no és pas per falta de ganes, eh? Que me'n moro de ganes d'ajudar-la, apart de que és la meva obligació, la veritat és que em fa patir i em preocupa lo molt que ha de fer.

Jo no em considero un paio d'aquests que només planten la llavor i apa! que se n'ocupi sa mare que per això hi és. No, no, no, no! Els fills penso que són una responsabilitat que ha de ser compartida totalment. Això dels Neanderthals que només s'ocupaven de sortir a cazar el menjar i prou, em penso que va quedar enrera fa uns quants milers d'anys (per molt que encara quedin alguns pocs exemplars en els nostres dies que es resisteixen a extingir-se).

Esclar que això no vol dir que els pares hagin de compartir tots els rols al 50%. Està clar que hi ha coses que se li donen millor a la mare i altres que se li donen millor al pare, pero vaja no crec que la mare s'hagi d'ocupar del 90% de les feines i el pare només es limiti a aconseguir diners per la manutenció. No em sembla just, vaja.

Bàsicament ho dic perquè penso que aquesta és la base de la majoria de problemes que es viuen durant l'adolescència: una mare abnegada i que tot ho perdona i un pare absent, poc carinyòs i massa autoritàri i estricte (de vegades, fins i tot violent). O sigui, una mare que li dona tot al fill a la boqueta i mastegat, i un pare que les poques vegades que el veu és per esbroncar-lo, com a mínim.

Jo m'adono amb els meus nebots de lo important que és per ells una figura paterna. També la materna, esclar, que no corri la sang encara. M'he fixat que els meus nebots necessiten apart de sa mare, que el seu pare també sigui carinyós amb ells, que jugui i comparteixi part del seu temps amb ells, que els ajudi a fer els deures de l'escola... Bàsicament m'hi he fixat perquè quan son a casa em busquen a mí perquè saben que jo els dono tot això.

Us confesso que l'Àngel, dirigint-se a mi, li costa molta feina no dir-me pare enlloc de tiet. Generalment, diu la primera i quan s'adona del que acaba de dir, automáticament afegeix la segona. Així que soc un pare-tiet. Evidentment és algo totalment inconscient que el delata, però és que apart, la meva sogra m'ha confessat que l'Àngel li ha preguntat més d'una vegada perquè jo no puc ser el seu pare. I en Miguel va pel mateix camí...

Vaja, jo que volia fer un homenatge a la mare de la criatura i m'he acabat tirant floretes a mi mateix...

Reprenent el fil principal, penso que més enllà dels rols que li pertoquin a cadascún, cal que ambdós pares comparteixin les tasques rutinaries relacionades amb els fills, per difícil que sigui. Home, que si un treballa en una plataforma petrolífera i es passa sis mesos fora de casa, està una mica complicat, no? Però la majoria dels mortals només passem unes hores fora de casa i no és tan difícil, penso. I penso també que un, per cansat que arribi de treballar, ha de fer l'esfors.

Sort (Segona Part)

2008-12-10T08:57:00.002-06:00

Com us deia ahir, la sort és un tema prou curiòs i em pa preguntar moltes coses.

Per exemple, veieu l'exemple de'n Monty, el jugador de la Gramanet. A qualsevol jugador de qualsevol esport li toca la moral que li facin un control anti-dopatge (sobretot si es dopa, que no és el cas). Als jugadors de futbol difícilment els toca dues vegades seguides un control anti-dopping.

Resulta que no fa massa, a l'amic Monty, li va tocar i curiosament els resultats van donar positiu per una hormona en concret. El metge del club, en rebre la notificació es va extrañar molt doncs en Monty és un paio que es capas de trucar el metge a les tantes de la nit per preguntar-li si es pot prendre una aspirina. Així doncs alguna cosa no rutllava a l'hora i van fer-li uns estudis.

Resulta, que en Monty té un cancer de testicle i s'haurà d'operar. Per una banda, és evident que això és mala sort però per l'altra ha tingut molta sort perquè si no hagués estat per aquest control anti-dopatge, la malaltia mai s'hauria detectat, o si ho hagués estat ja hauria sigut massa tard. Així doncs per pura casualitat, es pot dir que aquest control li ha salvat la vida a en Monty, que només s'haurà d'operar i seguir un tractament durant un temps i fora.

Veieu, això és tenir molt bona sort. En canvi si no li haguèssin fet el control hauria estat molt mala sort, fatal diria jo.

I aquí comencen les preguntes:

¿Què és el que determina que unes persones sempre tinguin bona sort i altres sempre tinguin mala sort?

¿És per pur atzar això? Si sempre fos atzar, de vegades tindrien bona sort i d'altres mala sort (que és el cas general), però hi ha persones en les que sempre és igual. O neixen amb estrella o neixen estrellats.

¿Es pot canviar això? ¿De quina manera? Perquè jo penso que l'atzar no es pot canviar i si no ho és, també està més enlla de nosaltres el poder canviar-ho.

Si no es atzar... ¿Llavors què és? ¿Qué determinaria la qualitat de la sort que ens pertoca? ¿Qui escull qui té bona sort i qui té mala sort? ¿En base a qué? ¿A l'atzar un altre cop i ens quedem com al comensament o bé hi ha un motiu concret per fer-ho?

¿Perquè un sempre té la sensació de que la majoria de les persones no es mereixen la sort (bona o dolenta) que tenen? Comensant per nosaltres mateixos, esclar. En aquest darrer cas, o bé qui escull la sort que li pertoca a cadascú s'equivoca o hi ha un motiu ocult que s'escapa de la nostra raó. I com que probablement qui hipotèticament

La única raó per la que, en l'hipotètic cas de que hi hagués un motiu, aquest motiu fos vàlid, seria el cas en que aquest fos una espècie de proba, tipus Job. Per una banda per testar en les persones amb massa bona sort com es comporten a l'hora de compartir-ne els fruits i de soportar l'èxit, i en les persones amb mala sort, la seva paciencia i la seva capacitat de lluita i de superació enfront de l'adversitat.

Sort (primera part)

2008-12-09T17:55:00.003-06:00

Abans que res, un petit aclariment: jo no he escrit absolutament res trist sobre nosaltres. Recordeu que tot depèn del color del cristall amb que es mira.

La sort és algo curiòs, oi? Hi ha gent que neixen amb estrella i n'hi ha que neixem estrellats. O n'hi ha que en tenim una setmana de cadascuna també.

La sort és l'únic que pot explicar el perquè hi ha gent que sembla que tot li vingui de cara i gent que per més que s'esforci no pot sortir mai del forat en el que están ficats (esclar que hi ha gent que ni tan sols ho intenta, oi?).

Em fa pensar tant que el cap em dona voltes però desgraciadament haig de marxar cap a casa a veure que fa la nineta dels meus ulls.

Demà segueixo reflexionant sobre la sort, ho prometo.

Pensant pensant

2008-12-09T09:41:00.003-06:00

Fa una estona, un dels paletes que estàn treballant a les obres d'ampliació de la planta ha caigut des d'una alsada d'uns 5 o 6 metres. Estava donant els tocs finals a una de les parets que separen la planta de la finca del costat i el tauló on estava ha relliscat amb la conseqüent caiguda.

S'ha trencat una cama (el que m'extranya és que no s'hagi trencat les dues o algo pitxor).

Després, fent el xafarder, m'he assebentat de que no saben a quin hospital portar-lo perquè el pobre noi no està assegurat.

Automàticament m'he posat a pensar : el noi, es veu bastant jove. Probablement ja sigui pare com jo i si treballa de manobre, el més probable es que tingui un sou ridícul i moltes dificultats per passar la quincena (ja sabeu que aquí no es cobra per mes sinó per quincena, però pel cas, és el mateix).

Com que s'ha trencat la cama, el més probable és que es passi com a mínim 2 mesos sense poder treballar i com que no té asseguransa, no té dret a la baixa i tampoc té dret a que l'atenguin gratuïtament a la seguretat social. O sigui que es passarà 2 mesos mínim sense cobrar i apart s'haurà de pagar el metge i les medicines (a no ser que l'atenguin al Seguro Popular, que és un invent que han fet per les persones que no treballen però jo no li tindria massa confiansa, la veritat. Si de per sí la SS es pèssima, imagineu-vos com serà aquest Seguro Popular...).

De totes maneres, encara que l'atenguin, estarà dos mesos sense cobrar. M'he posat a pensar en dues coses.

La primera, que si jo em quedès dos mesos sense cobrar (i això que la Karen treballa) seria una catàstrofe de cap a cap i probablement ens enfonsaria al pou de la miseria (i tenim bons sous, els dos). Se m'han posat tots els pèls de punta només de pensar en en Santi.

La segona, que ens la passem queixant-nos de les nostres feines, de lo molt putejats que estem i no tenim en compte que n'hi ha que estàn molt pitxor que nosaltres. Que fins i tot arrisquen la seva vida cada dia per quatre duros mal pagats, sense asseguransa de cap tipus i que realment qualsevol dia tenen un accident com el que acaba de passar i adiós muy buenas. I consti que només s'ha trencat una cama i en té per dos mesos, què tal si cau d'una altra manera i es queda paralític?

La veritat no sé si m'explico. Em fa una mica de basarda tot plegat. No m'explico com aconsegueix sobreviure aquesta gent. La Karen i jo amb prou feines passem cada mes i tenim bons sous. Com s'ho fan aquest tipus de persones? I aquest almenys té una feina més o menys normal. ¿Com s'ho fan els que venen xiclets o netegen vidres als semàfors o els que venen "tamales" o postres o roba de 2a mà a la cantonada, o els que venen CD's pirates o xocolatines al metro o els que viuen només de propines, com els trios que canten als restaurants o als mercats...? Qualsevol día es posen malalts de veritat i s'ha acabat el bròquil...

De veritat, no m'ho puc explicar i a la vegada és un pobre consol per mi. Ja que per una banda penso que no és possible que puguin sobreviure en aquests temps que corren i malgrat tot ho fan i per l'altre, intento consolarme amb això quan les coses no van bé a la feina o ens costa arribar a final de quincena però hi ha un rumor a dins al meu cap que em diu que alguna cosa no acaba d'anar a l'hora. Que potser ells estàn fent les coses molt bé o nosaltres estem fent les coses molt malament però que hi ha alguna cosa que no rutlla com hauria de rutllar.

De fet, aquest rumor ja volta pel meu cap des d'abans d'arribar a México pero ara s'ha fet molt més intens. A Espanya ja em preguntava com podia ser que la gent amb un sou molt per sota del que jo cobrava es puguès permetre canviar de cotxe cada dos per tres, o fer reformes a casa seva, comprar un pis o tenir electrodomèstics d'alta tecnologia no imprescindibles per la vida diaria com per exemple una pantalla de plasma o un home-cinema. I ara segueixo sense entendre com caray s'ho fan, perquè aquí son fins i tot més exagerats que allà.

Veus els "monos" (paraula no massa carinyosa per referir-se a la xusma) al metro amb els seus Ipods originals al metro i t'entra una sensació ben extranya. Per una banda penses que probablement l'hauràn robat i per l'altre, quan t'adones que tots els "monos" porten el seu, et preguntes si es un problema de delinqüència generalitzada o realment l'han comprat com fa la gent normal i perquè tu no te'l pots permetre...

Em passa el mateix quan vaig al súper i veig la gent enduent-se les pantalles de plasma, els frigorífics d'última generació, les PS3, les Wii i les X-Box 360 volant dels aparadors. Els mòbils d'última generació en mans de persones que òbviament, no s'ho haurien de poder permetre i em comenso a preguntar si jo no soc imbècil. Perquè només em puc donar un gust molt de tant en tant i em limito a comprar-me un llibre (que és mooooooolt de tant en tant perquè la veritat no hi ha on posar-los, o uns jocs de la PS2 (que com que son pirates em surten per tres per 50 pesos, uns 4 euros al canvi) i malgrat tot els compro més pensant en el meu nebot que en mí mateix de forma que sempre acabo comprant els que no m'agraden i li agraden a ell.

És una sensació extranya que et deixa perplexe i molt desorientat. Et comences a plantejar què estàs fent malament que els altres estiguin fent bé i acabes arribant a la conclusió de que no hi ha res que aparentment estiguis fent malament i encara ho entens menys. Esclar que cada casa és un món, oi? Potser per comprar-se un IPOD aquestes persones es passen dues setmanes menjant frijoles o sopa de sobre (que aquí no és de sobre, és de got i no és Knorr o Gallina Blanca, és Maruchan) sense parar, cosa que jo no estic disposat a fer de cap de les maneres, no ho sé. La sopa de sobre, triga una mitjana de 6 mesos en ser digerida segons diuen per aquí degut a que son completament sintètiques i els frijoles, tenen els mateixos o pitxors efectes secundaris que les mongetes. La qüestió és que no ho entenc per més que hi penso i hi penso.

Al final arribo a la conclusió de que mai sabré com s'ho fan i que per més que m'hi esforsi no arribaré mai a poder fer el que ells fan així que deixo de preocupar-me fins que m'hi torno a trobar.

Jugar a ser Déu

2008-12-05T13:42:00.002-06:00

Acabo de llegir una noticia, que apart d'interessar-me bastant, m'ha inquietat una mica pel to en el que estava escrita.

Resulta que un laboratori nord-americà, bastant polèmic per cert, ha aconseguit per primer cop a la historia, crear vida artificialment. És a dir, han sintetitzat el genoma complert d'una llevadura a partir de retalls, l'han posat a dins una llevadura sense material genètic i ha funcionat.

Això vol dir que a mesura que la tècnica es faci pública i es comenci a replicar i millorar en laboratoris d'arreu del món, ens trobarem en que per exemple es podràn ressucitar espècies ja extingides de les quals no es té la seqüència genòmica complerta (per exemple, els mamuts).

Així, poques setmanes després de la mort d'en Michael Crichton, el que va imaginar que passava a "Parc Juràssic" podria convertir-se en realitat. Posa els pèls de gallina, oi?

Home, apart del que ja he dit, aquest descobriment deixa oberta la porta a qualsevol cosa que us pogueu imaginar. Perquè per exemple, podem crear coses noves si sabem què és exactament el que volem i ens podem estalviar tècniques molt laborioses i feixugues.

Per exemple, si s'havien arribat a modificar bacteries perquè funcionèssin com a fabriques de medicaments per exemple. Però un ha d'agafar les bacteries els ha de treure gran part del seu material genètic i afegir la informació necessaria perquè facin el que volem. Si tenim sort una o altra, acabarà fent-ho i només l'haurem d'aïllar i fer que creixi en quantitats suficients. Amb aquesta nova tècnica podem partir de cero i crear directament la bacteria que volem (no cal que partim d'una bacteria pre-existent i jugar a retallar i enganxar perquè m'entengueu).

Em posa una mica els pèls de punta precisament perquè no fa massa vaig veure al History Channel un documental on deien que Stalin durant la seva dictadura, va intentar (sense èxit, of course i gràcies a Déu), crear un exèrcit d'homes-mico creuant humans i ximpancès. El que volia Stalin era un exèrcit de super-homes, que fòssin prou inteligents com per obeïr ordres, que fosin forts i resistents, i que no es preocupèssin massa per la qualitat del menjar que rebien. Tot està documentat i arxivat a l'antic Institut de les Ciències del Soviet. Doncs, ara, el senyor Stalin estaria molt content perquè ho podría aconseguir. I d'aquí a pensar en homes-llangardaix, homes-òs i altres combinacions només hi ha un pas. I ja sabem tots com som els humans d'ambiciosos i diguem-ne poc ètics a l'hora de guanyar una ventatge quan es tracta d'armament.

Esgotament

2008-12-05T12:48:00.002-06:00

Estic esgotat.

Després d'estar encostipat tot el cap de setmana passat (diumenge gairebé no vaig dormir i vaig tenir febre), de no dormir gens dilluns a la nit, de dormir poc dimarts i totes les emocions i nervis viscuts, no dono per més : ja m'estàn fallant les piles.

No recordo haver portat mai un ritme així en la meva vida.

Em sento fatal, m'hauria quedat a casa amb la Karen i en Santi, però apart de que em sentia culpable (un que n´és d'imbècil) ja tenia molta feina acumulada i m'haguèssin estat tocant la moral tot el dia pel radio (que es el mateix que estar treballant en el fons). De fet, això és el que va passar ahir. Així que vaig decidir que aniria a treballar pero jo no m'esperava sentir-me així com em sento avui: com un vaixell en alta mar.

A més, avui hem d'anar a comprar un parell de coses. Entre d'altres la llet que ens van recomanar per en Santi. A mi m'agradaria anar a cobrar part del meu fons d'estalvi (que ja me l'han pagat) pero la veritat es que no em fa massa gràcia això de deixar en Santi sense nosaltres tanta estona, almenys tan aviat. I és que pobret, es tan petitó i es veu tan indefens...

I el cap de setmana no és presenta massa bé. Apart de que s'ha d'acabar la neteja (que evidentment ja estem a punt d'acabar però que s'ha hagut d'enraderrir per motius obvis) cal posar tota la parafernalia de Nadal, i ja sabeu l'amor que tinc pel guarniment de l'arbre i accesoris nadalencs en general.

Així que no tinc masses esperances de descansar, perquè com comprendeu, també se'ns ajunten tot un reguitzell de visites per coneixer el nou membre de la familia. Espero que totes vinguin i marchin avui i en hores de feina, jejejeje. Tinc gelos de que estiguin agafant el meu nen i no m'ho paso massa bé (ho vaig comprobar ahir).

I dins de la meva apretada agenda, espero tenir algún moment, amb el permís dels meus nebots i els meus cunyats (que estàn que no caguen amb en Santi) per que poguem coneixe'ns millor en Santi i jo, perquè la veritat com que se l'ha passat dormint no hi ha hagut massa oportunitat. Tot i que ja he comprobat que em coneix la veu i reacciona quan la sent. Per si no ho sabeu, els nadons no hi veuen massa bé (els seus ulls encara no son madurs fins el primer mes, em sembla). Apart els nadons no comensen a obrir els ulls fins el tercer o quart dia de vida i això només per veure ombres de colors.

Applause please!

2008-11-28T16:32:00.002-06:00

Acabo de llegir una noticia a l'edició digital de "El Periòdico".

Titular : "Un municipio inglés dará chanclas a las mujeres borrachas"

Una perla del periodisme contemporani, la veritat. Jo proposo aquesta reseña al premi Pulitzer. Així de bones a primeres, sembla que s'hagin tornat bojos o que vulguin potenciar l'alcoholisme femení (que dubto que ho aconseguíssin regalant xancles...).

Però esclar, un llegeix la notícia i s'adona que usant la lògica anglesa, tot encaixa.

Resulta, que els anglesos, sempre amb la bona educació per bandera, s'han adonat de que les dones borratxes ensopeguen sovint per culpa dels tacons alts. Doncs qué millor que regalar-los xancles perquè puguin anar còmodament a dormir la mona sense por d'ensopegar!

Tinc la lleugera intuïció de que el fet de que les borratxes es possin xancles no solucionarà pas el tema de les ensopegades... Bàsicament, perquè les ensopegades, més enllà de l'ús o no de tacons alts, és més aviat deguda a la manca d'equilibri per intoxicació etílica.

Quina bona educació! Quin savoir-fer! Quin altruïsme!
Visca les dones alcohòliques! Donem-los abrics de pell a l'hivern perquè no passin fred!

No creieu, des de la lògica europeo-mediterrànea ( i azteca també) que seria molt més raonable donar-los ajudes perquè deixin la beguda? Donar més informació als joves perquè no comencin a beure? Potser els anglesos ja s'han adonat de que no hi ha res a fer i han decidit almenys iniciar les cures paliatives... No ho sé.

AVUI

2008-11-28T13:15:00.002-06:00

Avui no escric jo, escriu el meu encostipat.

M'imagino els virus dins el meu cervell com un grapat de Gremlins, jugant amb els panells de control, estirnat i rossegant cables que només Déu sap perquè serveixen, oprimint tots els botons a la vegada i fent que balli com una marioneta endimoniada.

Recordeu l'escena del cinema o del pub a la película? Doncs exactament això és el que deu estar passant al meu cervell en aquests moments.

Tot això no em molestaria massa si no fós perquè avui és tancament de mes. El tancament de mes de materia prima, és com una espècie de malson fet a la meva mida.

No puc comensar fins a les 5:00 p.m. i això vol dir que només tinc una hora i que qualsevol contratemps em farà, ineludiblement, sortir tard (on tard vol dir qualsevol cosa).

Aixi que admireu la meva desgracia! No solsament no tinc cap seguretat de sortir d'hora sinó que apart estic encostipat, em trobo malament i no puc sortir abans - en cas de que em trobi pitxor - perquè haig d'acabar el meu malson a partir de les 5h.

Horrible, odio els tancaments de mes i encara odio més el dia que van decidir que jo ho havia de fer enlloc de la de contabilitat.

No estic d'humor per escriure coses agradables, la veritat. Ni puc ser massa coherent amb tots aquests diminuts monstres rondant pel meu cos, així que ho sento.

De totes maneres : Show Must Go On!

Simulacre

2008-11-27T14:05:00.002-06:00

Avui he participat al meu primer simulacre.

Home, us podria dir que ha estat interessant si no fos perquè ja ho sabía.

Hem hagut d'anar a Productos Nacobre d'emergencia perquè hi havia un problema amb un material que ja de per sí, era urgent.

Nacobre abans era una empresa nacional, (o sigui, com Telefònica abans, perquè m'entengueu) i és un monstre que es dedica a fabricar coure i llautó, principalment. Perquè us en feu una idea, tenen la seva propia foneria, on fonen coure en brut i també reciclen el material sobrant de producció. Entre les seves filials hi ha Condumex, que es dedica a fabricar cable i filaments de coure diversos. Com us dic es un monstre.

Doncs bé, només arribar i abans de baixar a la mega-planta, ens han avisat de que hi havia programat un simulacre perquè no ens espantèssim si sentíem les alarmes. Se suposa que no ho sabía ningú més (perquè si ho sap tothom, no surten les coses que se suposa que han de sortir).

Quan han sonat les alarmes, hem comensat a caminar cap a l'altre extrem i ens hem espantat una mica, perquè vèiem bastanta gent que caminaba en sentit contrari però ens han tranquilitzat dient-nos que eres els encarregats de seguretat que anaven a buscar les seves armilles. Així que ens han fet sortir al pati de la planta i ens han format en files. Després ens han tingut prenent el solet una estona i apa a trencar files i "si te he visto no me acuerdo".

Home està bé que m'hi hagi trobat perquè qualsevol dia ens agafa un "temblor" una mica més fortet de lo normal i jo no sé ni per on tirar (que ja de per sí el "temblor" t'acaba desorientant bastant i perds el nort de lo marejat).

El blog de'n Santi

2008-11-26T14:18:00.002-06:00

Apa! Perquè us aneu entretenint i perquè "lo prometido es deuda" :

www.santialacid.blogspot.com

He creat el blog de'n Santi perquè ja m'ocupaven massa espai els posts sobre ell en aquest blog i perquè així us podrem mantenir informats en tot moment de que se'n fa del "chamaco", "escuincle" i similars...

Thanks-giving

2008-11-26T07:48:00.002-06:00

Potser per la proximitat geogràfica i per haver de tractar amb cert número de yankis cada dia del món. Tinc més present que mai que demà és Thanksgiving day, o sea: el dia d'acció de gràcies.

Potser, i erròneament, pensem que no és més que una altra invenció dels yankis per vendre més (galls d'indi) però creieu-me que pel que porto llegit als blogs de families yankies, així de passada, s'ho prenen bastant en serio això de donar gràcies un dia a l'any.

I no em sembla malament, eh? Al contrari, em sembla que és un motiu prou bonic reunir a la familia un cop l'any i donar gràcies per tot el que creiem que ens hagi anat bé.

Jo penso que encara que l'any hagi estat horrible, hauriem de donar gracies. Com a mínim per haver-nos-hi pogut enfrontar i tenir la oportunitat d'aprendre de les desgràcies (que perquè creieu que es diuen així?).

Així que faré la meva llista:

1. Gràcies per en Santi (Aquesta era òbvia, no?)

2. Gràcies per un any més amb la Karen

3. Gràcies per permetre'm visitar la meva familia i amics

4. Gràcies per haver pogut acomiadar-me de la meva àvia a temps

5. Gràcies per haver-la deixat marxar a temps i abans de que patís més de lo estrictament necessari.

6. Gràcies per mantenir-nos amb salut a tots

7. Gràcies per l'augment de sou (ja sabeu el que penso al respecte, ho vaig escriure ahir, pero Gràcies de totes maneres)

8. Gràcies per l'ascens (virtual, però ascens a la fí i al cap) m'obre moltes portes

9. Gràcies per fer-me adonar dels meus errors i donar-me l'oportunitat de corregir-los.

10. Gràcies per totes aquelles petites coses que ens fan felisos enmig de la rutina.

11. Gràcies per donar-nos una llum d'esperansa enmig de la foscor.

12. Gràcies per fer-nos més sabis cada dia, encara que sigui a forsa de cops, però desgraciadament, sovint és la única forma en la que entenem el que és correcte. Som tossuts, ja saps...

13. Gràcies per donar-nos petites senyals de que segueixes al peu del canó, som pocs els que estem atents però les rebem.

Se m'ha acabat la inspiració però hi ha mil coses per les que podem donar gràcies al Boss (i no em refereixo a en Bruce, sino al Big Boss).

Aniversari felisssssss!

2008-11-25T13:48:00.003-06:00

Avui, en la meva ronda diaria pels milers de blogs (permeteu-me dir que sense trobar-ne cap d'interessant) he vist un post que m'ha cridat l'atenció. Hi havia escrit el següent (traduït de l'anglès) :

"Quan dues persones estan sota la influència de la més violenta, boja, engañosa i transitòria de les pasions, estàn obligades a jurar que romandràn en aquesta emocionada, anormal i esgotadora condició fins al dia en que la mort els separi. El camí cap a aquest sentiment sagrat és massa estret per fer-lo dos. Per arribar al nostre destí cal que ens unim per ser dues ànimes amb un sol pensament i dos cors amb un sol batec".

És bonic, no?

Dijous, és el primer aniversari del nostre segon casament.

En fí, resumint pels que no coneixeu la hilarant historia: resulta que per manca d'informació, el primer cop que ens vam casar per l'esglèsia (que per nosaltres continúa sent l'oficial) el 08 d'abril de l'any 2006, per posar-nos tossuts de volguer casar-nos en un jardí i no en una esglèsia com és normal, resulta que sense saber-ho ens vam casar per l'esglèsia anglicana i no per la catòlica. Total, que vam haver de repetir fa un any ara sí legalment i sota el ritus correcte.

I la veritat, el que he copiat, no és que ens defineixi massa bé a hores d'ara, ja que ja fa uns quants mesos que no som dos, sinó tres però em sembla que defineix molt bé el que impulsa a dues persones a casarse i formar una familia o almenys el que hauria d'impulsar-la.

Sé que és difícil d'entendre, i ho he intentat prou vegades amb tots vosaltres com per saber-ho, el com una persona com jo se'n va a l'altre banda del món per iniciar un camí amb una altra persona que l'allunya de tots vosaltres, etcétera,etcétera... Mireu, hi ha sentiments que són tan forts que no deixen espai per cap mena de raó. Sencillament: ho has de fer.

I la veritat, no està tan malament. Vull dir que, esclar que ens podríem haver equivocat, tot és posible en aquesta vida, però afortunadament no ho vam fer sinó tot el contrari: la vam encertar de plè.

Fent un balans ràpid el temps que hem passat no ha estat fàcil (gens fàcil) però d'un temps cap aquí, sembla que poc a poc hem anat trobant l'equilibri que necessitàvem i ara les coses van com una seda. L'arribada de'n Santi, ens ha ajudat molt i ens ha portat a un nivell de la nostra relació que jo, la veritat, no m'esperava. Per enèsima vegada: és molt difícil d'explicar.

La qüestió és que som molt felisos i que amb l'arribada de'n Santi, encara ho som més.

Comensa una nova etapa per nosaltres i molt important! Bé, de fet va comensar fa vuit mesos perquè per nosaltres dos, en Santi ja fa vuit mesos que ens acompanya.

La veritat no entenc aquestes parelles que tenen problemes i se la passen dient a tothom que els vulgui escoltar que tenen problemes i que acaben petant per qualsevol tonteria el dia menys pensat. Des de la meva perspectiva tot s'acaba reduïnt a una qüestió de paciencia i de bona voluntat. Totes les parelles tenen problemes i totes necessiten ajustar el seu caràcter i la seva voluntat al fet de conviure plegats. És a dir: es tracta de tenir la intenció d'entendre's per ambdues bandes per poder aconseguir-ho. Amb una mica d'esfors (no és fàcil, eh?) es pot trobar l'equilibri. Esclar que també hi ha parelles que sencillament són incompatibles, no ho nego, però em temo que la majoría de les vegades es deu a manca de voluntat d'arreglar les coses per part d'ambdós membres de la parella. Perquè si només és un el que ha està decidit a cedir pel bé dels dos, estem arreglats.

Consti que no estic dient que sigui la mar de fàcil. El que estic dient és que a vegades, per arribar a un equilibri, les dues parts han de cedir per arribar a un bé comú.