Good-bye Beijing!

Finalment, i afortunadament perqué la veritat, ja cansaven, es van acabar el JJOO de Beijing.

Em va sorprendre molt el fet de viure'ls aquí a México. Es viu d'una manera completament diferent i es que els espanyols, ens vam acostumar a guanyar un nombre exagerat de medalles desde Barcelona'92.

M'explicaré.

Mentres jo pujava per les parets, m'estirava dels cabells i titllava de paquets a tota la delegació espanyola per portar només les tristes 6 medalletes d'or que vam pescar, els mexicans feien festa nacional per les dues medalles d'or que tenien i feien herois els dos taekwondistes que les van guanyar.

Em va fer pensar.

També em va fer pensar que pensèssin que havien fet un gran paper i felicitèssin fins i tot als atletes que no havien aconseguit medalla però havíen quedat entre els primers de les seves respectives proves.

Mmmmmm... Què ens està passant?

Des del punt de vista dels mexicans, lloc 36 del medaller, el catorcé lloc dels espanyols és un resultat més que excel.lent mentres que per nosaltres és una desgràcia... Dona que pensar oi? Som massa exigents amb nosaltres mateixos?

Bé potser hi té a veure el fet de que nosaltres tenim un programa ADO i ells no, no ho sé. Aquí els atletes que no tenen patrocinadors forts ( o sigui, la majoria) s'han de conformar amb les minses ajudes que els dona el gobern menys les característiques i obligades pèrdues pel camí i que van a parar a les butxaques dels buròcrates de torn, s'han de procurar el material ells mateixos i sovint s'han de costejar el viatge (per no dir de les seves families, que han hagut de fer col.lectes per anar a Xina).

I esclar, com que tenim un programa ADO, que suposo debem costejar nosaltres dels nostres impostos, tenim el dret d'exigir una mica més d'ouets a l'hora de competir... De totes maneres, cal ser realistes l'ADO espanyol no li deu arribar a la sola de la sabata a l'ADO xinès o nord-americà, esclar... Spain is different!

En fí, només em sorprèn i em dona bastant que pensar que siguem tan exigents per una banda i que els mexicans siguin tant conformistes... o no!

And the winner is...

Bé, per fí s'ha descobert el misteri.

I tachán tacháaaaaaaaaaaaan! Felicitats als que vau guanyar la porra!

It's a boooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooy!!!!!

O sigui, que és un preciós i formós NEN!!!!!!!

I aquí el teniu perqué us regaleu la vista.

Home, la foto no es una meravella, la propera que serà en 3D (i és que la tecnologia avansa que és una barbaritat) ja es veurà perfecte.

Pels que pogueu arribar a pensar que la Karen i jo estem decepcionats us haig de dir que esteu molt equivocats.

Ni molt menys, home! La qüestió és que tot està bé, tot va bé i el little Santi está bé i desde que sap que és un nen está més felis que un jínjol. I és que pobre no sabia ben bé en qué consistia això de ser nen o nena i tenia més curiositat que nosaltres per saber-ho.

Aquí el més important, més enllà de saber si és nen o nena, és saber que està bé i que no hi ha cap problema i com que és una benedicció del cel, no hi ha res pel que estar decepcionat. Al contrari, és un orgull i un plaer saber que tindrem un little baby boy per aquí pels volts de Nadal.

Malgrat els reptes que suposa a nivell personal el fet de ser Pare, que encara no ho tinc massa clar la veritat... Però de totes maneres bé o malament és algo del que no podria escapar encara que volgués (que no vull, que quedi clar) i és una etiqueta que portaré fins al dia que mori i més enllà (almenys espero ser recordat com a mínim per això) i a més amb molt orgull (que ja ho he dit).

RECOMPENSA

La llei de la correspondencia diu que "en aquesta vida, tot el que fas, te la seva repercussió".

I com si es tractés d'un radar, les coses que fas, dius i penses, surten de tú, com si fossin ones, toquen les persones, coses i situacións, hi reboten i tornen cap a tú, corregides i augmentades. Ja ho diu la dita : "Tal faràs, tal trobaràs".

Avui estic molt content.
He obtingut una molt bona recompensa als meus esforsos.
A la junta d'aquest matí, on ens estaven reportant els resultats de l'auditoria de la setmana passada, he rebut una felicitació directa del Gerent de Planta pels resultats obtinguts en la part que em toca.

Evidentment, no he estat l'únic a qui han felicitat, oi? Però si he estat el primer i de forma separada dels altres. O sigui, una menció especial i provenint de qui provenía no puc fer menys que sentir-me orgullós de la meva feina.

A més, suposo que ajudarà de cara a la meva petició d'augment de sou que s'ha de definir, si no avui, demà quan arribi de viatge la socia del meu cap. De fet el tinc promés només ens hem de posar d'acord en la quantitat, però vaja penso que la quantitat que vaig demanar no és, en absolut, una exageració i serà molt profitosa ara que tenim un barrufet/barrufeta en camí (per ser exactes ja hem superat la meitat de l'embaras i dissabte que vé donarem confirmació de si és un barrufet Santi Israel o una barrufeta Amayrani Montse).

Desde que em van deslliurar de les compres del que no és Materia Prima, he notat exageradament la disminució de bronques i l'augment de temps lliure per dedicar-me al que és realment important. Apart, el fet de que m'hagin comprat un portatil em permet fer cosetes a casa que abans no podia fer a la feina.

En fí, espero que amb aquests dos elements per fí la Revolució prosperi i les coses surtin tal i com jo sempre havia esperat que surtissin. O sigui, molt bé.

PANIC (2A PART)

És curiós el pànic, hoy?

Bé, en realitat te molts noms el concepte : pànic, por, histèria, esgarrinamenta, aculloniment, angunia...

Digueu-ne com vulgueu, en el fons és el mateix.

Incís :

Ostres tú! Acabo de veure passar un dels auditors i és el Dr. House en persona! No m'hi havia fixat!

En fí tornem al tema.

Els motius de la por, són o poden ser múltiples i variats, però generalment també són completament i totalment injustificats.

L'exemple més clar d'això són les fòbies : claustrofòbia, agorafòfia, aracnofòbia...

Les fòbies, estrictament solen ser provocades per un trauma, generalment infantil. Quan no tenen una causa traumàtica, solen ser simplement maníes estúpides
que té la gent que generalment, no té una vida social massa activa i li agradaría millorar-la.

Jo tinc vàries fòbies/manies :

Em produeixen pànic les serps.

Em produeixen pànic les aranyes més grans que una tassa de café.

Em produeixen pànic els taurons i per tant, endinsar-me massa al mar.

Em fa por que el cel em caigui al damunt del cap... Noooooooooooo, és broma! No soc pas Gal, jo!

Em produeix repulsió extrema el peix i el marisc. I sabeu qué? De tota la llista que acabo de escriure, l'única fòbia que hi ha és aquesta darrera. Perqué ha de ser un trauma el que va provocar aquesta repulsió, de fet ni tan sols recordo en quin moment em va deixar d'agradar el peix per passar a l'odi extrem i absolut.

Es curiòs, oi? Un día haig d'anar a que m'hipnotitzin per fer una regresió a aquest moment misteriòs.

FELICITACIONS

Des d'aquí, a la ciutat de l'esperansa, hem notat que hi ha un nou estel al firmament.

És molt brillant i bonic. Enlluerna malgrat la distància.

El seu nom es Tània, que em recorda pel nom i per l'època de l'any a Titània , la reina de les fades del "Somni d'una nit d'estiu" de William Shakespeare.

Des d'aquí una felicitació ben gran als felisos pares, avis, tieta, etc... Però sobretot, un petonàs immens a la primera filla d'un cosí/cosina meva (en realitat aquí, a la ciutat de l'esperansa, en diuen nebots, sigui quin sigui el grau de cosinatge més enllà del primer). No tinc molt clar quin grau de parentesc tenim la Tània i jo, perquè cosins segons son un altra cosa segon tinc entès. Però éeeeeeeeeeeeeeeees iguaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!!!!!!

Moltes felicitats Tània!!!! Benviguda!!!! Que tinguis molta SORT i que Déu et beneeixi i t'ompli de llum!!!!!!!!!

Aviat ens coneixem i de pas et presentarem el teu cosinet, cosineta o lo que sigui. La veritat, no sé quin grau tenim de parentesc, menys sé el grau que tindràs amb el meu fill o filla.

PANIC

Pànic!

Estic sent auditat!

Ens van estar preparant per aquesta auditoria des de fa més o menys un mes.

Ens està auditant un dels nostres clients : Schneider Electric North-America. El nom per sí sol ja espanta. Per no dir que és el nostre client més important...

L'auditoria respón a que ens han transferit un negoci que teníen amb una altra empresa, lo qual significa 12 nous tipus de materia prima que s'han d'aconseguir y ràpid perqué, com sempre, anem tard i jo en pago les conseqüències. Però això és una altra historia...

Des de fa un mes ens venen espantant amb coses del tipus que la transferencia del negociet depèn d'aquesta auditoria i un pensa : " Joder! Està greu la cosa!".

En fí per la part que em toca, que és prou important, em vaig posar las piles i ASAP, o sea AS SOON AS POSIBLE, vaig fer tot el que estava a les meves mans per tenir les coses al día, amb el permís del "cierre mensual" del mes de juliol i apa! "que sea lo que Diós quiera!". Previ creuament de dits a l'esquena i resament a tots els sants del calendari, esclar.

I resulta que ja portem dos dies d'auditoria, i resulta que ja m'han auditat tres vegades i no m'han demanat ni un sol dels papers que amb tanta dedicació i urgencia jo havia preparat i posat en ordre...

Les preguntes que m'han fet han estat ben simples i fàcils de torejar. O sigui, que tota l'escagarrinamenta de la setmana passada, inclosa colitis bastant pujada de to, no ha servit de res.

Això si, m'he portat com un campió.

Una de les auditories que vaig tenir, la vaig fer en un 95% en anglès i jo diria que la vaig passar amb nota. Jo estava afligit perqué sabia que venia un americà i que hauria de parlar en anglès. Reeeeeeeeeeeeeeeeeees! Mentres auditava als altres, vaig veure que parlava en español i em vaig anar tranquilitzant. Quan em va tocar a mi, jo tranquil de la vida, no? Pos no. Resulta que al meu cap no se li acud res més que dir que jo parlo anglès i que podem fer l'auditoria en anglès. - Gota de suor freda recorrent el meu front...-

Llavors el paio, diu que no que necessita practicar el seu español. - Sospir d'alleujament d'un Albert molt preocupat pel seu anglès conversacional i tècnic.

I el meu cap, que la veritat s'hauria de preocupar d'altres coses abans del meu nivell de conversació en anglés, diu que jo també necesito practicar el meu anglès. - Mirada assassina d'un ja mosquejat Albert al seu cap -

Total : Toma auditoria en inglés!!!!!!!!

Bueno, quedi l'anècdota pel record i la certesa de que aquests paios són uns exagerats del 15.