A la majoria ja us he dit que l'espanyol que parlen aquí no té res a veure amb el que parlem allà, tant que a vegades em costa d'entendre'ls quan parlen.
Ja us he referit algunes perles derivades del Nahuatl. Però n'hi ha més, especialment en el camp dels toponímics. Per exemple :
Iztapalapa ( Delegació o districte de la ciutat, cap al Sud. Hi fan una represenatció ben bèstia de la Passió per Setmana Santa )
Nezahualcoyotl ( [nesaualcóiotl] Es una ciutat a la perifèria de la ciutat, com Ciutat Meridiana per entendre'ns. Nezahualcoyotl era el rei de Texcoco, que era una ciutat-imperi que estava a l'altra banda del llac de Texcoco, o sea, a l'altra banda de Tenotichtlan. Se'l coneix com el rei-poeta, destaquen els seus descobriments en cuestions d'enginyeria e arquitectura. Va ser un pacifista declarat i un defensor de les arts i les ciencies. Obvi que deriva de coyotl, el que corría darrera del corre-caminos).
Cacahuatl : cacahuet (curiós oi?)
Xocolatl : xocolata (ostres tú, gairebé semblen catalans)
Huexolotl : huajolote : gall d'indi
Ejotl : Ejote : mongeta tendre
Xilacayotl : Chilacayote : carbassa verda , vé a ser com un carbassó.
Jitomatl : Jitomate : tomàquet, pero vermell eh? Els verds es diuen simplement "tomates".
Papalotl : papalote : papallona/estel (curiós també eh?)
Popotl : popote : palla ( de veure eh? ;) )
Popocateptl e Ixtaciuhatl : els dos volcans que hi ha anant cap a Puebla. Famosos ells dos, us explicaré la llegenda un dia, pero es semblant a la dels Encantats del Pallars Sobirà).
Elotl : Elote : blat de moro (la "mazorca" perqué ens entenguem. Bullida i amb mayonesa y formatge a sobre es deliciosa).
Itacatl : Itacate : bulto
Chapolin : Chapulin : salta-martí
Ahuacatl : Aguacate : alvocat.
Teptl : montanya (PO-PO-CA-TE-PTL)
Acaunahuac : aquesta es divertida. Resulta que com que els espanyols no ho sabien dir, van fer una aproximació i en van dir "Cuernavaca" que era lo que més s'assemblava i així es va quedar.
Zopilotl : Zopilote : buitre carroñero, jajajajaja
Chili : Chile : sin palabras...
Tsik'tl : Chicle
Huantzontle, Huitlacoche, Epazote : son plantes que fan servir per cuinar. La única que se'm fa coneguda es l'epazote pero no recordo el nom en català.
Tlaxcala : es una ciutat no massa lluny d'aqui.
Gachupin ( [kak-(cho)-pin] literalment "que usa sabates", es un mot despectiu que usaven els azteques per referir-se als españols.
Huarache : sandalia
Apapachar : abrassar, mimar, fer caricies.
Hule : pos hule.
Tlapaleria : ferreteria
Chapopote : aquesta si que no us l'esperaveu eh? Si, es d'origen Nahuatl.
Mescal, Pulque i Tequila : em marejo només de pensar-hi. Recomano el l'hidromiel, que es el pulque sense fermentar. Es boníssim , els que el vau tastar ja sabeu de que parlo.
Iztacalco : una part de la ciutat.
Ecatepec : on viuen els meus cunyats.
etc, etc, etc...
Com veieu el Nahuatl, malgrat tot ha deixat una emprempta molt gran a l'espanyol que es parla a México. I això que no ens hem possat a parlar del maya, ni els altres dialectes, i esclar, que em deixo la meitat de paraules perque no les recordo.
Recordo perfectament que la primera persona q em va ensenyar una parauleta d'aquestes en qüestió va ser el meu sogre... quan va saber q anavem a Mèxic em va dir q preguntés a la Karen q que eren els Guachupines... jajajjaa... i ara m'ha fet gràcia! El meu sogre se les sap totes i el fet que el seu pare visqués durant moooolt temps al ranxo "Las Tinajas" a Chihuahua deu haver ajudat moooolt!
ResponEliminaalbert casi que em perdu tantas paraules la millo sesa cap dupta es la del pulque delciossssssssssssss
ResponElimina