Orgull de Tiet!!!

Us vull presentar oficialment el meu nou nebot : en Miguel Eduardo, Micky o "Peluchito" pels amics. El nen es una preciositat, haig de reconeixer que n'estic totalment enamorat. De fet des de que va neixer el meu cosí Pere i d'això ja en fa una pila d'anys no havia assistit gairebé en directe al naixement d'un membre de la familia així que estic prou emocionat per tot plegat. De totes maneres ho jutjareu per vosaltres mateixos.

Una de les coses que més m'han sorprés ha estat la quantitat de pèl que té el nen. Qualsevol diría que és un nen-llop. I si tenim en compte que va neixer abans d'hora (gairebé un mes) doncs no em vull ni imaginar com de pelut hauria sortit si hagués complert els 9 mesos reglamentaris.

El nen és una preciositat i apart es simpaticot, fa unes cares impresionants. Algo així com el gat amb botes de les pelis de Shrek. I quan acaba de menjar i li fan fer el rotet el tio es peta el cul ell sol Déu sap perqué. Això si, el pobre ha tingut la desgracia de ser Crancs de signe zodiacal, jajajajajajajajajajajaja (es broma, Anna). Tothom està molt sorprés, i la Karen la primera (creieu-me que n'enten molt d'això, forma part de la seva feina), de que el nen sigui super-actiu. No para de moure's, es treu els mitjons, es treu el gorro, creua les cames quan el van a banyar o a canviar... Em té totalment fascinat. Ja sabíeu que m'agraden molt els nens pero amb aquest nen estic meravellat. No entenc com una coseta tan petita pot estar viva, i moure's, sentir, menjar, somniar (perqué el cabronet es peta el cul fins i tot adormit).

Bueno, para muestra un boton.