Mentres es tanca el teló...

Si, malauradament el teló s'ha comensat a tancar i la seva marxa inexorable fa que cada cop veiem menys i menys de l'última escena d'aquesta magnífica obra.


I si, ha estat magnífica.

Malgrat tot el que sé i tot el que crec la tristesa s'ha apoderat de mi.

Enteneu-me, no es tracta pas d'un sentiment egoísta. Penso que al final com més aviat s'acabi, millor : no m'agrada saber el patiment que s'està visquent a l'altra banda de l'Atlàntic, tant per la protagonista com pels secundaris. El que passa és que l'estimo i l'estimo molt. I apart ha estat molt important a la meva vida i un cop més, igual que va passar amb el meu avi, li dec molt.

Em podría tranquilitzar saber que estàs sedada i que no pateixes i que, fins i tot tens somnis bonics ( i curiosos, per cert). També em podría tranquilitzar saber que ens vas esperar perqué poguèssim i poguèssis acomiadar-te de nosaltres i conèixer el teu bes-net encara que encara sigui a la panxa de la seva mare. Li dono gràcies a Déu infinitament per haver-me donat l'oportunitat de poder veure't per darrer cop i acomiadar-me de tú encara que hagi estat mentalment (esclar que tú, molt en el fons, ja ho sabíes el que estava passant. Ho vaig veure en els teus ulls). Però em sento trist de totes maneres, perquè una d'aventures o una comèdia o una familiar no es poden acabar amb tant dolor i tant dramatisme i perquè, finalment, no t'ho mereixíes pas.

En fí, la tristesa no podrà pas negar-me el dret de pensar que estaràs millor, de que quan arribi el moment de pujar cap a la llum, tots els teus èssers estimats que ja van passar t'estaran esperant per acompanyar-te en el teu viatge cap a una nova vida ( o la continuació d'aquesta i totes les altres ), que des d'allà on siguis, si és que no decideixes tornar, ens estaràs cuidant i vigilant amb la teva túnica blanca com la neu, en un prat asolejat, prenent la fresca sota l'ombra d'una alzina i amb un ocell entre els teus brassos.

Adéu iaia! Gràcies per tot el que has fet per nosaltres! Gràcies per haver estat més que una àvia, gràcies per haver-nos ajudat a criar, gracies per haver-nos acollit, per haver-nos alimentat, per haver-nos cuidat quan hem estat malalts, gracies per haver-nos omplert de petons i abrassades i somriures i alegria. Gràcies per la teva generositat i el teu amor fins al final.

T'estimo molt, ja ho saps!