2009

Bé, després d'unes merescudes mini-vacances, i a l'espera de que arribin els meus pares divendres que vé, aquí estem un altre cop, al peu del canó.

I ja som en un altre any i gairebé amb un peu a mig camí de creuar la linea que ens separa d'una altra dècada.

Aaaaaaah, les vacances han servit bastant però no crec pas que l'efecte trigui massa a marxar.

He aprofitat per reflexionar, per llegir, per jugar, per disfrutar en Santi...

Realment no m'ho vaig passar pas massa bé aquest cap d'any. A l'hora dels brindis em vaig posar bastant sentimental en recordar, tonto que és un, que aquest era el primer cap d'any sense la iaia. I és que, malauradament, a l'hora de sopar, un no pot evitar pensar en les llentíes que ens preparava cada any i en tot el ritual que montàvem...

De totes maneres, he estat pensant forsa i estic convensut de que aquest serà un molt bon any en tots els aspectes. De fet, s'ha acabat amb dues molt bones noticies: la primera, és cortesia de l'Anna i en Marc i m'imagino que a hores d'ara ja tot Sabadell i comarca en van plens. La segona és que finalment, la Karen i jo, hem reunit els punts necessaris per obtenir un crèdit públic a la vivenda així que aquest any, probablement, ens independitzarem, per fí!

A més, deixant de banda les darreres batzegades espirituals que tots heu pogut notar al blog, finalment he descobert quelcom que em deixa totalment satisfet a nivell espiritual. No entraré en detalls però és algo molt bonic ( "naif", si però bonic a la fí i al cap).

Així que comencem l'any prou esperansats i bastant tranquils. L'única espineta que tinc clavada és que demà no podré ser a casa pels reis, però en fí... Suposo que ho podem adelantar una miqueta, no crec que demà a les 6 a.m. ni la Karen, ni en Santi estiguin per masses romansos.