Raro raro raro

Darrerament em sento raro.

No sé si sigui per la meva paternitat o per la crisi mundial o perqué, però em sento raro.

Podríem dir que em sento bé i a la vegada... malament. Són coses que té això de ser bessons: la dualitat, tot sovint, fa que et sentis una mica com el Dr. Jeckill i Mr. Hide al mateix temps ( algo així com en "Dos Cares" de Batman ).

Em sento bé, perquè malgrat tot, malgrat lo dur que resulta portar la situació actual (sobreviurem, no és la primera vegada que passa, això), les coses van prou bé i tenim la inocència de'n Santi per recordar-nos que hi ha coses que tenen una importància a anys llum de la que tenen els diners.

Però al mateix temps em sento malament perquè tinc molt clar com hauria de ser el món i veig que aquest, cada cop s'allunya més de la meva idea de com hauria de ser.

Suposo, perquè ho intueixo, que podria molt ben ser, que jo fos un nen "índigo" (lo qual explicaria moltes coses del meu caràcter i de les meves relacions amb els altres). Tot i que els meus intents per veure la meva aura, resulten en un color verd turquesa que no s'assembla de res al color blau que se suposa hauría de ser. Però vaja, no soc un expert en la materia, tampoc.

En fí, el tema però es que no entenc pas el perquè hem arribat on hem arribat, perquè fem les coses que fem i perquè les persones que ho tenim tant clar, cada cop som menys enlloc de ser més.

L'altre dia em vaig sorprendre somniant despert.

Em vaig sentir com el Dr. Martin Luther King: "He tingut un somni!".

En el meu somni, tots els homes eren iguals. No vull dir que pas físicament, eh? Vull dir que tots els homes valíen el mateix, si és que un home pot tenir un preu (de fet, parlo de valor, no pas de preu).

En aquest món que vaig somniar, no hi havia diners. Tothom tenía accés a tot, en cualsevol moment que ho desitgés i per tant no hi havia necessitat de que la gent robés, ni ningú passava gana ni privacions de cap mena.

Tots els homes eren germans i no hi havia gelos, ni enveges, ni ambicions... La vida humana es considerava el més preuats dels dons i per tant, no hi havia pas assasinats, ni guerres (perquè totes les regions compartíen els seus recursos amb el món sencer i aquests sobraven per tenir tothom content).

Tampoc existien les religions, ni ritus de cap mena. Enlloc de religió, hi havia espiritualitat i una espiritualitat personal, íntima.

Els homes estimaven la Terra i vivíen en armonia amb ella. La respectaven i la cuidaven, entenent que la seva vida i el seu futur depeníen del seu destí. De la mateixa manera en que cuidaven el seu cos com a recipient del seu esperit, cuidaven a la Terra i els seus recursos com a recipient dels seus cossos.

No hi havia pas malalties doncs els recursos que abans es destinaven a la guerra i a la investigació militar, es destinaven a la investigació científica i a l'educació. De forma que la cultura i la sabiesa eren a l'abast de tothom.

La política, tal i com la coneixem, havia desaparegut. Els goberns, a tots els nivells, s'havien substituït per goberns de sabis pràcticament testimonials. La justicia era una entitat realment justa, valgui la redundancia.

I quan vaig despertar d'aquest somni, em vaig adonar quant lluny era de la realitat... En els díes que vivim, tothom viu obsesionat amb tres coses :

1. els diners
2. la violencia
3. el poder

La joventut, el futur, viu en el seu propi món de diversió sense fí, poques o nul.les responsabilitats, i drogues a dojo per allunyar-se del món i dels seus problemes que algún dia heretaran de nosaltres sense ni una sola solució aportada per la generació anterior i amb molts nous problemes que s'afegeixen a una llarga llista.

Els adults nedem en cercles en un oceà de corrupció, ambició de poder i de diners, problemes econòmics, violència, enveges i problemes infinits i anem desapareixent poc a poc engolits pels remolíns o pels taurons, el que passi primer.

L'esglèsia, és un niu de víbores, que viu anclat en el passat i on es repeteixen els mateixos errors una vegada darrera l'altre. Es una institució, per dir-ho d'alguna manera, que ja no sap realment quins són els seus valors i el seu motiu de ser. Els seus principis fundacionals (i parlo de l'esglesia catòlica) s'han modificat i enmascarat tant, per adaptarlos a les "necessitats" dels seus dirigents que ja ningú recorda el que realment volen dir els pocs textos autoritzats que se suposa son les ensenyanses de Jesús i els apòstols. Tot es pot reduïr a una paraula : A-MOR. Però l'esglèsia continua robant en benefici propi, dient-nos com hem de viure la nostra vida, atemorint-nos amb el pecat, aprofitant-se de nens inocents i negant-nos el perdò (que per mí és un pecat més gran que molts dels pecats en que prediquen en contra). Ens continuen obligant a executar ritus ridículs que poc o gens tenen a veure amb el que realment val la pena fer.

Fixeu-vos amb el tema de moda: el perdó als sacerdots ultra-conservadors que neguen l'existència de l'holocaust. El Papa de Roma, pot fer el que li roti i perdonar unes persones que neguen la realitat i enfronten l'esglèsia catòlica contra el judaísme, però no perdona i nega sistemàticament els sacraments a les persones que no estàn casades oficialment per l'esglèsia (ni tan sols permet batejar els fills nascuts de relacions no beneïdes per ella prèviament...).

La política és un altre niu de víbores on els escàndols de corrupció, tràfic de drogues i armes, i negocis il.lícits estàn a l'ordre del dia. Els polítics de veritat, els que realment es preocupen per la gent del carrer són ràpidament el.liminats o desterrats dels partits per deixar pas als corruptes, als que només es preocupen pel seu propi poder econòmic i personal, als amics dels dirigents, als que cauen bé o sencillament expliquen els millors acudits.

L'economía capitalista és un mega-desastre i això és una trampa que nosaltres mateixos hem creat i de la que no podem sortir (de fet cada cop hi ha més gent, que abandona les ciutats i va a viure al camp on s'auto-abasteix d'aliments per viure fora del sistema. I els va bé!). I malgrat tot, malgrat la gran crisi que tots patim, un va el diumenge a la tarda al centre comercial i veu a la gent comprant com boja (des d'unes arracades fins a televisions de plasma)... No ho entenc!

Ens estem carregant el planeta i ningú fa res per evitar-ho. Entre la política corrupta i els grans taurons empresarials, estàn deixant la Terra sense recursos perquè a curt plas, les energies alternatives no representen un guany comparable al de la utilització dels combustibles fòssils. Els diners que es podríen destinar a salvar el planeta están millor destinats a la investigació amb fins militars i fins i tot, la televisió (History Channel, per exemple) te la graella de programació farcida de programes que ens volen convèncer de que els més grans invents de la humanitat (Internet, telèfons mòbils, GPS) han sortit de la investigació militar... I...?????

La gent, com he dit, només viu per tres coses : els diners, la violencia i l'ambició de poder. I no li importa trepitjar a qui sigui per aconseguir-ho. Ens hem convertit en animals i no ens fa pas cap vergonya admitir-ho. Actuem per pur instint i ens oblidem de que som els únics que tenim sentiments elaborats. Enlloc de l'amor, tenim sexe, violencia, enveja, rancúnia, gelos, odi, assassinats, violacions, baralles, robatoris, agressivitat per tot arreu, penes, plors, tristesa, manca de solidaritat...

En fí, només hi veig una solució a tot plegat (se'm fa una muntanya): que s'acabi tot, baixi Déu del Cel en tota la seva Glòria, salvi els justos (lo qual li portarà 5 minuts), destrueixi la resta (aquí si que s'hi entretindrà una mica més) i crei un nou Cel i una nova Terra i apa, tornem a comensar! I no ho dic jo, està escrit.