Projectes

Hi ha coses que no saps ben bé perquè però les llegeixes i t'obliguen a escriure-les inmediatament.

M'agradaria poder tenir temps per tenir molts projectes pero desgraciadament, per motius laborals, familiars, d'espai, de diners i d'altres que no venen al cas, m'haig de limitar a tres projectes principalment. Ara bé son tres projectes monumentals que fan que gairebé em senti Gaudí mirant els plànols de la Sagrada Familia, mirant el solar, tornant a mirar els plànols i rascant-se el cap enèrgicament amb cara de "Ai mareta meva! On caram m'he fotut!".

Projecte número 1: Casa Nostra / Casa Vostra

Tot sembla indicar que ens entregaran la casa abans del previst. Cal fer-hi unes petites obres per posar-hi una reixa al davant i cobrir el pati del darrera per poder-hi estendre la roba. Després cal pintar, posar-hi el parquet i comprar els mobles i electrodomèstics. I apa! Cap a Nextlalpan! Que hi falta gent!

També haurem d'adaptarnos al nou espai, al transport, als nous iteneraris i horaris, etc... Cal veure també com s'adapta en Santi al canvi. Està molt acostumat a conviure amb la familia de la Karen i això d'estar sol de cop i volta, no sé pas com s'ho pendrà.

La veritat, és tot i que és molt excitant tot plegat, se'm fa una mica com una muntanyota o com una carrera d'obstacles que no n'acabes de passar un que ja se'n ve un altre que has de superar. Però ens en sortirem! Sembla mentida que després de tant de temps esperant que arribés aquest moment, ara ja gairebé el tinguem a sobre.

No tenim massa ben decidit com volem decorar la casa, quin tipus d'estil li volem donar. Home si es veritat que hem estat veient uns quants mobles aquí i allà, però la veritat a mi no hi ha masses coses que m'acabin de fer el pes. Per començar l'espai és reduït. No és un cop de puny però tampoc és un palau. Apart d'això, si que hem vist mobles molt bonics, però quan els poses tots en conjunt, no acaben d'agafar un estil definit (què és el que m'agradaría a mi).

Projecte número 2: Projecte 0

Feina. Ara que passi el rebombori del nou sistema i em pugui dedicar a entrevistar gent. Contractaré dues persones que m'ajudin i remodelaré de dalt a baix el departament. Ara que tinc l'oportunitat de transformar-lo en el que jo he volgut des d'un principi, no la desaprofitaré pas.

També és un projecte que fa esgarrifar però poc a poc i bona lletra.

El que em fa por és que mentrestant, amb tot aquest merder del nou sistema i que estic sol, el temps va passant i les coses s'emboliquen cada cop més i quan passi el temporal les coses estarán en un estat lamentable ì esclar, s'hi haurà de posar bastant ordre fins que pugui començar a treballar com jo vull.

El nou sistema, pel meu gust està molt bé. No sé pas si és el que necesita l'empresa, especialment pel que fa a l'àrea de producció, però pel que fa a la meva feina està perfecte. És simple, intuitiu, visual, alegre a la vista, amb molts candaus de seguretat que ens evitaràn molts problemes que ara tenim... O sigui, és fantàstic. Esclar que també té un parell d'inconvenients per la meva banda (com per exemple que l'accés a la informació és una mica més complicat), però comparat amb l'actual (un sistema tipus UNIX com el que feia servir jo quan vaig començar a treballar fa 20 anys a l'ICS), em salvarà la vida.

El que em xoca de tot plegat és que l'empresa ha fet un esforç molt gran per fer el canvi. Un canvi què obviament ens facilitarà la feina i ens beneficiarà a tots de moltes maneres, i tinc la percepció de que la gent és molt reàcia. Vull dir que s'entesten a que el sistema nou faci el mateix i de la mateixa manera que l'anterior i em sembla que això és un error molt gran. Si precisament l'han canviat és perquè no volen que faci el mateix que l'anterior, no?

Projecte número 3: David Wilcock

Aquest és el projecte més light i més fàcil d'aconseguir. Cap allà al novembre es publicarà a EEUU el nou llibre de David Wilcock. No sé com ho faré però l'haig d'aconseguir encara que sigui a Amazon i pagant amb la tarjeta de crèdit. No m'ho puc perdre! I el llibre té més de 400 pàgines. Els que esteu pensant que es tracta d'una novel.la esteu molt equivocats. Podriem dir que és un llibre de ciència espiritual, parla molt del 2012 entre d'altres coses. Aliment per l'esperit. Sí Senyor!!!

En David Wilcock, m'agrada molt perquè no només demostra tots i cadascún dels seus arguments i creences sino que també basa tot el seu discurs en estudis que si bé no són, en la majoria dels casos, estudis diguem-ne acadèmics, en el sentit estricte de la paraula, si és poden considerar estudis cièntifics.

Apart d'això i malgrat que la majoria dels videos que he vist, òbviament son en anglès i sense subtítols, el paio té una forma de parlar (gairebé britànica) que fa que s'entengui perfectament tant allò que diu com allò que vol dir.

A més, respecte al 2012, m'agrada el seu missatge molt optimista. També m'agrada molt que les seves teories no estàn pas barallades amb cap religió i segueixen un fil comú. Vull dir que no es tracta d'una sèrie de teories aïllades i sense conexió entre sí. Al contrari, és tracta d'una cosmogonia molt ben estructurada i sòlida, i el més important: TÉ SENTIT.

Destiny

M'acabo d'adonar de que sempre acabo escribint sobre els mateixos temes. Suposo que pateixo d'algún tipus extrany de TOC (Transtorn Obsesiu Compulsiu) que m'obliga a escriure una vegada rera una altra sobre les mateixes coses... Ho sento, si em faig avorrit, feu-m'ho saber desseguida.

Al bell mig d'un post una mica llarg he decidit deixar d'escriure. Tornant de dinar, he sentit una pregunta dins el meu cap.

Aquesta pregunta s'ha convertit en una espècie de leif-motive en la meva vida desde que vaig arribar aquí i de tant en tant explota dins el meu cap, com una bombolla de sabó gegant.

La pregunta no és pas una pregunta trivial, jo diria que és vital i suposo que la seva importància és la que fa que, de tant en tant, hagi de sortir a la superfície per ser revisada i contestada de nou.

La pregunta en qüestió és:

¿Però què caram i faig jo aquí?

La pregunta es pot analitzar des de molts punts de vista i té molts matisos.

Home, veient en Santi i la Karen està molt clar el que caldria contestar, oi? Pero si ho analitces des d'un altre punt de vista, la cosa ja no està tan clara.

No, el motiu pel que m'he fet aquesta pregunta avui és molt diferent.

Els que heu llegit aquest blog des del començament sabeu que el destí és un tema que em preocupa poderosament. A més, desde que em relaciono amb el tema paranormal i sé que tots en aquesta vida tenim vàries missions en aquesta vida el tema em preocupa més encara, sobretot si tenim en compte que alguns de nosaltres tenim, per dir-ho d'alguna manera una missió més elevada que la resta dels mortals. Home, tampoc és que em vulgui passar de prepotent i vulgui pecar de manca d'humilitat.

Per la experiència que tinc i les coses que he sentit explicar, el fet de tenir aquesta missió vital més elevada, generalment no vol dir pas que la teva vida siguin flors i violes, al contrari. Aquest tipus de missions solen ser més difícils i perilloses que les, diguem-ne "normals".

Mireu, amb els treballadors de la llum hi ha un problema bastant greu i perillós. Treballar amb llum implica acumular-ne bastanta per una banda, i això sol atreure els èssers o esperits del baix astral, que es veuen atrets per la llum com una papallona nocturna es veu atreta per una bombeta en una nit d'estiu. I esclar, no s'acontenten amb donar voltes al teu voltant fins que es cansen i s'estavellen a terra. No, els esperits del baix astral et poden fer la vida bastant impossible, en primer lloc perquè la llum o l'energia te la xuclen per tots els mitjans possibles i, en segon lloc, perque si son prou llestos, s'enganxaran a tu o tractaran d'enganyarte fent-se passar per èssers de llum per fer-te maldats i assegurarse la teva energia durant un temps.

El segon inconvenient, és que treballar amb llum vol dir que has de treballar sobre gent que està passant per mal rotllos bastant importants i que qualsevol cosa que els facis implicarà que xuclis la seva energía negativa. Per això és molt important que un, es "despulli" de qualsevol cosa que hagi pugut "pescar" durant una feina, un cop hagi acabat.

Així que ja veieu que les coses no son tan maques com semblen a priori. Això de "Oooooooh tiiiiiiooo! Tens una missióooooooo! Quina passaaaaaaada!" no és pas encertat del tot.

La qüestió és: ¿quina es aquesta missió?

Donat el meu despertar espiritual (que ja ha iniciat) i els fets que detallaré a continuació, sembla que les coses es comencen a perfilar bastant.

Sí, m'estic despertant. Tinc intuicions que resulten certes, em faig preguntes al meu cap, que es contesten soles. Sí! Es com tenir algú dins el teu cap que contesta el que no saps ni pots saber. Se sent molt extrany i et treu una mica de polleguera al començament però després ho acceptes i ja està.

Aquests son els fets:

Ja fa temps que em preocupa força la situació espiritual d'inactivitat de la casa i sobretot, perque no hi ha ningú que m'ajudi o em condueixi en el meu despertar espiritual. Així que ja fa temps que reso demanant una pista, una intuició que em digui què és el que està passant, per què i com es pot solucionar. Fins ara no havia tingut cap resposta.

Fa cosa de tres setmanes, un día que estaba fumant a fora em vaig fixar en la paret de la veina. No m'havia fixat mai que a la paret que hi ha sobre la seva porta hi havia una taca d'humitat bastant gran. Acabava de veure "Extranormal" un programa tipus "Catalunya Misteriosa" que pasen els diumenges a la tarda per TV Azteca i hi havien sortit taques semblants on es plasmaven els esperits i que posaven els pèls de punta. Així, que segurament per això, m'hi vaig fixar especialment i PAM! Una cara cadavèrica al bell mig de l'espai que queda sobre la porta.

No m'ho podia creure! Allà mateix hi ha unes taques més clares i altres més fosques que formen clarament una cara. Més haviat sembla una calavera amb cabells que està cridant de dolor o de patiment o ves a saber de què.

Però això no s'acaba aquí, que em donc la volta cap a l'altra banda, cap al sostre de casa nostra, just a sota on hi ha el cuarto pre-fabricat on dormia quan venia de visita i just allà hi havia una taca semblant pero en forma de gat assegut. Em vaig quedar xocat. Dos en un dia no és molt normal!

En el programa havien estat dient que no podien passar d'un determinat punt perquè hi havia un guardià que els atacaria si gosaven anar més enllà (i creieu-me que després de veure varis programes, la cosa no la diuen en broma, al contrari). I de cop i volta vaig pensar: "Ei! Què tal si aquests fòssin els guardians de la casa plasmats a la paret?"

I llavors va passar l'inesperat dins el meu cap va apareixer la resposta pero no l'estava pensant jo!

Em van dir que la casa no tenia 2 sinó 5 guardians. Que aquests n'eren dos però que n'hi havia 3 mes. Què un d'ells és el que va apareixent de tant en tant a la paret de la dutxa i amb qui la meva sogra manté una lluita aferrissada per fer desaparèixer.

Els guardians em van dir estàn colocats en forma d'estrella de 5 puntes perquè així és com els van colocar. Van dibuixar un pentagrama i van posar-hi 5 espelmes, una a cada punta. Després van fer un ritual bastant lleig que implica sang d'algún animal per fixarlos i mantenir-los a la seva missió. La missió no és res mes que no deixar progresar la casa, ni físicament ni espiritualment.

Mes Amies, no sé qui em va dir tot això ni perquè m'ho va dir. Jo només sé que no vaig ser jo (vaja és que per molta imaginació que tingui, ni borratxo, eh?) i que això és la veritat.

Així doncs sembla ser que la meva misió, almenys inmediata és lluitar contra aquests guardians i eliminarlos perquè la casa recuperi el seu esplendor. L'únic problema és que m'hen falta un per identificar. Un cop els hagi trobat tots cinc, suposo que em diràn què haig de fer a continuació.

La setmana pasada vaig descobrir el 4t element en discordia. A la paret que fa angle recta amb la que té el gat hi ha uns forats que es corresponen a les vigues de la casa dels veins. Doncs bé, en el 4t forat d'esquerra a dreta hi ha un manyoc de ciment que forma clarament la cara d'un vellet amb patilles llargues. Lo curiòs del cas és que de dia sembla només somriure i de nit, per algún efecte òptic de la llum, sembla desternillarse de riure amb la boca ben oberta... Me'n falta un només pero no l'he trobat... Encara, esclar. Si alguna cosa he après és que no els he de buscar, sencillament algún dia el veuré i sabré que l'és, així de fàcil.

M'han passat més coses extranyes. La setmana passada vaig somniar amb la meva àvia. La meva àvia va morir fa dos anys i 2 mesos ara i mai, que jo recordi (i ho recordaria) havia somniat amb ella. Vaig somniar que la meva germana, ella i jo, erem baixant les escales de l'edifici on vivia mentres parlàvem de moltes coses. La meva àvia vivia en un tercer pis pero recordo que al somni baixàvem i baixàvem i baixàvem i mai arribavem al final de l'escala. A més, les escales, sempre fosques i molt estretes, eren lluminoses i molt més amples del que recordo. Apart el terra estaba recobert de tuberies de coure brillants, com si fòssin noves que anaven recorrent l'escala i es ramificaven per les parets. Molt extrany tot plegat, pero la sensació que vaig tenir quan vaig despertar va ser de felicitat absoluta. La meva àvia m'havia vingut a veure!

Sé que tot això sona molt extrany i molt boig pero us asseguro que un ho ha de viure per sentir que això és real i possible com la vida mateixa.

Status Quo

No sé perquè darrerament, em sento com si fòssim en una espècie d'impàs, de pausa. Com si la calma abans de la tempesta s'hagués apoderat del món i estiguèssim contenint l'al.lè abans de que passi allò que ha de passar, sigui el que sigui el que ha de passar.

Però sí estàn passant coses i forces, el que passa es que ni tan sols en n'adonem. El clima, potser tel.ledirigit per algunes ombres sinistres que s'amaguen sota les sigles H.A.A.R.P. (Ja! Com si fòssin uns malvats enemics de James Bond o l'inspector Gadget, asseguts en un silló i acariciant un gat d'angora blanc), continua fent de les seves. Esclar, que ara d'una forma molt més refinada. Els terratrèmols d'Haití i Xile van ser només les primeres proves maldestres d'un nen amb una joguina nova.

De totes maneres, està clar, almenys per mi, que del costat de la llum, mai ( i repeteixo MAI!) se'ls permetrà sobrepassar un determinat punt de sadisme. Jo he vist imatges de satèl.lit d'un huracà en formació on l'ull de l'huracà formava perfectament un número 2 que girava al mateix temps que l'huracà sense perdre la seva forma. I si això no vol dir que el clima es pot manipul.lar, llavors dieu-me què vol dir perquè no ho entenc, la veritat.

A poc a poc, la corrupció, tota la porquería que s'amaga dins les clavegueres de la política i el poder, va sortint a la llum. Com si fòssin petites erupcions cutàneas com les que provoca el sarampió van apareixent aquí i allà de tant en tant, però més que abans. Penso que a poc a poc, el ritme al que es desvetlla la veritat serà cada cop més ràpid i la importància de les revelacions serà cada cop més gran. Ens emportarem un parell de sorpreses bastant grans abans de que arribi el temps del que sigui el que ha de passar.

Apart d'això, no entenc per què diuen que l'economia va la mar de lenta y que no s'acaba de recuperar. Jo ho estic notant a l'empresa, en 3 mesos, em multiplicat per 3 la facturació i els clients sembla que s'hagin tornat bojos (i de pas m'estan tornant boig a mi), están demanant 3 cops més peces de les que estàven pronosticades d'alguns números de part. I pel que he anat veient, la majoria dels proveedors estàn igual que nosaltres: saturats de feina.

Esclar, que no podia faltar la veu de la discòrdia. Algú em va dir no fa pas massa (com un mes) que a Estats Units ja se sentien veus anunciant la "Gran W" (no em pregunteu el perquè de la W), que vindria sent una crisi com la que acabem de passar però corregida i augmentada i multiplicada per mil. Vaja, que gairebé estariem parlant de la catàstrofe econòmica més gran de la història de la humanitat.

La meva opinió és que es tracta tan sols de les veus que volen espantar el personal i enlentir l'economia. A les famoses ombres que he anomenat abans, no els convé que l'economia mundial vagi la mar de bé perque no poden controlar la gent que està contenta. És molt més fàcil controlar la gent quan les està passant putes (amb perdò de la paraula) i això no m'ho invento: hi ha un estudi que la CIA va fer durant la guerra freda, on s'expliquen fil per randa els mecanismes i procediments de control mental, tant de persones com de col.lectius. Això ho van fer perquè malgrat les tècniques de resistència a l'interrogatori, quan els japonesos i coreans agafaven presoners nord-americans durant la 2a Guerra Mundial i la guerra de Corea, aquests cantaven com canaris, sempre. I esclar, pobrets els de la CIA no entenien res de res.

L'estudi diu que perque aquests procediments funcionin, com més espantada, desconcertada i descentrada estigui la persona o col.lectiu, més efectius son. O sigui que no funcionen amb gent que no estigui angoixada i si l'economia va bé, la gent no crec que estigui massa angoixada. En canvi, si no tenen feina, si perden la casa perque no poden pagar l'hipoteca i a sobre perden els seus estalvis per una gran estafa en el sistema bancari, aquests trucs funcionen a la perfecció. Vous comprèn pas?

Una altra cosa que he notat, és un augment espectacular en l'espiritualitat de la gent. Això sí, no sé pas si és perque realment és així o sencillament jo estic més concentrat en aquests temes i percebo coses que abans tenia davant dels nasos i no podia veure... No només em refereixo a temes relacionats amb el 2012 sinó amb altres temes diversos com l'ufologia. A més, aquests temes tenen cada cop més presencia en medis de comunicació (no-grocs, o seriosos per dir-ho d'una altra manera) quan abans si hi sortien era per denigrarlos i treure'ls ferro o per equivocació. Hi ha documentals cada dos per tres al History Channel o al Discovery Channel relacionats amb el 2012 o no, les noticies van plenes de descobriments científics impensables o opinions que defensen l'existència de vida extraterrestre, testimonis, etcétera... Que jo recordi, això no passava pas fa 10 anys. Home potser amb l'excepció del desaparegut Dr. Jiménez del Oso i Catalunya Misteriosa, que siguem sincers eren programes bastant "freakies" per l'època de la que estem parlant (Nota: a mí m'encantaven, ergo ¿soc un "freaky"?).

La qüestió és que la gent en parla i quan ets tú el que en parles, no et miren com si l'extraterrestre fòssis tú. Al contrari, em dona la sensació de que tothom (TOTHOM!) té o ha tingut algún tipus d'experiència paranormal en major o menor grau, i el millor de tot és que està disposat a parlar-ne i no s'amaga com passava abans. I no només parlo a nivell paranormal, a nivell espiritual també s'està notant. Les esglèsies es veuen plenes, la gent jove si no volta a mirar l'esglèsia catòlica (que tots sabem els perquès de tot plegat), volta cap a altres religions o cap a altres creences espirituals. La ciència s'està ficant en uns camps que fa poc més de 10 anys haurien significat la crucifixió acadèmica de qualsevol que hagués gosat posar-hi tan sols un peu a dins.

Quan hi ha una desgràcia, per petita que sigui, la gent s'esforça en ajudar. Molt més del que passava quan jo era petit. No sé quina sigui la percepció a Europa però aquí a México es veu, i cada día més. La gent és més solidària.

Llavors què està passant? Estàn passant un munt de coses, i les que no he escrit perquè no tinc massa temps... I malgrat tot, segueixo pensant i sentint que estem contenint l'al.lè. Que tot s'ha aturat en espera de que passi alguna cosa molt important: com quan un està esperant que surti el primer raig de sol a l'horitzó i el cel ja comença a clarejar.

També podriem dir que ens trobem dins d'una pel.lícula on està a punt d'esclatar una bomba i el director decideix aturar tot el moviment de l'escena durant uns segons en l´últim moment abans de que esclati la bomba per crear un coup d'effette, o no? O que estem veient una final d'un torneig de futbol i el nostre equip té una oportunitat clara per fer gol i aguantem la respiració i ens posem d'empeus fins que la pilota acaba al fons de la porteria. Ja! I com va dir Galileo Galilei: "Eppur si muove!" o sigui que malgrat tot es mou. I esclar que es mou! Si no es mogués mai arribariem a la cita que tenim amb l'eternitat! Els maies ho sabien, van heretar aquest coneixement dels malaurats Atlants que van sobreviure o no van ser a temps d'evacuar.

La Terra passa per cicles de 36,000 anys, que es el temps que triga la`Terra en arribar al seu punt més proper al centre de la Galàxia. El centre de la Galàxia emet una espècie de radiacions que promouen el canvi, i no pas un petit canvi, sinó un GRAN CANVI!

Els maies ho sabien i per això, sabent que la Terra arribaria a aquest punt l'any 2012 van marcar aquest moment al seu calendari com la fí del món. Però no es referien a la "destrucció" del món, sinó a la fí del món TAL I COM EL CONEIXEM. O sigui que després d'això que ha de passar no tornarà a ser el mateix, ni nosaltres tampoc.

És més, hi ha qui diu que existeixen tecnologies (TEC-NO-LO-GI-ES!) que permeten veure el futur o els futurs. Doncs bé, a mesura que avancem cap aquesta fita, aquestes tecnologíes no serveixen absolutament per res. No mostren res de res, son inservibles per veure més enllà del 2012. I jo em pregunto: NO SERÀ QUE ELS MAIES TAMPOC PODIEN VEURE MÉS ENLLÀ DEL 2012 I PER AIXÒ VAN DIR QUE ERA LA FI DEL MÓN??? Perquè se sap per altres fonts menys tecnològiques que hi ha un demà després del 21 de Desembre del 2012. ¿Llavors? Sencillament no ho poden veure perquè no serà el mateix i a més, a ningú li agradaria que tirèssin per terra la sorpresa, oi?

Pensaments Festius

Potser no veurem pas la setmana dels tres dijous pero almenys, aquesta setmana, és la setmana dels dos divendres a México. Això és per obra i gràcia del "Bicentenario de la Independència". Això significa que el dijous dia 16 es festa perquè tot i que tothom sap que el crit de Miguel Hidalgo a les portes de l'esglèsia de Dolores va ser la nit del 15 de septembre de 1810, la conmemoració sempre s'ha celebrat el dia 16. Mira! Coses que tenen els mexicans, què hi farem?

Una altra cosa que tenen els mexicans és que no et donen un pont ni per equivocació. Almenys on jo treballo, no.

La ocasió sembla especialment feta a mida perquè et donèssin pont el divendres, no? En va no fa 200 anys que els mexicans van començar el procés d'independència que els va dur on son ara. S'ha de celebrar com Déu mana, no? Doncs, no.

Ah, això sí, totes les instàncies de govern, les escoles bressol i les escoles primàries tenen festa desde demà fins dilluns que vé. Aaaaaah, esclar! L'èlit política i burrocràtica del país es pot permetre 3 díes de vacances. Total! Si les coses funcionen la mar de bé! Si no estem inmersos en una guerra contra el "Narco"! Si la corrupció no campa per tot arreu! Si l'administració pública mexicana és el mirall on es miren tots els païssos d'Amèrica Llatina i part de l'extranger!...

Permeteu-me dir-vos que la febre pel Bicentenari l'arrosseguem desde finals del 2008. I esclar, a aquestes alçades del partit un ja n'està una mica fart. L'únic interessant que han fet han estat dues coses:

1. Una sèrie de televisió anomenada "Gritos de Muerte y Libertad" que està força bé. Molt ben documentada, molt ben ambientada, amb molt bons actors, amb bons efectes especials, amb molt presupost...Espero que d'aquí 4 anys, quan sigui el Tricentenari de la Guerra de Succesió que va portar al Decret de Nova Planta, TV3 s'ho pensi i faci algo similar.

M'imagino la careta de la sèrie amb l'Orfeó Català cantant una versió de "Els Segadors" amb música de l' Orquesta Simfònica de Catalunya mentres es presenten els personatges intercalats amb escenes de lluita, sang i fetge. "Catalunya Triomfant! Tornarà a ser Rica i Plena!" I es veu com dispara un canó i s'aixeca un puny amb una falç brillant amb el sol. Whoaaaaaaaaaaaaaa! Seria brutal! Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-m'ho. I com a el.lenc, la flor i nata del Teatre Nacional de Catalunya. Què fort seria!

2. Els Herois de la Independència de México, o almenys el que en queda (un crani i un parell d'òssos en el millor dels casos) havien estat resguardats fins ara a l'interior de la columna de l'Àngel de la Independència (el símbol de la ciutat i un dels principals monuments). El que van fer, va ser treure'ls (enmig d'una cerimònia pomposa) portar-los al Castell de Chapultepec en carruatges i cadets mil.litars amb uniforme de gala per fer-los estudis d'ADN i veure si realment es tracta dels Herois de la Independència o eren uns paios que passaven per allà i eren al lloc equivocat en el moment equivocat... Segons ens han informat, s'ha confirmat la identitat de tots ells pero vès a saber...

Després, en una cerimònia encara més pomposa, les restes han estat resguardades en urnes de plata i cristall i s'han portat al Palacio Nacional (us recomano els murals de Diego Rivera de les escales principals) i hi seràn exposats durant tot un any. Així que si algú vol saber quina cara fan actualment en Miguel Hidalgo, l'Ignacio Allende, José María de Morelos i Josefa Ortíz de Domínguez, entre d'altres ja sap cap on ha d'anar, ok?

Després de veure la major part de la sèrie que us he comentat, he arribat a la conclusió de que si els espanyols van perdre la colònia va ser per dos motius principalment:

1. Per imbècils (lo qual no és cap novetat, al meu parer)

2. Perque els mexicans, en general, son més llestos que els espanyols (i potser espavilats és una paraula que li escau més).

Abans de que se sentin els crits de fúria dels pocs espanyols (per convicció) que es puguin sentir al.ludits al llegir això deixeu-me que m'expliqui, almenys.

La situació era la següent:

A Espanya, Ferràn VII estaba en una situació delicada. Els rumors de que hauria d'abdicar, eren cada cop més forts i els espanyols de México tenien por de perdre els seus privilegis. Per acabar-ho d'adobar, el germà de Napoleó intenta envaïr Espanya.

Els criolls (els nascuts a Amèrica) i sobretot, els mestissos (amb sang indígena corrent per les seves venes) eren els ases dels cops dels espanyols, que ostentaven tot el poder polític, econòmic, militar i eclesiàstic. Així que ja n'estaven una mica farts de tot plegat.

Les veus que demanen una separació del "Reino de Espanya" son cada cop més fortes i el tema es discuteix en reunions clandestines d'intel.lectuals (clandestines, perque parlar d'aquests temes era considerat alta traició sota pena de mort o cadena perpètua) com les que es produeixen a casa del Corregidor de Querétaro. Allà es va forjar la revolta. Desgraciadament, una traició, fa que gairebé tots els implicats siguin empresonats i la conspiració, descoberta. Afortunadament, per altra banda, tant Miguel Hidalgo com Ignacio Allende no eren a Querétaro i no van ser apresats i Hidalgo va decidir encendre inmediatament la metxa que va posar inici a la revolta a crits de Viva México! Abajo los Gachupines! Muerte al rey! i bajanades d'aquestes que es diuen quan un vol iniciar una revolució. Nota: tècnicament el mot "Gachupín" s'aplica despectivament a un espanyol, de la mateixa forma que "Gabatxo" s'aplica a un francès o un nord-americà (curiosament, els mexicans diuen gabatxos als yankis).

En sí, la rebel.lió va ser esclafada, pero l'acceptació per part de Ferràn VII de la Constitució de Càdis el 1812 va fer dubtar els espanyols i molts, veient amenaçats els seus privilegis van decidir passar a l'altre bàndol (només per conservar el negoci en marxa, ja sabeu... res que no passi avui en dia, per altra banda). Tots els herois de la Independència van ser fets presoners, executats i sotmesos a escarni (que en altres paraules vol dir, que la Santa Inquisició et tallava el cap i el posava dins d'una gàbia penjada en un lloc públic i ben visible perque se'n fotèssin. Esclar que més aviat el que buscàven era que si el veies, se't traguèssin les ganes d'iniciar una revolta, penso). Quan ja només quedava Vicente Guerrero fent guerra de guerrilles a les selves del sud, el virrei de turno va cometre un error. Presionat per els espanyols poderosos, va nomenar el general Agustín de Itúrbide, general en cap de l'exèrcit encarregat de trobar i capturar Vicente Guerrero.

Pero els va sortir el tiro per la culata perque Agustín de Itúrbide era, molt en secret, un defensor de la Independència i es va al.liar a Vicente Guerrero. Aquests dos van ser els que finalment van declarar la Independència i van forçar la sortida de la majoria dels espanyols.

Si els espanyols, enlloc de burlarse de la rebel.lió l'haguèssin pres seriosament des d'un principi, la cosa s'hauria acabat aquí i punt. Però esclar, ¿qui s'havia de pensar que un capellà boig encapçalant un exèrcit d'agricultors pobres i mestissos faria tant de soroll?

De totes maneres, faig d'aquesta la meva festa, no només perquè visc i treballo aquí, sino perque els mexicans, van fer en 10 anys (que va durar la revolta, més o menys) el que els catalans no hem pogut fer en 300, any més / any menys. A més, perque m'agradaria que almenys la meitat dels catalans fóssin la meitat de patriòtes del que és un sol mexicà. I consti que no em considero el més patriota dels catalans, al contrari.

El Cinema d'Abans

Avui estava pensant en el Cinema. He fet un comentari al FB que citava una de les frases famoses de Rambo ("Diosh Mío! Eshto esh un infierno!", de vegades penso que el que doblava en Sylvester Stallone a les pel.lícules dels 80's és parent de la Paulina Rubio, pero aquesta es una altra història...) i he començat a pensar en el cinema dels 80's. M'he adonat que ja no fan pel.lícules com les d'abans.

Digueu-me vell carca si voleu, pero fa temps que no em diverteixo de veritat al cinema o a casa. La única excepció darrerament ha estat "Indiana Jones i la Calavera de Cristall" i ben poques més.

El cinema d'acció actual té molt bons efectes especials i tot el que tú vulguis, però pel meu gust, les coses passen tan depressa que jo difícilment tinc temps de veure que està passant abans de que s'acabi la seqüència. Per exemple, les sagues de Transformers, Spiderman i Pirates del Carib. Quan me n'adono, les escenes d'acció s'han acabat i em quedo amb cara de babau intentant entendre què és el que ha passat.

Jo enyoro pel.lícules com:
"Els Goonies"
"Tron"
"La Història Interminable"
"Rambo"
"Rocky"
"Top Gun"
"Áligues d'Acer"
"Poltergeist"
"Malson a Elm Street" ("Soy tu peor pesadilla")
"Els Caçafantasmes"
La segona trilogia d'Star Wars (que cronològicament n'és la primera: "Luke, yo soy tu padre")
"Dins el Laberint" (amb en David Bowie i els ninos de'n Jim Henson)
"Fama"
"Flashdance"
"Footloose"
"Retorn al Futur"
"Dirty Dancing"
"Ballant amb llops"
"Arma Jove" (amb música de Bon Jovi!!!!)
"Robin Hood" (sí, amb Kevin Costner, i qué? I la cançó de Brian Adams és la millor balada de la història)
"Un per tots i tots per un" (Kiepher Shuterland fent de mosqueter del rei)
"La Màscara de Ferro" (encara que sigui amb el Leo DiCaprio... no tot han de ser flors i violes)
"Molt Soroll per No-Res"
"Rebels"
"Karate Kid" (tot i que la nova versió és notable, pero hauria de ser "Kung-Fu Kid", de Karate no en té res!) "Tiburón"
"E.T., l'extraterrestre"
"Encontres en la Tercera Fase" (jeje, Steven Spielberg i George Lucas for-e-ver!)...

Potser soc un nostàlgic dels 80's pero de veritat que fa molt de temps que no em diverteixo al cinema com amb aquestes pel.lícules i d'altres que ara no puc recordar. Quan acaben les pel.lícules d'avui en dia al cinema, sempre em quedo pensant: "Ja està? Ja s'ha acabat?". O sigui, que no em quedo satisfet del tot, em falta alguna cosa. I això no ho sentia pas abans al cinema. Sempre sortia content i satisfet...

Les pel.lícules de por, ja no fan por. Son pur sang i fetge, i les poques que son de por o de suspens, son totalment predecibles amb el que perden totalment tota la gràcia. O están disenyades per causar sorpresa el primer cop que les veus i ja. Veure-les un segon cop no té cap mena de gràcia. Per exemple, "El Sisè Sentit", "Els Altres" i similars.

Les pel.lícules d'acció i ciència ficció volen concentrar tants efectes especials en tant poc temps que jo, la veritat, no dono l'abast i acabo per no entendre res de res. I no parlem de les pel.lícules en 3D... En primer lloc, les ulleres son incòmodes i permeten nul.la visió perifèrica: si un no està mirant exactament al lloc on estan passant les coses, aquestes es veuen completament borroses. ¿Ón son les ulleres "cutres" de cartró amb un paperet de color blau i un de color vermell? Aquestes funcionàven a la perfecció! Jo vaig anar a veure "Malson a Elm Street VI" en 3D i vaig disfrutar com un camell; i la pel.lícula es veia perfectament bé! Molt més espectacular que "Alicia en el país de les meravelles" i "Fúria de Titans", que són les dues que he vist fa poc.

Algunes de les pel.lícules que he enumerat abans, no tan sols les he vist un cop sinó molts, i les tornaria a veure molts més cops! De fet, no fa pas gaire em vaig empassar la quatrilogia d'Indiana Jones tot un diumenge sense pestanejar ni un sol cop. En canvi, la setmana passada van passar la primera part de Transformers a la tele i per poc no m'adormo.

No ho entenc... Potser m'estic fent vell abans d'hora (que no m'hi sento pas!) pero no em sembla que el cinema actual estigui evolucionant com Déu mana.

Sí hi ha pel.lícules bones i sí les gaudeixo, però si les comparo amb les pel.lícules de la meva infància i adolescència, deixen molt que desitjar. Potser és una qüestió hormonal, qui sap?

Vull veure una pel.lícula d'indis i cowboys com Déu Mana! Vull veure una pel.lícula de pirates sense estar marejat la meitat de la pel.lícula. Vull veure una pel.lícula d'aventures original!!!!

Apart de tot això, no us heu fixat que gran part de les pel.lícules d'avui en dia, passa totalment a les fosques??? No es veu absolutament res! Potser si li estires una mica i acluques els ulls, veus alguna que altra ombra pero fora d'això... No em sembla pas bé això.