Potser no veurem pas la setmana dels tres dijous pero almenys, aquesta setmana, és la setmana dels dos divendres a México. Això és per obra i gràcia del "Bicentenario de la Independència". Això significa que el dijous dia 16 es festa perquè tot i que tothom sap que el crit de Miguel Hidalgo a les portes de l'esglèsia de Dolores va ser la nit del 15 de septembre de 1810, la conmemoració sempre s'ha celebrat el dia 16. Mira! Coses que tenen els mexicans, què hi farem?
Una altra cosa que tenen els mexicans és que no et donen un pont ni per equivocació. Almenys on jo treballo, no.
La ocasió sembla especialment feta a mida perquè et donèssin pont el divendres, no? En va no fa 200 anys que els mexicans van començar el procés d'independència que els va dur on son ara. S'ha de celebrar com Déu mana, no? Doncs, no.
Ah, això sí, totes les instàncies de govern, les escoles bressol i les escoles primàries tenen festa desde demà fins dilluns que vé. Aaaaaah, esclar! L'èlit política i burrocràtica del país es pot permetre 3 díes de vacances. Total! Si les coses funcionen la mar de bé! Si no estem inmersos en una guerra contra el "Narco"! Si la corrupció no campa per tot arreu! Si l'administració pública mexicana és el mirall on es miren tots els païssos d'Amèrica Llatina i part de l'extranger!...
Permeteu-me dir-vos que la febre pel Bicentenari l'arrosseguem desde finals del 2008. I esclar, a aquestes alçades del partit un ja n'està una mica fart. L'únic interessant que han fet han estat dues coses:
1. Una sèrie de televisió anomenada "Gritos de Muerte y Libertad" que està força bé. Molt ben documentada, molt ben ambientada, amb molt bons actors, amb bons efectes especials, amb molt presupost...Espero que d'aquí 4 anys, quan sigui el Tricentenari de la Guerra de Succesió que va portar al Decret de Nova Planta, TV3 s'ho pensi i faci algo similar.
M'imagino la careta de la sèrie amb l'Orfeó Català cantant una versió de "Els Segadors" amb música de l' Orquesta Simfònica de Catalunya mentres es presenten els personatges intercalats amb escenes de lluita, sang i fetge. "Catalunya Triomfant! Tornarà a ser Rica i Plena!" I es veu com dispara un canó i s'aixeca un puny amb una falç brillant amb el sol. Whoaaaaaaaaaaaaaa! Seria brutal! Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-m'ho. I com a el.lenc, la flor i nata del Teatre Nacional de Catalunya. Què fort seria!
2. Els Herois de la Independència de México, o almenys el que en queda (un crani i un parell d'òssos en el millor dels casos) havien estat resguardats fins ara a l'interior de la columna de l'Àngel de la Independència (el símbol de la ciutat i un dels principals monuments). El que van fer, va ser treure'ls (enmig d'una cerimònia pomposa) portar-los al Castell de Chapultepec en carruatges i cadets mil.litars amb uniforme de gala per fer-los estudis d'ADN i veure si realment es tracta dels Herois de la Independència o eren uns paios que passaven per allà i eren al lloc equivocat en el moment equivocat... Segons ens han informat, s'ha confirmat la identitat de tots ells pero vès a saber...
Després, en una cerimònia encara més pomposa, les restes han estat resguardades en urnes de plata i cristall i s'han portat al Palacio Nacional (us recomano els murals de Diego Rivera de les escales principals) i hi seràn exposats durant tot un any. Així que si algú vol saber quina cara fan actualment en Miguel Hidalgo, l'Ignacio Allende, José María de Morelos i Josefa Ortíz de Domínguez, entre d'altres ja sap cap on ha d'anar, ok?
Després de veure la major part de la sèrie que us he comentat, he arribat a la conclusió de que si els espanyols van perdre la colònia va ser per dos motius principalment:
1. Per imbècils (lo qual no és cap novetat, al meu parer)
2. Perque els mexicans, en general, son més llestos que els espanyols (i potser espavilats és una paraula que li escau més).
Abans de que se sentin els crits de fúria dels pocs espanyols (per convicció) que es puguin sentir al.ludits al llegir això deixeu-me que m'expliqui, almenys.
La situació era la següent:
A Espanya, Ferràn VII estaba en una situació delicada. Els rumors de que hauria d'abdicar, eren cada cop més forts i els espanyols de México tenien por de perdre els seus privilegis. Per acabar-ho d'adobar, el germà de Napoleó intenta envaïr Espanya.
Els criolls (els nascuts a Amèrica) i sobretot, els mestissos (amb sang indígena corrent per les seves venes) eren els ases dels cops dels espanyols, que ostentaven tot el poder polític, econòmic, militar i eclesiàstic. Així que ja n'estaven una mica farts de tot plegat.
Les veus que demanen una separació del "Reino de Espanya" son cada cop més fortes i el tema es discuteix en reunions clandestines d'intel.lectuals (clandestines, perque parlar d'aquests temes era considerat alta traició sota pena de mort o cadena perpètua) com les que es produeixen a casa del Corregidor de Querétaro. Allà es va forjar la revolta. Desgraciadament, una traició, fa que gairebé tots els implicats siguin empresonats i la conspiració, descoberta. Afortunadament, per altra banda, tant Miguel Hidalgo com Ignacio Allende no eren a Querétaro i no van ser apresats i Hidalgo va decidir encendre inmediatament la metxa que va posar inici a la revolta a crits de Viva México! Abajo los Gachupines! Muerte al rey! i bajanades d'aquestes que es diuen quan un vol iniciar una revolució. Nota: tècnicament el mot "Gachupín" s'aplica despectivament a un espanyol, de la mateixa forma que "Gabatxo" s'aplica a un francès o un nord-americà (curiosament, els mexicans diuen gabatxos als yankis).
En sí, la rebel.lió va ser esclafada, pero l'acceptació per part de Ferràn VII de la Constitució de Càdis el 1812 va fer dubtar els espanyols i molts, veient amenaçats els seus privilegis van decidir passar a l'altre bàndol (només per conservar el negoci en marxa, ja sabeu... res que no passi avui en dia, per altra banda). Tots els herois de la Independència van ser fets presoners, executats i sotmesos a escarni (que en altres paraules vol dir, que la Santa Inquisició et tallava el cap i el posava dins d'una gàbia penjada en un lloc públic i ben visible perque se'n fotèssin. Esclar que més aviat el que buscàven era que si el veies, se't traguèssin les ganes d'iniciar una revolta, penso). Quan ja només quedava Vicente Guerrero fent guerra de guerrilles a les selves del sud, el virrei de turno va cometre un error. Presionat per els espanyols poderosos, va nomenar el general Agustín de Itúrbide, general en cap de l'exèrcit encarregat de trobar i capturar Vicente Guerrero.
Pero els va sortir el tiro per la culata perque Agustín de Itúrbide era, molt en secret, un defensor de la Independència i es va al.liar a Vicente Guerrero. Aquests dos van ser els que finalment van declarar la Independència i van forçar la sortida de la majoria dels espanyols.
Si els espanyols, enlloc de burlarse de la rebel.lió l'haguèssin pres seriosament des d'un principi, la cosa s'hauria acabat aquí i punt. Però esclar, ¿qui s'havia de pensar que un capellà boig encapçalant un exèrcit d'agricultors pobres i mestissos faria tant de soroll?
De totes maneres, faig d'aquesta la meva festa, no només perquè visc i treballo aquí, sino perque els mexicans, van fer en 10 anys (que va durar la revolta, més o menys) el que els catalans no hem pogut fer en 300, any més / any menys. A més, perque m'agradaria que almenys la meitat dels catalans fóssin la meitat de patriòtes del que és un sol mexicà. I consti que no em considero el més patriota dels catalans, al contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada