Hem fet el cim!

Potser veient les darreres noticies a nivell local i mundial no és com per pensar que les coses estiguin canviant massa. Bé, potser sí, però un té la sensació de que empitjoren cada dia que passa enlloc de millorar i la qüestió és que el 21 de dessembre ja gairebé el tenim a sobre i el més calent és a l'aigüera.

Res més allunyat de la realitat! Permeteu-me que us faci cinc cèntims del que penso:

La percepció, veient les noticies diguem que superficialment és que les coses van molt malament i cada dia van pitjor. Sí, en certa manera és cert però també és cert que tot això que està passant, apart de que és un detonant perquè la gent desperti i obri la seva consciència, és un signe inequívoc de que les coses estan canviant.

Fa uns anys, malgrat que tots o alguns de nosaltres sospitàvem que els governs, els polítics i els banquers ens robàven a mans plenes, eren comptats els casos en que aquest tipus de notícies arribàven fins a nosaltres. Els escàndols financers i de corrupció rarament arrivàben als mitjans de comunicació, i ara? Ara en van plens i fins i tot institucions com la monarquia espanyola no se'n poden salvar ( no fa pas massa, el rei d'Espanya es considerava intocable sota qualsevol circumstància a Espanya).

Per què, eh? Per què de cop i volta a "tothom" sembla estar-li tocant el rebre? Molt sencill: el Món està canviant ( o més ben dit: ja ha canviat ).  Per què, malgrat els atacs indiscriminats que es reben a tort i a dret, a Catalunya de cop i volta tots ens hem tornat independentistes? Com és possible que es pugui parlar obertament d'Independència com a una cosa real i tangible quan fins ara era un tema que es consideraba una quimera? Doncs perquè el món i nosaltres mateixos hem canviat. Hem despertat, si ho voleu dir d'una altra manera.

És evident que quan comencen a bufar els vents de canvi (com deien els "Scorpions"), les institucions anteriors, aquelles que s'han mantingut durant segles oprimint i esclavitzant els pobles oposaran una resistència (potser no legítima ni justificada) als canvis que preveuen inexorables i que condueixen irremediablement a la seva desaparació i es produeixen convulsions. Convulsions que van més enllà de la política; es poden donar a nivell social, cultural, econòmic, científic... És per això que sembla que el món s'ha tornat completament boig: s'estan conjugant els estertors de mort d'un vell sistema decrèpit i desahuciat fa temps amb els dolors de part d'un nou món, d'una edat daurada que no és passa massa lluny. Més aviat és a l'abast de la mà.

Hi ha una dita que sempre m'ha agradat: "La nit sempre és més fosca just abans de que surti el Sol". I això precisament és el que està passant.

Ningú sap ben bé del cert que és el que passarà d'aquí més o menys quinze dies, de fet de vegades penso que és millor així i de fet també, no sabem ben bé si passarà alguna cosa, o fins i tot si la notarem. El que sí està clar és que si passa alguna cosa no serà pas quelcom que passi d'un dia per l'altre. No crec que ens n'anem a dormir el día 20 de dessembre al vespre i quan ens despertem el 21 visquem en una utopia. Penso que serà un canvi més gradual i és evident que hi ha molta feina a fer. Una feina que potser durarà dècades però sí estic convençut que de la mateixa manera, aquest canvi gradual ja ha començat des de fa un temps i que passi el que passi als voltant del 21 de dessembre serà el detonant perquè aquests canvis dels que parlo comencin a anar cada cop més depressa.

Si ho voleu veure d'aquesta manera, és com si fòssim pujant una muntanya i estiguèssim a punt de fer el cim. Un cop dalt de tot podrem admirar el paisatge que tenim als nostres peus, a l'altra banda de la muntanya i començar a baixar per l'altre carena. I malgrat el que ens haurà costat pujar, malgrat els accidents, les pèrdues i tota l'energia perduda, estarem feliços perquè a partir d'aquest punt ja tot serà de baixada. Potser podrem posar-nos els esquís o agafar el trineu i lliscar per la neu carena avall fins on ens espera el nostre destí.