Maniqueísme

Arrel de certs esdeveniments, que Déu no ho vulgui i afortunadament, no ens han passat a cap de nosaltres (només és un safareig que m'ha arribat), he estat pensant bastant en el maniqueísme. És a dir, en la dupla bé-mal.

Ja ho he dit varies vegades que m'esgarrifa el desequilibri que hi ha actualment en aquesta dualitat. Cada cop sembla que la balansa es decanta més i més pel mal. Però de totes maneres no és just dir-ho així, perquè de persones de bon cor, "haberlas, haylas".

Bé, en fí, els fets que han tingut lloc darrerament tenen a veure amb una cosa que potser a nosaltres, des del nostre punt de vista europeu i civilitzat ens posin els pèls de punta, però que aquí, a l'altra banda del món, us en farieu creus del que estàn a l'ordre del dia. Estic parlant de bruixeria, de màgia negra, de fer servir males arts per perjudicar als demés... I creieu-me que funcionen i funcionen en serio (fins al punt, que si el bruixot o bruixa és bo, fins i tot pot causar la mort... Esclar, que són casos extrems i molt puntuals, però un cop més, "haberlos, haylos").

El que em fa pensar, és saber qué és el que impulsa una persona que, a priori, no és mala persona i es relaciona amb la màgia blanca, l'espiritualitat, etc, a tombar de cop i volta cap aquestes males arts i fer màns i mànigues per perjudicar una altra persona, que en aquest cas, i afortunadament estaba ben protegida i es va poder desfer el mal, però si no...

Pel que he pogut esbrinar, aquest tipus de màgia, igual que la blanca, funciona a base de símbols. Bàsicament, amb algo semblant al que tots ens imaginem quan sentim la paraula voodoo.

Un, si en té ganes esclar, que jo no en tinc gens, pot fer virgueries si s'ho proposa. Per exemple, apart dels típics i tòpics filtres d'amor, un pot lligar algú perquè no marxi pel sol fet de lligar (fins i tot amb cadenes) alguna cosa que el simbolitzi. O també li pot tapar els ulls perquè no s'adoni del que un està fent, igualment tapant-li literalment els ulls a allò que el simbolitza. I a partir d'aquí imagineu-vos la resta.

Esclar, que la màgia de protecció destinada a trencar aquests treballs, no deixa de ser la marxa enrera d'això que us acabo d'explicar. Per exemple, per alliberar algú que està lligat n'hi ha prou amb agafar la persona i tallar amb unes tissores o amb un matxet (imaginariament, esclar) les lligadures o cadenes que el tenen atenassat.

Evidentment, no n'hi ha prou amb això cal fer tota una parafernàlia de cants, resos i espelmes de colors segons el cas.

Evidentment, els més usats de colors son el blanc i el negre (això és obvi, no? Llum i Tenebres, bé i mal...). Però per exemple, per temes amorosos se sol usar el color vermell (també obvi), el color blau per protecció (per Sant Miquel Arcàngel, que és el protector per definició), etc...

Això està relacionat amb els 7 rajos de llum espirituals. Com no, n'hi ha tres de principals (blau, blanc i vermell) i quatre de secundaris (groc, verd, violeta i rubí-daurat). Com veieu, el negre no està inclòs en la llista perquè es tracta de rajos de llum i el negre és l'absència de llum (no tindria lògica).

I això es relaciona amb la numerologia : el número 7, es el color de la màgia i d'altres coses ( hi ha 7 colors, 7 notes musicals, 7 mars, etc...).

En fí, com una persona pot arribar a fer algo així a una altra persona expressament???? No es tracta només de fer-li mal ( un podria pegarli o matarlo, que ja és prou greu de per sí), es pot arribar a desgraciarlo per tota la vida! O sigui es tortura per anys i panys si surt bé. I si la persona no té forma de saber-ho, només pensarà que té mala sort o que es posa malalt massa sovint... i segurament, no hi farà res.

O sigui, el que em preocupa és lo següent : som molt extremistes els humans o molt hipòcrites? Perquè de cop i volta, una persona que aparentment fa el bé, practica la Santeria (sense fer mal a ningú) i assisteix a misses espirituals es canvia la jaqueta i es refugia entre les ombres???? Bé en aquest cas, em penso que té més a veure, amb que aquesta persona ha estat atreta cap a elles...

I és que segons sembla hi ha una lluita constant, com si d'Star Wars es tractés, entre el bé i el mal, per veure qui s'emporta més ànimes al seu bandol. Tot i que jo personalment, no hi crec pas en un mal personificat. Més aviat, és el bé el que lluita perquè la nostra propia naturalesa ens atraigui cap al mal que es inherent a nosaltres mateixos.