11-S 2008

Si, aquest any si! Me n'he enrecordat de la Diada. Home, una mica fastiguejat pel fet de no veure cap senyera i estar treballant com un negre per viure com un blanc (jajajajaja), no?

I es que aquest any és prou especial. Ja sabeu, l'arribada de'n Santi a mitjans de desembre ho fa tot més especial.

Per cert, ahir va néixer la Claudia, la filla de la Rosa i en Jordi Sabés. Una felicitació des d'aquí malgrat la malaurada història de la nostra malentesa amistat.

Lo qual, m'emociona i m'omple d'impaciencia, esclar. I consti que se m'està passant ràpid el temps, però quan un sent les patadetes de la criatura i com reacciona a la nostra veu i als estímuls doncs espera que les coses s'accelerin una mica per poder tenir-lo entre els seus brassos com abans millor, lo qual no es ni possible, ni recomanable.

I si us penseu que soc d'aquests pares que passen olímpicament dels embarassos, esteu molt equivocats.

Jo si hi penso i em preocupo i anhelo amb totes les meves forces la sortida d'en Santi, i de totes les coses que significarà això.

En fí, que educar un fill no sembla pas una cosa fàcil, sobretot si en Santi es deixa contaminar per les maneres dels meus nebots (cosa que no pensem deixar que passi). Espero que no surti hiperactiu com els altres. La veritat es que em sorprén la seva energia, no se'ls acaba pas la pila.

Un també es posa a pensar en tot el que farà amb ell i el que no farà, i fa un repàs mental tot sovint del que cal i del que no cal fer amb un nen... cosa difícil, ja que un només compta amb la seva experiencia personal i la memoria ja no és el que era fa un temps.. sigh!