PER VARIAR...

Com que no tinc masses ganes de treballar, per variar una mica i per veure si m'allibero del saturament mental que porto sobre les espatlles, tinc ganes d'escriure.

Esclar que l'elecció del tema no es massa fàcil ara mateix...

Suposo que estic nostàlgic, perquè plou... Estem sota els efectes de l'ona tropical n°32, i la cosa durarà fins novembre (lo pitxor del cas, és que ja han comensat els fronts freds, lo qual vol dir que pluja + ara fred).

Ho veieu? Perquè la gent quan no sap de que parlar, parla del temps?

No, no, no, no i no, millor deixem-ho estar així.

Us heu trobat mai en una situació com la meva? Em refereixo al meu post anterior.

Vull dir, ¿heu tingut un dia en que sembla que Déu (el guionista simpàtic per alguns) s'ha decidit a fer neteja a fons amb la vostra vida i us obliga a fer un replantejament absolut?

No és normal, vaja! El que no m'explico és la necessitat de que tot això passi en un sol dia. Vaja podríem anar repartint aquí i allà per no saturar el sistema, dic jo.

Ja m'agrada ja la pressió, de fet treballo més sota pressió, però la meva limitada experiencia vital em diu que tot sol tenir un límit i la pica acaba vessant si li cauen les gotes suficients...

Sento una idea rebotant en algún racó del meu crani, però no la puc cassar al vol. Rebota amb molta forsa.

Trobo a faltar algunes coses (un altre cop la nostàlgia).
No, aquesta no era.

Ja tá! El que ressonava al meu cervell era que poc sovint parlo de les coses que penso de mi i quan ho faig sol ser per parlar de coses negatives. Potser hauria de tirar-me un parell de floretes...

Bé, la veritat és que no és tan fàcil com sembla.

Apart de ser una persona insegura a morir, ràpida per enfadar-se i amb certa tendència a les explosions nuclears de geni, egoista, egocèntrica i amb una idea de sí mateix que deixa bastant que desitjar, entre d'altres, també tinc coses bones o sigui, que no soc tan malvat i repugnant en el fons...

Abans de seguir: si noteu que entro en contradicció, és perquè soc bessons i això ens sol passar a la majoría. Som el signe més dual que hi ha.

Soc una persona molt sensible (tant pel que fa a sentiments com pel que fa a l'expressió/apreciació artística).

Soc carinyós ( i a la vegada soc fred, veieu el que volia dir?).

Soc generós, sovint, no sempre.

Soc prou espiritual (quan tinc temps esclar)

Soc treballador (tot i que la meva falta de concentració perjudica bastant aquesta virtut. No em serveix de res treballar molt si treballo malament, oi?)

Soc responsable (sempre i quant, la meva falta de concentració no s'interposi en el camí de la meva responsabilitat).

Soc bona parella ( tot i que de vegades el meu egoísme em fa baixar la mitjana)

Soc felis amb els nens i els nens amb mi (si no m'arriben a acabar la paciencia i pateixo una explosió nuclear massiva) lo qual m'augura un gran futur com a pare.

Soc molt pacient (però com he dit abans, tot té un límit).

Soc comprensiu i sé perdonar (això si que ho tinc, veus?). Sempre acabo perdonant-ho tot i prou depressa (ara bé, això es virtud o defecte?).

Aquesta va a l revés, no soc massa sociable, ara bé un cop ho aconsegueixes, soc bastant incondicional amb els meus amics. Els que ho són de veritat, eh? No els que s'en diuen però no exerceixen.

Per avui, està bé amb això. Ja seguirem un altre dia. Me'n vaig a casa. Siau!