CRITICAL FAILURE

Estic patint una fallada crítica...

Ahir va ser un dia d'aquells que et bloqueja totalment. No em pregunteu perquè, no en vull parlar. Però va ser un dia d'aquells complicats, on et passen coses que et fan replantejar moltes coses, fins al punt de que t'arriben a saturar.

I avui la cosa no millora pas! Tinc el cap ple a reventar...

I quan dic que estic bloquejat vull dir que no serveixo per gran cosa. Ni puc pensar ni amb prou feines puc treballar. I la veritat si necesito un "break" per pensar, les meves estressades neurones bullen per no poder processar tanta informació a l'hora.

Com a bona persona del signe bessons, odio prendre decisions i molt menys d'aquest tipus. Disculpeu que sigui misteriòs però per més que m'agradaria compartir amb tots vosaltres el que em preocupa, sé per experiencia que no es pas recomanable que ho faci. No us ofengueu, no ho dic pas per vosaltres ho dic per mi (cosa sobre la que no cal donar més explicacions).

Aquesta nit he tingut un somni, extrany, com no. El que em crida l'atenció es que hi ha elements que es repeteixen i això m'impulsa a escriure'l i compartir-lo amb vosaltres.

Estava en una platja, no em pregunteu perqué però era Sevilla (curiòs perqué Sevilla no té platja, vaja, vaja). Anava arribant a la platja amb algú, la veritat no sé qui era i ja haviem escollit un lloc a prop de l'aigua per extendre les tovalloles. L'aigua era tèrbola, de color verd-terrós (detall important n°1). De sobte algú ens cridava, eren els nostres amics que eren més enrrera i ens demanaven que anèssim amb ells.

Mentres caminavem cap allà, m'apareix a les mans un matalàs de lona de color blau (detall important n°2) y vermell. Apareix una onada gegant i li crido a qui va amb mi que vagi amb compte (curiòs perquè com ja he dit erem arran d'aigua i els nostres amics darrera nostre i l'onada va venir de cara quan anavem caminant cap al fons de la platja). Arribem on son. Hi ha molta gent i una parada d'autobús d'acrílic (al mig de la platja, curiòs). No sabem on deixar el matalàs. Un dels nostres amics, pell negra descafeinada (s'assembla a l'Obama, detall important n°3) que duu un portàtil escriu alguna cosa i ens diu que no podem quedar-nos (detall important n°4) perquè el matalàs fa tant per tant i no hi ha lloc on deixar-lo.

Inexorablement ha sonat el despertador...

Ja vaig tenir un altre somni on hi sortia la platja, un negre, que duia un anorak blau i que em deia que no em podia quedar on era. Curiòs oi? (De fet, jo estava en una escola, i anava a matar algú, estava molt emprenyat i duia una pistola. De sobte l'escola es buida de gent i em trobo amb dos negrets, un amb anorak blau que em diuen que vagi amb compte que tot està vigilat - m'ensenyen una càmera de seguretat- i si em descobreixen m'anirà malament, que millor els doni la pistola i fugi, que ells se n'encarregaràn. Curiòs, oi? ).

Us diré la meva teoria:

La platja, la persona negra i el color blau per mi son una referència a Yemayà, la Orisha de la Santería i de la religió Yoruba que regeix el mar i la lluna. El seu color es el blau/blanc y està sincretitzada amb la Mare de Déu de Regla. Of course, la deidat yoruba es de rassa negra.

Of course tot pot ser un truc de la ment, oi? Però es extrany que es repeteixin els mateixos elements.