Nostàlgia

El día es lleva a la ciutat de l'esperansa, amb el regust amarg d'un inventari llarg i cansat, unes poques paraules, un breu comentari, m'arrossega sense escapatoria al pou agredols de la nostalgia.

No vull dir pas que la nostalgia sigui quelcom lleig, al contrari!

Recordo aquella primavera, quan ens vam conèixer i aquell estiu quan ens vam tornar a trobar. Segueixo desfent el cabdell del temps i m'adono de tot el que hem viscut junts, de tots els moments felisos que hem compartit l'un al costat de l'altre, i amb les llàgrimes a punt de desbordar de felicitat, em moro de ganes de recórrer el palau aturant-me en totes i cadascuna de les pintures que immortalitzen aquells moments.

És un sentiment difícil de descriure, sobretot ara, que ja no serán els records de dos sinó de tres. La voràgine dels meus sentiments m'arrossega un cop més i em deixa massa borratxo de plaer al mateix lloc on he comensat. Quan el dia es lleva a la ciutat de l'esperansa, amb més esperansa que mai.