Frustracions

Vaig a fer una llista de les meves frustracions que són bastantes :

1. Soc un guitarrista/músic frustrat : ho vaig intentar sense èxit durant anys. Primer al conservatori estudiant guitarra espanyola : va ser un fracàs absolut. Després a casa, pel meu compte i amb la guitarra electrica que segueix criant pols. Resultats : desencoratjadors.

2. Soc un dibuixant de comics frustrat : durant anys, he anat perfeccionant la meva tècnica intentant imitar els grans dibuixants. Si he aconseguit uns èxits raonables tenint en compte que era auto-didacta pero com que només dibuixava de tant en tant, anava perdent l'estil de cop en cop i sempre em quedava al mateix lloc. Sigh! També he tingut grans idees per crear còmics, grans sagues, universos... Però malauradament mai m'hi vaig posar, manca de temps, els estudis, altres distraccions, el meu caràcter voluble (com a bon bessons) en van tenir la culpa.

3. Soc un escriptor frustrat : no es que mai m'hagi posat a escriure seriosament, esclar. Ni tan sols ho havia intentat. Si sabia que escrivia bé pero no m'atreia massa la idea (crear una historia de cap a fi sense anar-me'n per les branques em sembla tasca de titans. I la veritat, ja us acabo de dir que tinc un caracter massa voluble i de segur voldria explicar masses coses i el llibre acabaria tenint 3000 planes, no acabaria mai). Tampoc es d'extranyar tenint en compte el que m'agrada llegir. M'ho estic pensant seriosament donat l'èxit que tenen alguns dels meus posts... jejejeje les fans ja sabeu...

4. Soc un actor frustrat : si ja sé que aquesta si que la vaig fer i amb èxit! Pero la veritat tot es va acabar sense que jo ho volgués i en aquells moments no podía centrar-me en buscar un altre lloc on actuar. La decepció va ser prou gran, ja us ho vaig dir. M'hagués agradat seguir fent el pallaso pels llocs.



5. Soc un poeta frustrat : sorpresa! Aixo si que no ho sabieu eh? Si, en alguns moments de la meva vida, la meva vena romàntica em va impulsar a escriure poemes més enllà dels deures de l'escola. Pero la veritat, no m'acaba d'atraure la idea.

6. Soc un cantant frustrat : cantant de musicals i cantant d'òpera. Si nois i noies, en algun moment de la vida (alguns ja ho sabeu) vaig prendre classes de cant amb un cantant d'opera pro-fes-sio-nal per perfeccionar la meva tècnica als musicals (gentilesa de la meva inestimable amiga Gemma un cop més). La veritat es que només em feia cantar òpera i algunes cansons conegudes (amb tècnica lírica - es a dir, d'òpera), pero em va agradar molt malgrat anar-hi només uns mesos.

Ara que me n'adono, si us hi fixeu totes les meves frustracions giren al voltant del món artístic. Curiós...

De totes maneres, son frustracions temporals. En algun moment no descarto posar-m'hi de nou i triomfar. De moment, ho intentaré amb l'escriptura que sembla que es el més rellevant ara mateix. No pots dir mai d'aquesta aigua no en beuré i pel que sembla i pel que dieu no ho faig tant malament.

Cromos, comics i televisió

A petició de l'Àlex parlarem dels meus records de la televisió (tema recurrent a les trobades de vells amics tipus "te'n recordes de...?").


Hi ha milers de coses que trobo a faltar de la televisió, no acabariem mai.


Potser dels més antics que tinc són els de Mazinguer Z y Comando G. Recordo vagament haver vist "La casa de la Pradera" , recordo amb més precisió que m'agradava molt "Vacaciones en el mar" (suposo que perqué després la van repetir). També recordo vagament haver vist "Galactica" i sempre vaig somniar amb que la repetissin sense èxit. Ara tinc la sort de que passen la nova versió a l'Universal Channel per cable. De series que me n'enrecordo molt bé hi ha "V", "El coche fantástico", "El equipo A", "El gran heroe americano" i una que potser ningú recorda o haurá vist "El halcón callejero", que era algo així com el cotxe fantástico pero amb moto. La serie de Hulk (que a España es deia "La massa", sembla que fos una serie de pastissos enlloc de super-herois).



També recordo vagament haver vist "Los pallasos de la tele", "El gran libro de Petete", "Barrio Sésamo" amb la gallina caponata i en perejil (un cargol), amb l'Espinete i Don Pimpon, etc... "El show de los teleñecos" amb la Peggy i en Gustavo. Recordo que a les tardes quan sortia de la guarderia feien un programa que presentava en Joaquin Prat i després els dibuixos animats d'Spiderman (en blanc i negre perqué la tele petita de casa meva encara era en blanc i negre).

De dibuixos animats n'hi ha milers. Hi va haver una época en que els passaven els diumenges a la tarda després de les noticies i abans de la pelicula. "El señor Rossi", "Tom Sawyer", "Ulises XXXI", "Dragones y Mazmorras", "Vicky el Vikingo", "Los Barbapapá", "Heidi", "Marco", "Don Quijote", "Rui, el cid campeador", "La vuelta al mundo en 80 dias", "Banner i Flappy", "Jacky i Nucka", "La Abeja Maya","Dartacan y los tres mosqueperros","Super-Ratón", "LA Hormiga Atómica", "Transformers"... La llista es interminable, esclar que tot evoluciona i després van venir "Bola de Drac", "Arale", "Campeones", "Battletech","Erase una vez el Hombre","Erase una vez el espacio".


De programes en son poquets. Potser el més important es l'"Un, dos, tres". Cita obligada els divendres a la nit, igual que "Informe Semanal", els dissabtes. "La bola de cristal" (esclar), "La mansión de los Plaff", "Un millón para el mejor" (SI! Jo el vaig veure! Soc vell que hi farem!), "Un globo, dos globos, tres globos", "Sabadabada" (Tigres, tigres, leones, leones, todos quieren ser los campeones! Ayayayayay Torrebruno i Horacio Pinchadiscos", "Tocata", etc...

També recordo haver vist "Curro Jimenez" i una que m'agradava molt, "La mascara negra", del mateix estil i també amb Sancho Gracia com a protagonista, i també ambientada a la guerra de la independencia, o sigui com diuen aqui : "La misma gata pero revolcada". També recordo "Verano Azul" (cita obligada de tots els estius), "La plassa del Diamant", "Ramón y Cajal" (Que no eren dos senyors sinó un de sol), "Dallas" (MITICA), "Dinastia", "Los Colby", "Falcon Crest", "Benny Hill", "Arriba y Abajo" (MITICA TAMBÉ), "Los Cuentos del Mono de Oro" (Aaaaaaaah Bora-Bora...!), "FAMA", "Con Ocho basta","Lou Grant" (el daily planet sense superman per entendre'ns), "Los Hombres de Harrelson" (T.J al tejado), "Starsky y Hutch", "Remington Steele", "Hart i Hart", "Magnum" (el senyor Higgins també), "MacGyver" (El meu heroi), "Los Angeles de Charlie", "Alf","El doctor Who", "N'hi ha que neixen estrellats", "Gent del barri", etc...

Una altra cosa que enyoro son els cromos que el meu pare em comprava cada divendres quan anava a portar-me a casa els meus avis. Creieu-me, les vaig fer totes les coleccions. Me'n recordo que el meu avi Nai fins i tot em va fer un álbum per guardar-hi els cromos de la lliga de futbol 84-85 ( i ni tan sols m'agradava el futbol encara). Cada setmana esperava el divendres amb ilusió per anar a la llibreria a comprar els meus cromos i passar el vespre veient-los o enganxant-los a l'àlbum. Després, a la meva escola es va posar de moda apostar amb els cromos i ja va ser la bogeria total.

També havia comprat còmics abans de la febre dels 90 (L'Àlex ja sap de qué parlo, jejejeje). La majoria eren de'n Mortadelo, o de Zipi i Zape pero també havia comprat alguns americans (entre ells el n°1 de Conan que mai vaig poder vendre perqué en la meva ignorancia estava ben guixat de rotuladors de colors, l'epileg de les Secret Wars de Marvel...).

En fi, m'estic adonant de que tenim una vida tan plena de records que un es posa a recordar i no acabaría mai. I molt menys escriure'ls aqui tots. He posat tot el que recordava en aquest moment pero sé que tots en recordeu molts d'altres i de segur me'ls posareu aqui.