SK, Stephen King, el Rey

No recordo quan va comensar la meva fascinació (jo diria que idolatria) per l'amic Stephen King. La veritat es que no recordo ni quin va ser el primer llibre que vaig llegir.

Al comensament jo pensava que publicava llibres de terror (pero terror pur i dur). Havia vist algun fragment de Carrie i Christine i la veritat es que es el que donen a entendre. Després vaig veure "El cementerio de animales", no em va agradar. Pero o bé algú em va regalar un llibre sense saber el que pensava o jo, en un atac de bogeria vaig comprar-ne un passant del que pensava o bé per curiositat. No recordava quan vaig veure, per error, "Las brujas de Salem" a la televisió i lo molt que em va espantar, ni tan sols vaig saber que la serie estava basada en un llibre d'Stephen King fins molt després.

La qüestió es que em vaig enamorar, simple i planerament.

La seva forma d'escriure em sembla genial. Sap escriure d'una forma lo suficientment planera com per fer-se entendre en tot moment. Els seus personatges es mouen entre l'heroicitat i la mediocritat (en altres paraules, converteix els anti-herois en herois i això sempre està bé). Malgrat el que pogueu pensar no es sanguinari, potser una mica escatologic pero la historia ho requereix i per això se li perdona. És sincer amb les seves histories, malgrat contenir molts elements sobrenaturals no es passa mai de rosca (o sigui, per molta fantasia que tingui i creieu-me que en te moltíssima, les seves histories son lo més realistes possible). Es irònic i sarcàstic i té molt bon humor, inclús amb ell mateix. Utilitza recursos literaris poc comuns, com per exemple, ser personatge dels seus propis llibres (un cameo literari), creuar histories entre els diferents llibres, repetir personatges, etc, etc, etc...

La seva obra mestra es "La Torre Oscura" una heptalogia (es a dir que son 7 llibres). Quan vaig llegir el primer volum per primer cop, haig de confessar que el vaig deixar a mitges. No entenía res de res. Després, el segon cop ja el vaig entendre i va ser el culpable de passar del simple amor a la idolatria. He llegit tots els llibres de la saga i em reafirmo en dir que es una obra mestra. Es la culminació de tots els llibres que ha escrit.

Altres llibres que he llegit son : Apocalipsis, Insomnia, El resplandor, Buick 8 (no em va agradar pero se li perdona), Un saco de huesos, La tienda i molts més.

Sr. King no deixi d'escriure please!

Pensaments festius

La veritat és que estic emprenyat i necessito desfogar-me una mica. Estic emprenyat perqué avui m'ha tocat anar a treballar i als de l'altre empresa si els han donat pont. Estic emprenyat perqué no tenia ganes d'anar a treballar ( i la veritat, ara son les 4 de la tarda i encara no les tinc les ganes ). Ahir vaig anar a dormir tard, ens vam quedar fins tard ajudant a la Karen a preparar el festival del día del nen (que es avui mateix per si no ho sabíeu. Consti que jo tinc gairebé 31 anys i és la primera vegada que en sento a parlar. Aaaaaaaaaaaay si ho hagués sabut abans que els nens teníem un dia...). Per això estic d'un humor que no m'aguanto ni jo perqué apart ahir vam sopar pizza i tot i que era molt bona em va caure com una patada a "salva sea la parte". Així que apart estic mig marejat i amb molt mal de panxa, que apart de no deixar-me dormir, no contribueix gens a millorar el meu estat d'ànim.

Bé, ja m'he desfogat. Ara anem al grá. Les bones noticies són que he perdut aproximadament 13 Kgs des de Novembre de l'any passat. Potser no és una gran noticia pero per mi si ho es molt perqué ja passava dels 100. La veritat es que no us hi atabaleu massa segueixo estant gras per la meva alsada i tampoc sé exactament com m'ho he fet (suposo que menjant gairebé de tot a la feina i menjant molt a poc a poc perqué si no ho faig haig d'esperar molta estona a que acabin els altres).

Punt número dos : tiet Pedro i tieta Anna, us agafo la paraula sobre l'apartament de Palamós. Serà un plaer anar-hi quan estiguem per allá. Moltes gracies per l'oferiment!!!!

Punt número tres : Si m'estic plantejant escriure alguna cosa donat l'allau de peticions populars al respecte. Si ho arribo a fer tinc quatre candidates : fantasia medieval, ciencia ficció, suspens (ja sabeu "El codi da Vinci", etc...) o històrica (per aquesta última hauria d'investigar bastant lo qual em fa bastanta mandra, pero suposo que puc comptar amb la meva germaneta). De totes maneres m'inclino més per la primera (espero no acabar copiant "El senyor dels Anells" o "Eragon").

Punt número quatre : ahir em vaig tragar dues pelicules de Pedro Infante més : "La oveja Negra" i "No desearás a la mujer de tu hijo". Molt bones.

Punt número cinc : divendres nit vam anar a un bar que es diu "Freedom" a celebrar íntimament l'aniversari de la Karen. Resultat : dues pinyes colades per banda. La Karen va tornar mig marejada i jo com si res hagués passat.

Punt número sis : ahir van passar "Troya" per la tele. He vist el comensament i el final i em continua semblant un fastic de película. De segur que Homer ( i no, no es el dels Simpson) s'està retorsant a la tomba des de que la van estrenar. No hi haguèssin estat de més uns quants Déus grecs per aqui i per allà, la veritat es que com a versió lliure de la Iliada es van passar de llibertat.

Punt número set : aquesta setmana estrenen "Spiderman 3". L'home de sorra, "venom", el trajo negre... Mmmmmm, se'm fa la boca aigua. L'altre día vaig veure un clip de 7 minuts on hi ha una persecució espectacular entre el nostre amic i veí Spiderman (vestit de carrer) i el "duende verde" (si nois, si! Ha tornat en la figura de Norman Osborn, el suposadament millor amic de Peter Parker, el fill de l'original). No us explico com acaba es una sorpresa. Friso per veure-la.

Punt número vuit : no hi ha més punts.

Frustracions

Vaig a fer una llista de les meves frustracions que són bastantes :

1. Soc un guitarrista/músic frustrat : ho vaig intentar sense èxit durant anys. Primer al conservatori estudiant guitarra espanyola : va ser un fracàs absolut. Després a casa, pel meu compte i amb la guitarra electrica que segueix criant pols. Resultats : desencoratjadors.

2. Soc un dibuixant de comics frustrat : durant anys, he anat perfeccionant la meva tècnica intentant imitar els grans dibuixants. Si he aconseguit uns èxits raonables tenint en compte que era auto-didacta pero com que només dibuixava de tant en tant, anava perdent l'estil de cop en cop i sempre em quedava al mateix lloc. Sigh! També he tingut grans idees per crear còmics, grans sagues, universos... Però malauradament mai m'hi vaig posar, manca de temps, els estudis, altres distraccions, el meu caràcter voluble (com a bon bessons) en van tenir la culpa.

3. Soc un escriptor frustrat : no es que mai m'hagi posat a escriure seriosament, esclar. Ni tan sols ho havia intentat. Si sabia que escrivia bé pero no m'atreia massa la idea (crear una historia de cap a fi sense anar-me'n per les branques em sembla tasca de titans. I la veritat, ja us acabo de dir que tinc un caracter massa voluble i de segur voldria explicar masses coses i el llibre acabaria tenint 3000 planes, no acabaria mai). Tampoc es d'extranyar tenint en compte el que m'agrada llegir. M'ho estic pensant seriosament donat l'èxit que tenen alguns dels meus posts... jejejeje les fans ja sabeu...

4. Soc un actor frustrat : si ja sé que aquesta si que la vaig fer i amb èxit! Pero la veritat tot es va acabar sense que jo ho volgués i en aquells moments no podía centrar-me en buscar un altre lloc on actuar. La decepció va ser prou gran, ja us ho vaig dir. M'hagués agradat seguir fent el pallaso pels llocs.



5. Soc un poeta frustrat : sorpresa! Aixo si que no ho sabieu eh? Si, en alguns moments de la meva vida, la meva vena romàntica em va impulsar a escriure poemes més enllà dels deures de l'escola. Pero la veritat, no m'acaba d'atraure la idea.

6. Soc un cantant frustrat : cantant de musicals i cantant d'òpera. Si nois i noies, en algun moment de la vida (alguns ja ho sabeu) vaig prendre classes de cant amb un cantant d'opera pro-fes-sio-nal per perfeccionar la meva tècnica als musicals (gentilesa de la meva inestimable amiga Gemma un cop més). La veritat es que només em feia cantar òpera i algunes cansons conegudes (amb tècnica lírica - es a dir, d'òpera), pero em va agradar molt malgrat anar-hi només uns mesos.

Ara que me n'adono, si us hi fixeu totes les meves frustracions giren al voltant del món artístic. Curiós...

De totes maneres, son frustracions temporals. En algun moment no descarto posar-m'hi de nou i triomfar. De moment, ho intentaré amb l'escriptura que sembla que es el més rellevant ara mateix. No pots dir mai d'aquesta aigua no en beuré i pel que sembla i pel que dieu no ho faig tant malament.

La morrinya

Com us deveu imaginar, en un dia com avui m'agafa la morrinya i de les fortes. Més que res per l'ambient que trobo molt a faltar, malgrat els pesats que et volen vendre una rosa encara que en portis 30 a les mans (esclar que mai podran superar els venedors de castanyes, aquests ocupen un lloc molt especial al meu cor, més o menys per sobre del senyor Bush i companyia).

Pero si trobo a faltar l'emoció d'anar a comprar llibres, de visitar les llibreries i les paradetes del carrer. Trobo a faltar la temperatura agradable que sol fer (aqui ara fa una calor moderada), l'inici de la primavera meteorologica i la promesa de l'estiu. Trobo a faltar l'indecisió a l'hora de trobar un llibre que m'agradés, la impossibilitat de comprar-me tots els que volía. L'emoció d'anar a comprar una rosa i de donar-la, de rebre un llibre, desembolicar-lo i descobrir que era el que jo tant volia o que no era el que jo volia pero que resulta una sorpresa al llegir-lo. Trobo a faltar arribar a casa carregat de llibres i no saber per quin comensar. Trobo a faltar l'olor dels llibres i les roses, pero sobretot dels llibres. I els llibres em fan recordar del meu avi, perqué els llibres no serien tan importants a la meva vida sense ell, també als meus pares (especialment la meva mare, perqué ella em va animar a seguir llegint i sempre em regala llibres- tot i que no sempre l'encerta, jejejejeje ;) ).

Recordo les estrenes de teatre per aquestes dates, especialment la dels Miserables. Va ser un Sant Jordi de fa molts anys. Ja fa tants anys que em sento vell (penso que va ser cap allà el 1993 o 1994). Pero es una nostalgia sana, no es malaltissa. Tots aquests records son bonics i recordar-los em fa sentir coses que em van fer molt felis. Recordo els nervis abans de l'estrena, els canvis de vestuari, d'escenografia, l'espera abans d'entrar, l'èxit, les felicitacions, els amics que malauradament ja he perdut pel camí, els nervis el día de la representació pels pares, l'últim día, les emocions (moltes), els plors, els adeus, les celebracions i algun amor que altre (catastrofics -molts- impossibles -algun que altre). Algun día escriure sobre el que va representar per mi la meva epoca teatrera, segur que descobrireu coses de mi que no sabieu, jejeje (soc una capsa de sorpreses).

En fi, molt felis Diada de Sant Jordi!!!! Que disfruteu dels llibres i de les roses, i també del dia i de l'ambient. I sobretot d'una tradició tant bonica ( penseu que no n'hi ha cap d'igual al món per mi).

Una abrasada!