"El llibre dels misteris" Deepak Chopra

Avui he comensat a llegir un llibre en les poques estonetes que tinc lliures li vaig donant una ullada. Com no, el llibre tracta de temes que podriem dir-ne metafísics. El va escriure Deepak Chopra (potser alguns n'haureu sentit a parlar), i es diu "El llibre dels misteris".

Gairebé n'he llegit dos capítols i estic fascinat. El primer capítol tracta sobre el misteri de la vida. Tots, i quan dic tots vull dir tots, hem tingut experiencies que ens fan pensar que la vida no és només el que pensem que és. Consti que no em refereixo només a fenòmens paranormals eh? Vull dir que quí no s'ha estremit amb una pessa de música delicada, amb unes paraules escrites, un paisatge, una pintura, un ambient...? En aquests moments un pensa que hi ha alguna cosa més que l'anar a treballar, cobrar i pagar, menjar i dormir. No estem satisfets amb res i com més tenim, menys satisfets ens sentim. Això es perqué el que nosaltres creiem que necessitem no es realment el que busquem. Després l'amic Deepak fa una analogia amb les nostres propies cèl.lules i n'enumera els principis que regeixen la seva vida. L'organisme humà no només té inteligencia al cervell, s'ha demostrat que el sistema immunològic i fins i tot el sistema intestinal també tenen una certa inteligència independent del cervell.

Les cèl.lules segueixen uns principis característics que seríen anàlegs al principi de la vida que dona títol al capítol :

1. Tens un propòsit superior : les cèl.lules del cos acorden treballar per el bé del cos, el benestar individual es secundari. Fins i tot donen la seva vida pel bé del cos (i això passa cada instant. Les cèl.lules de la pell moren a centenars cada hora, les cèl.lules del sistema immune es sacrifiquen lluitant contra les infeccions per preservar el cos...). L'egoisme és inconcebible, fins i tot quan la integritat de les cèl.lules està en perill.

2. Comunió : cada cèl.lula està en permanent contacte amb les demés. Hi ha cèl.lules missatgeres que corren en totes direccions per notificar als llocs avansats cualsevlol intenció o desig per petit que sigui. Retirar-se o negar-se resulta inconcebile. .

3. Consciència : les cèl.lules s'adaptan a cada moment. Son flexibles per respondre a cada situació. Mantenir hàbits rígids resulta inconcebible.

4. Aceptació : les cèl.lules reconeixen que cadascuna és igualment important. Totes les funcions del cos són inter-dependents. Realitzar-les de forma aïllada resulta inconcebible.

5. Creativitat: tot i que cada cèl.lula realitza funcions específiques (les cèl.lules del fetge, fan 50 funcions diferents, per exemple)., aquestes funcions es combinen de forma creativa. Una persona pot digerir aliments que mai abans habia menjat, tenir pensaments nous o ballar d'una forma mai vista. Aferrar-se a conductes anquilosades resulta inconcebible.

6. Estar : les cèl.lules obeeixen a un cicle universal de repòs i activitat. Tot i que el cicle es manifesta de diferents formes (nivells hormonals fluctuants, pressió sanguínia, ritmes digestius...), la seva expressió més òbvia és la son. Encara no sabem perqué necessitem dormir pero si no ho fem patim disfuncions greus. La activitat obsesiva i la agressivitat són inconcebibles.

7. Eficiència : les cèl.lules operen amb la menor quantitat possible d'energia. En general, només acumulen tres segons d'aliment i oxigen dins de la paret cel.lular. Confíen plenament en que se'ls proveïrà. El consum excessiu d'aliment, aire o aigua és inconcebible.

8. Conexió : degut a la seva herència genètica comú, les cèl.lules saben que, en esencia, son iguals. El fet de que les cèl.lules hepàtiques siguin diferents de les cardíaques, i les musculars de les cerebrals, no contradiu la seva identitat colectiva que es inalterable.Avui en dia, ja es pot transformar genèticament un tipus de cèl.lula en un altre al laboratori, retornant-la al seu origen genèric (cèl.lules mare). Les cèl.lules sanes estàn vinculades al seu origen sense importar quantes vegades es divideixin.Viure en aïllament resulta inconcebible.

9. Donar : l'activitat principal de les cèl.lules és donar, cosa que manté la integritat de la resta. El compromís total de amb la concesió produeix automàticament la recepció, l'altre meitat del cicle natural. L'acúmul es inconcebible.

10. Inmortalitat : les cèl.lules es reprodueixen per transmetre a la seva descendència, sense restriccions, el seu coneixement, experiencia i talents. És una classe d'inmortalitat pràctica: sotmetre's a la mort en el pla físic pero guanyar-li la partida en el terreny no-físic. La fossa generacional resulta inconcebible.

Aquest pacte que mantenen les cèl.lules és plenament espiritual. La primera característica correspon als atributs espirituals de renunciació o despreniment : donar a Déu allò que és de Déu. I la inmortalitat, correspon a la creensa de la vida després de la mort. De totes maneres les cèl.lules del cos, no n'entenen d'espiritualitat. És, per tant, un principi perfectament natural, és la forma en que la vida funciona.

Fixeu-vos en tot el que resulta inconcebible al món de les cèl.lules : egoisme, aïllament, acúmul, malgastament, activitat obsesiva... Si les nostres cèl.lules no ho fan, perqué llavors ho fem nosaltres? Hem traït la sabiduria del nostre cos i pitxor encara, hem ignorat el model d'una vida espiritual perfecta.

El segon capítol del llibre s'anomena : "Secret 2 : el món está en tú". Resumidament, i no l'he acabat. Comensa dient que tots creiem cegament en el que veiem, sentim, toquem, olorem, saboregem... Però malgrat això no som conscients de que tot això, no podem estar segurs que existeixi realment. O ¿quina diferencia hi ha entre el que sentim quan estem desperts i el que sentim quan sommiem? Les àrees del cervell que funcionen són exactament les mateixes que funcionen durant la vigilia. Llavors, ¿perqué estem tan convensuts de que el que sommiem es fals i el que experimentem durant la vigilia es cert? Dins el cervell es fosc com la gola d'un llop i malgrat tot experimentem la sensació de veure la llum del sol, pero ¿qui ens diu que no es tracta tan sols d'una descarrega elèctrica al nostre cervell i que a fora no hi ha res?. Així el segon misteri és el següent : No estem en el món, el món està en nosaltres, nosaltres el creem cada instant. Som creadors, igual que Déu. I encara més, tots els punts de vista són subjectius. Això es la base de l'espiritualitat, el fet de que cadascú percebi el món i la vida de formes diferents ens empeny a buscar una base que ho armonitzi tot.

No és genial? I té raó!!! Ets tú el que està al meu somni, o jo soc al teu o tots dos estem al somni d'algú altre? Déu potser? Genial, genial!!!! Segueixo llegint.

Déu, el Master de l'Univers ( 2a. part )

Beeeeeeeeeeeeeeeé, després d'aquest petit càstig que us vaig imposar secretament i perquè, sincerament, ni tenia res per comentar ni tenia ganes ni temps d'escriure, tancaré i consti que dic TAN-CA-RÉ la polèmica suscitada pel post anterior.

Personalment, us haig de dir que a mi ningú me la menjat el coco. Les meves conclusions al respecte d'aquest tema s'han forjat després de molts anys d'investigació i de llegir molts llibres (si es veritat que darrerament se m'ha facilitat l'accés a aquesta informació, pero també es cert que ja portava temps investigant a internet i altres fonts que no revelaré,jejeje). Ja sabeu, o haurieu de saber, que quan un tema m'interessa mi aferro com un gos amb un òs i que no el deixo estar, normalment al cap de poc temps, fins que li he tret tot el suc (i aquest tema en té molt de suc).

En segon lloc, vull deixar molt clar que malgrat les meves conclusions, no em considero un heretge ni res de tot això. Segueixo sent catòlic perqué penso que dins el que cap segueix sent la religió que s'acosta més a les meves conclusions, i perquè és la meva religió de criansa i educació. No crec pas que estigui barallada amb tot el que vaig dir.

Esclar que la meva religió no té res que veure amb que estigui d'acord amb tot el que diu l'esglèsia. L'existencia dels Evangelis apòcrifs n'és un exemple. Pels no versats en la materia, els evangelis apòcrifs son els evangelis no-oficials. És a dir, en un comensament, als inicis del cristianisme hi havia molts evangelis. Lo cual, era un merder a l'hora d'unificar les creences de tots els cristians sota una sola ensenya. Què va passar? Doncs que hi va haver un Papa molt llest que va fer un concili i va dir que només acceptaría 4 evangelis oficials que són els que ja coneixem i la resta... Doncs la resta els van cremar i els van prohibir sota pena d'excomunió ja que no casaven amb la idea que ell tenia de l'esglesia catòlica. Així es van perdre els evangelis de la majoria de protagonistes de la vida de Jesús, també un evangeli de la infancia de la Verge, i un dels més importants : l'Evangeli de Judes, que afortunadament acaben de trobar-ne una copia i que pot ser que canvii la imatge d'aquest pobre home per sempre. Segons aquest evangeli, Judes no hauría traït a Jesús sinó que l'hauria denunciat seguint les seves pròpies instruccions, et voilà! El traïdor esdevé l'heroi de la película.

Crec que ja vaig parlar de la metafísica en un altre post pero reprendré el tema on el vaig deixar. La tradició hermètica prové de més enllà dels temps. Diu la llegenda que va arribar a les terres aztecas i maies i a les terres Egípcies de mans dels supervivents de l'enfonsament de l'Atlàntida que estaría situada al mig de l'Atlàntic. Així, uns haurien emigrat cap a l'oest arribant a Amèrica i altres cap a l'est arribant a Àfrica. Aquests son els que més m'interessen ara mateix. Es diu que dos d'aquests supervivents van ser Isis i Osiris, els Déus Egipcis. Dels seus ensenyaments els egipcis no només en van treure secrets d'agricultura, arquitectura, matemàtiques o astronomia, sinó que van aprendre certes arts místiques, magia, religió, etc, etc...

Així, es van crear temples d'iniciació a Egipte on els estudiants aprenien els secrets de l'univers. Es diu, que Abraham era un estudiant d'un d'aquests temples, Salomó, Moisés, i altres personatges de la Bíblia. Pero en fi, va haver-hi un paio que es feia dir Hermes Trimesgisto (pels grecs, en realitat tenia molts noms) que va ser conegut arreu del món per la seva sabiduria i el seu gran poder, amb el qual va ajudar a moltes nacions. Pero aquestes propies nacions van voler apoderar-se dels seus secrets perquè li teníen enveja. Doncs bé, com que van voler destruïr-lo i robar-li els seus coneixements aquesta tradició es va haver d'amagar i va quedar esborrada del mapa. Esclar que va continuar en secret les seves activitats. Doncs bé, aquesta tradició s'anomena hermètica en honor seu, i la paraula és sinònim de misteri, d'una cosa tancada i a la qual no es pot tenir accés. Avui en dia s'està recuperant aquesta sabiduria i s'està obrint al món sota el nom de Metafísica.

La metafísica es basa en set principis que resumeixen el funcionament de l'Univers i que fins i tot el mateix Déu no pot desobeïr :

1- El principi del mentalisme : tot es mental. L'univers es una creació mental de Déu. S'arriba a aquesta conclusió a partir dels raonaments que ja vaig escriure. I no només això, sinó que nosaltres també tenim aquest poder ja que com diu la mateixa metafísica : "Com es a dalt, es a baix" = els mateixos patrons es repeteixen a totes les escales de l'Univers, comensant per Déu i acabant per les partícules sub-atòmiques. Apart, ¿no estem fets a imatge i semblansa seva?

2- El principi de correspondencia : tot està relacionat en un nivell o altre. "Com es a dalt es a baix, com es a baix es a dalt". Recordeu el món de les idees de Plató, doncs es això ni més ni menys. La ciencia està demostrant que hi ha patrons que es repeteixen a tots els nivells de l'univers.

3. El principi de Vibració : tot vibra amb una major o menor freqüencia. Lo cual la ciencia ja ha demostrat, no parlarem de física quàntica aquí, pero els àtoms vibren des dels sòlids, que tenen una vibració gairebé imperceptible fins als gasos, que tenen una vibració molt alta. I com es a dalt es a baix i a la inversa. Així la vibració més alta correspondria a Déu i la vibració quedaria com un índex de puresa (més vibració, més puresa). No parlaré aquí dels colors, ni molt menys de les aures (això només embolicaria més la troca). La meva es verda per cert i la he vist jo mateix així que no em demaneu proves, hi ha milers de pagines a la web amb exercicis que vosaltres mateixos podeu fer.

4. Principi de Polaritat : a l'Univers tot té un contrari o oposat, que no deixa de ser el mateix. Per exemple, podem parlar de fred i calor pero no deixem d'estar parlant de temperatures. Podem parlar de blanc i negre pero no deixem d'estar parlant de colors, etc, etc, etc...

5. Principi de Ritme : en la natura tot es flux i reflux. Si fas una cosa bona se't retorna multiplicada, si fas una cosa dolenta, doncs tu sabràs el que fas perqué se't tornarà multiplicada també. Es una conseqüencia del principi de vibració. El ritme porta l'armonía.

6- Principi de causa y efecte : no cal ni que l'expliqui oi? Tot té una causa o es efecte d'una altra cosa. Està relacionat amb l'anterior. No hi ha causa sense efecte ni efecte sense causa (tant a nivell físic com espiritual).

7- Principi de generació : està lligat al principi de polaritat. Tot (TOT) produeix generació, sempre existeix un parell oposat, tot té un costat femení i un de masculí.

Aquests son els principis de la Metafísica. Es podrien explicar amb més profunditat pero sincerament quan vulgui escriure un llibre ja us avisaré. Si voleu llegiu "El Kybalión" n'hi ha una còpia a casa els meus pares, veureu que pocs d'aquests principis es poden discutir i d'alguns la ciencia ja n'està donant raó.

Mireu, després de molt donar-hi voltes, em vaig adonar que hi havia algo en les explicacións católiques que no m'acabaven de convencer. Es per això que vaig comensar a investigar. Al final, estic d'acord amb els tiets que tot està relacionat, totes les religions parteixen de la mateixa base i en això no poden estar equivocades. Personalment penso que són explicacions donades de forma que els homes d'aquell moment les poguèssin entendre millor donat el seu nivell de desenvolupament espiritual per això hi ha coses d'elles que ens semblen barbaritats i moltes religions s'han dogmatitzat i cada dia queden més i més desfasades (entre elles i ho sento molt, el catolicisme).

No vull que ningú pensi que li estic menjant el coco, només estic escribint el que penso no teniu perqué estar-hi d'acord ni de bon tros. En quant a les proves que demaneu tiet Pere i tieta Anna, penso que es millor que no les publiqui per no generar més polèmica pero... ¿us recordeu del famós i archi-conegut incident a casa vostra amb la taula de Ouija? No recordo el nom del paio que us va espantar pero per aquí van els tiros (això si sense taula i sense espants).

Dono el tema per tancat.

Petons!

Estel dels catalans

Avui es la Verge de Montserrat, patrona dels catalans. Gairebé podríem dir que es el tercer día més senyalat de l'any després de l'11 de septembre i Sant Jordi. Ara gairebé ja no el celebrem pero m'en recordo de quan erem petits i a l'escola feiem festa gran, cantant el Virolai (ara ja tinc problemes per recordar-ne la lletra complerta. Aaaaay l'edat...).

Actualment, el tinc molt present per varis motius. El més important és que avui es l'aniversari de la Karen, fa 27 anyets de res. Evidentment ho anirem a celebrar, ja us explicaré. El segon, és perqué avui es el sant de la meva cunyada gran. Si, ja sé que es curiós que una mexicana es digui Montserrat pero no es un nom tan extrany aqui després de tot.

El tercer motiu, i està relacionat amb els altres dos en certa manera, es la estreta relació que sembla tenir la Moreneta amb la familia de la Karen. Una de les coses que em va sorprendre quan vaig arribar aquí va ser que a l'habitació dels pares de la Karen hi havia un cuadre de la Verge i un gravat amb la montanya de Montserrat, uns escolanets i la verge. Evidentment, com que em va sorprendre molt vaig preguntar-ne el motiu i vet aquí que diu la llegenda que quan la meva cunyada gran havia de néixer, la meva sogra es va posar molt malalta : tenia pre-clàmpsia. Estant a l'hospital, i sentint molt dolor, es va posar a resar a Déu perqué li alleugeris i vet aquí, que es va presentar a l'habitació una doctora negreta. A la meva sogra li va extrañar perqué en primer lloc no l'havia vist mai i en segon lloc, no tenia massa estona que l'havia passat a veure el seu doctor. Ja us dic que era una doctora amb la pell massa fosca pel que són els mexicans, amb els cabells arrissats i una mirada i una veu molt tendres.

Vet aquí que la doctora la va veure i li va dir que no patís, que es deia Montserrat, que ella li alleugiria el dolor que sentía i que la ajudaría a tenir la seva filla, que li tingués confiansa i que tingués fé. Vet aquí que no sap la meva sogra que li va fer pero que primer li va alleugerir el dolor (no recorda massa bé qué li va fer exactament) i que després va perdre el coneixement. Quan es va despertar, estava fresca com una rosa i poc després va néixer la meva cunyada la mar de bé. Esclar que després va intentar trobar la doctora que l'havia ajudat perqué estava molt extrañada de que l'hagués pogut ajudar quan els altres metges li havien dit que no hi havia res a fer i que s'hauria d'aguantar el dolor, pero no la va trobar i encara és més, ningú coneixia una doctora amb aquella descripció.

Mireu, potser va ser una casualitat del destí que pasés per allà, que es digués Montserrat, que fos de rassa negra i s'apiadès del dolor de la meva sogra o potser com pensen a casa dels meus sogres, veritablement la verge de Montserrat va baixar a donar un cop de mà a la meva sogra i a la meva cunyada. Per això la meva cunyada es diu Montserrat. Es curiós que després la Karen nasqués precisament el día de la Verge no? I que s'acabés casant amb un català, dels quals la Verge n'és la patrona. No sé a mi em semblen masses coincidencies.

De totes maneres, sigui veritat o sigui mentida, es maco que en una familia hi hagi histories o llegendes o mites, com li volgueu dir, tan boniques. A mi m'agrada pensar que si es cert, perqué la veritat ja son masses coincidencies al voltant de la figura de la Verge com per pensar en una altra cosa.

Per tots aquests motius he arribat a estimar la Moreneta, igual que l'estima la familia de la meva dona. I es per això que quan hem estat a Catalunya ha estat visita obligada la motanya de Montserrat i el Santuari. No és que m'hagi tornat una rata d'esglèsia no us ho penseu pas, pero si un, de vegades, veu que hi ha casualitats que són massa casualitats per ser casualitat i no els hi pot donar explicació. Llavors, no et queda més remei que creure i estimar aquests éssers que ens ajuden encara que no ho volguem creure.

Una altra historia es la llegenda de la Verge. Diu que hi havia uns pastors que estaven pasturant aprop de la montanya i van trobar la verge dins d'una cova, envoltada de llum i amb uns cants angelicals de fons musical. Per ordre del bisbe, van volguer portar la figura de la Verge a la catedral de Barcelona, pero sembla ser que la Verge tenía una altra idea, i a mesura que s'acostaven a Barcelona, s'anava fent més pesada i dificil de portar aixi que la van haver de deixar just on l'havien trobat fins que es va construïr el monestir benedictí. Es fantàstic no?

No entrarem en la resta de llegendes que corren al voltant de la Muntanya màgica esclar, pero precisament per això en diuen així. Realment es una montanya màgica envoltada de llegendes i misteri.