Avui es la Verge de Montserrat, patrona dels catalans. Gairebé podríem dir que es el tercer día més senyalat de l'any després de l'11 de septembre i Sant Jordi. Ara gairebé ja no el celebrem pero m'en recordo de quan erem petits i a l'escola feiem festa gran, cantant el Virolai (ara ja tinc problemes per recordar-ne la lletra complerta. Aaaaay l'edat...).
Actualment, el tinc molt present per varis motius. El més important és que avui es l'aniversari de la Karen, fa 27 anyets de res. Evidentment ho anirem a celebrar, ja us explicaré. El segon, és perqué avui es el sant de la meva cunyada gran. Si, ja sé que es curiós que una mexicana es digui Montserrat pero no es un nom tan extrany aqui després de tot.
El tercer motiu, i està relacionat amb els altres dos en certa manera, es la estreta relació que sembla tenir la Moreneta amb la familia de la Karen. Una de les coses que em va sorprendre quan vaig arribar aquí va ser que a l'habitació dels pares de la Karen hi havia un cuadre de la Verge i un gravat amb la montanya de Montserrat, uns escolanets i la verge. Evidentment, com que em va sorprendre molt vaig preguntar-ne el motiu i vet aquí que diu la llegenda que quan la meva cunyada gran havia de néixer, la meva sogra es va posar molt malalta : tenia pre-clàmpsia. Estant a l'hospital, i sentint molt dolor, es va posar a resar a Déu perqué li alleugeris i vet aquí, que es va presentar a l'habitació una doctora negreta. A la meva sogra li va extrañar perqué en primer lloc no l'havia vist mai i en segon lloc, no tenia massa estona que l'havia passat a veure el seu doctor. Ja us dic que era una doctora amb la pell massa fosca pel que són els mexicans, amb els cabells arrissats i una mirada i una veu molt tendres.
Vet aquí que la doctora la va veure i li va dir que no patís, que es deia Montserrat, que ella li alleugiria el dolor que sentía i que la ajudaría a tenir la seva filla, que li tingués confiansa i que tingués fé. Vet aquí que no sap la meva sogra que li va fer pero que primer li va alleugerir el dolor (no recorda massa bé qué li va fer exactament) i que després va perdre el coneixement. Quan es va despertar, estava fresca com una rosa i poc després va néixer la meva cunyada la mar de bé. Esclar que després va intentar trobar la doctora que l'havia ajudat perqué estava molt extrañada de que l'hagués pogut ajudar quan els altres metges li havien dit que no hi havia res a fer i que s'hauria d'aguantar el dolor, pero no la va trobar i encara és més, ningú coneixia una doctora amb aquella descripció.
Mireu, potser va ser una casualitat del destí que pasés per allà, que es digués Montserrat, que fos de rassa negra i s'apiadès del dolor de la meva sogra o potser com pensen a casa dels meus sogres, veritablement la verge de Montserrat va baixar a donar un cop de mà a la meva sogra i a la meva cunyada. Per això la meva cunyada es diu Montserrat. Es curiós que després la Karen nasqués precisament el día de la Verge no? I que s'acabés casant amb un català, dels quals la Verge n'és la patrona. No sé a mi em semblen masses coincidencies.
De totes maneres, sigui veritat o sigui mentida, es maco que en una familia hi hagi histories o llegendes o mites, com li volgueu dir, tan boniques. A mi m'agrada pensar que si es cert, perqué la veritat ja son masses coincidencies al voltant de la figura de la Verge com per pensar en una altra cosa.
Per tots aquests motius he arribat a estimar la Moreneta, igual que l'estima la familia de la meva dona. I es per això que quan hem estat a Catalunya ha estat visita obligada la motanya de Montserrat i el Santuari. No és que m'hagi tornat una rata d'esglèsia no us ho penseu pas, pero si un, de vegades, veu que hi ha casualitats que són massa casualitats per ser casualitat i no els hi pot donar explicació. Llavors, no et queda més remei que creure i estimar aquests éssers que ens ajuden encara que no ho volguem creure. Una altra historia es la llegenda de la Verge. Diu que hi havia uns pastors que estaven pasturant aprop de la montanya i van trobar la verge dins d'una cova, envoltada de llum i amb uns cants angelicals de fons musical. Per ordre del bisbe, van volguer portar la figura de la Verge a la catedral de Barcelona, pero sembla ser que la Verge tenía una altra idea, i a mesura que s'acostaven a Barcelona, s'anava fent més pesada i dificil de portar aixi que la van haver de deixar just on l'havien trobat fins que es va construïr el monestir benedictí. Es fantàstic no?
No entrarem en la resta de llegendes que corren al voltant de la Muntanya màgica esclar, pero precisament per això en diuen així. Realment es una montanya màgica envoltada de llegendes i misteri.
