Back to the Future

O sea: retorn al futur.

Com ja us n'haveu haver donat compte, no puc parar d'escriure reiteradament i amb alevosia del mateix: SANTI SANTI SANTI...

Com que en soc perfectament conscient i m'imagino per l'allau de comentaris als meus posts que ja n'esteu una mica fins al capdamunt de tot plegat, canviaré radicalment de tema.

El futur, aquest gran desconegut... Bé menys per en Rappel i similars, of course.

¿Com us l'imagineu el futur vosaltres? O sigui, no estic parlant de demà o demà passat per entendre'ns, parlo de 100, 200 o més anys, que quedi clar!

La millor manera de no perdre's amb aquest tema és intentar recordar com se l'imaginava un fa, posem 20 anys, i veure com és el present. A mí el que em passa, és que no s'ha acomplert cap de les coses que esperava i en canvi, s'han fet realitat moltes coses en les que ni tan sols pensava: internet, els telèfons mòvils, la tecnologia inalàmbrica, les cèl.lules mare, els GPS, els ordinadors d'abord als cotxes...

Potser vosaltres pensareu que moltes de les coses que enumero són fora de l'abast de molta gent en païssos com México, però no és pas veritat. La major part d'aquesta tecnologia és a l'abast de la majoria de la gent, i em penso que el mateix deu passar a la resta del món... Això em fa pensar que sí hem evolucionat bastant en certs aspectes però sumant-me a les ideologíes de moda, penso que cal millorar en certs aspectes : espiritualitat, relacions inter-personals, ecología i medi ambient...

¿Us adoneu que la majoria del que hem aconseguit en els darrers 20 anys son tecnologies alienants? Vull dir el cas més flagrant és Internet i els telèfons mòbils. Esclar que son una tecnologia molt útil, jo no dic pas el contrari però estic d'acord amb aquells qui creuen que potser seria millor que enlloc de passar-nos-la conectats a la xarxa i enviant SMS com bojos, parlèssim per telèfon amb la persona amb qui volem xerrar i anèssim a fer un cafè cara a cara.

Per altra banda, les consoles de videojocs i consti que jo soc usuari almenys un cop per setmana. Fan virgueries ¿hi esteu d'acord? Però ¿no seria millor que els nens enlloc d'estar tancats a casa jugant sols o amb un amic, sortíssin a jugar al carrer amb una colla com les dels vells temps? Si es que entre sèries japoneses de dibuixos animats, l'internet, les consoles i els mòbils m'extranya que no vegin una bicicleta i preguntin que què és allò.

Després els fan preguntes a l'escola molt bàsiques i no les saben contestar...Com l'excandidata republicana a la vice-presidencia dels EUA, Sarah Palin, que creia, segons els rumors no confirmats, que Àfrica era un país africà (valgui la redundància) o que no sabia quins païssos formaven el Tractat de Lliure Comers de Nord-amèrica, sent ciutadana d'un d'ells i governadora d'un estat (Alaska) que comparteix frontera amb un segon (Canadà). O la consellera de no sé quin ajuntament que li van preguntar que quina part del presupost estava destinada a les ONG i va reconeixer que al seu presupost hi havia la Creu Roja, i no sé quantes més organitzacions, però que no n'hi havia cap amb aquest nom. Fes-me el favor!!!!!

I això que un estudi recent demostra que realitzar recerques d'informació per Internet "ilumina" més àrees del cervell que llegir un llibre, és a dir: buscar qualsevol informació per Internet estimula més el cervell que llegir un llibre. Bàsicament perquè implica prendre decisions del tipus de què és el que estem buscant i de les tones d'informació que torna la nostra recerca, quina és la que necesitem.
O sigui, un desastre... Tenim la major font d'informació de la historia i no la sabem aprofitar...

També ens retraiem tant en nosaltres mateixos i ens estem acostumant a que ens donin tot a la boqueta, que no som capasos de resoldre ni els més mínims i insignificants problemes. Per no parlar de l'augment desesperant del nombre de depressions i malalties mentals a nivell mundial per la quantitat de gent que dona l'esquena a la religió i l'espiritualitat. A veure, tan se val si estàn equivocades o si no hi creieu, però no em negareu que com a psicòleg i psiquiatra substitutori no són excelents les religions oi?

Sé que tot el que estic escrivint son tòpics, en soc perfectament conscient, però és que penso que tenen raó.

Per altra banda, em xoca una mica que la majoria de noves tecnologíes i descobriments actuals no vagin encaminats a millorar el nostre nivell de vida. A mí què m'importen els forats negres o el principi de l'univers o en quantes partícules es subdivideix un quark, si hi ha gent a l'altra banda del carrer que passa gana perquè 4 arreplegats no poden inventar un sistema econòmic que funcioni per tothom amb igualtat? ¿O no es pot inventar una forma de sintetitzar menjar a partir del no-res i que hi hagi menjar per tothom? O aigua? O una forma d'energia que sigui 100% renovable i gratuïta? Què tal amb la colonització d'altres planetes o el fons marí? Estem prou endarrerits i ja han anunciat que d'aquí poc temps necessitarem un altre planeta d'aquest tamany per cabre-hi tots els que serem (si no ens el carreguem abans o ens matem els uns als altres, esclar).

O sigui, la meva modesta opinió és que, per exemple, es destinen burrades de calés per l'investigació i desenvolupament amb caràcter militar (penseu que la majoría d'avansos actuals han sortir d'aquesta industria : internet, GPS, satèlits meteorològics, telèfons mòbils) i es destinen pocs recursos o zero a la investigació aplicada a problemes que tots tenim i que millorarien la nostra qualitat de vida (de tothom i quan dic tothom vull dir de tot el món).

Esclar que podríem parlar de casos com el dels cotxes impulsats amb aigua o oli de cuinar que misteriosament mai acaben d'arribar a la industria, la vacuna de la malària (que va quedar frenada durant anys per la indústria farmacèutica), etc...

¿Voleu que us digui perquè?

Perquè si ja de per sí estem saturats, si el nostre nivell de vida s'equipara a nivell mundial i augmenta percentualment un bon tros, ja no hi cabrem d'aquí a 4 díes. Penseu-hi... ¿Què passaria si d'un bon cop s'acabèssin les malalties, la gana i la pobresa? La població mundial es dispararia i la cosa es posaría ingovernable i esclar, això no convé pas. Els grups de poder, acabarien per desaparèixer i això no ho poden permetre de cap de les maneres. Em sembla que ja vaig dir en alguna ocasió que tots estavem en mans de 4 bojos però el pitxor del cas, és que no són els bojos que nosaltres pensem sinó 4 bojos que tenen 4 titelles que volen que creiem que són els bojos que controlen el món.

Així el progrés real ens el van donant en compta-gotes i es dediquen a desenvolupar noves tecnologies militars perquè la guerra, amics meus, és la millor forma de regulació artificial de la població que existeix.