Compte Enrere

Avui, almenys per mí, comensa el compte enrera.

Per aquí per les Amèriques, les "quinieles" o els pronòstics diuen, en majoria, que el llensament de'n Santi, es produirà a finals de novembre/comensaments de desembre. Així que cal estar preparats perquè en qualsevol moment podem trobar-nos de camí a l'Hospital.

Avui la Karen ja no treballa i té la primera visita a l'Hospital. Aquí, quan ja entres al darrer mes, les visites ja no són a l'ambulatori sinó que t'envien directament a l'Hospital on has de donar a llum.

Nota curiosa: aquí, enlloc de dir "dar a luz" prefereixen dir "aliviarse". Lo qual se'm fa prou curiòs perquè em penso que més que acabar-se, els teus problemes no fan més que comensar així que l'alleugiment no li veig pas per enlloc, jo.

Així, que m'haig de comensar a fer la idea de que la cosa ja va en serio. Espero que a en Santi no se li acudeixi sortir en hores de feina. No tinc ni la més remota idea d'on queda l'Hospital des de la feina i no voldria pas perdre'm pel camí. M'imagino que estaré fet un manyoc de nervis, no voldria pas espatllar els "clichés" i me la pasaré passejant amunt i avall per la sala d'espera fins que em diguin que ja està moment en que hauré de fer les trucades de rigor, etc... La veritat és que no sé pas si tindré cap per aquestes coses en aquells moments. Estic pensant que és molt probable que pateixi un desmai melodràmatic en qualsevol moment, jejejejejeje

Un pensa en aquest tipus de coses i la veritat se li fa una muntanya enorme tot el que li espera. I com que la veritat, no he tingut el plaer de trobar-m'hi mai, doncs no sé ben bé com reaccionaré. De moment, em de triar la roba de'n Santi, ordenant-la per tamanys. També hem de comprar un moble per guardar-la, hem de preparar la maleta de la Karen per lo que pugui passar. Hem de crear un espai per en Santi (i sí, dic "crear" perqué no existeix, encara), hem de recuperar el cotxet i el bressol que són guardats a ca la sogre de la meva cunyada... En fí, que s'han de fer un milió de coses i encara el més calent és a l'aigüera i la cigonya ja està trucant a la porta.

Entre d'altres coses, no sé ben bé com ho arreglarem a la feina perquè se suposa que només em donen 3 dies de permís però no n'hem parlat... Lo bo, és que ja no falta massa perquè em paguin la paga extra i el fons d'estalvi i seràn uns diners que no ens aniran gens malament (especialment per preparar el bateig i la festa que el seguirà, que serà la segona setmana de gener). Si voleu venir evidentment, hi esteu convidats. Només aviseu per coordinar agendes i per qüestions de logística.

Com veieu, estic prou nerviós ja i això que teòricament parlant encara falta un mes i pocs díes per la data límit. Però, en fí, ja sabeu com soc, oi?;