El Caganer

Avui es l'últim dia de feina de la Karen, agafa la baixa per l'embaras. La setmana que vé entrem a l'últim mes (teòricament, esclar. Ja sabeu el que penso) i s'ha de cuidar perquè quan arribi l'hora tot surti bé.

Jo estic, desde fa temps però ara més, ES-CA-GAR-RI-NAT! I d'aquí el títol del post, perquè aquest any us asseguro que el caganer que més es vendrà a la fira de Santa Llúcia, serà el meu, prèviament importat directament des de la Ciutat de l'Esperansa.

I és que com més s'acosta el dia, més rebombori estomacal (metafòricament, parlant).

Encara que sembli mentida, i jo soc el primer incrèdul, ja la cosa va per 8 mesos i les dimensions de'n Santi ja provoquen que un vegi la panxa de la Karen i es comensi a passar la mà pels cabells i a negar d'incredulitat amb el cap, talment com si estiguès veient un ovni, la font de l'eterna joventut o el fantasma de Canterville amb els seus propis ulls.

Els seus moviments ja són cada vegada menys notoris per la manca d'espai allà dins. Suposo que pobret ja deu estar ben apretadet. De totes maneres, de tant en tant s'estira, canvia de posició i deixar unes "patadetes" (que ja voldríen molts jugadors de futbol) com per demostrar que encara segueix allà dins i disposat a donar guerra.

M'omple d'emoció saber que s'acosta el moment. Ja tinc moltes ganes de presentar-vos al nou membre de la familia i que comencin les "quinieles" per veure a quí s'assembla, jajajajajajaja.

Potser a vosaltres no us diu res tot això que escric però a mí em fascina tot plegat. Ja us vaig dir que em sembla cosa de màgia que de dues cèl.lules microscòpiques es pugui formar un nadó amb milions de cèl.lules, amb un sistema nerviòs funcional, amb sistema respiratori, digestiu, circulatori... i amb tot això amb un funcionament perfecte. Una personeta que ben aviat sortirà a la llum del día, farà el primer plor i posarà en funcionament el seu sistema respiratori i cardíac per poder respirar l'aire extern. Ja! I no només això sinó que posarà en marxa tota una sèrie de canvis en les nostres vides (perquè desenganyeu-vos, a la majoría de vosaltres també us canviarà la vida en Santi) que faràn que no siguin les mateixes mai més.

Com és possible que dues cosetes tan petites, pel sol fet de trobar-se (per casualitat, oi? "Hombre! ¿Qué tal? No, es que pasaba por aquí con unos amigos y...¿Oye, no me dejas usar tu WC? Claro, faltaría más, pasa pasa!"), puguin arribar a afectar a tanta gent, per tant de temps i canviar-los la vida de dalt a baix? Estem parlant de cèl.lules microscòpiques! Esclar que podríem estar parlant igualment de les cèl.lules canceroses o de bacteries o virus... Aquestes també et poden canviar la vida de dalt a baix... Sí però no és el cas i més val no invocar l'innombrable.

Com ho veieu? Un meset de res i us estaré presentant la cosa més maca de l'Univers i n'estic segur de que hi estareu d'acord amb el que acabo de dir. No si es que estic que no me la crec després de 8 mesos i em sembla que no me l'acabaré de creure mai!