I diumenge així perquè sí, perquè en teniem ganes vam decidir acceptar la invitació del meu cunyat i vam agafar la meva sogre i en Santi i vam marxar cap a Xochimilco.
Xochimilco (que es pronuncia "Sochimilco") és una red de canals que hi ha al sud de la ciutat i és el que queda dels tres llacs que envoltaven la mítica Tenochtitlan dels azteques.
Aquesta red de canals está plena d'embarcadors d'on surten les mítiques, també, "tragineras" que no són més que una espècie d'embarcacions molt peculiars ("para muestra unos botones") amb tracció totalment animal (o sigui, que hi ha un paio que amb una pèrtiga l'impulsa pel canal).
Al mig de la "traginera" hi ha una taula llarga amb cadires i les families mexicanes porten el seu menjar i el seu beure i menjen i beuen mentres naveguen pels canals. A ambdos costats del canal hi ha múltiples i variats hivernacles (Xochimilco és famós per les seves flors) on un pot parar a comprar o a fer el xafarder.
Mentres un navega hi ha múltiples i variades barquetes que s'acosten per oferir-te menjar, dolsos, mantes de colors vius, estovalles i tot el que us pogueu imaginar. També hi ha barques carregades de "mariachis", marimbes i fins i tot, grups nortenys.Nosaltres vam menjar barbacoa i "carnitas" (o sea, carn de porc) i vam llogar uns mariachis i la vam fer tan grosa que fins i tot els "gringos" ens van grabar. Lo bo del cas es que els mariachis, que of course van en una altra barca, no pugen a la teva, sino que lliguen les dues i continuen el viatge plegades fins que arriva l'hora de separar-se.
Per acabar la vetllada, vam anar al bosc de Nativitas a comprar plantes de Nadal (vaig acabar fins al capdamunt) i a que els meus nevots pugèssin a cavall. Lamentablement les piles de la càmara no van donar per més i no hi ha més fotos que les que veieu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada