Pero la llum sempre surt victoriosa. Almenys això és el que diuen. Una esgarrifansa gelada, potser nascuda en un pol on habita un Santa Claus grotesc i sanguinari, ens torna a pujar per l'espinada. Ens sorpren. Sabem que després de la tempesta sempre surt el sol, pero de tempesta en tempesta mai sabem si aquesta serà prou forta com perquè no arribem a veure mai més el sol sortir.
Finalment, un raig de llum torna a atacar les negres fileres d'ombres que ofereixen resistència. Tornem a respirar alleugerits i la gèlida sensació que jugava esquena amunt i esquena avall, desapareix.
Quan la llum s'obre pas a través de les tenebres, el món, compungit aguanta l'alè mentres dura la batalla. Tot sembla indicar, més que res pel nombre de combatents, que tot està perdut.
Pero quan la llum s'obre pas a través de les tenebres, com un Frodo Baggins qualsevol que s'obre pas cap a una missió imposible al cor de la terra de Mordor, l'esperansa sempre aconsegueix trencar les seves cadenes de boira i amb un impuls formidable aconsegueix unir-se a la llum per guanyar la batalla interminable un cop més.
