Visitants

Visites

Website counter

divendres, de gener 04, 2008

Biosofía

Què coi és la Biosofía? Pos és una descoberta que acabo de fer molt interessant i tot i que no és massa coneguda, ja fa temps que volta pel món.

M'intentaré explicar perqué és complicat. El més fàcil, pero no gens menys, erroni, seria dir-vos que es tracta d'una escola filosòfica. No pas.

La Biosofia, estrictament és : la sabiduria de la vida. Lo qual així posat, no vol dir absolutament res. La biosofía és : una amalgama de cuestions religioses, filosòfiques, antropològiques, psicològiques, artístiques i científiques vistes des d'un punt de vista molt interessant i of course, esotèric.

Com us ho podría explicar millor? Es tracta d'una corrent esotèrica que analitza les cuestions filosòfiques i religioses de tota la historia de la humanitat des d'un punt de vista integrador i esotèric. O sigui : totes les religions son el mateix, totes les cultures estan relacionades o es poden relacionar des del punt de vista esotèric, sempre hi ha un punt o varis en comú, l'evolució espiritual de l'home té una explicació i un denominador comú. Tot té un significat alternatiu a l'establert i comú. L'alquímia, la càbala i tots els textos sagrats son només una simbologia que intenta amagar el que es comú per tothom.

Heu llegit l'Alquimista? Jo ho acabo de fer i gracies als coneixements rudimentaris de biosofia, l'he entès d'una forma en que no ho podría haver fet fa una setmana. El llibre diu que hi ha tres tipus d'alquimistes : els que busquen només la forma de formar or (aquests mai asoleixen el que busquen), els veritables alquimistes es divideixen en dos tipus : els que busquen només la part física de l'alquimia (la pedra filosofal i l'elixir de la vida) per pur amor a l'art i al coneixement i els alquimistes espirituals que apliquen els seus coneixements a la vida i son els veritables triumfadors.

La Biosofia ens diu que del llinatge d'Eva van neixer dos tipus d'homes. Uns representats per Caín i els altres per Abel, els cainites i els abelites. Son diferents perqué Caín no va ser fill d'Adam sinó d'un Elohim (els elohim son una especia d'essers elementals considerats els arquitectes de l'univers). Abel si va ser fill d'Adam. Com que Caín va ser fruït d'una relació no aprovada per Déu, aquest el va repudiar i aquest va ser el detonant del fraticidi perqué Déu preferia a Abel (no estic massa d'acord amb aquesta interpretació. Déu es amor i ha d'escoltar els seus fills per igual). En fi, tots coneixem com segueix la historia.

Els Abelites son homes religiosos, interessats en el pur coneixement, no són homes d'acció. Els Caínites en canvi tenen una flama dins seu que els impulsa a actuar.

Vet aquí una llegenda amb molts significats :

Salomó no va construir el temple de Jerusalem (Salomó era un abelita). Salomó només va tenir la visió i va encarregar a un arquitecte (potser el més gran de la historia) la construcció del temple, aquest era cainita. Quan el temple estaba a punt d'acabarse, només faltaven dos elements : el mar de bronze i l'escuadra àurea que havien de culminar la obra. Uns arquitectes auxiliars estaven molests amb l'arquitecte principal perqué els havia denegat l'status de mestres aduïnt que no estaven preparats i van conspirar per sabotejar la construcció del mar de bronze. Mentrestant va arribar la Reina de Saba per coneixer el rei Salomó, que era famós arreu per la seva sabiduria i bondat per casar-se amb ell (de fet es van prometre) pero quan aquesta va veure l'arquitecte se'n va enamorar perdudament degut al foc que brillava als seus ulls, molt diferent del rei Salomó. El rei va odiar l'arquitecte per això.

Quan el mar de bronze estava gairebé llest, els arquitectes gelosos van entrar en acció afegint un element al.liè a la mescla i la van espatllar. L'arquitecte va ser desterrat fins que trobés una solució, pero vet aquí que buscant la raó per la que havia fallat va arribar al centre de la terra on Tubal-Caín (qui va ensenyar els secrets de la orfebreria als homes) i Caín mateix li van ensenyar la mescla exacta d'aigua i bronze per formar el mar de bronze sense errors. I així l'arquitecte va tornar i va acabar la seva obra. Els arquitectes gelosos (potser ajudats pel mateix rei) van assasinar l'arquitecte principal pero ja era massa tard, l'obra estaba acabada.

Aquest contes té moltes interpretacions. El rei Salomó i l'arquitecte son representacions dels Abelites i els Cainites, respectivament. el temple es la Gran Obra de l'alquimia ( l'assoliment de la pedra filosofal y l'elixir de la vida o a nivell espiritual la sublimació de l'ánima). La reina de Saba representa l'ànima humana que ha de decidir per quin dels dos bandols decidir-se i els arquitectes gelosos son la humanitat, ja que es diu que abans de que s'asoleixi la sublimació de l'ánima a nivell mundial es produirà una guerra de tots contra tots.

Em sembla un bon exemple per entendre qué és la biosofia. La biosofía també integra l'angeologia (l'estudi dels angels), l'espiritisme, el Budhisme, l'Hinduisme, les societats hermètiques tipus Masons i Rosacreus, la filosofia grega, la ciencia, etc...). Es una espècie de sincretisme global (perquè us feu una idea, un exemple de sincretisme es la Santeria, que es la fusió de la religió católica amb la religió Yoruba dels esclaus que van ser portats al Carib). També té una idea bastant aproximada del que debia ser la misió dels Templers, els Cátars (es diu que Christian Rosenkreutz, el fundador dels Rosacreus, va ser en la seva encarnació immediatament anterior, un càtar que va ser reclós al castell de Montsegur per ser iniciat en els misteris espirituals per 12 mestres, quan només era un jove. Us sona la historia? Estic segur de que a la meva germana, si. ).

Els majors exponents de la biosofia son Rudolf Steiner i Madame Blavatsky (un austríac i una rusa, respectivament). Ells van posar els ciments de la Biosofia en dos camps ben importants : l'antroposofia i la teosofia. Es a dir, el coneixement de l'home i el coneixement de les religions/Déu.

Helena Blavatsky va fundar la societat teosófica que té com a lema (traduït de l'Indi) : no hi ha cap religió superior a la Veritat. Les seves obres més importants son "Isis sense vel" i "La doctrina Secreta".
Va fomentar l'ecumenisme i la unió de tota la humanitat sense distincions de rasa, religió o adscripció (una pionera ja que estem parlant del S. XIX).

dimecres, de gener 02, 2008

Projectes 2008

Malgrat les prediccions pessimistes que inunden l'espai mediàtic, cal ser optimistes i fer projectes de cara a aquest nou any. Deixaré de banda els projectes més personals ( i súpersecrets, esclar) i exposaré els més públics.

1. Laboralment : home està clar, si m'heu llegit, que no m'agrada estancarme i per altra banda que les coses no van bé. Hi ha punts que no em pertoquen pero pel que respecta a mi, espero buscar , i sobretot, trobar, noves formes de millorar laboralment. Especialment, jo voldría tenir els mínims errors posibles i treballar de la forma més eficient posible. Evidentment, entra en els meus plans conservar la feina forever and ever. Conclusió : errors = 0, eficiencia = 100%.

2. Independitzar-nos : potser sigui el projecte més difícil donades les circumstancies. Aquí a Mèxic existeixen els crèdits INFONAVIT que funcionen més o menys igual que les aportacions a la seguretat social, és a dir, tu vas cotitzant i et van donant punts, quan asoleixes el mínim de punts, tens dret a un crèdit per vivenda. Si tot va bé, esperem que aquest principi d'any jo ja tingui el mímim de punts necesaris i els pugui ajuntar amb els que té la Karen per solicitar el crèdit i independitzar-nos.

3. Naturalització : aquest febrer ja puc demanar la nacionalitat mexicana. Tinc dos mesos per investigar qué, on, quan, com, etc...

4. Espiritualment : Bé, ja ho he exposat en el post anterior, aquest any passat ha comensat el meu desenvolupament espiritual amb un pas irregular pero ha comensat que es lo important. Espero que aquest any es produeixi el trencament de la barrera que m'impedeix seguir més endavant i agafar un ritme constant i ferm. La veritat, és que espero superar certa barrera que em té algo aturat en aquest aspecte, pero la manca d'un guía no em permet fer progresos importants.

5. Personalment : doncs personalment, espero poder seguir treballant per ser una millor persona en tots els sentits. El.liminar les meves mancances i potenciar les meves virtuds. Sé que és algo difícil a aquestes alsades del partit, ja que es un munt de feina pero aquí seguiré al peu del canó per aconseguir-ho. Malgrat el que certes persones puguin pensar, l'any passat va ser molt important en aquest aspecte i espero que aquest any ho sigui més.

Retrospectiva 2007

Penso que cal fer una retrospectiva de l'any que acaba de marxar allà on van els anys que passen, es queden 365 dies entre nosaltres i desapareixen en l'horitzó per no tornar més que en la nostra memoria.

El 2007 va comensar bé i malament, bé perqué em trobava a casa, amb la meva familia gaudint de bons moments. I va comensar malament perqué es presentava un futur no gaire animós : m'acabava de quedar sense feina i no sabía pas com m'ho faria per tornar a comensar, pero almenys em sentía amb forses suficients per posar-m'hi tan bon punt tornés a Mèxic.

Afortunadament, no va passar un mes que ja ho vaig tenir tot encaminat.

A poc a poc, les coses van anar encaixant al seu lloc, pero ben aviat em vaig adonar que aquesta feina era potser, la més dura que havia tingut en la meva vida. Deixa't estar d'ambulatoris i iaies torracullons! Pero en fí, a priori semblava que ho podria manegar perfectament i que l'empresa era un lloc com cal.

Poc abans de trobar la feina vaig iniciar aquesta aventura bloggera que va tenir un èxit sense precedents, almenys per mi, i de la qual em sento molt satisfet, la veritat. Val la pena perdre uns minuts, quan la feina m'ho permet, per escriure quatre tonteries.

El 2007 ha estat un any, a diferencia del 2006, que ha servit per adonar-me de moltes coses que no sabía de mi mateix, per explorar els meus límits i aprendre que a vegades no sabem més de nosaltres mateixos del que saben els demés. En fí, que no ens coneixem com caldría i on pensem que les coses están control.lades, no ho están ni molt menys. Ja sabeu que per veure la palla a l'ull aliè, cal treure primer la viga del propi, com va dir l'amic Chucho ( Jesús ).

El 2007, ha estat l'any del meu, no puc dir despertar, pero si puc dir afiansament espiritual. Ha estat l'any en que he comensat el meu desenvolupament amb un èxit relatiu i irregular, pero èxit a la fi i al cap.

El 2007, ha estat un any de grans decepcions de tot tipus, d'enrabiades, discusions, pero també ha estat un any de sorpreses agradables, alegries i reconciliacions. Especialment em quedo amb dues coses : el naixement del meu nebot, en Micky i l'embaras de la meva cosina Glòria (ostres tu, per acabar l'any no està gens malament la noticia, fa que valgui la pena tot lo demés).

A nivell geo-polític, doncs no hi ha gaire a dir, son les mateixes idioteses de cada any amb un digit diferent al final. No hi ha res a comentar, cal que passi algo molt gros perqué les coses vagin com haurien d'anar, mentrestant contentem-nos amb posar el nostre granet de sorra, ridícul, i que no serveix de res mentres els que realment podríen aconseguir quelcom valuable no ho fan, i així seguirà per secula-seculorum si no passa una desgracia gran.

A nivell esportiu, pures decepcions. El Barsa té un any de Gloria esportiva i al següent fa aigües per tot arreu. Es decepcionant. Massa irregular, la veritat, pero com que aquí no el puc seguir com Déu mana doncs tampoc li dono tanta importancia.

En fi, adéu 2007.

2008

Ja el tenim aquí! El 2008, acabat de sortir del forn.

Disculpeu que no hagi escrit durant aquests dies però apart de que em prenc molt seriosament les vacances, el terme "vacances" es molt relatiu quan no surts enlloc, ja m'enteneu...

Aquests dies he estat seguint molt d'aprop les prediccions que han fet algunes persones per aquest any que comensa. Noteu que he fet servir el mot "persones" i no pas "endevins", "sabis", "pseudo-sabis", etc... N'hi ha per tot...

Per exemple, el més descabellat que he arribat a sentir es que degut a les proves nuclears submarines i subterrànees, que tampoc ens enganyem, es produeixen cada dia, afloraran a la superficie ous de dinosaure i no només això sinó que aquests ous fecundats eclosionaràn. O sigui que prepareu-vos per viure en 3D una pelicula de Godzilla o una nova versió de Jurassic Park.

Altres prediccions són menys agoserades pero no es que hagin descobert la sopa d'all tampoc. Per exemple que apareixeran noves malalties incurables. Bé, no es que sigui res de nou això. No és que passi cada dia pero no és gens d'extrany, penseu en la SIDA o el SARS. A més, qualsevol nova malaltia és a priori incurable fins que no es descobreix la cura, no?

També han predit un terratrèmol per aquesta ciutat, aquest any. A veure, no és que sigui molt original això, tenint en compte que es produeixen una mitjana de dos terratrèmols anuals d'intensitat moderada aquí, o sigui que tampoc es algo que diguis "Òstia, que fort!".

Deixant de banda altres prediccions del mateix calibre, hi ha algo que em xoca bastant. No us adoneu que totes les prediccions son de caire pessimista? No ho entenc. O sigui, es veritat que vivim en un vall de llàgrimes pero també, encara que poques, existeixen coses bones en aquest món i dic jo que no ens passarem 365 díes visquent una desgràcia rera una altra fins que no existeixi un sol èsser humà sobre la Terra.

Mireu, de guerres si no hi ha un miracle, n'hi hauràn per una estona (millor deixem estar el terrorisme en pau, no deixa de ser el mateix), de malalties també, desastres naturals... millor ni en parlem perquè la gran majoria, i potser més dels que pensem, els causem nosaltres mateixos...

Aquests díes he estat pensant que potser, tots afirmariem amb els ulls clucs i amb una mà sobre la Biblia, que el món, la Terra, seria un paradís si no fos per l'existencia de l'home. O sigui, si arrivèssim amb una nau espacial o una màquina del temps al quaternari, la Terra sería un paradís. I no crec que els dinosaures fossin un problema. Nosaltres mateixos som els responsables de que tot vagi com va no creieu, almenys del 90% dels problemes del món. En fi, cal que cada èsser humà sobre la Terra prengui consciencia del que estem fent i això és extremadament difícil. Reflexionem siusplau.