1 any 10 mesos

Sense gairebé adonar-nos-en en Santi, dissabte passat, va fer 1 any i 10 mesos. Això vol dir, que d'aquí a 2 mesos en Santi ja farà 2 anys.

Semblarà un tòpic fastigós, però el temps passa molt depressa, massa depressa. Sé que és un tema que ja he tocat més del compte en aquest blog així que no m'hi extendré amb les meves teories (per un moment m'ha semblat sentir un suspir d'alleujament generalitzat... curiós!).

En Santi, ja és un nen gran amb totes les de la llei. De fet, és el nen més petit de l'escola i en canvi, és el més gran de la seva classe i fins i tot m'atreviria a dir que és més gran que altres nens de cursos més avançats. Home, és que havia de treure els gens catalans!

Ja hem superat sense masses problemes les primeres setmanes del curs i les coses van força bé, si no fos perquè de vegades es posa una mica massa agressiu amb els seus companys i companyes i perquè quan no té ganes de treballar, no té ganes de treballar i punto pelota. L'altre día la mestra els va donar boletes i tires de paper que havien de posar dins uns pots que teníen unes ranures ad-hoc al tap. Amb les tires no hi va haver problema, en Santi està acostumat a tirar diners a la guardiola, que és un procediment similar. Però amb les boletes de paper la història va ser molt diferent. Ho va estar intentant una estona, i com que no se'n sortia, doncs fa fer una pila de boletes de paper sobre el tap del pot i se'n va anar a jugar tant panxo. Home, és una solució per aproximació brillant, però esclar jo soc el seu pare i no soc pas objectiu.

Ja està aprenent unes quantes cançons i em té el cor robat. A cada moment li estic demanant que me les canti. També sap comptar amb molts pocs errors de l'u fins al deu (generalment es salta un número o dos) però coi per un nen que encara no fa dos anys em sembla esgarrifant.

Ara estem en una etapa d'obssesió absoluta per en Woody i en Buzz Lightyear de Toy Story. M'he empassat la primera película com 6 cops en una setmana i en Santi és dels que no li importa veure-la dos o tres cops el mateix dia. Com que els meus nebots feien exactament el mateix pel que m'expliquen, no em preocupa pas massa.

He fet l'intent de ficar-li altres continguts al cap com per exemple "La Princesa i el Gripau" de Disney, però no hi ha manera si no és Toy Story, al cap d'una estona perd tot l'interès.

Ahir se li va ficar al cap que volia posar una moneda d'un peso dins un helicopter de plàstic que va guanyar dissabte a la pinyata del seu cosí. Tant sa mare com jo li vam dir que no la hi podia posar pas, perquè la moneda no cabia per la finestreta de l'helicopter. Doncs, cap problema, en Santi va separar les dues peces de plàstic que formen la carcassa de l'helicopter lo just com per ficar-hi la moneda sense trencar-lo i voi-là! Problema solucionat. Em vaig quedar d'una peça!

Segueix fent moltes marranades amb el menjar però, almenys jo, he notat que cada cop ho fa menys i està més estona menjant com Déu mana sense agafar el menjar amb les mans ni empastifar-se'l pels cabells, ni tirar-lo per terra.

Virus

La grip m'ha agafat per sorpresa. Feia més de 6 mesos que no em posava malalt.

En realitat no ho sé pas si és la grip o un d'aquests virus extranys que m'ataquen de tant en tant, la qüestió és que ja fa 5 dies que dura i no sembla pas que vulgui marxar. La malaltia en sí no presenta símptomes molt exagerats però sí molt cambiants. Divendres i dissabte un encostipat normal i corrent. Diumenge semblava que ja anava remitint així que dilluns vaig marxar a treballar com si res però arribant a la feina em va començar un mareig i unes nàusees que no vaig poder soportar i me'n vaig tornar cap a casa. Al vespre vaig començar amb febre lleugera i apart del mal de cap i una mica de tos, res més. Avui al matí continuava tenint febre i els símptomes normals d'una grip van i venen, van i venen. Apart em sento molt cansat, però esclar, amb la setmaneta que vaig tenir la setmana passada no m'extraña pas. No ho sé pas, és molt extrany tot plegat.

Avui al matí estava pensant el per què quan un està malalt se sent un èsser total i absolutament despreciable. No té cap sentit. Un simple encostipat i el fet de tenir el nas plè de mocs i padlà adshi et fa sentir el més desgraciat dels mortals. Curiòs...