Felicitats Mama!

Bé com et vaig avisar ahir, aquí tens les noticies que esperaves.



Moltes Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!



He estat esperant aquest día desde fa gairebé un mes, esclar que el del Marc també, pero la mare es la mare, eh?



Gracies mama. Gracies per estar amb mi encara que estigui tan lluny, gracies per haber-me donat la vida, que tot i molt dura, es un tresor que mai et podré acabar d'agraïr. Gracies per haberme recolzat en els moments dificils, per haberme donat una espatlla sobre la que plorar, per haberme escoltat i aconsellat, per haberme criat i educat, ho vas fer lo millor possible. Y gracies per dir-me que malgrat tot estás orgullosa de mi, això és el millor dels premis per mi. Gracies per haver-me donat el teu amor desde abans de que nasqués.



T'estimo!



Molts petons.

Crecer... cuesta.

Escriuré en castellà, no us extranyi.

==============================================

Una cosa de la que me dado cuenta últimamente, es que estamos tan ocupados con nuestras miserables vidas, que cuando creemos que somos personas adultas, nos solemos comportar como niños de biberón la mayor parte de las veces y ni siquiera nos percatamos de ello.

Éste es mi caso, por ejemplo. Tengo 31 años, edad que en todas partes del mundo se considera adulta, pero me sigo comportando la mayor parte de las veces como si tuviera 5 años. Y no solo se trata de mi comportamiento, también mi sentir es este. La mayor parte de las veces mis sentimientos y mis miedos reflejan esa asincronía mente-cuerpo.

Sé que debería hacer algo, pero me cuesta mucho trabajo. La mayor parte de las veces es la vida la que, debido a esto precisamente, nos hace crecer a golpes. Quizás si nos pusieramos a pensar un poco más en lo que hacemos y como nos comportamos, nos sería más fácil crecer antes de que la vida nos haga crecer a pura bofetada.

Y la cuestión es que no es imposible. Aunque no lo parezca yo soy muy optimista, y claro, ya lo dijo el sabio y eminente filósofo : "la esperanza es lo último que se pierde".

En ocasiones siento que pierdo el control sobre todo, que sucumbo a todos mis impulsos, que la rebeldía de un niño malcriado y despechado se apodera de mi y entonces, hago cosas que me llenan de vergüenza cuando me doy cuenta de lo que he estado haciendo.

Es difícil escapar de eso, la mayor parte de las veces ni siquiera me doy cuenta de ello, son impulsos, reacciones casi involuntarias. Y luego me siento muy deprimido porqué sin querer lastimo, y mucho, a las personas que más quiero y amo en este mundo. La verdad es que es bastante triste lo que estoy escribiendo. Me siento prisionero en mi propio cuerpo, siento que cada vez tengo menos el control, que pierdo cosas y personas por el camino sin ser ese mi deseo. Es duro vivir así, en ocasiones me veo metido en situaciones muy amargas y ni siquiera sé porqué, después cuando ya veo claro que así es porqué así yo lo he provocado me siento lleno de amargura y de tristeza, me siento desorientado, sin recursos para evitar este tipo de cosas.

Pero a pesar de todo debo cambiar, deberíamos hacerlo todos. Estoy seguro de que es algo que le pasa a la mayoría de personas en mayor o menor grado. No es justo que toda la vida estemos soñando con crecer y madurar, siendo educados para ello y después nos quedemos estancados mentalmente en la infancia.

Qué es lo que extrañamos, eh? Porqué es mejor sufrir como un niño que vivir como un adulto?

Yo no quiero sufrir más, quiero tomar las riendas de mi vida y sobretodo, no quiero hacer sufrir más a las personas que amo. Ni a mis amigos y conocidos, ni mucho menos a mi familia (la de aquí y la de allá), ni sobretodo lo demás, a mi esposa, que es lo que más amo en este universo. Ya me harté de no tener el control sobre nada de lo que pasa en mi vida, no es justo.

Dean, dos díes després

Bueno, ja ha passat lo pitxor, espero.

La qüestió és que l'amic Dean ha fet més mal com a tempesta tropical de res, que com a huracà de forsa 5. Fins ara han mort unes 10 persones (perdoneu que no tingui les dades exactes) en diferents estats degut a les inundacions i esllavissades que ha provocat com a tempesta tropical.

No penseu que soc un èsser insensible, només que tenint en compte el tamany i la població total de México, doncs podriem dir que les pèrdues humanes que hi hagut fins al moment han estat ridícules (també pel que podría haver estat, esclar. Penseu que un huracà de forsa 5 no es qualsevol cosa).

Ara comensa la segona fase, la d'evaluar els danys i comensar a reconstruïr el que s'ha endut per davant. Les zones més afectades han estat els estats de Quintana Roo, Campeche (estats per on va tocar México per primer cop), Veracruz (estat on va tocar territori Mexicà per segon cop) i Hidalgo. Lo més afectat ha estat òbviament, l'agricultura ( especialment, les "Milpas" de blat de moro, els cultius de plàtan i coco, etc.. ) lo qual vol dir que aviat apujaran els preus de la farina de blat de moro, lo qual vol dir que pujaran les "tortillas", aliment bàsic a falta de pa com Déu mana (que no els hi agrada massa als mexicans). Una altra que s'ha vist afectat ha estat PEMEX (Petroleos Mexicanos), penseu que a Campeche es troben les principals plataformes petroleres del país, i entre que les van evacuar per l'huracà i van estar dos dies sense treballar, i les destrosses, doncs han tingut unes pèrdues multi-milionaries (150 milions de dólars, quasi res!). Lo qual augura una pujada en els preus dels carburants, lo qual a mi no em preocupa massa pero hi deu haver bastanta gent que li tocarà la moral. México es un dels principals productors de petroli del món, penso que està per darrera de Venezuela (pàtria de l'inimitable i mai prou ben ponderat, amic Chávez).

En fi, apenes es el primer de la temporada, de moment aquí (vull dir on treballo i on visc) la cosa ha estat ben minsa. Creieu-me que allà teniu temporals de llevant molt més violents cada dos per tres. Només dimecres va estar plovent tot el día d'una forma constant i amb una intensitat moderada i ahir i avui doncs més o menys sol i algunes gotetes. De totes maneres hi ha zones de la periferia que ho han passat pitxor, pel desbordament d'alguns rius, com el Río de los Remedios, que es troba al Nord de la ciutat, i que es un pou de merda (disculpeu la paraula pero es la veritat) i que algún día potser si que va ser un riu pero ara no és més que una claveguera a l'aire lliure.

solo para ti - camila

El temps!

Últimes noticies sobre l'amic Dean. Un cop més per tranquilitzar els ànims, em sembla que hauré de fer una estiradeta d'orelles als amics Molina i Mauri, que deuen estar d'allò més contents amb l'huracà, pero em sembla que estan exagerant una mica massa amb les informacions que us donen per les Espanyes.

Segons el Centro Nacional de Huracanes, en Dean s'ha debilitat a forsa 1 en l'escala Saffir-Simpson després de tocar terra, un altre cop, a Veracruz i afectar part de l'estat de Puebla. Els vents que l'acompanyen van de 130 a 175 Km per hora.

Aquí a la terra dels chilangos, l'únic que passa i passarà es que porta tot el día plovent, res que no s'hagi vist mai a Catalunya. Penseu que ens trobem a uns mil i pico de Km de Veracruz. Per tant, no hi ha de qué preocupar-se, ni posar-se les mans al cap ni res de tot això. Tampoc us penseu que plou d'una manera bàrbara. Hi ha hagut varies tempestes molt més violentes durant aquesta època de pluges, plou d'una forma moderada pero tampoc us penseu que ens estigui caient el cel al damunt, eh?

Així que tranquils nens, que no passa res de res, i apart apenes es el primer huracà de la temporada (que dura fins al Novembre!) i per tant si cada cop que hi hagi un huracà us heu de posar així, us hi deixareu el fetge i part de l'estòmac, jejejejeje! Compte amb les úlceres que són molt dolentes, jajajajajajaja!

Au, va! Que aquí i més a la costa, están preparadíssims per aquestes coses. Si a Catalunya estiguessin igual de preparats otro gallo nos cantaría (eh, Raul i Àlex?) amb les riuades i els incendis forestals a l'estiu. Que ja veieu que en Dean ha deixat morts per tot arreu menys a México, només destrosses (mínimes comparades amb les de la Wilma fa dos anys) i inundacions que no son res que no es pugui solucionar.

Ara en Dean es dirigeix cap a l'estat d'Hidalgo (capital Pachuca), on s'espera que arribi cap a les 6 de la tarda fent-se cada cop més dèbil, ja que Hidalgo es troba a l'interior i els huracans es desfan quan avansen per sobre de terra ferma. Em sembla que us feu massa idea de les distancies tan grans que hi ha en aquest país. Per posarvos un exemple podríem dir que la distancia que hi ha entre l'extrem oposat d'Hidalgo i el DF podría ben bé ser la que hi ha de Barcelona a la Galicia o més. Hidalgo té una superfície de 20856 Km quadrats i ni tan sols limita amb el DF, hi ha l'Estat de México pel mig.

És quan dormo que hi veig clar

Com deia J.V. Foix... De segur molts de vosaltres haureu fet un mig-somriure tragicòmic al recordar gloriosos temps a l'escola o a l'institut, jejeje

I és que l'home tenía molta raó, igual que Calderón de la Barca quan va escriure allò de : "porqué la vida es sueño y los sueños, sueños són".

Els somnis... Un gran tema per discutir. Es pot abordar desde molts diferents angles i punts de vista i mai ens posarem d'acord. És un mecanisme de la ment per alliberar tensió i informació? És alguna cosa més? Existeixen els somnis premonitoris? Perqué a vegades recordem el que somniem i d'altres no? Tots somniem igual o hi ha persones que somnien més que d'altres? O potser el que passa és que alguns recordem millor els somnis que d'altres? Com són els teus somnis? Realistes o Surrealistes?

Els meus somnis solen ser extranys. Ni Salvador Dalí els podría pintar millor, de lo surrealistes que arriben a ser. A temporades els recordo molt bé i a temporades em sembla que no somnio. Sempre m'havia mogut molt mentres dormo, pero desde que soc aquí no només em moc sinó que també em queixo i fins i tot, parlo! (Parcela que li suposava exclusiva a ma germana). Perqué, eh? No m'ho explico. Els meus insomnis mítics, han desaparegut, l'unic que conservo es la meva manía de llevarme relativament d'hora plogui, nevi o faci sol. No sé si pensar que estic més relaxat o que estic més estressat.

Tenen significat els meus somnis? És una bona pregunta. Se suposa que tots els somnis tenen un significat segons la Psicoanàlisi, pero també poden tenir un significat més, diguem-ne, ocult, hermètic, metafísic, pseudo-religiós, espiritual si ho voleu. Per mi sí, tot i que no l'acabo de desxifrar.

Fa poc, com un mes, vaig somniar que estava en una sala on hi havia bastanta gent al voltant d'una taula. Al bell mig hi havia un paio vestit amb una túnica, digne del Rappel. Una noia li estaba explicant que estava desesperada perqué tenía ganes de suicidar-se pero no ho volia fer, alguna cosa l'empenyia pero no volia fer-ho. L'home li deia que algú li estava fent mal (bruixeries), agafava un vas i hi buidava un liquid de colors que quedaven distribuïts al vas formant capes (els famosos set colors, investigueu si voleu pero em penso que en parlaré algún dia) i li deia que se'l begués i tornés a veure'l. Després em mirava a mi, i de cop i volta em trobava volant pels aires per sobre del pati d'una casa. Allà hi havia dos homes vestits de blanc ballant, amb dues màscares africanes ben lletges que els amagaven el rostre. Jo els veia desde dalt i darrera, des d'on se suposa que hi hauria d'haver la casa. El més inquietant es que on hi havia la porta del carrer, hi havia un gos negre, ben gros que em va mirar. No sé si ho sabeu pero un gos negre (veieu la profecia, per exemple) és un dels símbols o formes que agafa el maligne. Em vaig despertar.

Un somni plé de símbols esotèrics si m'ho permeteu, per tant dedueixo que tenía un significat més profund que el propiament psicològic.

Després el somni de l'òs que ja us vaig explicar. Té una segona part, pero no és onírica així que no toca.

Penso que els somnis són a vegades el que he dit primer, una simple descàrrega d'informació i estrès. Pero d'altres són una forma de l'esperit per viatjar, per obtenir missatges, per comunicar-se amb altres esperits, fins i tot amb els dels que ja han mort. Un cop vaig somniar que la meva besàvia s'apareixia a l'Orfeó i em donava un anell amb el diamant més gros que mai hagueu vist, em deia que era un regal per mi i que havia vingut a donar-me'l. Suposo que té a veure amb el que us explico perqué tinc les meves serioses sospites de que la meva besavia era molt més del que suposavem tots (ja, a menys que sigui l'últim en enterar-me'n, esclar. De lo cual també tinc les meves serioses sospites) i això és un llegat que em/ens va deixar. Però en fi, no entrem en terrenys pantanosos, espinosos, desagradables i fantàstics per molts de vosaltres.

Què en penseu? Hi esteu d'acord o no? Com són els vostres somnis? Somnieu molt o poc? Recordeu els vostres somnis? Hi ha gent que els anota en una llibreta, com la Glòria Prat, una persona de l'escola, que amagava moltes coses boniques si et prenies la molestia d'acostar-t'hi, of course (cosa que no va fer massa gent, per sort jo si ho vaig fer).

Geografia doméstica

Mèxic es un país molt gran, perquè us en feu una idea, a mi encara em costa imaginar-me lo gran que és en comparació amb Espanya i molt menys amb Catalunya. Només per comensar, penseu que pels 34 milions d'espanyolets que hi ha, a la Capital i àrea metropolitana n'hi viuen uns 24 milions de "chilangos" (així ens diuen) que fan que els 7 milions d'habitants de Catalunya quedin ridículs, ridículs.

Mèxico, en realitat no es diu Mèxico, es diu Estados Unidos Mexicanos. La capital : México, Distrito Federal; seu del poder de la Federació (perqué aquest país es un país format per estats federals).

Els E.U.M, limiten al nord, òbviament amb els U.S.A. Al Sud-est amb Guatemala i Belice, a l'est amb el Mar Carib i el Golf de Mèxic (Oceà Atlàntic) i a l'oest amb l'Oceà Pacífic. En extensió territorial ocupa el 5è lloc d'America i la 14a a nivell mundial. És el primer país del món en tant que població hispanoparlant.

El territori es recorregut per dues serralades que son prolongacions de les Montanyes Rocalloses : la Sierra Madre Occidental i la Sierra Madre Oriental. També hi trobem l'Eix Neo-volcànic que travessa el país d'est a oest i es fon amb la Sierra Madre Oriental. Al Sud trobem la Sierra Madre del Sur.

Els pics més alts es troben a l'Eix Neovolcànic i, of course, son volcans : el Pico de Orizaba o Citlaltépetl (5.700 m), el Popocatépetl (5.462 m), el Iztaccíhuatl (5.286 m) y el volcà Fuego de Colima

Els rius de México s'agrupen en tres vertents. La vertent del Pacífic, la del Golf y la vertent interior. El més llarg dels rius mexicans és el Río Bravo de la vertent del Golf, té una longitud de 3034 Km i fa de límit amb U.S.A.

La Federació Mexicana està dividida en 31 unitats federatives o estats (comunitats autonomes perqué ens entenguem, tot i que podríen ser paísos europeus pel tamany i població). . Els estats es divideixen en Municipis (provincies perqué ens entenguem). Aquí la llista d'Estats i capitals :

México, D.F.

Capital : México D.F. (DF pels amics)

1. Aguascalientes

Capital : Aguascalientes

2. Baja California

Capital : Mexicali

3. Baja California Sur
Capital : La Paz (no pas la capital de Bolivia, eh?)

4. Campeche
Capital : Campeche

5. Chiapas
Capital : Tuxtla Gutiérrez

6. Chihuahua
Capital : Chihuahua

7. Coahuila

Capital : Saltillo

8. Colima
Capital : Colima

9. Durango
Capital : Durango

10. Guanajuato

Capital : Guanajuato

11. Guerrero
Capital : Chilpancingo (també hi trobem Acapulco, aaaaaaaaaaaaah! Tinc moltes ganes!)

12. Hidalgo
Capital : Pachuca

13. Jalisco (Capital mundial del Tequila i els mariachis, yupiiiiiiiiiiiiiiiii!!!)
Capital : Guadalajara

14. Estado de México
Capital : Toluca

15. Michoacán (bressol de'n Rafa Márquez, famós també perqué s'hi reuneixen les papallones monarca cada primavera. Diuen que es espectacular).
Capital : Morelia

16. Morelos
Capital : Cuernavaca (punt de reunió de la High Society pel seu clima benigne)

17. Nayarit
Capital : Tepic

18. Nuevo León
Capital : Monterrey (La Barcelona dels E.U.M.)

19. Oaxaca
Capital : Oaxaca ( [Uajaca] pels amics)

20. Puebla
Capital : Puebla de Zaragoza (Puebla pels amics, lloc on Ignacio Zaragoza es va enfrontar als francesos a la famosa batalla de Puebla quan estaven envaïnt el país).

21. Querétaro (Querétaro pels amics)
Capital : Querétaro

22. Quintana Roo ( si, Cancún, o el que quedi d'ell quan passi l'amic Dean. De moment, s'està comportant. També hi ha l'illa de Cozumel, Txell-Ha, Isla Mujeres, Tulum, etc...)
Capital : Chetumal

23. San Luis Potosí
Capital : San Luis Potosí

24. Sinaloa
Capital : Culiacán (Seu de l'equip de Beisbol dels Tomateros. Nom ridícul, si. Equip Ridícul, no).

25. Sonora (si, el famós desert de Sonora)
Capital : Hermosillo

26. Tabasco ( l'exuberància de la selva juntament amb Chiapas y Veracruz. I diuen que les dones més boniques de México.).

Capital : Villahermosa

27. Tamaulipas
Capital : Ciudad Victoria

28. Tlaxcala
Capital : Tlaxcala de Xicohténcatl (Tlaxcala pels amics, [shikontekatel] era un rei dels tlaxcaltecas, quan van arribar els españols, els van ajudar a vencer els aztecas, perqué els hi tenien molta manía, més que res perqué els hi fotien les dones, els tresors i sempre els apallissaven a les guerres).

29. Veracruz ( famós pels seus Carnavals i per ser el punt on van arribar els españols. La Villa Rica de la Veracruz va ser el primer poble fundat pels espanyols a Mèxico, al costat del port de Veracruz, un dels més importants del país. Es conserva la casa on va viure Hernán Cortes i la famosa Creu que dona nom a la ciutati a l'estat. Conté una de les colonies de rassa negra més importants del país.).
Capital : Xalapa de Enríquez (Xalapa, [jalapa] pels amics)

30. Yucatán
Capital : Mérida (Evidentment no té cap teatre romà ni grec ni res que se li assembli, podríem dir tota una llista de ciutats i pobles amb els noms igualets als d'allà, per exemple la nostra estimadíssima Salamanca).

31. Zacatecas
Capital : Zacatecas

Com veieu no són massa originals amb els noms dels estats.

México té una diversitat cultural brutal, ni us ho podeu imaginar. Els grups ètnics "principals" ordenats de més a menys integrants, són :

1. Náhuatl (Azteques perqué ens entenguem)
2. Maya
3. Zapoteques
4. Mixteques
5. Otomís
6. Totonaques
7. Tzotzils
8. Tzeltals
9. Mazahues
10. Mazateques

La "Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indigenas" (CDI) reconeix 65 grups ètnics apart del mestís.

Els dialectes més parlats apart de l'espanyol són per nombre de parlants :

Náhuatl
Maya
Mixteca (Tu'un sávi)
Zapoteca (Binizaa)
Tzotzil (Batsil k'op)
Tzeltal (K'op o winik atel)
Otomí (Hñä hñü)
Totonaca (Tachihuiin)
Mazateca (Ha shuta enima)
Huasteca (Téenek)

Qué, mola eh? Prometo una segona part i també parlar d'historia. Haig d'estudiar de cara al meu pròxim examen per obtenir la nacionalitat, així que us estaré donant llauna amb el tema. De moment, dissabte vaig anar al museo del Caracol, que no es que exposi cargols, sinó que té forma de cargol i per això n'hi diuen així. Es un museu d'historia que es troba al costat del Castell de Chapultepec, plé de maquetes i diorames sobre la historia recent de Mèxico. Molt interessant, apassionant jo diria.

Welcome Dean!

Aquest post es un post tranquilitzador dins el posible, degut a les informacions exagerades que us estan arribant.

Home, un huracà de forsa 4 sobre 5 (en l'escala Saffir Simpson) i que probablement passarà a forsa 5 en les próximes hores, no és una cosa com per prendre's a la lleugera, pero abans de res us haig d'informar de dues coses :

1. Encara no arriba, s'espera que toqui les costes de Yucatán demà cap a les 7 del matí, ara está a uns 750 Km de la costa.

2. És bastant improbable que arribi fins a la ciutat donada la distància que hi ha entre Yucatán y Méxic D.F. i apart, tots sabeu que els huracans es debiliten tan bon punt toquen terra. Així que no us preocupeu perqué no crec que passi d'onda tropical quan arribi aquí, si es que arriba, cosa que s'espera per dimecres, si no altera el seu curs que es en linia recta fins arribar a les costes de la Península del Yucatán i la Riviera Maya (que inclou Cancún).

L'estat de Quintana Roo, on es troba Cancún, es troba en alerta taronja desde fa tres díes i les principals illes de la zona ja s'han evacuat (90,000 turistes entre les persones evacuades) de totes maneres la probabilitat de que toqui aquesta zona han disminuït degut a l'últim gir al Sud de l'huracá. De totes maneres no s'están acceptant arribades de nous turistes fins que passi el perill

També s'estan duent a terme accions preventives als estats de Campeche, Veracruz, Tabasco, Chiapas, Tamaulipas, San Luís Potosí i Nuevo León.

De veritat, no us preocupeu, aquí no passarà d'uns aiguats una mica més forts i persistents de lo normal durant uns dies si es que arriba a passar per aquí.

El Passeig, mon amour

Aaaaaaaaaaaaaaaaaah, jajajajajaja! Responent a una petició desesperada, aqui us va un post del tipus "Remember When...".

El Passeig de Sabadell, a estat MOLT important en les vides de qui us escriu, i de varies de les persones que llegeixen aquest blog (espero!).

Tot va comensar més o menys de casualitat. L'Àlex, en Raúl Miquel, i en Carles Vea, necessitavem un lloc on trobar-nos quan no teníem classes a l'institut i esclar, geogràficament parlant, donat que viviem a tres punts equidistants de la ciutat, lo més lògic era buscar un punt central que ens quedés lo més aprop posible i aquest era ni més ni menys que el Passeig. Resulta que en Carles coneixía en Raúl Palma i en Raúl Palma coneixia en Noé i tota la troupe de bojos que ens vam ajuntar, pero el nucli el formavem l'Àlex, en Raúl Palma, en Carles, i jo.
No us explicaré totes les bojeries que vam arribar a fer,ni totes les que vam arribar a dir, ni totes les coses que ens van passar, que van ser moltes, però bé, tractaré de fer un resum aproximat tot i que no recordo massa bé l'ordre en que van passar les coses.
El motiu principal pel que ens reuníem allà, apart de l'equidistancia geogràfica, eren les noies. Perquè ens hem d'enganyar? En plena efervescència "adolescent" d'hormones, el passeig ens oferia tot un mostrari de noies, de tots els tamanys, mides, colors, etc... Bàsicament perquè les noies s'hi reunien per les mateixes raóns que nosaltres, tampoc ens hem d'enganyar en aquest punt, oi?

Hi havia vàries activitats obligades al Passeig. La principal era asseure's en rotllana, ja fos als bancs de pedra (si tenies sort) o a terra, que caram! Teniem al voltant de 16 anys de mitja. La majoria de les altres giraven al voltant de les noies : veure noies, examinar noies, puntuar noies, parlar de noies, babejar per noies, lamentar-se per noies, etc... Una altra activitat imprescindible era dir Parides, i si, ho escric amb majúscules perqué tenim varis Masters de l'Univers en dir Parides entre nosaltres. Un altre tema secundari era el Cacaolat, aquesta beguda dels Déus, que ens omplía d'energía i ens preparava per les activitats noiïstiques del dia. Esclar, que hi havia alguns subjectes més adictes que altres a aquesta beguda, pero tots més o menys pasavem per la pastisseria o per la botigueta que hi havia al carrer de darrera el passeig a aconseguir el nostre elixir màgic.

De tant en tant, quan el panorama era desolador o estavem aborrits, o perquè hi havia algun interès noiïstic a l'interior, anavem a jugar billar o futbolin al bar que hi havia al costat del Sifón. Perdoneu la torpesa, pero he oblidat el seu nom. Alguns subjectes anaven a jugar màquines o futbolín al San Pep bastant sovint pero a la majoria no ens agradava l'ambient que s'hi respirava i aquest bar ens quedava més aprop, la veritat. I és precisament en aquest punt on comensa la llegenda, ja que entre d'altres, hi havia un grup de noies (que sigue'm sincers, estaven tant desesperades com nosaltres) que hi anaven a jugar a billar i nosaltres les seguíem perqué hi havia bastants interessos implicats en el tema. Després elles van confessar que tot i que no coincidien els interessos, també n'existien per la seva part, així que després de molts preliminars infructuosos i moltes trobades "accidentals" (per les dues parts, consti!), una festa major, en Carles va cometre una bogeria que ens va arrossegar a tots i ens va cambiar la vida per sempre, a alguns esclar. Se'ls va presentar! La qüestió es que ni havia begut, ni s'havia drogat ni res que se li assemblés. Sencillament va tenir un rampell dels seus i sense dir res, es va separar de nosaltres, s'hi va acostar i s'hi va presentar amb unes paraules sublims que han quedat grabades a foc a la pell de la historia, i que els llibres de text haurien de reproduïr. Evidentment, el terror es va apoderar de nosaltres, perquè malgrat els interessos no deixavem de ser uns cagats i mai hauriem pensat de fer algo semblant, abans el suïcidi.

La qüestió és que es va produïr una fusió entre els dos grups, lo qual, com ja us he dit va cambiar les nostres vides per sempre.Per exemple a mi, ja que entre d'altres, en aquest grup i els seus satèlits hi havia persones que estaven a l'Orfeó i el 99% de les meves ex, eren de l'Orfeó : la Gala, la Laura, la Montse, la Gemma... i d'altres que no van arribar a ser ni novies meves pero perqué el destí és molt voluble i Déu no va voler (i apart perquè no vaig tenir massa temps). D'altres, que of course, no formen part del nucli dur, fins i tot, i que jo sàpiga s'han arribat a casar, per exemple en Xavi i l'Anna.

Un altre episodi memorable va ser la creació dels MF,que no ens enganyem, vol dir Morts de Fàstic (per la falta de noies, esclar) tot i que áviat també va derivar en Mamerto Fernandez Quartet ( nom que deriva de la afició incipient que l'Àlex tenia pel Jazz). Un cop fins i tot vaig coneixer un paio que es deia així, Mamerto Fernandez, us podeu imaginar les meves riallades interiors quan em va donar la seva tarja sanitaria, quan jo treballava a un CAP. Els MF, fins i tot van arribar a tenir la seva Acta Constitutiva, amén de'n Carles.

Finalment, i després de moltes aventures ( incloent l'entrada a les nostres vides, de cert subjecte indesitjable que no puc anomenar. Bé, en realitat no crec que m'afecti en la distancia : en Medina) el grup es va disoldre a mesura que alguns de nosaltres anavem aconseguint novia o passavem d'una a altre com una abella de floreta en floreta (sigh!). Afortunadament, per mi, of course, anys més tard, gairebé 10 anys més tard, alguns ens vam retrobar i mantenim viva i ben amunt la flama dels MF.

===========================================================================

Frases cèlebres

" Más paréceme a mi, amigo Sancho, que con la Iglèsia hemos topado " Don Quijote

" He visto fenecer un ectoplasma que se ha elevado al èter... " Mortadelo y Filemón

"¿ Estaveu esperant algú tan especial com nosaltres ? " Carles Vea

" La vida es un pastís de Merda i cada dia ens en menjem un tros " Àlex Martos

" És la hora de las tortas " Ben Grimm, aqui a Mèxic es diu la Mole

" Una noia a les meves 12 " Qualsevol en qualsevol moment

" Han fet ploff " Idem

" Algún día escriurem El gran llibre sobre les Dones ..."

Etc...

Està boig aquest temps...!

El temps, en qüalsevol de les seves acepcions, està boig i es una cosa molt curiosa.

Que temps metereològic està boig ho vegis per on ho vegis i ho miris on ho miris, no és cap novetat. Aquí per lo general el temps sol ser bastant primaveral. De maig a septembre, és època de pluges, lo qual vol dir, que cada dia a la tarda toca o bé tempesta o bé un raig sense masses excepcions. Lo normal es que hi hagi alguns dies de treva (dos o tres) en lo que passen les tempestes tropicals i arriben les següents.

Aquest any les tempestes tropicals (aquí n'hi diuen "ondas tropicales") estan arribant totes pel pacífic (l'any passat s'anaven turnant amb les de l'Atlàntic). Una cosa curiosa es que les van comptant per veure si arriven al màxim previst, així quan veus el temps, et parlen de la "onda tropical" número X. D'huracans aquest any no n'hem tingut per cap banda ( crec que un o dos), o bé han passat lluny de la costa o no s'han arribat a desenvolupar. La qüestió és que, donat el tamany descomunal, per mi que soc de poble, del país i que estem al bell mig del mateix, és bastant sorprenent que una cosa tan allunyada ens pugui afectar tant.

Un altre tema, i que es bastant preocupant, son les inundacions aquí al DF i a les arees metropolitanes. Es veu que el sistema de drenatge de la ciutat està fallant, bàsicament perqué la majoría de les persones son uns porcs i que el sistema de neteja de la ciutat deixa molt que desitjar (bé, deixaría, si és que existís, esclar. Netejar la bruticia de 20 milions de persones ha de ser algo difícil, pero penso que s'ho haurien de plantejar. Donaría feina a moltes persones). La qüestió és que el drenatge està taponat en molts punts per la bruticia acumulada i l'aigua per algun lloc ha de sortir. S'espera, que en algun moment, si hi ha un aiguat important, el drenatge es vegi superat i s'inundi tot el centre de la ciutat, lo qual tocaría la moral a bastanta gent, entre els quals espero no incloure'm. Un altre disbarat que passa, es que com que el terreny sobre el que s'aixeca la ciutat és pantanós doncs de tant en tant, s'enfonsa una part o una altra. Fa com un mes a la Delegació Iztapalapa va haver-hi un enfonsament que es va emportar un paio amb tot i cotxe, que van trigar una setmana a trobar-lo.

Apart està el temps cronològic, una altra bogeria. No sé si soc jo, que m'estic fent gran i les poques canes que tinc m'afecten al cervell, pero cada dia que passa em penso que el temps passa més depressa. Miro enrera, i les coses que van passar fa sis mesos, o un any, em sembla que van passar ahir. Els dies passen un darrera l'altre a una velocitat vertiginosa i les setmanes s'acaben en un no-res. A vegades penso, si no hi haurà una explicació còsmica darrera de tot això. Per exemple, fa 10 anys que vaig fer "Els Miserables", i a mi em sembla talment que hagués estat l'any passat o fa dos o tres anys, pero no pas una dècada!!!.

Aviat farà 7 anys de l'onze de septembre del 2001, i tots recordem com si hagués estat ahir el que va passar, i han passat moltes coses desde llavors pero renoi, sembla que tot això s'hagi condensat en un sol dia. No recordo si era una película o un llibre (crec que era un llibre de l'amic Stephen K., si no vaig errat era a la Torre Obscura, no recordo el volum) on parlava d'aquests efectes i ho atribuïa a determinats efectes còsmics (bé, no era exactament això pero no us vull atabalar). En fí, tenim un temps, que se suposa que sempre dura el mateix, o sigui una hora dura 60 minuts i un minut, 60 secons, aquí i a España i a la Conchinchina, i a Timbuctú... Un podría pensar que es una apreciació personal, pero la veritat és que no soc l'únic que ha notat aquest efecte.

N'he parlat amb varies persones, he sentit bastants comentaris i la gran majoria hi està d'acord : EL TEMPS PASSA MÉS DEPRESSA CADA DIA! Apart, jo no soc astrònom i de tant en tant m'agrada mirar el cel, hi ha algunes coses que no acabo d'entendre. Per exemple, els moviments de la lluna darrerament. Se suposa que la lluna sempre surt pel mateix lloc, més o menys, hauria de tenir una variació mínima diaria ja que la terra es mou (Eppur si muove! Com va dir aquell, i com va dir l'altre : "Tot és relatiu") pero es que darrerament hi ha moviments que se salten aquesta "mínima" variació diària, digue'm que són molt poc mínims.

En fi, com deia aquell altre : "Està boig aquest temps!"

Obert per vacances (les dels demés, of course)

Aquest blog no tanca per vacances, novetat extraordinària veient els blogs dels meus familiars i coneguts.

Responent a una petició desesperada,jejeje, parlaré (poc, això ja ho aviso) de coses més mundanes i qüotidianes per una estona.

Els mosquits mexicans, són uns cabróns, no perdonen. Perdoneu la paraula, pero es la veritat. Generalment la cosa no passa de ser igual que a Catalunya : et piquen, et surt un granet sense importancia, et cou durant uns dies, pero si no passa res d'extraordinari, ja no hi penses més. Ara bé, de tant en tant, i jo ja en porto tres en dos díes, hi ha uns escamots d'assassins, un cos d'èlit entre els mosquits, que fan estralls a la meva pell. Aquests no porten fiblons, porten dagues amb la fulla coberta de verí pur. Perqué us en feu una idea, i consti que jo i els mosquits teniem un pacte de no agressió fins fa poc, una sola picada que em van fer dijous, em va inflar la mà com si fos un globus. I no és que et cogui, és que et fa mal, literalment com si t'haguèssis agafat la mà una la porta. Em sorprenen aquestes reaccions al.lèrgiques exagerades quan l'any passat amb prou feines m'enrecordaba de que existien aquests petits monstres. Ja! Al seu costat, els mosquits tigre, no deixen de ser uns pobres desgraciats ( i consti que aquí abunden, eh?) que no els arriben ni a la sola de la sabata a aquests Rambo's entre els mosquits.

Per altra banda us parlaré d'una altre tema que fa bastant temps que vull tocar : la lluita lliure mexicana. Generalment, i a diferencia de la meva adolescència, quan no em perdia els dissabtes a la tarda, el "Pressing Catch" que passaven per Tele5, no en faig massa cas. Pero penso que es quelcom del que haig de parlar per la importància cultural que té. Hi ha dues lligues : la AAA i el CMLL (Consejo mundial de Lucha Libre). Evidentment, una pertany a Televisa i l'altre a Televisión Azteca (podríem dir que són com el Barsa i el Madrid).

La lluita lliure mexicana no deixa de ser el mateix que les americanes, una comèdia total, una masquerade (i mai millor dit!), un divertimento. Pero, renoi! És una mascarada molt espectacular! Especialment desde que va apareixer un lluitador anomenat "Mistico" (no sé si us hagi arribat allà, pero surt en un video musical de la 5a estación). Aquest home a retornat el nivell de la lluita mexicana al que existía quan lluitaven "El Santo" i "Blue Demon" cap allà de les dècades dels 50 i 60's. Inclús corre el rumor que no trigarà massa a protagonitzar películes Kitsch com les que van protagonitzar els seus predecesors (aaaaaaaaah, "Blue Demon contra los Vampiros", per exemple. Pura dinamita!). Esclar que hi ha centenars de lluitadors : la Parca, Dr. Wagner, Shocker, Abismo Negro, Blue Demon Jr., el Santo, Máscara Sagrada, Octagón, El hijo del Perro Aguayo,Atlantis, Cibernético, Chessman, Ozz, El Zorro, Super-Porky (si noi si hi ha un lluitador que es diu així). També hi ha lluites de dones, i el pitxor és que també hi ha lluitadors transvestits o de dubtosa sexualitat, lluitadors nans (com mascarita sagrada o octagoncito)... La qüestió es que lo millor de la majoria n'és el nom.

La qüestió es que aquest paio, el Mistico, ha estat un revulsiu per la lluita, el nivell d'espectacularitat ha augmentat un 200%, en tots els lluitadors desde que va arribar. Normalment hi ha dos bàndols "Els Rudos", que son els "dolents", pero tenen molts seguidors ("Los perros del Mal", "La Secta", etc...) i "Els ´Técnicos", que son els "bons" i així setmana en setmana els llocs on lluiten s'omplen de gent per veure l'espectacle. Hi ha gent que compra les mascares (tot i que no tots els lluitadors en porten, a més, de tant en tant, hi ha lluites de mascara contra mascara, o mascara contra cabellera, o cabellera contra cabellera, on el perdedor, perd la màscara, i en aquest cas segurament haurà de cambiar de nom o desapareixer per sempre, o en el millor dels casos només perdrà la cabellera, aquesta almenys torna a sortir. El místico és amb diferencia el millor lluitador que hi ha en aquests moments, un super-acróbata que s'atreveix a fer coses que ningú més s'atreveix a fer : salts espectaculars, acrobacies, tombarelles, fintes, etc... Busqueu-ne videos al you-tube, es per veure-ho.

En fi, una comèdia, pero molt espectacular!