1) Austràlia és un dels principals productors (legals) del món de matèria prima per fabricar opiacis (medicaments per deprimir el Sistema Nerviòs Central, entre d'altres la morfina). Nota: en realitat els principals productors mundials d'opiacis són els països del mig i llunyà Orient (Pakistán i Afganistàn, entre d'altres) però aquests fan servir la planta per fabricar drogues i no pas medicines, així que no compten com a "legals".
2) Els opiacis son derivats de l'opi (una droga, molt de moda al S. XIX) i l'opi prové de la planta de l'opi, la flor de la cual és el bada-badoc. Sí, ho heu endevinat! La famosa "amapooooola, lindíssima amapoooooola". Qui ho havia de dir, oi?
3) Als camps de bada-badocs d'Austràlia fa temps que apareixien uns misteriosos cercles.
Us podeu imaginar que les teories que van sorgir al voltant dels cercles eren de lo més disparatat: OVNIS, Teoria de la conspiració... Lo curiòs del cas, és que la explicació "raonable" és més esbojarrada que les teories que s'havien llensat primer.
Es veu que els cangurs famèlics, de tant en tant, s'acosten als camps de bada-badocs i es posen les botes. Està clar que els cangurs no coneixen ( o sí ) els efectes dels opiacis, així que acaben més drogats que en Poli Díaz en els seus moments més memorables; així que comencen a donar voltes i més voltes pels camps de bada-badocs, creant sense voler els misteriosos cercles.
Jo no sé vosaltres però jo, el primer que m'he imaginat és un grup de cangurs amb els ulls envermellits, la llengua penjant i babejant. Alguns donant voltes i cridant com bojos al voltant del camp i d'altres espaterrats a terra dormitant o explicant-se acudits dolents i petant-se de riure sense motiu aparent.
Increïble pero cert... No si vivim en un planeta que fot pena! I havia de ser a Austràlia, on si no?
Esclar que l'opi així directe de la planta, no hauria de ser pas nociu. M'imagino que ha de tenir un efecte similar al que té la planta de coca (bé, salvant les distàncies: l'opi té un efecte soporífer i la fulla de coca més aviat és excitant. El que vull dir és que no son pas massa perillosos perquè són naturals). Que per cert, Bolívia està lluitant per legalitzar la fulla de coca (per raons òbvies, serien els que en traurien el tall de pastís més gros). A diferencia del que pogueu pensar i malgrat els inicis de la droga, la cocaïna no s'extreu pas de la planta de coca avui en dia, sinó que és sintètica (per això Colòmbia és el que és i Bolívia, no...).
Vaja que ja no m'extranyaría gens que les "llamas" del Perú i Bolívia es fotèssin de fulles de coca fins les orelles per tenir un "subidón" els divendres a la nit...
Visitants
Visites
dijous, de juny 25, 2009
dimarts, de juny 23, 2009
Ommmmmmmmm!
Fa dies que vull escriure alguna cosa, més que res perquè ja fa massa temps que no ho faig, i no trobo inspiració enlloc.
Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.
Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.
Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?
En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.
L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.
He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.
Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...
Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.
Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.
Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.
Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?
En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.
L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.
He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.
Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...
Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.
La temporada de pluges
Ja la tenim aquí! Brrrrrrrr... Amb la tempesta tropical (i més que probable huracà) Andreu, ha comensat oficialment la temporada de pluges a México.
Això vol dir, que ens esperen uns 3 o 4 mesos de xàfecs di-a-ris amb tot el que això comporta en una ciutat com la nostra.
Em toca la moral i encara no m'hi he acostumat. Home, tampoc vol dir que estiguem 4 mesos sense veure el sol, oi? El problema és que els dies comencen molt prometedors i quan tens l'esperansa de que potser avui no plourà... Pafff! Tot de sobte s'ennuvola el cel i cau una tempesta que et fa pensar que potser millor hauries de deixar les prediccions meteorològiques a en Tomàs Molina.
Generalment, són xàfecs que duren una hora o hora i mitja i s'ha acabat el bròquil però hi ha dies que comensa a ploure i ja no para fins l'endemà al matí o fins l'altre... Aquests son els que em toquen la moral, per dir-ho d'una manera refinada.
En fí, no hi ha res a fer-hi.
Això vol dir, que ens esperen uns 3 o 4 mesos de xàfecs di-a-ris amb tot el que això comporta en una ciutat com la nostra.
Em toca la moral i encara no m'hi he acostumat. Home, tampoc vol dir que estiguem 4 mesos sense veure el sol, oi? El problema és que els dies comencen molt prometedors i quan tens l'esperansa de que potser avui no plourà... Pafff! Tot de sobte s'ennuvola el cel i cau una tempesta que et fa pensar que potser millor hauries de deixar les prediccions meteorològiques a en Tomàs Molina.
Generalment, són xàfecs que duren una hora o hora i mitja i s'ha acabat el bròquil però hi ha dies que comensa a ploure i ja no para fins l'endemà al matí o fins l'altre... Aquests son els que em toquen la moral, per dir-ho d'una manera refinada.
En fí, no hi ha res a fer-hi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)