Reflexions temporals

És curiòs. Per gran o petit que sigui un rellotge, una hora sempre són 60 segons...

I malgrat això el Mestre Einstein ens va dir que tot és relatiu, fins i tot això.

Estem d'acord en que els rellotges mesuren quelcom que no hem inventat nosaltres, en tot cas li hem donat nom i hem desenvolupat un sistema per mesurar-ho però ja existía i seguirà existint quan nosaltres no hi siguem.

Estem d'acord també en que el temps te un sentit. O sigui sempre va endavant, mai recula ( per dir-ho amb paraules simples : un no es fot l'òstia primer i després s'entrebanca. Un neix, creix, es reprodueix i mor). Tot sembla seguir un ordre : les causes precedeixen les conseqüències i no a l'inrevés, per exemple.

Però, és el temps una magnitud universal? Bé, potser si per universal entenem que afecta a l'Univers, sí. Però jo em pregunto : coneixem l'Univers tan bé com per pre-suposar que sí? No sabem ben bé que hi ha allà fora, no sabem a ciència certa si podem modificar el temps (segons Einstein, sí podríem, si volguèssim. La qüestió és si volem o no, i que pot arribar a passar si ho fem). En fí, en realitat és una llei que funciona aparentment, però podría ser que no fos així a tot arreu ni per tothom. L'únic que hem fet ha estat observar, predir i confirmar però el temps és una magnitud que no es pot demostrar al 100% ja que per demostrar algo s'ha d'intentar demostrar el contrari i certament, en el cas en que hi hagués una excepció seria bastant difícil detectar-la.

Imagineu que puc viatjar en el temps i ho faig. M'envieu als anys 30 a assesinar a Hitler abans de que comenci la 2a guerra mundial. Encara que vosaltres sabeu la meva missió, com que canviaré el passat i Hitler deixarà de ser un problema mai m'enviareu a matarlo i per tant quedaré atrapat en el temps, encara que acabi naixent una altre versió de mi que mai viatjarà en el temps i vosaltres mai sabreu el que va passar perquè hauré creat una altra linia temporal.

Hi ha dues teories. Una diu que només hi ha una linia de temps. Si mato Hitler mai podré tornar al present pel que ja he dit. L'altre diu que si fem això es crearà una segona linia temporal en la que no hi haurà SGM i tot serà diferent. Pero la linia temporal de la que jo provinc seguiria intacte : o sigui, que matar Hitler no serviria de res, almenys per nosaltres, oi? Es crearía una branca a la linia de temps, el que se sol anomenar un univers paral.lel. Però l'inicial seguiria igual.

Fascinant? SI

Featuring : Nado Alacid Camacho

Navegar

No és el primer cop que faig servir aquesta comparació pero mai l'havia fet servir amb vosaltres.

De vegades, em sento com un vell capità de vaixell enmig de la tempesta. Agafo l'immens timó de la nau amb tota la forsa posible e intento contrarrestar la deriva. És difícil, impossible gairebé... Les ones gegantines fan ballar el vaixell com si fos una closca de nou que potser en algún moment va ser la joguina d'algún nen.

La foscor m'envolta i la pluja que cau com una cortina no em deixa trassar la ruta exacta per sortir de la tempesta. La poca llum que m'arriba és la dels llamps que cauen a tort i a dret clavant-se com llances al llom de l'oceà. Em fan posar els pèls de punta... I els trons formidables que espeteguen sense repòs em fan tremolar com una fulla fuetejada per la Tramontana.

Però malgrat tot, no deixo el timò. L'agafo amb tanta forsa, que sento com si els meus dits es fussionèssin amb la fusta. Malgrat tot tinc temptacions d'abandonar-me a la deriva i acabar amb tot d'una vegada per totes.

Però no ho faré, l'aventura s'ho val i la natura és molt poderosa però jo tinc quelcom que a ella li falta. Tinc esperansa i tinc un destí que complir, un port al que arribar i una tempesta o huracà o el que sigui no m'aturaràn pas.

Si he de triar entre morir al bell mig d'aquest oceà diabòlic o morir a port, prefereixo mil i un cops morir a port. Envoltat de la meva gent, sentint l'al.legre cansó d'una guitarra desafinada amb una copa de licor a les mans. Amb la brisa despentinant els meus cabells, mentres els grills omplen la nit amb els seus grinyols pero no aconsegueixen esmorteïr l'anar i venir de les onades i els crits de les gavines. Passejar pels seus carrers i carrerons costeruts, on les cases s'acosten per protegir-se de la Tramontana mentres l'olor salat del mar omple els meus pulmons.

Tot això......mentres cau la nit...a la ciutat de l'esperansa.

Hope City Reloaded

Reloaded, recarregat... Ressucitat, diria jo!

Això mateix és el que he fet amb aquest blog. Pobret, es va morir d'una sobre-dosi de posts i comentaris més punyents i conflictius de lo normal. Em va fer mal i per això vaig deixar d'escriure però en fí, fins i tot les roses tenen espines, oi?

Calia fer-ho. Deixem-ho aquí. Encara que el que escrigui sigui només propaganda barata per enlluernar a la gent, cal que ho segueixi fent perquè m'agrada i el que s'enlluerna és perquè vol no perquè jo l'obligui pas a llegir-me ( i al contrari, of course ).

M'agradaria recuperar l'esperit investigador dels inicis del blog. Ara fa un any i escaix que vaig comensar els meus "reports" sobre els "ooparts", l'antiga ciutat de Tenochtitlán, la gastronomía mexicana, etc...Trobo a faltar aquell esperit que m'impulsava a investigar abans d'escriure. Ara bé, m'agradaría escriure més sobre metafísica, espiritualitat, biosofía, filosofía (barata o no), religió, mística, mitología, ciencia ficció (o no), enigmes, etc...

Esclar que són temes perillosos oi? Un no sap mai quantes sensibilitats ferirà o a quants infidels aconseguirà convertir a la fe, jejejejeje És broma això! Procuraré ser prou objectiu com perquè ningú més senti transbalsat el fonament de la seva fe o no-fe. Guaita! Un altre broma i sense adonar-me'n! Jaaaaaaa, més mal no temptar la sort.

En fí m'agradaría escriure sobre espiritisme, sobre les religions maies i azteques, sobre el calendari dels idem, sobre l'escriptura criptogràfica dels mateixos (¿¿¿sabeu que és una vírgula??? No és una cotxinada, si ho estaveu pensant), també sobre grans misteris i enigmes de la humanitat, sobre civilitzacions ocultes i perdudes (com els Lemurians), sobre llegendes i mites (urbans o no), etc...

I sabeu perqué? Doncs perquè m'agrada escriure sobre aquestes coses i perquè a qui no li agradi que no ho llegeixi, ok?

Apa, tornem-hi que no ha estat res! (només un ensurtet).

Òbviament no hi faltarien els comentaris sobre la vida qüotidiana pero ara sí, sense que puguin induïr a malsentesos ni a clavar punyalades a l'orgull de la gent.