Vaig una mica de cul

Ahir, un dels meus proveedors, Industrias Nacobre, em va prometre l'entrega d'una cinta de coure que estava endarrerida per avui. A última hora de la tarda, van enviar un mail disculpant-se i dient que per causes de forsa major no em podríen entregar fins la setmana que vé.

El Gerent de planta, el meu "coco", va posar el crit al cel i no és per menys: han de fabricar 500 peces que s'han d'entregar dilluns. Però el problema és que no només s'han d'estampar/troquelar sinó que per desgracia meva han d'anar a que els facin un recobriment de plata...El client a qui s'han d'entregar és ni més ni menys que Schneider Electric.

Així que aquest matí, m'han enviat a Nacobre a veure personalment qué era el que passava. El problema és que al seu molí de laminació se li ha trencat un engranatge i el tenen aturat.

Us explicaré com funciona perquè veieu el tamany del problema. Nacobre fon el coure i obté uns blocs de coure d'unes 8 polsades de gruix. Aquestes passen per un primer procés de laminació en calent i s'obtenen rotllos de cinta de 8 polsades d'ample i aproximadament 0.5 polsades de gruix. A aquests rollos, els han de treure tota la crosta que es forma durant la laminació en calent. Això ho fan amb una màquina que raspa la superfície del rotllo.

Després els rotllos passen al molí de laminació. Aquest cop la laminació és en fred i això vol dir que el que fan és premsar els rollos de forma que els aixafen i els estiren fins a obtenir uns rotllos que tenen més o menys 0.11 polsades de gruix. Aquesta precisament és la màquina que ha petat.

A partir d'aquí, passen al forn on jugant amb la temperatura li donen la duresa que requereix el material i acaben d'ajustar el gruix.

Després passa a l'Slitter per tallar el rotllo a l'ample requerit de forma que de cada rotllo obtenen varies cintes a un ample determinat. El funcionament de l'Slitter és molt simple: fan passar el rotllo (desenrotllat, esclar. Al comensament hi ha un suport on es col.loca el rotllo i un alimentador que va desenrotllant) per una màquina que té unes fulles que es poden ajustar a diferents amples i que van tallant el rotllo desde la punta fins al final. Al final hi ha una enrotlladora que fa enrotllant les cintes que van sortint.

Doncs bé, com veieu, el problema és molt greu doncs la màquina es troba al bell mig del procés i us podeu imaginar que no és una cosa que es solucioni en dos dies. Perquè us en feu una idea, l'engranatge que ha petat fa com un metre de diàmetre. Vaja, que no el pots anar a comprar a la ferreteria de la cantonada...

Doncs ja he anat, he vist i he tornat amb l'informe. El problema és que d'anada m'ha portat un dels xofers pero de tornada he hagut de tornar caminant, perquè jo no penso pagar un taxi perquè després l'empresa no me'l pagui. de totes maneres, gairebé tot el matí perdut amb la ditxosa visiteta.

Extranyesa

Si de per sí ja estàvem visquent dies prou extranys, darrerament els nivells del meu sentiment d'extranyesa han arribat a l'estratosfera.

La crisi econòmica mundial i la grip dels porquets (que ja s'ha demostrat que els porquets pobrets ni hi tenen massa a veure, però m'agrada dir-li així) hi han contribuït prou.

La veritat, suposo que tot plegat és degut a que definitivament m'he adonat de que no entenc res de res.

Pot ser que o bé em faltin coneixements per entendre les repercusions de tot plegat o bé que la cosa té una magnitud tan gran que difícilment puc arribar a veure-la en tota la seva amplitud.

És com tractar de veure el bosc quan un té dificultats per veure fins i tot els arbres.

Per exemple: Una presó de l'estat de Zacatecas, al nord del país. Un comando armat es presenta amb uniformes de la AFI (Agencia Federal de Investigaciones, l'FBI mexicà), camionetes de la AFI i armes com les que porta la AFI, entra "como Pedro por su casa" i allibera 53 presos (10 d'ells d'alta perillositat) alguns relacionats amb els "Zetas", una de les bandes de "narcos" més importants i perilloses de México.

Davant d'un fet així, un pensa des del seu punt de vista europeu que li hauria de caure el pèl fins al President de la República (almenys això és el que passaria a Espanya si passès una cosa així). Però després, amb el seu incipient punt de vista mexicà, s'adona de que no passarà res de res. Agafaràn un cap de turc, que probablement no tindrà cap mena de responsabilitat en el tema i el fotràn a la presó (potser gaudint de luxes als quals jo no puc ni podré aspirar en tota la meva vida) i d'aquí una setmana ningú es recordarà del tema.

Mentrestant, hi ha 53 paios perillosos al carrer que directa o indirectament incitaràn més joves a la droga, causaràn morts i ferits i contribuiràn a fer de México un lloc menys segur (com si de per sí, no ho fós ja).

Des del meu punt de vista, la cosa no té una solució aparent. La corrupció i el crim no estàn només incrustats profundament a la societat sinó que jo més aviat diria que hi he estàn arrelats.

Ja fa mesos que se senten veus anunciant que México és un estat fallit. Comenso a pensar, molt al meu disgust, que tenen tota la raó del món. És més, no crec que sigui només México. Més aviat penso que el problema té una magnitud a nivell mundial. Miris on miris, els problemes es multipliquen arreu del món i miris on miris, també, no els veus una solució per enlloc.

Llavors, penses que si bé no hi veus una solució, almenys hauries de ser capas de veure-hi una causa o un origen. No? Hauries de poder dir: "Ah! Esclar! És que ens vam equivocar aquí!". Bé, jo soc partidari de deixar els impossibles a Santa Rita de Càssia. La meva ment no està preparada per una tasca d'aquesta amplitud i la veritat és que ja tinc prous problemes com per dedicar-me filosofia geo-socio-política.

Després mires la televisió i veus als polítics i et cauen a terra al veure que els nostres destíns i els destíns dels nostres fills estàn en mans d'una colla de pallasos. I et preguntes que estàn fent tota aquesta colla per solucionar els PROBLEMES REALS que tenim la gent del carrer i els veus tirant-se els plats pel cap per coses que realment a ningú li importen ni tenen cap mena d'importància.

Imagineu-vos dos polítics al moll de qualsevol port. A l'aigua hi ha una persona que s'està ofegant i els dos polítics enlloc de llensar-se els dos immediatament a l'aigua per tractar de salvar-la, es posen a discutir sobre quí té més dret a realitzar el salvament, o si la persona és de tal o de qual regió i per tant té menys dret a ser salvada, o es posen a investigar si la persona ha pagat els seus impostos. De tal forma que la persona s'acaba ofegant mentres els dos polítics segueixen discutint sense ni tan sols adonar-se'n. I aquesta és la versió light de la paràbola. En realitat les coses són molt més bèsties.

I desenganyem-nos, no els importem una merda a cap d'ells. Mentres obtinguin el poder i puguin aprofitar-se'n el més possible son capasos de prometre impossibles. Ja que tenen el poder, es desfàn en excuses, no acompleixen el que t'han promés i et quedes amb un pam de nas i cara d'idiota. Decideixes que votaràs al partit polític rival només per tocar-los la moral i tornes a caure en la mateixa trampa.

Això sí, quan és temps de fer campanya, diuen que faràn miracles. Aquí a México, el Partido de la Revolución Democràtica, PRD ( l'ex-partit, del famós AMLO- Andrés Manuel López Obrador) promet augmentar TOTS els sous de l'ordre d'un 20% per ajudar a les families mexicanes contra la crisis. Jo em pregunto: D'on caram pensen treure tants diners? No que estem en crisis? O es que potser reduiràn els presupostos en educació i sanitat, per exemple? O augmentaràn els impostos de forma que acabarem exactament igual que com estem ara? Però esclar tu sents que t'apujaràn el sou un 20% i els ulls et fan pampallugues i la cartera et comensa a cremar dins la butxaca. I vas i t'ho creus. I guanyen i tot queda en "agua de borrajas" o sigui en pures paraules i les paraules, de tota la vida, se les ha emportat el vent.

Així que em sento extrany. Un altre cop al mig d'un maremàgnum arrossegat amunt i avall per una corrent que no entenc ni entendré i veient que la cosa enlloc de millorar, empitxora per moments: inseguretat, atur, poc poder adquisitiu, violència per tot arreu, corrupció, poca o nul.la cobertura sanitària, contaminació, indefensió enfront dels poderosos, deteriorament de la natura, guerres... És una llarga llista i estic parlant a nivell global. Després del mareig que et provoca pensar en tots aquests problemes, veus que ningú fa ni farà res al respecte i acabes pitxor.

Dilluns Dilluns

"Dilluns, dilluns...No pots confiar en aquest dia..."

Ja ho deia la cansó de "The Mamas and the Papas". Els dilluns són dies no-confiables.

I no és que avui tingui son, de fet he dormit bastant i bé, però Déu sap que coi he somniat que m'he aixecat extremadament cansat (pels que no heu tingut el plaer de dormir amb mí o de veure'm dormir, de tant en tant em marco unes maratons de ball tot dormint, que no m'extranya que m'aixequi més cansat del que m'he estirat).

Apart, el clima ja se'ns ha espatllat per aquestes terres. Plou cada dia desde dimecres passat (exceptuant ahir i avui, de moment) lo qual em fa pensar que l'època de pluges està amb un peu dins. De totes maneres ens hem llevat amb la sorpresa d'un front fred en plena primavera (que es veu que és la mar de curiòs i excepcional) i el dia s'ha llevat tapat i bastant fred per l'època de l'any. Això vol dir que a les pegues dels dilluns li hem de sumar aquestes que acabo de mencionar, pel qual l'índex de "mandrositat" ha pujat espectacularment i està ratllant la "mandra extrema", marcada en vermell al "mandròmetre".

En altres paraules, avui és un d'aquells dies en que t'haguèssis quedat al llit i no t'haguèssin aixecat ni els Quatre Genets de l'Apocalipsi trucant a la porta tots a l'hora.

I tampoc és que sigui un súper-mal dia, eh? A la feina tot va prou bé. Sí, tinc molta feina però també he estat treballant a molt bon ritme així que la histèria està controlada, de moment. Només que és dilluns.

Dilluns (Lluna), Lunes (Luna), Monday (Moon), Lunedi (Lune)... El dia de la lluna. Potser n'hauriem de dir: el dia de la mala lluna. No se pas perquè, algún romà amb molt poca feina (Juli Cèsar, molt probablement) va decidir dedicar aquest dia a la lluna, i no només content amb això, va decidir que marqués l'inici de setmana. Esclar, els paios només se la passaven guerrejant i quan no hi havia guerres, com que no hi havia tele ni facebook, doncs se la passaven fent romanets i romanetes, o inventant tonteries d'aquestes... Ves quines coses!

la veritat és que jo mai havia odiat els dilluns com la gent normal. Jo sempre he odiat els dimecres (el dia de Mercuri) per allò de que cauen al mig de la setmana i queden igual de lluny del cap de setmana per una banda que per l'altre. O sigui, que són en terra de ningú. Però darrerament, els dilluns han superat els dimecres en popularitat. Bàsicament perquè els dilluns hi ha junta de producció i em solen caure algunes clatellades (tot i que, modèstia apart i també gràcies a la crisis, les clatellades brillen per la seva absència desde fa mesos).

A més, no sé perquè ara miro amb anyoransa el cap de setmana que acaba de passar (Je! Com si fes moltes coses interessants i divertides!) i veig el cap de setmana que vé, lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuny, a l'horitzó com un veler al que encara queden hores de travessia per arribar al port. Ja, de fet el veig més lluny ara que la meva setmana laboral té 4 dies que quan en tenia 5. Curiòs, oi? La distància a la que sembla estar el cap de setmana dilluns estant, és inversament proporcional als díes laborals que conté la setmana en qüestió. N'hi podriem dir la paradoxa setmanal.

Si el dilluns fos una pintura seria "El Crit" de Münch. Me l'imagino com un cuadre abstracte, un Pollock potser, ple de colors foscos: gris en diferents tons, negre i alguna pincellada en blanc per donar-li una mica de contrast. Sería com una espècie d'esquitx gegantí en perspectiva. Amb més foscor al centre i més claror a la perifèria per significar mitjansant un efecte túnel, el cap de setmana que acaba de passar i la llarga i fosca setmana que ens espera.

Ho veieu? Ja estic desvariant bastant. Em penso que serà millor que ho deixem per avui.

I de sobte... la calma!

Diu la tradició que després de la tempesta sempre vé la calma. És un tòpic ressuat i antic que no deixa de ser una veritat a mitges. Avui en dia, sembla que es compleix i es confirma la regla.

Després de tres setmanes frenètiques sentint a parlar de la grip, dels porcs, de México (malauradament i molt desencertadament en alguns casos) i de patir bastants mal de caps a alguns (sobretot els que tenim pares histèrics a l'altra banda de l'oceà), sembla que si no fós per les actualitzacions de la OMS sobre el nombre de casos ja ningú es recordaria del ditxós virus.

De sobte però mentres observo els núvols de tempesta allunyar-se a l'horitzó, dos llamps em recorden que sí, que és veritat que sempre arriba la calma després de la tempesta però que també és cert, que després de la calma, inel.ludiblement, sempre acaba arribant una altre tempesta, si no és que la mateixa, cambia d'idea i dona mitja volta tornant al nostre terreny.

El que vull dir, és que hi ha dues noticies al respecte que m'han cridat molt l'atenció (per no dir que m'han tornat a posar la pell de gallina mentres un calfred recorria la meva esquena) :

1. La OMS anuncia que comensarà una investigació sobre la posibilitat de que el virus A/H1N1 hagi sortit d'un laboratori per un error humà.

2. Ahir vaig sentir a la radio, que els experts diuen que el virus té més capacitat de mutació que el virus de la SIDA (i això, mein freunds, és molta capacitat de mutació).

Esclar, llegir i escoltar aquestes noticies, no només et posa la pell de gallina sinó que és com obrir una capsa de Pandora, plena d'interrogants sinistres.

En primer lloc, perquè a aquestes alsades de la jugada la OMS inicia una investigació d'aquest tipus quan tots ja estavem convensuts de que l'origen del virus era natural? En segon lloc, la OMS no iniciaria aquesta investigació si no tingués sospites o evidencies de que es posible. O sigui, on hi ha brases és que hi va haver foc, o no? Tot això ho fa per les hipòtesis plantejades per un científic australià. A veure... des de quant la ONU inicia una investigació d'aquesta magnitud i amb les conseqüències que pot tenir, a partir del que diu un sol científic perdut a l'altra banda del món?

Si aquest virus té una capacitat de mutació tant elevada i creieu-me que si la té més alta que el del VIH és una barbaritat, perquè no ha patit canvis fins ara? Se suposa que ja ha arribat a l'hemisferi sud, on comensa l'hivern, i podría haver-se combinat amb el virus de la grip estacional i a Àsia, on podría haver-se combinat amb el virus de la grip aviar...O amb qualsevol altre virus gripal dels molts que pul.lulen pel món...

Si això és cert, vol dir que en qualsevol moment, i potser abans de que tinguem una vacuna vàlida, el virus haurà mutat cap a ves-a-saber quina altra forma. Poden passar dues coses: o bé el virus muta cap a una forma més benigna al perdre capacitat d'infecció o una altra característica important o bé muta cap a una forma més virulenta i ja està liada un altre cop (i pitxor que ara).

Conspiracions

En fí, no podia acomiadar la setmana sense parlar del tema estrella (almenys pel 50% de la gent): la conspiració!

Però... ¿què és una conspiració? El primer que ens passa pel cap és que no és ni més ni menys que una conjura, un complot creat i mantingut en secret fins al darrer moment per obtenir un benefici. És a dir, no hi pot haver conspiració on ningú hi surt beneficiat. México, per si no us n'heu adonat, ha tingut pràcticament tota la seva economía productiva aturada una setmana. Això, conjuntament amb les pèrdues econòmiques que es derivaran de les cancel.lacions a nivell turisme, ha fet baixar el PIB del país. Per tant, a no ser que hi hagi un motiu arcà per part del govern que ningú coneix, México no és la causa d'això que està passant.

Ha pero els rumors segueixen corrent com reguers de pólvora. Els darrers són els següents :

1. (Moderatto) El govern ha venut PEMEX, empresa nacional de petrolis. Desde la dècada dels anys 40, els mexicans (tots) son amos del petroli. El President Lázaro Càrdenas va expropiar el petroli de mans de les multinacionals extrangeres. Els mexicans i mexicanes van fer una col.lecta nacional per ajuntar fons per comprar el petroli i per això està escrit a la constitució que el petroli els pertany. Segons es comenta, el govern hauria mogut tot aquest escàndol per poder vendre PEMEX sense que hi hagués massa veus dissonants.

2. (Allegro Ma Non Troppo) El govern ha venut el país sencer als yankis i passarà a ser un altre estat de la Unió Americana. Surrealista, no? Impossible...? Coses pitxors s'han vist. Òbviament, calia crear una maniobra de distracció. No em negareu que no acabaría amb el tema de la inmigració il.legal, no?

Això són dos exemples de suposades conspiracions (esclar que potser son casos extrems. Els he agafat perquè son els que corren i perquè em van bé per exemplificar.

I jo dic: perquè no fem una conspiració per eliminar els governs i totes les institucions? ¿Perquè no creem després un món nou basat en altres valors que no siguin la violència, la sed de poder i la corrupció?

Tinc un mal dia...

De vegades, sembla que tot va prou bé i just quan et confies, com una broma macabra del destí, t'emportes tres o quatre clatellades ben donades. És com si algún mestre misteriòs i estricte veiés que aixeques els ulls del llibre mentres passeja per l'aula, s'acostés sigilosamente mentres estàs pensant en els misteris del cicle reproductor del cargol bover i t'agafés pel clatell amorrant-te un altre cop a la lectura.

Esclar que d'altres vegades, directament t'agafa la mà, et clava un bon cop de regle (dels de fusta, eh?) ben donat i t'envia una bona temporada de cara a la paret. Tot això sense dir ni una sola paraula i amb una mirada que faria recular el més valent i audàs dels almogàvers.

Avui gairebé tot em surt malament. Suposo que és un d'aquells mítics dies que fins i tot el més simple dels mortals pateix i que l'obliguen, irremeiablement, a pensar que hagués estat millor que no hagués sortit del llit i s'hagués quedat fent nones (que sincerament, és el que necessito).

M'imagino que l'estrès provocat durant dues setmanes i sense treva, per tot l'assumpte (veritat o mentida) de la grip del porquet m'han fet perdre una mica el nord.Ja passa això, ja...

També és cert que amb tot el show que es va muntar i només a dues setmanes de Setmana Santa, la veritat és et trenca bastant el ritme això d'estar aturat una altra setmaneta.

Que tampoc diré que no, oi? Però la conseqüència lògica era que tot el que no vam treballar la setmana passada s'havia de recuperar en els dos dies que quedaven d'aquesta (recordeu que els divendres no treballem pel ditxós ERE o com en diuen aquí: "paro técnico"). Així que si de per sí, amb un dia menys a la setmana la feina ja s'acumula bastant, ara la cosa s'ha transformat en una espècie d'infern amb dimonis i calderes i Pere Botero inclosos a la fòrmula.

I mira, no tens temps d'assimilar que no és dilluns sinó dimecres, que ja es dijous i has de solucionar-ho tot perquè si no s'endarrereix tot fins el dilluns següent.

I esclar, entre la sòn, els nervis i les coses que t'han sortit malament, et poses d'un humor que no t'aguantes ni tú mateix... Vaja, que estic que trec foc pels queixals i pujo per les parets com si fos l'Spiderman sense les malles blau-grana però amb mascareta i les mans moooooolt netes.

És per això que he decidit escriure aquest post, per veure si em desfogo mínimament i em baixen els fums perquè si no ho faig em sembla que soc capas de qualsevol cosa.

Només espero que no em faci mal el cap, amb això em conformo. És que abans d'ahir, apart de que va fer una calor horrible, vam anar a dormir tard. Ahir, en Santi va decidir que no tenia sòn i que era hora de comensar a fer xivarri i jugar just quan jo vaig ficar-me al llit i porto la sòn més endarrerida que un vol d'iberia en plena vaga de pilots.

De l'euforia d'ahir perquè els meus herois de Kaiserlaurten II van passar a la final de la Champions League de Roma ja no en queda ni la més mínima espurna. Res de res..

Que tot s'ha de dir, potser sí que tenen una miqueta de raó els "amics" del Chelsea de queixar-se de l'arbitre. Però vaja quan hi havia l'entranyable Mourinho d'entrenador, ens van robar dos o tres partits seguits. Amb burles estúpides,infantils i odioses de l'individu en qüestió després cadascún dels partits, incloses. Així que penso que s'ho mereixen per contractar com a entrenador un psicòpata en potència (que per altra banda havia estat segon entrenador del Barsa a les ordres del, aquest sí, entranyable, Bobby Robson). No sé pas que es debia pensar que li vam fer, pobret...

En fí, que el que val és que vam passar i que ens ho mereixíem més que ells i queixar-se de l'árbitre és una excusa de mals perdedors (com per exemple, així per dir algo, cert equip que sol vestir de blanc i que quan perdi la Lliga segurament s'excusarà dient que ha patit una persecució arbitral, que el barsa ha pagat els seus rivals perquè es deixin guanyar, que a en Raúl li va caure la dentadura i l'estava buscant, que en Casillas tenía cagarrines, que en Guti s'ofegava amb la seva propia bilis... Vés a saber amb quina ens en sortiràn ara.

Aaaaaah però si aquest Madrid no és el que era! Abans sí que fotien una ràbia que els haguèssis matat a tots amb les teves pròpies mans si haguèssis tingut la més mínima oportunitat i l'edat suficient: Juanito, Butragueño, Michel, Martín Vázquez, Buyo! Aquests sí que sabien com fer-te bullir la sang en un tres i no res! Els d'ara? Els d'ara son una colla de pallasos que només fan riure. De vegades me'ls imagino amb un nas de pallaso ben vermell, una boina de cuadres escocesos y una espècie de vestit llarg de color taronja (tipus Agatha Ruíz de la Prada) i cantant "Había una veeeeeeez... (fanfarria) ... UN CIRCOOOOOOO...." amb veu nasal d'encostipat recalcitrant i un accent amb regust argentí.

Jejejejejejeje, veus? Com diuen aquí "la cuestión, es buscarle" però sempre trobes una imatge que et fa oblidar, encara que només sigui per un moment, tot el que t'ha passat durant el dia.

Nikola Tesla

Nikola Tesla, fou un científic típic: despistat, gelós, estrambòtic...

Va mantenir durant dècades una aferrissada lluita amb Edison per veure quina energia era superior: la corrent continua d'Edison o la corrent alterna de Tesla.

Tesla treballava per Edison, i es diu que aquest, va patentar com a propis varis invents de Tesla. Després es va negar a pagar a Tesla el preu acordat a canvi al.legant que es tractava "d'una broma americana" (Tesla era croata). Aquest va ser l'inici de l'enemistat que fins i tot va dur a Edison a inventar la cadira elèctrica que funciona amb corrent alterna i no pas continua per desacreditar el que defensava Tesla.

La darrera part de la seva vida, Tesla la va passar en litigi contra l'empresa de Marconi, doncs Tesla havia patentat l'emisió de radiació electromagnètica poc abans de que Marconi patentés la radio. El que no tothom sap, és que Tesla, va guanyar i per tant, hauria de figurar als llibres com el veritable inventor i no pas Marconi.

Tesla no es va salvar pas de les excentricitats segons ell, els seus invents eren dictats per veus dins el seu cap que provenien d'uns èssers del futur anomenats "dropans". Quan s'el qüestionava més profundament al respecte, canviava de tema rápidament dient que no tenia importància.

Durant els últims anys de la seva vida, va viure en hotels. Passava una temporada en un i quan el compte era massa gran, fugia per refugiar-se en un altre.

Era un fervent defensor de l'existència de vida en altres planetes, cosa de la qual, al primer quart del segle XX es parlava veritablement poc. Insistia en que els seus invents permetríen a l'home comunicar-se amb èssers d'altres punts de l'Univers.´

L'única persona que li va fer una mica de cas i el va financiar va ser Westinghouse (si, el de les rentadores white-westinghouse). Podriem considerar-lo a la seva manera una espècie de mecenes que tenia prous diners com per finansar els experiments d'un home a qui tothom titllava de boig.

Es diu que Tesla, difícilment guardava documents dels seus descobriments. Tot, suposadament, ho feia de memòria. I més aviat, es diu que primer construía un aparell i després es dedicava a esbrinar perquè servia, lo qual alimentaria la llegenda de que els seus invents eren dictats per èssers del futur que li parlaven mentalment.

En qualsevol cas, ens han arribat una quantitat mínima dels seus documents ja que es diu que al poc d'haver mort, la CIA va confiscar tota la documentació que es trobava al seu despatx a Nova York. Dels pocs documents que s'han trobat podem dir que la majoría desconcerten els científics ja que es tracta de documents altament inductius ( o sigui, no es planteja una hipotesi i s'intenta probar el contrari sinó que es parteix d'una conclusió i es demostra el perqué. Exactament al contrari del mètode científic i malgrat tot no estava equivocat).

Amb homenets telèpatas del futur o sense, en Tesla va ser un adelantat al seu temps i si els seus invents no s'haguèssin silenciat podríem gaudir de tota una sèrie de ventatges que ara no tenim i ens podríem haver evitat molts mals de cap ecològics. De fet es considera l'electromagnetisme com la clau per superar la crisi energètica i econòmica que estem visquent. L'electromagnetisme es una font d'energia neta, extremadament barata, potent i inacabable.

En espera de que es desclassifiquin els documents confiscats per la CIA quan va morir, esperem que el món no trigui massa a donar un altre fruït d'aquesta mena i que aquest cop sí, sigui escoltat. Com malauradament tants d'altres han estat silenciats per interessos bastant tèrbols, per variar...

L'energia del punt 0, els ovnis, els porquets i els borregos...

En vista de que no hi ha noticies, i diuen que això son bones noticies, al voltant de la grip dels porquets canviarem de tema.

He estat llegint una entrevista molt interessant sobre un expert en OVNIS. El seu oncle pertanyia a una de les empreses que van desenvolupar el mòdul llunar que va portar Armstrong i companyia a la Lluna.

Segons ell, no només hi ha evidencies suficients com per afirmar rotundament que no estem sols a l'Univers sinó que hi ha hagut contactes prous i de sobra. El problema, com sempre, és que no es pot donar un contacte definitiu per no escampar el pànic entre la població mundial (cosa veritablement fàcil vistos els darrers esdeveniments).

Hi ha una cosa molt interessant a l'entrevista i és el perquè no es fan públiques les proves que es tenen paulatinament, precisament per evitar el pànic entre la població. Ell contesta que és molt sencill. La majoría de proves definitives i rotundes es troben en mans de grans corporacions. Específicament de corporacions amb ramificacions a la industria automotriu, aeronàutica i energètica. I aquí ja entrem al rovell de l'ou...

Segons les evidències, els OVNIS no funcionen pas amb energía nuclear i molt menys amb petroli. Més que res per les distàncies que han de cubrir. Això porta a especular que han de fer servir un altre tipus d'energia : barata, neta i il.limitada.

Desdel nostre punt de vista, la única energia que ha demostrat això és l'energia del punt 0, energia que es produeix per la repulsió de dos imans de càrrega inversa.

El descubridor va ser Nikkolai Tesla a comensaments del segle XX. Aquest home va ser un gran estudiós i inventor de l'energia electromagnètica, un visionari avansat al seu temps. Va morir sol i arruinat per la manca de finansament al seu apartament l'any 1943. 30 minuts després de la seva mort, la CIA va confiscar tota la seva documentació i tot el material que tenia.

El motiu? Els seus invents chocaven frontalment contra les grans corporacions nordamericanes (General Electric, per exemple) i contra les petrolieres del país yanki. I esclar, no podien deixar de perdre la seva mossegadeta del pastís.

Malgrat tot, va haver-hi fugues. En un famós parc d'atraccions situat al país yanki, hi ha un tren impulsat per aquest tipus d'energia. Disney, no només es dedicava a fer gargots, se sospita que era un franc-masó de grau elevat i que s'interessava per invents i teories poc convencionals. Aquest tren desenvolupat per Disney i els seus enginyers va ser presentat a la Expo Universal de Nova York i després transplantat al seu famós parc.

El problema que hi ha amb les proves irrefutables de l'existència de vida extraterrestre, és el mateix : les grans corporacions aeronàutiques, automotrius i energètiques, que són les que les tenen, no volen perdre el seu negoci i per això ens obliguen a dependre dels combustibles fòssils fins que aquests s'acabin o petem el planeta, el que passi primer.

Potser us preguntareu si aquesta energía serà suficientment potent com per produïr el que estic insinuant... Bé, us puc dir que es va fer un experiment que demostrava que sí. Van fer correr un Ferrari, un fòrmula 1 i un cotxe impulsat per energia del punt 0. A que no sabeu quí va guanyar? Efectivament, el cotxe impulsat per aquesta energia, o sigui que de potencia en genera prou i de sobres.

Com a darrera dada al respecte : als EUA hi ha censats més de 100 inventors i investigadors que han provat de patentar energies alternatives. Digueu-me... quantes fonts d'energia alternativa que sigui neta i infinita existeixen al mercat? L'energia solar, no desenvolupa prou potencia, depèn del sol i el sol, a llarg plas s'acabarà algún día. L'energia elèctrica s'ha de carregar constantment i tampoc desenvolupa prou potencia. L'energia eòlica depèn del vent i no desenvolupa prou potència. Etcétera...


En quant als OVNIS, està clar, i aquest paio ho afirma rotundament que existeixen filmacions de quan l'home va arribar a la Lluna que demostren sense cap mena de dubte l'existència d'extraterrestres. Aquestes imatges, amb l'excusa de que la imatge arribava amb retard a la Terra, van ser convenientment censurades. En elles, es veu el mòdul llunar, no només rodejat per altres naus, òbviament extraterrestres, sinó també per criatures alienigenes. També existeix i circula per internet (jo tinc les meves reserves) una gravació de la suposada exploració d'unes runes que van trobar a la superficie de la lluna. Malauradament, la poca llum i la qualitat dels equips de gravació en video rudimentaris (de fet experimentals, encara) que duien els astronautes, fa difícil distingir gairebé res.

Aquest senyor, afirma que hi ha un patró repetitiu en tots els casos documentats de conatcte extraterrestre. Tots els suposats ET's son antropomorfs: tenen un cap, un cos i 4 extremitats. L'únic que varía es l'alsada i el color de pell, l'existència de cabells o no... Coses així. Detalls en podríem dir. Això fa pensar en un patró comú de creació arreu de l'Univers. Es com si algú cuinés el mateix plat amb diferents ingredients i el resultat fos molt semblant però diferent a la vegada, perquè m'entengueu...

Ara ja a títol personal us diré el següent. Després de veure, llegir i escoltar tot el que he vist, llegit i escoltat al respecte de la grip del porquet, m'he adonat de com de fàcil és manipular-nos i conduir-nos al pànic (o a qualsevol altre sentiment) a través dels mitjans de comunicació. També m'he adonat de que existeix la posibilitat real de que tot això sigui un engany o que sigui real i s'hagi aprofitat la vinentesa (talment com van fer els yankis amb l'11-s i probablement pretenia fer el PP amb l'11-m) per aprovar unes quantes lleis impopulars mentres tothom mirava cap una altra banda i era presa del pànic. (investigueu sobre la teràpia de shock, molt interessant).

Així doncs, el que sento és el següent: som una colla de borregos (ja em perdonareu l'expresió, però no hi ha una altra paraula més adient). I "borregos", entre cometes, perquè ni tan sols tenim la capacitat i molt menys la oportunitat d'adonar-nos de que ens estàn prenent el pèl fàcilment i de la forma més descarada. Sencillament, no tenim opció.

A la fí i al cap el món está dominat per quatre arreplegats que ni tan sols són els governs (que no són més que marionetes a les seves mans). ¿Perquè si no, passen els anys, les dècades i canvien els governs de mans, de colors i d'ensenyes i les coses continuen igual o pitxor? La major part dels problemes del món no se solucionen, s'estanquen i s'enquisten i es converteixen en problemes crònics perquè no convé pas que se solucionin. I així, ens van torejant i torejant. Quan les coses es posen relativament perilloses, en quant al risc d'una revolució, ells mateixos la fomenten i la dirigeixen perquè es produeixi de forma que tothom estigui content i satisfet però sense que les coses canviin en el més mínim.

La veritat, m'agradaría proposar una solució a tot plegat però partint de la base de que difícilment ens adonem de que ens estàn manipulant per tot arreu, no és gens fàcil. Potser ells haurien de caure a la seva pròpia trampa i cometre un error prou greu com perquè la majoria de la gent se n'adonés i així propiciar una revolució real, però fins i tot així és difícil que no surtíssim manipulats. Aquesta gent, tenen una capacitat de reacció i d'aprofitar qualsevol esdeveniment imprevist en el seu profit, que dubto que fins i tot així, ens poguèssim lliurar d'ells.

En fí, em penso que de totes maneres, hi ha una minúscula llumeta d'esperansa. Cada cop hi ha més gent que està convensuda d'això que acabo d'escriure i potser, potser, algún dia se sàpiga la veritat i poguem sortir d'aquesta situació.

A mí, la veritat i a la vista del que acaba de passar, m'enerva i em posa els pèls de punta que m'intentin manipular i molt pitxor que ho aconsegueixin.