Per Flipar en colors!

Qui tingui ulls per veure, que vegi...

Signe aparegut a Russia la setmana passada:




Signe semblant aparegut a Rússia l'any passat, més o menys per les mateixes dates :

OVNIS

Sembla que estic en posició de fer una de les meves arengues en pro de lo inexplicable un cop més, jejejeje

Nosaltres com a pobre xusma que no s'interessa massa especialment per aquest tipus de coses (almenys no les 24 hores del dia), solem parlar d'Ovnis o Ufo's.

OVNI : Objecte Volador No Identificat
UFO : Unidentified Flying Object (que és el mateix que OVNI però en Anglès).

El que vol dir això és que aquesta paraula s'ocupa per descriure coses que veiem volar pel cel o per l'espai i que no podem dir exactament que són. Poden ser satèl.lits, globus sonda, fenòmens atmosfèrics, avions militars experimentals o fins i tot, naus tripulades per extraterrestres (E.T. pels amics).

Però resulta que després d'una investigació que he estat fent (sí, la veritat és que no tinc massa feina aquests dies) no només podem parlar d'OVNIS i UFOS sinó també de OSNIS o USOS i OLNIS o ULOS.

Un OSNI és un Objecte Submarí No Identificat (USO : Unidentified Submarine Object). Fa pocs anys, l'armada noruega va passar-se gairebé un dia sencer amb baixells, helicopters i submarins, perseguint un objecte no identificat que es trobava sota les aigües en un dels fiords de les seves aigües territorials. L'objecte, provocava llums de diferents colors sota l'aigua i es movia a gran velocitat ( i quan dic gran, vull dir GRAN). Com no, als amics noruegs no se'ls va acudir res més que disparar càrregues de profunditat a l'objecte (no fos cas que fos agressiu, oi? Primer disparem i després preguntem) que no debien fer-li més que pessigolles perquè va continuar com si res per desaparèixer al cap de poca estona sense deixar ni rastre. Els amics noruegs es justifiquen dient que pensaven que es tractava d'un submarí experimental rus que havia envait les seves aigües territorials.

Un OLNI és un Objecte Lunar No Identificat (ULO : Unidentified Lunar Object). Sí amics meus, desde les primeres missions espacials tant de russos com de yankis s'han detectat objectes extranys, tant a l'espai com sobre la superfície de la lluna. Especialment importants són les de les missions Gemini VI i Apolo XI (la suposada arribada de l'home a la lluna). Els astronautes que van participar en aquestes missions afirmen, sense donar més detalls, que és cert que hi van veure coses molt extranyes sobre la lluna.

Hi ha una grabació entre el mòdul lunar i control de missió a Houston, que va ser censurada durant l'emissió "en directe" per televisió, on el mateix Neil Armstrong s'esparvera en veure dues "coses" enormes que están posades sobre un dels cràters i semblen estar-los vigilant. Per internet circulen varies fotografies i fins i tot una película que especul.len amb aquesta possibilitat. Les fotografies semblen mostrar dues "coses" amb aparensa d'ETs de película de sèrie B (jo les considero falsificacions), en canvi la película mostra el recorregut per l'interior d'una estructura arquitectònica abandonada, unes ruines, vaja que suposadament va grabar Neil Armstrong (se suposa que els tripulants de l'Apolo XI estaven fent servir el primer prototipus de càmera de video). La qualitat és pèssima però s'intueix alguna cosa.

Amb la tecnologia actual de tractament d'imatges tota una legió de fanàtics dels Ovnis i similars, estàn analitzant totes i cadascuna de les fotografies que la NASA publica, potser fins i tot abans que ells mateixos les puguin analitzar i modificar o destruir i estàn descobrint tant a la lluna com a Mart coses molt interessants: edificis, bases repletes d'Ovnis, Mines, Monuments, Torres, Castells...

La veritat, intento ser bastant objectiu amb aquest tema però dona molt que pensar oi? Curiosament, la majoria de documents que es desclassifiquen sobre les missions a la lluna, i que podríen demostrar aquest tipus de coses (segons les paraules dels mateixos tripulants de les naus) han desaparegut "misteriosament" i sense deixar rastre quan els investigadors van a buscar-les. Jo em penso que hi ha molt més del que sembla. Segons Neil Armstrong (sí, el primer home en trepitjar la Lluna, suposadament) en primer lloc, no s'ha fet públic absolutament res per por a l'impacte psicològic sobre la població que representaria una evidencia contundent de l'existencia de vida més enllà de la Terra. En segon lloc, l'absència de missions tripulades a la lluna després dels anys 70, s´explicaría per una suposada advertencia rebuda per la NASA i provinent dels suposats ET's de la lluna dient que fèssin el favor de marxar o que s'atenguèssin a les conseqüències.

ILLUMINATI

Ja ho diuen, ja! Que els mestres no arriben fins que l'alumne està preparat per aprendre.

De vegades, un no entén res de res. Reb informació vague sobre certs assumptes i es posa a investigar però o bé no troba el que busca o el que troba és incomprensible o és massa simple o massa complicat, o no és exactament el que buscava.

Llavors, de cop i volta, un dia per pura casualitat de la vida, totes les portes s'obren de cop i la informació apareix davant dels seus ulls com si d'un miracle es tractés. I trobes un fil que et va conduint i et va fent lligar caps fins que finalment entens el que volies. Has estat il.luminat.

Jo ho entenc com un mecanisme: hi ha tota una sèrie de petites casualitats que, com si fossin engranatges, encaixen un amb l'altre i et van guiant fins que arribes al final i entens.

Avui, he entès moltes coses que no comprenia, especialment de mí mateix. Son coses de les que us he parlat abans : l'acceleració en el temps que tots nosaltres notem, els canvis, grans i petits, que es veuen per tot arreu... I canvis que es produeixen en mi cada día i que no acabava d'entendre, tot i que intuïa que hi havia alguna cosa extranya pel mig de tot plegat.

Resulta, que a nivell planetari s'estàn produïnt grans canvis i ho afirmo perquè almenys un d'ells està demostrat científicament.

S'estàn produïnt dos canvis:

1. Està disminuïnt la intensitat del camp magnètic terrestre i de retruc el nostre. Això està mesurat, documentat i demostrat per científics així que no és cap fantasia.

2. Està augmentant la intensitat vibracional de l'energia de la Terra i de retruc la nostra ("Així com és a dalt, és a baix"). L'eix gravitacional de la Terra va que sembla una baldufa des de fa un temps (i els científics no s'ho expliquen però ho han notat), el sol está augmentant les seves radiacions cap a la Terra i s'espera una gran explosió cap a l'any 2012...

Això què voldría dir...?

Bé, aquí ja entrem en un terreny pantanós perquè hi ha versions per tots els gustos. Una d'elles lliga amb el meu darrer post: s'està preparant l'inevitable per tothom, l'Armagheddon i el Judici Final. L'altre és més light i tot i que m'agrada més com sona, em sembla massa naïf. Bàsicament bé a dir que amb els mateixos ingredients que a l'anterior, ens estàn preparant a nosaltres i al planeta per un canvi a millor. Es diu que estem a punt d'entrar en un canvi d'era, de cos i de planeta (bé, en realitat serà el mateix però haurà canviat en la mateixa mesura en que ho farem nosaltres).

També es diu que tots aquests canvis, especialment el de l'augment de la vibració energètica, es tradueixen en una percepció d'un pas del temps més accelerat. També es diu que els nostres cossos inconscientment estàn patint tota una sèrie de canvis, codificats al nostre ADN, per passar d'un estadi a un altre en la nostra evolució com a espècie i que degut a l'activació de certs circuits neuronals d'energia és que estem notant tota una sèrie de coses que no acaben d'encaixar massa.

De la mateixa forma, també estaria canviant el planeta i per aquesta mateixa raó és que hi ha tota una sèrie de coses que no acaben d'anar a l'hora: com les estacions, el clima, desastres naturals, huracans fora de temporada, etcètera. La Terra, igual que nosaltres inconscientement ho estem fent, s'està desprenent de tota una sèrie de coses que li fan nosa per convertirse en el que es convertirà.

Evidentment, així com l'altre versió em sembla massa bèstia, aquesta em sembla massa inocent. En primer lloc perquè no crec que ens ho mereixem (per mal, eh?). En segon lloc, perquè no crec que estiguem preparats, la veritat.

La idea d'aquesta segona versió del que està passant és la següent: Déu va crear al món i tot el que conté seguint un disseny determinat, molt allunyat del què és ara. Perquè? Doncs perquè uns tercers, que serien els Annunaki de la Bíblia, els Déus sumeris dels que us parlava, entre d'altres, van contaminar la Creació fent que l'home i la Terra s'allunyessin del disseny original, insertant una espècie d'inserts obscurs sobre el disseny (és a dir, el nostre ADN). Ara el que estaria passant és que ens estàn alliberant de tots aquests "parches" perquè arribem a ser el que se suposa que sempre hauríem d'haver estat. També ens haurien allissonat perfectament per donar l'esquena a l'espiritualitat i centrar-nos en el materialisme... El que estaria passant ara és que volen tornar el model al seu disseny original i li estarien traient tota la porqueria.

Com tot en aquesta vida hi ha gent que és més sensible que d'altres a aquest tipus de coses i de forma que el procés és més conscient en elles.

Entre d'altres símptomes que es destaquen al article que he llegit hi ha:

1. Mals de cap repetitius. Bàsicament centrats a la part posterior baixa del crani.

2. Marejos.

3. Visió borrosa

4. Augment o disminució repentina de la capacitat auditiva

5. Insomni (hiperactivitat nocturna) o somnolencia i cansament aguts. Sols o ambdós alternats.

6. Sensació de que el temps avansa massa depressa

7. Desorientació, pèrdua d'identitat.

8. Necessitat de buscar-se a un mateix.

9. Angoixa, sensació de que està a punt de passar alguna cosa sense saber exactament el què.

10. Pèrdua o guany de pes desmesurat i sense motiu aparent.

11. Acostament amb certes persones amb les que no teníem relació i allunyament amb les que sí en teníem. Sensació de familarietat amb persones a les que no coneixem (o sigui, conexió molt ràpida amb persones que no coneixíem prèviament).

12. Sensació de presències extranyes (i invisibles) al nostre voltant

13. Somnis molt (massa) vívids.

14. Intuició molt desenvolupada (Jo l'altre dia vaig somniar que em trucava un amic de ma mare per preguntarme per ella i en la vida real, aquesta persona va trucar la meva mare per preguntarli per mi, el mateix dia i gairebé a la mateixa hora, gràcies a la diferencia horaria).

15. Canvis d'humor sobtats. Comentaris sense importància ens fan plorar o posar furiosos i comentaris importants ens deixen indiferents.

16. Se'ns perden coses que no trobem per més que busquem i després apareixen al lloc on se suposa que haurien d'haver estat des d'un bon comensament (talment com si tinguèssim el nostre propi triangle de les Bermudes domèstic).

17. Se'ns posen els pèls de punta (especialment els del cap) sense motiu aparent.

Segons sembla, el vel entre les diferents dimensions s'està fent cada cop més fí. És per això que les nostres percepcións estàn alterades, es perden les coses i reapareixen com per art de magia, el temps s'està alterant, sentim (i veiem!) presencies que abans no sentíem...

Interessant, no? Només he posat els símptomes més evidents. N'hi ha molts més. Feu l'exercici d'examinar la vostra vida i veure quins encaixen i quins no. Evidentment hi ha gent més sensible i gent menys sensible a aquests canvis, però el canvi hauria de ser per tothom. Ho notarem més o menys en funció de l'estat de la nostra consciència.

Si us interessa saber més sobre aquests símptomes llegiu això : http://www.caminodeamoryluz.com/Articulos%201.html

I després això : http://www.caminodeamoryluz.com/Articulos%202.html

Els signes dels temps

Després d'una recerca inconscient per Internet que de pura xiripa m'ha dut a varies pàgines web molt interessants he comensat a lligar caps entre el que llegia i veia, i el que he vist, he sentit i he escoltat. Així he arribat a una conclusió que m'ha fet emocionar i arribar a un estat d'exaltació i excitació que m'obliga a escriure el que llegireu a continuació. No m'entendreu i potser pensareu que m'he tornat completament boig. En soc perfectament conscient i no pretenc que m'entengueu ni que tan sols compartiu el que llegireu. Només us demano que després de llegir o mentres llegiu doneu una oportunitat a les vostres ments per assimilar-ho i hi penseu, ok?


Ok, ja us vaig dir que els maies van preveure la "fí del món" per l'any 2012 (falten 3 anys, sí?). De fet, l'any 2012, "curiosament" coincideix amb el moment en que el Sol estarà més pròxim a la Terra i els científics ja han predit per aquest mateix any una inusual intensitat de les emisions magnètiques del Sol (fins i tot es rumoreja sobre una gran explosió magnètica del Sol cap a la Terra).


Però no només els maies prediuen una espècie de cataclisme pels temps que han d'arribar. També els nadius nord-americans (els sioux, els cheyennes...), els llibres sagrats dels musulmans, hindús, budistes, les grans profecíes de Nostradamus i altres grans profetes de temps passats i temps actuals coincideixen en anunciar un gran "cataclisme" pels propers temps.

En general, no es parla de la destrucció total de la Terra (Déu no ho permetría), només de tota una sèrie de desgràcies que purgaran la Terra i permetràn l'inici d'una nova era. El Nou Testament, a l'Apocalipsi també anuncia que amb la segona vinguda de Jesús que aquest cop arribarà amb l'espasa a la mà, es produirà l'Armagghedon (la última batalla entre el bé i el mal, on els exèrcits celestials comandats per Sant Miquel Arcàngel, s'enfrontaran amb el Drac i els seus exèrcits infernals) i el Judici Final on el món serà purgat de maldat i només quedaran els justos per comensar una nova era.


Per anunciar aquest moment se'ns ha dit que hi haurà tota una sèrie de signes (els signes dels temps) que ens faran veure, a aquells preparats i disposats a creure, que el moment s'acosta i un signe definitiu que marcarà el moment en que "Jesús tornarà a la Terra sobre els núvols amb tota la seva Glòria i tota la seva Potència". Aquest darrer, tothom el podrà veure: grans i petits, bons i dolents, justos i pecadors.


En part, i contràriament al que se'ns ha intentat fer veure des del Vaticà, aquest és el contingut del Tercer Secret de Fàtima. ¿Vosaltres penseu que després de més de 40 anys en secret ens havien de sortir amb la sorpresa de que només es tractava de l'avís sobre l'atemptat a Joan Pau II? NO! Si només fos això, ho podríen haver dit abans. Sor Lucía, l'única supervivent dels tres pastors de Fàtima va deixar escrit en el sobre que contenía el manuscrit amb el Tercer Secret, que aquest s'havia de revelar no abans de 1960. Llavors, perquè esperar fins l'any 2000 quan l'atemptat al Sant Pare es va produïr als anys 80? Doncs perquè conté altres "anuncis", advertencies i acusacions dirigits a l'Esglèsia i que a aquesta no li convé pas fer públics. Així que el Tribunal per la Defensa de la Fe ( abans, Santa Inquisició) que era dirigit, "curiosament" per mossén Ratzinger (ara Benedicte XVI) va fer una operació de maquillatge del Tercer Secret de Fàtima que el va deixar com ens l'han presentat.


Entre d'altres coses, el secret diu que la Mare de Déu i per extensió Déu mateix, estàn molt decepcionats amb l'esglèsia i que el mal s'hi ha infiltrat fins a les esferes més altes i que per tant, haurà de ser depurada de dalt a baix. També diu i aquí vé lo més interessant que dins dels signes dels temps que marquen l'inici del compte enrera, ENS VISITARÀN GERMANS QUE VENEN DE LES ESTRELLES QUE ENS ANUNCIARÀN I ADVERTIRÀN SOBRE EL QUE HA DE VENIR. Toma del frasco carrasco!!!! Com deia el meu avi.


I de fet, ho estem veient cada día, avui en dia es multipliquen els avistaments d'ovnis i no només això, sinó que es produeixen per espais de temps cada cop més llargs i es deixen grabar i fotografiar sense cap problema. A més, no es tracta d'avistaments d'una sola nau o un petit grup, s'han arribat a filmar flotes de decenes i centenars de naus per espai d'hores! Us recordo que jo mateix vaig ser testimoni l'any passat d'un d'aquests fenòmens.


Els signes dels temps no només es tracten d'això. Es multipliquen els miracles sobre-naturals arreu del món. Especialment a Amèrica Llatina, lo qual és normal doncs s'ha dit que aquesta és considerada la nova pàtria dels gentils i a més concentra la major part dels catòlics del món.


A Mèxico només es multipliquen cada día les aparicions d'imagtes de la Verge de Guadalupe als llocs més insospitats: arbres, finestres de camionetes, a terra, parets, espelmes... També a Mèxico he vist un Sant Crist de fusta (se suposa que després de la Tortura i abans de la Crucifixió) que està exposat en una urna de cristall i es belluga sense motiu aparent talment com si estigués "vivito i coleando", com si estigues respirant amb dificultat per les ferides provocades per la tortura. Podeu trobar el video a YouTube.


A Colòmbia, no fa massa, va caure una pluja de sang.


A Asunción (Paraguay) en una capella hi ha tres Verges que ploren: una plora sang, l'altre plora oli i l'altre plora llàgrimes de veritat).


A varis hospitals s'han vist i s'han pogut fotografiar imatges de la Verge o de Jesús plorant, sobre les finestres.

Els misatges de la Verge en les aparicions marianes, que també s'estàn multiplicant,
son cada cop més apremiants i anuncien l'inminent comensament del que he explicat al comensament. Això sí adverteixen que el que està per arribar ja no es pot aturar però que encara som a temps de ser salvats si ens penedim i tornem al ramat.

I ara bé la segona part: ¿Per què?

Mireu al vostre voltant, llegiu, escolteu o veieu les noticies: Guerra, Fam, Malaltia, Pobresa. Maltractes a homes, dones i nens. Egoísme, Materialisme desmesurat...


Sabeu una cosa? Vaig llegir que els tres negocis més rentables del món, per ordre de facturació són la venda d'armes, el narcotràfic (Crim Organitzat) i la industria farmacèutica. Tots sabem que els fabricants d'armes i els narcotraficants són els goberns a l'ombra de la majoria de paísos del món i de la majoria d'organismes internacionals. La Industria farmacèutica amaga els remeis que ja coneix per les malaltíes més greus i ens dona a canvi, remeis que alleugereixen les malalties però les converteixen en cròniques. Tots sabem al fons del nostre cor, que la majoría de vegades, és més efectiu un remei cassolà o una teràpia natural que qualsevol medicina de la farmàcia. Sabeu perquè s'està comensant a investigar una vacuna contra la Sida i contra diferents càncers? Doncs perquè ja se sap, que està per arribar una nova malaltia desconeguda fins ara a la que Càncer i Sida no li arribaràn ni a la sola de la sabata. Ja me'ls imagino com als acudits: tots grassos a rebentar amb els seus barrets de copa, asseguts al voltant d'una taula repleta de menjar i licor, rient i fregant-se les
mans mentres fumen els seus asquerosos habans.

Un altra dada: la facturació d'armes a la terra dels yankis aquest any ha estat d' 1.5 BILIONS de DÓLARS (AMB B DE BURRO). Amb la meitat d'aquesta quantitat, s'hauria pogut pagar el deute dels bancs americans però el govern yanki va decidir que era millor fer que els seus súbdits fèssin la contribució per salvar els bancs i no molestar els pobrets fabricants d'armes. Ara bé, no paguis l'hipotèca el dia que et toca i inmediatament et trobaràs al mig del carrer, probablement en calsotets i sense un duro a les butxaques, oi? I si haguèssin fet això, pagar el deute amb aquests diners, ni n'hauriem sentit a parlar de la crisi econòmica mundial, que desenganyem-nos, només notem el poble pla. Els altres estàn ben tranquils.

Doncs bé, entre d'altres, jo penso que aquests que us acabo d'enumerar són els rostres de l'anticrist i lo que te rondaré morena! L'amic Obama, probablement tingui els dies comptats. Els mateixos grups de poder que el van posar al gobern per evitar una revolució interna dels yankis (pel carisma més que res) no dubtaràn a treure-se'l del mig quan es negui a obeïr les seves demandes i vulgui seguir les seves conviccions (de fet ja va passar durant la campanya electoral, només que van fallar). I ja ha passat abans: John F. Kennedy, Olof Palmë...


I els que reben sempre son els mateixos, els inocents. El materialisme, s'ha apoderat del món. Veiem la desgracia a casa del veí però preferim comprar, comprar, comprar coses que no necessitem realment però que són imprescindibles per ser algú en aquesta societat. Si no tens un mòbil d'ultima generació amb MP3, Càmera de 40 Mpx i Internet no ets ningú. Si no et compres un Ipod (que és el mateix que un Mp3 però 40 vegades més car) no ets ningú. Si no et pots posar un Home Cinema a casa teva per estalviar-te la tediositat d'haver d'anar al cinema i comprar una entrada, ets un desgraciat... I encara pitxor si no tens la teva pantalla de plasma o com a mínim plana amb el major nombre de polzades possible. Estàs obligat, gairebé per la llei a canviar el teu cotxe cada dos anys màxim encara que el que tinguis funcioni perfectament, si no ho fas ets un pària de la societat. És obligatori sortir cada cap de setmana per passarse vàries hores tancat en un lloc on et torturen els timpans i on gairebé no pots caminar rodejat de gent borratxa i drogada i on en el millor dels casos no t'embolicaràs en una baralla (si ets home) o t'intentaràn violar (si ets dona). I això només és un resum, ok?

Veiem la desgracia aliena amb alleujament perquè no és la nostra i procurem mirar cap una altra banda per no embrutar-nos les mans més del necessari quan el que hauriem de fer és de bons samaritans. Quan veiem que algú actúa així, enlloc de lloar-lo, desseguida ens afanyem a dir que alguna cosa busca i que segur té algún interès ocult.

Les poques organitzacions que diuen dedicar-se a ajudar als altres, majoritàriament són nius de rates corruptes que enlloc d'enviar tota l'ajuda que reben pels necessitats, n'amaguen una part per benefici propi i l'altre la distribueixen per quedar bé als ulls de tothom i que no es descobreixi el pastel.

Sabeu que el mite d'Adam i Eva no és més que una metàfora? En realitat, Adam i Eva, som tots nosaltres. La poma és el materialisme i la serp no és més que el coneixement. Adam i Eva teníen el coneixement de què era el bé i el mal. El bé era el paradís, l'espiritualitat i el mal, la poma, el materialisme. Eva va preferir tastar la poma a viure al paradís, malgrat que coneixia què significava cadascuna de les dues eleccions però com que tenim, Gràcies a Déu, la capacitat d'escollir, Déu no va intervenir.


La majoría de nosaltres ens limitem a donar una miseria a la Marató de TV3 o al Teletón de Televisa un cop a l'any i som felissos perquè ens sentim altruïstes, quan un ho ha de ser tot l'any i amb tothom que ho necessiti. Desconfiem de tots i de tothom de forma que quan algú ens demana ajuda, preferim mirar cap una altra banda, apretar el pas o ho fem de mala gana i ens posem de mala llet per haver de fer un sacrifici. O apadrinem un nen a l'altra banda del món a qui ni tan sols coneixerem mai en persona i això tranquilitza les nostres ànimes quan potser a l'altra banda del nostre carrer hi ha nens que passen gana i els ignorem o procurem passar per un altre cantó per no haver de veure'ls cada dia.


Veiem la injusticia per tot arreu i no fem res per evitarla. Només quan ens afecta a nosaltres directament ens apressem a protestar i fer màns i mànigues perquè la nostra veu s'escolti com més amunt millor.


Les esglèsies son cada día més buides per culpa de la mateixa esglèsia catòlica que enlloc d'obrir els brassos per abrassar la gent i acollirla, els rebutja per qualsevol tonteria com la seva orientació sexual, la seva situació familiar, etcètera... Quan Déu va dir clarament que tots erem iguals als seus ulls i estàvem fets a la seva imatge i semblansa. Tambè els escàndols de pedofília, de maltractes, de vexacions i humiliacions esquitxen el que hauria de ser un mirall on la societat es pogués veure reflexada. Ens amenacen amb l'infern i la tortura eterna a mans del propi Satanàs si no fem el que ells intenten que creiem que és el més correcte quan anem a l'esglesia, quan en realitat s'haurien d'ocupar per tranquilitzar la gent i donar-los recolzament i solucions als seus problemes. Les poques persones que tenen veritable vocació i podrien fer alguna cosa de profit, veuen les seves conviccions asfixiades per una jerarquia que no permet que ningú mogui ni un sol milímetre l'status quo. Sabeu que hi ha un llibre d'investigació d'un periodista anglès que demostra que la mort de Joan Pau I va ser un assassinat planejat per la mafia i la mateixa esglèsia quan va descobrir els vincles que unien les dues organitzacions a través del Banc del Vaticà i va volguer fer una mica de neteja? Si, Joan Pau I va morir enverinat poc temps després d'haver estat anomenat Papa. Després van elegir Joan Pau II, molt més afí a les idees de la curia, que va fer els ulls grossos davant de tot això i també tenia un gran carisma (després de tot va ser actor en la seva joventut).

Enlloc de cuidar la terra on vivim la tractem com al pitxor dels nostres enemics, quan si volguèssim seria un paradís. Penseu-hi com si fos una persona: li esgarrapem la cara aquí i allà per ocuparla amb els nostres edificis, cases i centres comercials, amb obres faraòniques que ocupen més espai del que necessiten. Li arrenquem o cremem els cabells sense deixar temps perquè li torni a crèixer. L'asfixiem amb gasos tòxics que enverinen el propi aire que respirem i li fan forats a les capes que ha creat per protegir-nos del sol. embrutem constantment la seva pell amb taques impossibles de treure, l'enterrem en bruticia, la cremem, expoliem els seus fruïts més enllà de la seva capacitat de reposar-los, acabem per la mateixa raó amb totes les espècies animals que se'ns posen al davant per pura codícia o pel sol fet de passar una bona estona assassinant animals inocents... Fem explotar bombes nuclears al seu damunt, a sota o on sigui que l'han de molestar i fer mal com si fòssin picades d'abella. I nosaltres després ens preocupem perquè fa més calor del normal o fa més fred o plou més o menys o ho fa quan no ho ha de fer, perquè hi ha tifons, ciclons, huracans, terratrèmols cada cop més forts, erupcions volcàniques violentes, inundacions... I voleu saber una cosa? És la Terra que es queixa i s'intenta treure de sobre les puces que la molesten.

I us extranya que estiguin planejant una neteja? A mi lo que m'extranya és que no l'hagin fet abans! Què els homes necessitem un escarment molt fort per deixar de jugar a ser els "meros meros" que diuen aquí, és obvi, perquè d'una altra forma no crec que aquestes alsades del partit escarmentem. No després de llensar una bomba atòmica sobre una població inocent i després de més de 50 anys continuar amb el mateix com si res hagués passat.

I si no espereu-vos, perquè l'assumpte de EEUU i Iràn no s'ha acabat aquí. Es diu que els yankis ja tenen varis baixells de guerra a les costes del Golf Pèrsic i tenen identificats tots els blancs per un bombardeig massiu a Iràn, que inclourien la Central Atòmica d'aquest país. Us imagineu que passaría si li caiguèssin varies bombes? Recordeu Chernòbil, no? I evidentment no trigarien les represalies, per part d' Iràn però també d'Israel, la India, China, Rusia... Tots plegats paísos massa propers a Iràn i que també tenen la bomba (per molt que siguin "aliats" dels yankis). I ja tindríem el Cristo armat.

Afortunadament, els monjos budistes amb la seva visió remota (si, ells poden veure el futur gracies al seu poder de concentració) ja han vist que quan passi això mateix que acabo d'escriure i tot sembli perdut, arribarà la caballeria a rescatar-nos a tots en forma de plats voladors. Quan els pregunten que què hi te a veure els Ovnis amb això, somriuen i diuen que els ulls de Déu sempre estàn sobre nosaltres, vigilant el que fem.
Toma castaña!

La felicidad ah ah ah aaaaaah...

Estic molt content i felis!

De vegades pensem que la vida només ens maltracta i ens fa patir més del compte, però alguns cops, ens recompensa enormement.

Podríem pensar que generalment només ens alegrem i som felisos i ens sentim ilusionats per coses que ens passen a nosaltres o es relacionen molt íntimament amb nosaltres. Bé, acabo de descobrir que de vegades, un també pot sentir la felicitat i ilusió per les coses que passen als demés.

És més, considero que és més gratificant alegrarse pel que passa als altres més que pel que li passa a un mateix.

Que voleu que hi faci, l'amor és així (fraternal, paternal, filial o marital, com sigui).

Esclar que la vida no t'ho posa tot tan fàcil, oi? Primer t'ha de marejar una mica i fer-te patir una mica, com possant-te el caramel davant de la boca sense acabar de donar-te'l del tot. Però inclús penso que és molt millor així, perquè aprens a valorar aquestes petites coses que fan que la teva vida sigui una mica menys grisa per un moment i que l'agulla que marca el teu nivell d'estrés baixi de cop del vermell al verd passant pel groc.

Si poguèssiu saber els motius que tinc per escriure aquest post ho entendríeu perfectament. Sé que la majoría esteu bastant confosos a hores d'ara i que probablement ja estigueu especulant amb possibilitats fantàstiques. Heu de tenir en compte que aquest mail està dirigit a unes poques persones en especial que ja saben del que estic parlant i per aquest motiu a vosaltres us sona a mandarí.

Però només us puc dir als culpables, que gràcies. Gràcies per donar-me un motiu poderós per sentir-me tant felis i tan ilusionat. Si vosaltres sabèssiu l'alegria i la felicitat que m'heu fet sentir... Us podria dir que no sé perquè pero si que ho sé... És perquè us estimo i encara que sigui tant lluny, les vostres alegríes són i seràn les meves també. De la mateixa forma en que compartiré les vostres penes i procuraré fer-les menys feixugues sempre que estigui a les meves mans.

No podria haver rebut un millor regal de Nadal avansat, apart d'en Santi, que el que vosaltres m'heu fet. Gracies i ara ja sabeu que toca, oi? Ánims!

Com redefinim la historia?

Després del post anterior, ens podem plantejar varies coses de les que ja vaig parlar però que vull tornar a comentar.



En primer lloc, estem d'acord que la construcció de piràmides està extesa arreu del món. Que les egipcies i les meso-americanes siguin les més conegudes no vol dir que no n'hi hagi a més llocs. Hi ha piràmides (circulars o túmuls) a les illes Canàries i a Itàlia (llegat del misteriosament desaparegut poble etrusc) i fins i tot es parla de piràmides xineses.



Segon, hi ha molt misteri al voltant de determinades figures que sencillament no encaixen en la historia ni amb les característiques dels pobles que les van acollir.

Per exemple, el senyor Osiris i la senyora Isis a l'antic Egipte. Segons la llegenda, la seva arribada des de l'est va suposar una revolució a tots els nivells que va empènyer Egipte a convertir-se d'un poble de pastors a la gran civilització que van ser en 4 dies. Per què? D'on venien? Qui eren?


També podem parlar del cas més flagrant del senyor Quetzalcóatl pels pobles meso-americans. Va representar el mateix que els anteriors pels egipcis i a més sabem del cert que la seva aparensa física no concordava gens amb l'estereotip que imperava: era alt, albí i barbut (motiu pel qual els aztecas van creure que els invasors espanyols eren Déus i els van donar carta blanca per passejar-se fins que va ser massa tard).


Ara bé, trobem exemples d'objectes que són o semblen egipcis a Austràlia i a la inversa.

Diu la mitologia popular, que l'Atlàntida es trobava al bell mig de l'oceà Atlàntic. És a dir, a mig camí entre Amèrica i Àfrica i que aquests personatges podríen molt ben ser supervivents del suposat cataclisme que va enfonsar o obligar elevar-se pels aires l'Atlàntida. No podría ser que alguns dels supervivents haguèssin arribat a Austràlia? És difícil perquè hi ha dos continents pel mig, tant per una banda com per l'altre, oi? Però qui sap si hi podríen haver arribat per algún mitjà que els hagués permès salvar aquests obstacles...


Ara bé, jo em pregunto perquè malgrat les semblances evidents entre Egipte i Meso-amèrica, hi ha tantes diferencies. Si Quetzalcóatl i Osiris/Isis venien del mateix lloc les diferencies haurien de ser menys. Hi hauria d'haver un estil més semblant.

El que vull dir és que: ok, està bé, els dos fan piràmides, els dos momifiquen els morts, els dos tenen una escriptura criptográfica o jeroglífica, els dos tenen histories sagrades semblants, pero no creieu que haurien de ser més semblants encara?

No hi havia res abans. Si Osiris/Isis i Quetzalcoatl van sortir del mateix lloc en el mateix moment, les piràmides haurien de ser exactament iguals (esglaonades o esbeltes), l'escriptura hauria de ser la mateixa, etcètera...

Llavors, perquè hi ha aquestes diferencies??? Si abans de que ells arribessin no hi havia escriptura o construccions monumentals???

A més, perquè no hi ha evidencies de contactes anteriors? Que la civilització Atlant era tan avansada que no es volia relacionar amb la xusma? Que no necesitaven expandir les seves fronteres? Perquè estaven aïllats al mig de l'oceà? Perquè no van buscar el comers amb els pobles del continent? Potser eren auto-suficients?

Tot això em fa dubtar molt.

Per altra banda, arreu del món, hi ha evidencies de "persones" que apareixen representades amb característiques que no encaixen amb el que hauria de ser: pintures rupestres de persones amb escafandra i vestit espacial, persones amb ulleres de vol, persones amb el que semblen ser sistemes de respiració (un tub que surt de la boca i va a parar a una espècie de motxila a l'esquena). També hi ha representacions d'objectes que s'assemblen molt sospitosament a objectes voladors no identificats... Què vol dir tot això?

Les persones del neolític no tenien els coneixements necessaris com per associar aquests personatges amb extraterrestres, ni els objectes amb naus espaials. No tenien el concepte de planeta, ni de sistema solar, ni res de res. Sencillament van pintar el que van veure. El que va passar es que veient la seva superioritat tecnològica, física i intel.lectual van associar tot això amb la seva mitologia particular, si es que la tenien (si no, la van crear adhoc) i així van nèixer els panteons divins (les col.leccions de déus i deeses de cada poble en particular).

Fins i tot la Bíblia, al Gènesis, ens parla d'aquests déus i se suposa que com a cristians católics o fins i tot si fòssim hebreus, se suposa que som monoteístes (o sigui, creiem en un sol Déu) pero la Bíblia diu explicitament que: quan Déu va decidir enviar el Diluvi Universal, "els fills dels déus, els Nefilim (que en hebreu vol dir "gegants"), que s'havien casat amb les filles dels homes, es trobaven a la terra". Òstres!!! Què vol dir això???? Més Déus???? No que només n'hi havia un??? Gegants???

Zecharia Sitchin, és un expert d'aquest tema i relaciona aquests déus, amb els antics déus sumeris, que van representar per Sumeria el que Isis i Osiris per Egipte. Amb la salvetat de que tota la historia està perfectament documentada en milers de tauletes d'argila que s'han trobat en moltes excavacions arqueològiques, sense que els arqueòlegs els hagin donat la importància que molts pensem que es mereixen.

Aquestes tauletes expliquen que aquests déus van venir dels estels ( hi ha dibuixos representant l'enlairament, aterratge i hangars de naus espacials) i fins i tot, que el diluvi universal va ser degut a una explosió nuclear que ells haurien provocat en un dels seus enfrontaments interns i que va provocar el desbordament del mar Mediterrani. Tot això, òbviament, amb altres paraules, esclar. Els antics sumeris no tenien els coneixements necesaris ni els conceptes com per entendre el que estaven veient, però nosaltres sí.

Aquesta fotografia de dalt correspon a un objecte trobat a Teotihuacán (México). A veure nens.. Que aixequi la mà el que no vegi un astronauta fent un passeig espacial fora de la seva nau. La següent correspon al conegut com "Astronauta de Tlapacoya" també trobada a México.

Aquesta es la "Font Magna" trobada al llac Titicaca a Bolívia. La polèmica va sorgir perquè l'escriptura que veieu son escrits en escriptura cuneiforme sumeria i escriptura semítica. Tant els grabats com l'estil que acompanya al text, estàn en consonancia amb les tradicions mesopotàmiques. Així doncs, què hi feien els sumeris a Amèrica fa 5,000 anys???

L'Astronauta de Kíev. A veure... Escafandra, trajo ajustat, guants, botes...

L'ovni de Samapaita (Bolívia)...

Nau de Toprakale (Turquia). Bé, al pilot li falta el cap però clarament s'assembla massa a una espècie de nau com per ser un altra cosa, oi?

La fotografía correspon a l'Estela B a la gran plassa de Copán México. Sobre el cap del paio (un guerrer o sacerdot) podem veure a banda i banda dos elefants transportant sobre el cap i el llom a dos personatges.

A veure si ens entenem? D'elefants, que jo sàpiga, només n'hi ha a l'Àfrica i a Àsia (motiu pel qual, s'anomenen elefants africans o asiàtics a les dues espècies que coneixem). Llavors, com es que els pobles pre-colombins coneixien els elefants? O bé hi havien elefants a Amèrica o els van portar d'una altra banda o els van veure en persona a Àfrica i Àsia, no?

Aquesta pessa de ceràmica també representa clarament un elefant i es troba al Museu Antropològic de la Universitat de Veracruz (Xalapa, México).

No diré res més, traieu les vostres pròpies conclusions.

Hem de redefinir la historia?

Tots sabeu que hi ha un gran debat sobre si el senyor Cristòfol Colom va ser el primer en arribar a Amèrica o no. S'ha parlat molt (fins i tot hi ha una pel.lícula) sobre si els escandinaus (els vikings pels amics) ja havien descobert Amèrica desde molt abans de 1492.

Apart tenim el Mapa de Piri Reis, del qual ja vaig escriure quan vaig parlar dels OOParts : el mapa d'un pirata turc que mostra la costa atlàntica d'Amèrica amb una precisió satel.lital quan és evident que a l'època no hi hauria d'haver avions i molt menys satèl.lits.

Es rumoreja, que Colom podria haver consultat aquest mapa per planejar el seu viatge i que en realitat sabia molt bé cap a on es dirigia quan va marxar cap a les Indies.

Però hi ha molts més elements que ens fan dubtar.

L'any 1882, a la Colúmbia Britànica, un granger troba un grapat de 30 monedes. La sorpresa no va venir tant pel tresor si no perquè els experts van determinar que eren monedes chineses i les van datar a l'època del l'emperador Hung, a l'any 2637 a.C. Ja m'explicareu que hi fan unes monedes chineses de fa 4,000 anys al mig de la Colúmbia Britànica...

El mateix any, però a Illinois, un altre granger va trobar una extranya moneda de bronze amb una efigie que no va poder identificar. Els experts van determinar que era una moneda d'origen siri i que l'efigie corresponia al rei Antíoc IV que va regnar entre els anys 175 i 164 a.C.

Ja escolto els vostres dubtes però penseu per un moment: ¿vosaltres creieu que algú que portès una reliquia arqueològica d'aquest tipus la llensaría al mig d'un camp perdut a la meitat d'enlloc? A més, que coi hi fa a Amèrica? Lo lògic seria que l'haguèssin trobat a Europa o Àsia, no creieu?

S'han trobat altres monedes semblants amb les mateixes característiques.

A Brasil, un treballador anomenat Silva Ramos va trobar més de 2,000 inscripcions d'escriptura semítica sobre una roca. La inscripció comensa dient : "Som els fills de Canaan de Sidon..." i continúa amb un extens relat en el que es narra el viatge de 10 naus des del llunyà Mar Roig. Sense comentaris...

L'any 1914, el professor M.A. Gonzalez va trobar a les ruines de Mayan (Acajutla, México) dues figures típicament egipcies que es pensa corresponen a Isis i Osiris. Si no ho creieu, jutgeu vosaltres mateixos...

No només trobem aquests tipus de proves a Amèrica. A Europa també hi ha proves de la coneixensa d'Europeus i Americans molt abans de l'arribada de Colom. Hi ha un bust romà que ha estat examinat per experts fisonomistes que han arribat a la conclusió de que no pot tractar-se de res més que d'un indi Sioux amb ploma al cap i tot. En alguna crònica de l'època s'explica que es van trobar restes d'un naufragi i els supervivents es van vendre com a esclaus. El bust correspon a un d'ells.

També hi ha evidencies de l'arribada d'egipcis a Austràlia.Al Nord de Sidney, al Parc Nacional de la Vall del Casador, sobre les roques d'una montanya apareixen més de 250 jeroglífics egipcis entre els que destaca en un cartutx el nom de Djedf-Ra (Diodefre), fill de Keops y nét de Snefru, cosa que situa aquest fet històric dins de l'Àntic Imperi i més exactament durant la IV Dinastia.En aquests jeroglífics es narra la aventura d'una expedició sota el comandament de Djes-Djes-Eb, un noble egipci que junt amb la seva tripulació naufraga en terres extranyes, i en les que després de passar moltes calamitats va morir per la mossegada d'una serp verinosa.

A Queensland, es van trobar varis escarabats sagrats egipcis i l'estatua d'un babuí (un animal desconegut a Austràlia) que els egipcis utilitzaven per representar el seu déu de la ciencia, Toth.

També s'han trobat monedes catalogades com a Egipcies y Romanes.

I no només s'han trobat a Austràlia les proves. En algunes tombes egípcies s'han trobat pintures representant cangurs, a la tomba de Tutankamon es van trobar objectes massa similars a boomerangs i en altres tombes egípcies s'han trobat escenes d'homes cassant amb aquests.

Evidentment, els arqueòlegs ho neguen tot. I jo reflexiono lo següent: tota la vida ens han ensenyat que Austràlia va ser descoberta fa pocs segles (molt després de la civilització egipcia i romana), de la mateixa manera se'ns ha dit que Amèrica va ser descoberta per Colom l'any 1492, sense cap mena de discusió possible. Als estudiants d'historia i arqueologia s'els inculca el mateix de forma que no poden qüestionar-se una altra cosa. Però que impedeix als fenicis, grecs, romans i egipcis haver arribat tant lluny? Eren molt bons navegants... És més, el fet de que no hi hagi probes (que ja veieu, que si que n'hi ha) no implica necesariament que no s'hagin produït contactes.

Sempre hi ha hagut visionaris i somniadors que han emprès viatges per veure que hi ha més enllà del que coneixem. Si no, perquè nosaltres sempre mirem als estels i ens preguntem que hi haurà allà dalt? I ho hem fet! Hem arribat a les estrelles quan tothom deia no fa massa que era una bogeria. Així doncs, que ens impedeix pensar que la historia tal i com la creiem actualment no està equivocada? Fins fa poc creiem que la terra era plana o que la Terra era el centre de l'Univers (Galileu va acabar a la foguera per afirmar el contrari). Ja hem vist que hem estat equivocats molts cops i malgrat tot ens resistim a acceptar explicacions alternatives a les habituals i conservadores explicacions.

In Memoriam

Ella hauria estat molt contenta amb el naixement d'en Santi i amb tot el que està passant. Més aviat estaria entusiasmada.

I no us ofengueu però sé que hauria estat la més felis de tots amb l'arribada d'en Santi.

Avui, m'he adonat de que la trobo a faltar molt.

Trobo a faltar la seva rialla, el seu optimisme i la seva vitalitat. I també trobo a faltar i trobaré a faltar les seves reaccions quan conegués el seu primer besnet.

Trobaré a faltar que sigui amb en Santi igual que va ser amb nosaltres.

De totes maneres, encara que no pugui ser, jo m'encarregaré de que en Santi la conegui d'alguna manera. Li parlaré de la iaia que mai va poder coneixer en persona i que de segur l'hagués estimat com pocs l'estimem. Li parlaré de com era i de com, encara que sigui a través de la panxa de la Karen, vam aconseguir entre tots que, en certa forma, s'arribessin a conèixer abans de que ella hagués de marxar.

Em sento trist per ella i per en Santi. Avui després de 5 mesos, la trobo a faltar i la necessito més que mai. Potser us soni ridícul, després de tant de temps, però què voleu que hi faci, no ha estat fins avui que me n'he adonat. Potser amb tota la pressió de l'embaras i el part, no he pogut ser conscient de tot això fins avui... No ho sé.

L'únic que sé és que em fa molta falta sentir-la, tenir-la aprop i tinc la necessitat també de saber que hauria fet i que hauria dit quan tingués en Santi al davant. I sabent que mai podrà carregar en Santi en brasos ni cantar-li les cansons que ens cantava a nosaltres de petits, ni veure'l amb aquells ulls dolsos, em sento perdut. Modestament, faré l'intent però dubto que aconsegueixi un resultat raonablement semblant.

Em dol no poder rebre una abrassada seva de felicitació, no saber què ens hauria dit...

Sé que sentir-se així i pensar totes aquestes coses no són el més adecuat (ni per ella ni per mí) però no ho he pogut evitar: ja les darreres vacances queden molt lluny i les de Nadal no acaben mai d'arribar i suposo que vaig una mica tocat per tot l'estrés acumulat.

També suposo que darrers esdeveniments que no puc explicar encara agreujen més aquests sentiments.

Què us puc dir? Per més que intento superar-los, avui m'han tocat de ple i no aconsegueixo treure-me'ls del cap ni del cos.

Avui quan arribi a casa li faré un petó a en Santi de part seva i li parlaré de la iaia que mai podrà conèixer, almenys en persona.

FAKES

"Fake", traduït de l'anglès, vol dir falsificació.

El món de la ciència i sobretot el de la para-ciència són plens de "fakes".

No us penseu pas que fer una falsificació és fàcil. El cas més flagrant, són les suposades fotografies d'Ovnis o del Yeti o del Big Foot... Vaja, que es veu a kilòmetres que són un plat penjant d'un fil de pescar, un "frisbee" o un paio disfressat de mico.

Però n'hi ha daltres que són més elaborades i poden passar per reals.

En el cas de les para-ciències em criden l'atenció els motius que pugui tenir algú en perdre el temps amb aquestes coses. L'únic que aconsegueixen és enterbolir una cosa que ja de per sí resulta bastant tèrbola (no pas perquè nosaltres volguem, oi?). El resultat és que tots acabem pensant que es tracta de tonteries i que aquest món és ple de xarlatans, cosa que acaba minant la poca fè que tenim en certes coses.

La veritat és que no entenc perquè algú es pugui prendre tantes molesties per intentar demostrar quelcom. Potser alguns ho facin per afany de glòria, d'altres perquè volen tenir raó de totes totes o perquè quan els ha passat alguna cosa real ningú els ha cregut. També potser només són bromes sobre una cosa que a mi em sembla molt seriosa, no ho sé.

També hi ha els casos en els que sobre un fet real s'acaba inventant tota una fantasia al seu voltant que acaba superant al propi fet en sí de forma que acaba perdent tota la credibilitat possible. Suposo que si a mi m'hagués passat quelcom d'interessant en aquest aspecte i tinguès la intenció d'escriure un llibre, em costaria molta feina no comensar a carregar la historia amb fantasies de collita propia de forma que acabaria sent una novela de ciencia ficció enlloc d'una crònica seriosa. Costa molta feina ser objectiu. Sobretot perquè la ment, sobretot quan ha passat un temps prudencial, ens juga moltes males passades i acaba distorsionant el que va passar realment.

Per altra banda, també hi ha la gent que es passa per l'altra banda. Persones que tenen la ment tan tancada que no es poden dedicar a una altra cosa que a intentar desprestigiar e intentar desmentir les histories que narren altres persones i que naturalment poden ser certes o no pero per aquestes persones, definitivament no ho són.

Com deia la meva àvia : "creu en tot i no creguis en res". O sigui sigues escèptic però perdis la fe. I això és el que faig, sencillament crec en el que el meu cor em diu que cregui. Tampoc soc un d'aquests que no creuen les coses fins que les experimenten ells mateixos o els donen una prova irrefutable, ni un dels que sencillament creuen amb els ulls clucs tot allò que se'ls presenta al davant. No.

Desgraciadament, pels amants de l'objectivitat aquest és un camp en el que es presenten poques probes i la major part d'elles són "fakes" o sigui que mai pots estar segur de si el que estàs veient és cert o no. Per això precisament us dic que em deixo portar per la meva intuïció, a la que procuro escoltar bastant perquè m'ha ensenyat que poques vegades s'equivoca.

Una cosa que he notat és que per exemple es produeixen rivalitats estúpides entre persones que han experimentat coses semblants. O persones que diuen que han experimentat coses semblants i es comencen a discutir per veure qui té més raó o qui té més importància. És estúpid i no condueix a res.

Com diu la dita: res és veritat o mentida, tot depèn del color del cristall amb que es mira. O com dic jo: la realitat és com un diamant amb infinites facetes. Tothom la veu, però la veu d'una manera diferent segons la faceta que estigui veient. Hi ha mil factors que poden fer que dues persones diferents que han viscut la mateixa experiencia al mateix lloc i a la mateixa hora, l'expliquin d'una forma totalment diferent després. El punt de vista, l'estat físic, l'estat emocional, l'estat espiritual inclús poden fer que una de les dues persones tingui l'experiencia i l'altre no.

Tornant als "fakes", em pregunto: ¿perquè amb les poques investigacions serioses que hi ha, hem d'estar perdent el temps triant el gra de la palla? ¿No seria millor que tothom fos honest?

Si vosaltres penseu que això només es cosa de les persones normals i corrents esteu equivocats. Comensant per l'esglesia i continuant pels governs, ells son els primers que fiquen cullerada i ens manipulen perquè creiem una cosa o una altra. Si no fixeu-vos en les películes d'extraterrestres : hi ha temporades en que totes mostren ET's bons, fins i tot macos i d'altres en que els alienigenes son monstres violents que ens volen exterminar a tots (per exemple: ET el extraterrestre o Encuentros en la tercera fase vs Alien o Independence Day).

Evidentment, els governs saben molt més del que diuen saber i només juguen a pescar en aigües turbulentes per ajudar a crear més confusió. Ara deixen anar una mica de fil, ara el recullen, ara et senyalen cap aquí, ara et criden l'atenció cap a l'altra banda... De forma que acabes tan confós que ja no saps qué coi és el que està passant. Si fan servir esquer viu, si fan servir un esquer artificial, si pesquen amb canya o pesquen amb red, en alta mar o en un riu... Al final ja no saps si ni tan sols estàn pescant.

O si no, fixeu-vos en l'assumpte del suposat ET de Roswell. S'ha escrit tant sobre el tema, s'han difòs tantes imatges (inclosa la suposada autopsia a un dels suposats tripulants de la suposada nau) i s'ha discutit tant que un ja no sap ni què pensar. Probablement hi hagi un rerafons que sigui cert i tot el demès sigui només palla per embolicar la troca i que tothom acabi pensant que no val la pensa trencar-s'hi la closca.

Recordeu quan vaig escriure sobre els OOPARTS? Estem en el mateix cas. És plè de "fakes" pero està clar que hi ha coses que son autèntiques com els gravats inques que mostren helicopters o les nines amb escafandra i mochila a l'esquena...

Un ha de ser molt cuidadós quan s'enfronta amb una suposada proba d'un fet paranormal. Per exemple, la última que he vist, és una estatua d'una verge italiana que obre i tanca els ulls. Home, si és un fake, està molt aconseguit però per l'altre banda un pensa que amb la tecnología d'efectes especials que hi ha avui en dia qualsevol cosa es possible de fer sense massa esfors.

A mi també m'agraden els misteris

Avui de pura casualitat he arribat a un blog que m'ha semblat molt interessant.

L'escriu una nena de Barcelona que es diu Anais i que no deu tenir més de 10 anys i si els té, que em perdoni. El blog es diu "Me Gustan los Misterios" http://megustanlosmisterios.blogspot.com/.

M'ha semblat interessant per dues coses :

1. L'Anais escriu sobre temes paranormals (fins i tot té un programa de radio)
2. L'Anais escriu sobre aquests temes millor del que probablement ho pugui fer jo en tota la meva vida. Te una profunditat i una visió que m'han deixat perplexe. Apart m'ha cridat molt l'atenció el punt de vista d'una nena sobre tots aquests temes, m'ha semblat refrescant.

Esclar, que també m'ha cridat l'atenció perquè em recorda a mi a la seva edat. Esclar, que jo ni soc tan intel.ligent, ni he tingut l'estimulació que ha tingut ella (em penso que els seus pares son investigadors o afeccionats a aquests temes). I esclar, era inevitable que em sentís reflexat en ella, com veient la imatge del que jo podria haver arribat a ser (salvant la distancia de la IQ, obvi).

A mi desde sempre m'han atret aquests temes pero quan he reunit el valor necessari per preguntar, gairebé tothom s'ha fet el desentès o ha tirat pilotes fora. Apart, quan jo vaig comensar a interessar-me pel tema, l'internet encara era un embrió o un projecte super-secret del pentagon així que era prou difícil informar-se com cal. No és quelcom que surti a l'enciclopedia catalana tot això...

L'Anais es la atípica nena, que a l'escola fa preguntes que cap mestre és capas de respondre i si n'és capas, no s'atreveix a fer-ho. Esclar, que la filosofia avansada i la metafísica em penso que no es toquen massa a 5è de Bàsica.

Doneu-hi una ullada, espero que us sorprengui igual que a mi. L'Anais es pregunta coses que no me les preguntaria jo ni fart de vi.

Homenatge a la mare de la criatura

Avui estic una mica tou. No sé si serà perquè encara falten dues setmanes i mitja per les vacances de Nadal o perquè vaig de culet culet, però estic tou.

I he tingut ganes de fer un homenatge a la mare d'en Santi perquè la veritat és que es mereix tot el mèrit.

No només ha portat en Santi 8 mesos i escaix a dins, sinó que ha soportat estoicament tot l'embaras. Apart s'ha xutat ella soleta, 36 hores ingressada a l'hospital i les últimes sis amb les contraccions i el dolor del part. Part ,que per motius aliens a aquesta organització, ha estat natural i sense anestèsia (¡Toma ya!).

Per si no fos prou, s'ha de fer càrrec d'en Santi mentres jo soc a la feina i no és poc això. Se l'ha de vigilar constantment, donar-li de menjar cada dos per tres (és que el nen s'assembla al pare en aquest aspecte, segons sembla), cambiar-li els bolquers, banyar-lo, esterilitzar els biberons quan ja no n'hi ha més, rentar la seva robeta...

I no us penseu que es fàcil canviar-li els bolquers a un nadó de 9 díes, és més complicat del que sembla. No només per la dificultat implícita en el fet de treure un bolquer i posar-ne un altre, sinó perquè el nen està embolicat amb vàries capes de flassades i apart porta la roba. Apart, en Santi ha decidit que el millor moment per fer exercici o per descobrir fins a quin punt es pot fer una boleta és quan li estàn canviant el bolquer o el despullen per banyar-lo o el vesteixen després de banyar-lo, així que és molt difícil. Jo encara no m'atreveixo.

Per cert, cal disminuïr un grau de dificultat perquè ahir li va caure el melic així que no cal anar amb massa compte ja.

I tot això la Karen ho fa ara que no treballa. No vull pas pensar que passarà al Gener quan comenci a treballar. L'hauré de recollir amb pinces, pobreta.

Apart cal dir que tot això, evidentment, ho fa amb tot l'amor del món.

Està clar com la llum del dia, que jo l'ajudaría si pogués. Però esclar, en primer lloc, soc fora treballant la major part del dia i en segon lloc, soc massa babau com per poder ajudar-la en la majoria de coses. Ja sabeu, falta d'experiencia que suposo que anirem millorant amb el temps. I esclar, no és pas per falta de ganes, eh? Que me'n moro de ganes d'ajudar-la, apart de que és la meva obligació, la veritat és que em fa patir i em preocupa lo molt que ha de fer.

Jo no em considero un paio d'aquests que només planten la llavor i apa! que se n'ocupi sa mare que per això hi és. No, no, no, no! Els fills penso que són una responsabilitat que ha de ser compartida totalment. Això dels Neanderthals que només s'ocupaven de sortir a cazar el menjar i prou, em penso que va quedar enrera fa uns quants milers d'anys (per molt que encara quedin alguns pocs exemplars en els nostres dies que es resisteixen a extingir-se).

Esclar que això no vol dir que els pares hagin de compartir tots els rols al 50%. Està clar que hi ha coses que se li donen millor a la mare i altres que se li donen millor al pare, pero vaja no crec que la mare s'hagi d'ocupar del 90% de les feines i el pare només es limiti a aconseguir diners per la manutenció. No em sembla just, vaja.

Bàsicament ho dic perquè penso que aquesta és la base de la majoria de problemes que es viuen durant l'adolescència: una mare abnegada i que tot ho perdona i un pare absent, poc carinyòs i massa autoritàri i estricte (de vegades, fins i tot violent). O sigui, una mare que li dona tot al fill a la boqueta i mastegat, i un pare que les poques vegades que el veu és per esbroncar-lo, com a mínim.

Jo m'adono amb els meus nebots de lo important que és per ells una figura paterna. També la materna, esclar, que no corri la sang encara. M'he fixat que els meus nebots necessiten apart de sa mare, que el seu pare també sigui carinyós amb ells, que jugui i comparteixi part del seu temps amb ells, que els ajudi a fer els deures de l'escola... Bàsicament m'hi he fixat perquè quan son a casa em busquen a mí perquè saben que jo els dono tot això.

Us confesso que l'Àngel, dirigint-se a mi, li costa molta feina no dir-me pare enlloc de tiet. Generalment, diu la primera i quan s'adona del que acaba de dir, automáticament afegeix la segona. Així que soc un pare-tiet. Evidentment és algo totalment inconscient que el delata, però és que apart, la meva sogra m'ha confessat que l'Àngel li ha preguntat més d'una vegada perquè jo no puc ser el seu pare. I en Miguel va pel mateix camí...

Vaja, jo que volia fer un homenatge a la mare de la criatura i m'he acabat tirant floretes a mi mateix...

Reprenent el fil principal, penso que més enllà dels rols que li pertoquin a cadascún, cal que ambdós pares comparteixin les tasques rutinaries relacionades amb els fills, per difícil que sigui. Home, que si un treballa en una plataforma petrolífera i es passa sis mesos fora de casa, està una mica complicat, no? Però la majoria dels mortals només passem unes hores fora de casa i no és tan difícil, penso. I penso també que un, per cansat que arribi de treballar, ha de fer l'esfors.

Sort (Segona Part)

Com us deia ahir, la sort és un tema prou curiòs i em pa preguntar moltes coses.

Per exemple, veieu l'exemple de'n Monty, el jugador de la Gramanet. A qualsevol jugador de qualsevol esport li toca la moral que li facin un control anti-dopatge (sobretot si es dopa, que no és el cas). Als jugadors de futbol difícilment els toca dues vegades seguides un control anti-dopping.

Resulta que no fa massa, a l'amic Monty, li va tocar i curiosament els resultats van donar positiu per una hormona en concret. El metge del club, en rebre la notificació es va extrañar molt doncs en Monty és un paio que es capas de trucar el metge a les tantes de la nit per preguntar-li si es pot prendre una aspirina. Així doncs alguna cosa no rutllava a l'hora i van fer-li uns estudis.

Resulta, que en Monty té un cancer de testicle i s'haurà d'operar. Per una banda, és evident que això és mala sort però per l'altra ha tingut molta sort perquè si no hagués estat per aquest control anti-dopatge, la malaltia mai s'hauria detectat, o si ho hagués estat ja hauria sigut massa tard. Així doncs per pura casualitat, es pot dir que aquest control li ha salvat la vida a en Monty, que només s'haurà d'operar i seguir un tractament durant un temps i fora.

Veieu, això és tenir molt bona sort. En canvi si no li haguèssin fet el control hauria estat molt mala sort, fatal diria jo.

I aquí comencen les preguntes:

¿Què és el que determina que unes persones sempre tinguin bona sort i altres sempre tinguin mala sort?

¿És per pur atzar això? Si sempre fos atzar, de vegades tindrien bona sort i d'altres mala sort (que és el cas general), però hi ha persones en les que sempre és igual. O neixen amb estrella o neixen estrellats.

¿Es pot canviar això? ¿De quina manera? Perquè jo penso que l'atzar no es pot canviar i si no ho és, també està més enlla de nosaltres el poder canviar-ho.

Si no es atzar... ¿Llavors què és? ¿Qué determinaria la qualitat de la sort que ens pertoca? ¿Qui escull qui té bona sort i qui té mala sort? ¿En base a qué? ¿A l'atzar un altre cop i ens quedem com al comensament o bé hi ha un motiu concret per fer-ho?

¿Perquè un sempre té la sensació de que la majoria de les persones no es mereixen la sort (bona o dolenta) que tenen? Comensant per nosaltres mateixos, esclar. En aquest darrer cas, o bé qui escull la sort que li pertoca a cadascú s'equivoca o hi ha un motiu ocult que s'escapa de la nostra raó. I com que probablement qui hipotèticament

La única raó per la que, en l'hipotètic cas de que hi hagués un motiu, aquest motiu fos vàlid, seria el cas en que aquest fos una espècie de proba, tipus Job. Per una banda per testar en les persones amb massa bona sort com es comporten a l'hora de compartir-ne els fruits i de soportar l'èxit, i en les persones amb mala sort, la seva paciencia i la seva capacitat de lluita i de superació enfront de l'adversitat.

Sort (primera part)

Abans que res, un petit aclariment: jo no he escrit absolutament res trist sobre nosaltres. Recordeu que tot depèn del color del cristall amb que es mira.

La sort és algo curiòs, oi? Hi ha gent que neixen amb estrella i n'hi ha que neixem estrellats. O n'hi ha que en tenim una setmana de cadascuna també.

La sort és l'únic que pot explicar el perquè hi ha gent que sembla que tot li vingui de cara i gent que per més que s'esforci no pot sortir mai del forat en el que están ficats (esclar que hi ha gent que ni tan sols ho intenta, oi?).

Em fa pensar tant que el cap em dona voltes però desgraciadament haig de marxar cap a casa a veure que fa la nineta dels meus ulls.

Demà segueixo reflexionant sobre la sort, ho prometo.

Pensant pensant

Fa una estona, un dels paletes que estàn treballant a les obres d'ampliació de la planta ha caigut des d'una alsada d'uns 5 o 6 metres. Estava donant els tocs finals a una de les parets que separen la planta de la finca del costat i el tauló on estava ha relliscat amb la conseqüent caiguda.

S'ha trencat una cama (el que m'extranya és que no s'hagi trencat les dues o algo pitxor).

Després, fent el xafarder, m'he assebentat de que no saben a quin hospital portar-lo perquè el pobre noi no està assegurat.

Automàticament m'he posat a pensar : el noi, es veu bastant jove. Probablement ja sigui pare com jo i si treballa de manobre, el més probable es que tingui un sou ridícul i moltes dificultats per passar la quincena (ja sabeu que aquí no es cobra per mes sinó per quincena, però pel cas, és el mateix).

Com que s'ha trencat la cama, el més probable és que es passi com a mínim 2 mesos sense poder treballar i com que no té asseguransa, no té dret a la baixa i tampoc té dret a que l'atenguin gratuïtament a la seguretat social. O sigui que es passarà 2 mesos mínim sense cobrar i apart s'haurà de pagar el metge i les medicines (a no ser que l'atenguin al Seguro Popular, que és un invent que han fet per les persones que no treballen però jo no li tindria massa confiansa, la veritat. Si de per sí la SS es pèssima, imagineu-vos com serà aquest Seguro Popular...).

De totes maneres, encara que l'atenguin, estarà dos mesos sense cobrar. M'he posat a pensar en dues coses.

La primera, que si jo em quedès dos mesos sense cobrar (i això que la Karen treballa) seria una catàstrofe de cap a cap i probablement ens enfonsaria al pou de la miseria (i tenim bons sous, els dos). Se m'han posat tots els pèls de punta només de pensar en en Santi.

La segona, que ens la passem queixant-nos de les nostres feines, de lo molt putejats que estem i no tenim en compte que n'hi ha que estàn molt pitxor que nosaltres. Que fins i tot arrisquen la seva vida cada dia per quatre duros mal pagats, sense asseguransa de cap tipus i que realment qualsevol dia tenen un accident com el que acaba de passar i adiós muy buenas. I consti que només s'ha trencat una cama i en té per dos mesos, què tal si cau d'una altra manera i es queda paralític?

La veritat no sé si m'explico. Em fa una mica de basarda tot plegat. No m'explico com aconsegueix sobreviure aquesta gent. La Karen i jo amb prou feines passem cada mes i tenim bons sous. Com s'ho fan aquest tipus de persones? I aquest almenys té una feina més o menys normal. ¿Com s'ho fan els que venen xiclets o netegen vidres als semàfors o els que venen "tamales" o postres o roba de 2a mà a la cantonada, o els que venen CD's pirates o xocolatines al metro o els que viuen només de propines, com els trios que canten als restaurants o als mercats...? Qualsevol día es posen malalts de veritat i s'ha acabat el bròquil...

De veritat, no m'ho puc explicar i a la vegada és un pobre consol per mi. Ja que per una banda penso que no és possible que puguin sobreviure en aquests temps que corren i malgrat tot ho fan i per l'altre, intento consolarme amb això quan les coses no van bé a la feina o ens costa arribar a final de quincena però hi ha un rumor a dins al meu cap que em diu que alguna cosa no acaba d'anar a l'hora. Que potser ells estàn fent les coses molt bé o nosaltres estem fent les coses molt malament però que hi ha alguna cosa que no rutlla com hauria de rutllar.

De fet, aquest rumor ja volta pel meu cap des d'abans d'arribar a México pero ara s'ha fet molt més intens. A Espanya ja em preguntava com podia ser que la gent amb un sou molt per sota del que jo cobrava es puguès permetre canviar de cotxe cada dos per tres, o fer reformes a casa seva, comprar un pis o tenir electrodomèstics d'alta tecnologia no imprescindibles per la vida diaria com per exemple una pantalla de plasma o un home-cinema. I ara segueixo sense entendre com caray s'ho fan, perquè aquí son fins i tot més exagerats que allà.

Veus els "monos" (paraula no massa carinyosa per referir-se a la xusma) al metro amb els seus Ipods originals al metro i t'entra una sensació ben extranya. Per una banda penses que probablement l'hauràn robat i per l'altre, quan t'adones que tots els "monos" porten el seu, et preguntes si es un problema de delinqüència generalitzada o realment l'han comprat com fa la gent normal i perquè tu no te'l pots permetre...

Em passa el mateix quan vaig al súper i veig la gent enduent-se les pantalles de plasma, els frigorífics d'última generació, les PS3, les Wii i les X-Box 360 volant dels aparadors. Els mòbils d'última generació en mans de persones que òbviament, no s'ho haurien de poder permetre i em comenso a preguntar si jo no soc imbècil. Perquè només em puc donar un gust molt de tant en tant i em limito a comprar-me un llibre (que és mooooooolt de tant en tant perquè la veritat no hi ha on posar-los, o uns jocs de la PS2 (que com que son pirates em surten per tres per 50 pesos, uns 4 euros al canvi) i malgrat tot els compro més pensant en el meu nebot que en mí mateix de forma que sempre acabo comprant els que no m'agraden i li agraden a ell.

És una sensació extranya que et deixa perplexe i molt desorientat. Et comences a plantejar què estàs fent malament que els altres estiguin fent bé i acabes arribant a la conclusió de que no hi ha res que aparentment estiguis fent malament i encara ho entens menys. Esclar que cada casa és un món, oi? Potser per comprar-se un IPOD aquestes persones es passen dues setmanes menjant frijoles o sopa de sobre (que aquí no és de sobre, és de got i no és Knorr o Gallina Blanca, és Maruchan) sense parar, cosa que jo no estic disposat a fer de cap de les maneres, no ho sé. La sopa de sobre, triga una mitjana de 6 mesos en ser digerida segons diuen per aquí degut a que son completament sintètiques i els frijoles, tenen els mateixos o pitxors efectes secundaris que les mongetes. La qüestió és que no ho entenc per més que hi penso i hi penso.

Al final arribo a la conclusió de que mai sabré com s'ho fan i que per més que m'hi esforsi no arribaré mai a poder fer el que ells fan així que deixo de preocupar-me fins que m'hi torno a trobar.

Jugar a ser Déu

Acabo de llegir una noticia, que apart d'interessar-me bastant, m'ha inquietat una mica pel to en el que estava escrita.

Resulta que un laboratori nord-americà, bastant polèmic per cert, ha aconseguit per primer cop a la historia, crear vida artificialment. És a dir, han sintetitzat el genoma complert d'una llevadura a partir de retalls, l'han posat a dins una llevadura sense material genètic i ha funcionat.

Això vol dir que a mesura que la tècnica es faci pública i es comenci a replicar i millorar en laboratoris d'arreu del món, ens trobarem en que per exemple es podràn ressucitar espècies ja extingides de les quals no es té la seqüència genòmica complerta (per exemple, els mamuts).

Així, poques setmanes després de la mort d'en Michael Crichton, el que va imaginar que passava a "Parc Juràssic" podria convertir-se en realitat. Posa els pèls de gallina, oi?

Home, apart del que ja he dit, aquest descobriment deixa oberta la porta a qualsevol cosa que us pogueu imaginar. Perquè per exemple, podem crear coses noves si sabem què és exactament el que volem i ens podem estalviar tècniques molt laborioses i feixugues.

Per exemple, si s'havien arribat a modificar bacteries perquè funcionèssin com a fabriques de medicaments per exemple. Però un ha d'agafar les bacteries els ha de treure gran part del seu material genètic i afegir la informació necessaria perquè facin el que volem. Si tenim sort una o altra, acabarà fent-ho i només l'haurem d'aïllar i fer que creixi en quantitats suficients. Amb aquesta nova tècnica podem partir de cero i crear directament la bacteria que volem (no cal que partim d'una bacteria pre-existent i jugar a retallar i enganxar perquè m'entengueu).

Em posa una mica els pèls de punta precisament perquè no fa massa vaig veure al History Channel un documental on deien que Stalin durant la seva dictadura, va intentar (sense èxit, of course i gràcies a Déu), crear un exèrcit d'homes-mico creuant humans i ximpancès. El que volia Stalin era un exèrcit de super-homes, que fòssin prou inteligents com per obeïr ordres, que fosin forts i resistents, i que no es preocupèssin massa per la qualitat del menjar que rebien. Tot està documentat i arxivat a l'antic Institut de les Ciències del Soviet. Doncs, ara, el senyor Stalin estaria molt content perquè ho podría aconseguir. I d'aquí a pensar en homes-llangardaix, homes-òs i altres combinacions només hi ha un pas. I ja sabem tots com som els humans d'ambiciosos i diguem-ne poc ètics a l'hora de guanyar una ventatge quan es tracta d'armament.