He decidit que avui es un gran dia per tornar a escriure perquè el que he de dir és molt important.
Darrerament he estat investigant força. He estat llegint molts documents i veient forces videos (especialment de la Conferencia d'Exopolítica que hi va haver a Barcelona el mes d'agost).
La conclusió és la següent: està passant alguna cosa. No només a nivell de la Humanitat, sinó a nivell planetari, a nivell del Sistema Solar.
Us puc demostrar amb estadístiques a la mà, que tots els planetes del Sistema Solar, incloent el Sol i la Terra, estàn patint canvis substancials en les seves característiques, com poden ser augments en la brillantor, canvis climàtics, intercanvi de pols magnètics...
A la Terra no ens quedem pas enrera: l'activitat sísmica s'ha multiplicat en els darrers dies, el clima sembla haverse tornat absolutament boig (si no ho estava ja), el temps sembla contraure's i dilatar-se d'una forma que gairebé ens està trastocant a tots, contrariament al que solia passar, els conflictes semblen inminents i de cop i volta es refreden sense cap causa aparent (EEUU vs Iran, per exemple)...
Als cercles New-Age, ja siguin ufològics, parapsicològics, metafísics, conspiratius, etcetera, no es parla d'una altra cosa. I consti que no estic parlant del famós 2012, els experts parlen més aviat d'un interval que va des d'ara mateix fins al 2017 o 2020.
Així doncs què és el que està passant?
Molt fàcil... (o no)
La humanitat, encara que no em creieu, ha arribat a un punt en que està preparada per efectuar un salt espiritual.
Si,si,si,si! Ja sé que ja us havia parlat de la fí del món i tot això. Pero és que he canviat d'idea (bé, potser "canviar d'idea" no sigui l'expressió més adient). En fí, ja no ho penso més això.
Es difícil d'explicar i de justificar això que us estic dient. Més que res perquè hi ha tantes explicacions gairebé com hi ha persones.
Bàsicament, podem parlar de tres vertents:
1) S'acaba el món i s'acaba com el rosari de l'aurora. Podriem estar repetint la mateixa historia que els va passar als atlants. De fet hi ha qui diu que només estem arribant al final del mateix cicle que van viure ells i després haurem de tornar a comensar fins que ens en sortim.
2) Les coses es posaran molt lletges pero ens en sortirem o se'n sortirà una part de la població (més o menys al 50%). Això casa més amb la idea d'un judici final on les ànimes seran jutjades i la meitat anirà cap amunt i l'altra meitat s'haurà de quedar a "l'infern" fins que se'n surti.
3) La cosa no serà fàcil, més que res perquè els poders a l'ombra estan fent mans i mànigues per conservar les coses com estàn, pero la gran majoria ens en sortirem i pujarem de dimensió.
Jo em quedo amb la tercera. Potser em direu naîve o em considerareu un il·lús, pero molt dins del meu cor pressenteixo que així serà.
Un dels detalls que ballen (i això és collita del grup dels ufologistes) és si durant aquest procés tindrem l'assistència de grups d'extraterrestres o no. Segons sembla, i de diferents fonts al mateix temps (algunes son "insiders" a grups ultra-secrets del govern dels EEUU i d'altres tenen contactes en aquests grups), abans de que acabi l'any, el president Obama anunciarà al món l'existència d'almenys 6 grups d'extraterrestres i que "hem" estat en contacte amb ells, almenys desde fa 100 anys.
He llegit i he vist coses que m'han convençut de que això últim és cert, per si no ho estava prou ja.
Segons algunes fonts, la Terra està rodejada per al voltant de 900 naus extraterrestres tripulades per almenys 55 races extraterrestres diferents, com si estiguèssin esperant alguna cosa... Suposo que no ho sabrem del cert fins que passi.
De fet, els avistaments d'OVNIS (inclosa la imprompta d'una nau gegant en un nùvol sobre Moscow) s'estàn multiplicant. Els "miracles" religiosos també s'estan extenent. Els somnis premonitoris, les señals, els sentiments i les sensacions també ho estan fent. Els moviments dels poders a l'ombra s'estan fent cada cop més evidents fins que arribarà un moment en que no es podran amagar més i quedaran el descobert. La veritat surt a la llum. Diuen que per netejar la porqueria/foscor aquesta ha de sortir a la llum.
Es per això que cada cop hi ha més escàndols que surten a la llum, més crims que queden al descobert i sembla que el món vagi cap a pitxor enlloc de millorar. Però és per això que us dic. Primer cal fer sortir la maldat a la llum, cal descobrir la veritat per poder prendre accions per que no es torni a repetir. Hem de fer consciencia tots plegats.
Creieu-me, estem a punt de descobrir, literalment, un nou món. Un cel nou i una nova Terra, com va dir aquell.
dijous, octubre 08, 2009
dilluns, juliol 13, 2009
Emocionat
Estic emocionat per l'arribada del meu nou nebot, per primer cop a l'altra banda de l'Atlàntic.
A hores d'ara, l'Arnau ja deu estar fent cua esperant la cigonya que l'ha de portar amb la meva germana i en Marc.
Jo estic impacient! No puc esperar un mes i suposo que pel mateix, em sembla pressentir que l'Arnau arribarà més aviat del que ens pensem.
Home suposo que el normal seria que amb 3 nebots a l'espatlla, estigués molt més tranquil, oi? Doncs, no. Al contrari. Suposo que és pel fet de que l'Arnau serà el meu primer nebot de sang i perquè serà el primer fill de la meva germana. Estic molt emocionat! I a més, com que tenim la sort de que naixerà cap a finals de juliol o principis d'agost el podrem conèixer quan anem cap a les espanyes al dessembre.
Jejejejeje, l'Anna i jo farem intercanvi de nebots enlloc de fer-lo de regals!
A hores d'ara, l'Arnau ja deu estar fent cua esperant la cigonya que l'ha de portar amb la meva germana i en Marc.
Jo estic impacient! No puc esperar un mes i suposo que pel mateix, em sembla pressentir que l'Arnau arribarà més aviat del que ens pensem.
Home suposo que el normal seria que amb 3 nebots a l'espatlla, estigués molt més tranquil, oi? Doncs, no. Al contrari. Suposo que és pel fet de que l'Arnau serà el meu primer nebot de sang i perquè serà el primer fill de la meva germana. Estic molt emocionat! I a més, com que tenim la sort de que naixerà cap a finals de juliol o principis d'agost el podrem conèixer quan anem cap a les espanyes al dessembre.
Jejejejeje, l'Anna i jo farem intercanvi de nebots enlloc de fer-lo de regals!
dijous, juny 25, 2009
Els cangurs es dopen amb bada-badocs
1) Austràlia és un dels principals productors (legals) del món de matèria prima per fabricar opiacis (medicaments per deprimir el Sistema Nerviòs Central, entre d'altres la morfina). Nota: en realitat els principals productors mundials d'opiacis són els països del mig i llunyà Orient (Pakistán i Afganistàn, entre d'altres) però aquests fan servir la planta per fabricar drogues i no pas medicines, així que no compten com a "legals".
2) Els opiacis son derivats de l'opi (una droga, molt de moda al S. XIX) i l'opi prové de la planta de l'opi, la flor de la cual és el bada-badoc. Sí, ho heu endevinat! La famosa "amapooooola, lindíssima amapoooooola". Qui ho havia de dir, oi?
3) Als camps de bada-badocs d'Austràlia fa temps que apareixien uns misteriosos cercles.
Us podeu imaginar que les teories que van sorgir al voltant dels cercles eren de lo més disparatat: OVNIS, Teoria de la conspiració... Lo curiòs del cas, és que la explicació "raonable" és més esbojarrada que les teories que s'havien llensat primer.
Es veu que els cangurs famèlics, de tant en tant, s'acosten als camps de bada-badocs i es posen les botes. Està clar que els cangurs no coneixen ( o sí ) els efectes dels opiacis, així que acaben més drogats que en Poli Díaz en els seus moments més memorables; així que comencen a donar voltes i més voltes pels camps de bada-badocs, creant sense voler els misteriosos cercles.
Jo no sé vosaltres però jo, el primer que m'he imaginat és un grup de cangurs amb els ulls envermellits, la llengua penjant i babejant. Alguns donant voltes i cridant com bojos al voltant del camp i d'altres espaterrats a terra dormitant o explicant-se acudits dolents i petant-se de riure sense motiu aparent.
Increïble pero cert... No si vivim en un planeta que fot pena! I havia de ser a Austràlia, on si no?
Esclar que l'opi així directe de la planta, no hauria de ser pas nociu. M'imagino que ha de tenir un efecte similar al que té la planta de coca (bé, salvant les distàncies: l'opi té un efecte soporífer i la fulla de coca més aviat és excitant. El que vull dir és que no son pas massa perillosos perquè són naturals). Que per cert, Bolívia està lluitant per legalitzar la fulla de coca (per raons òbvies, serien els que en traurien el tall de pastís més gros). A diferencia del que pogueu pensar i malgrat els inicis de la droga, la cocaïna no s'extreu pas de la planta de coca avui en dia, sinó que és sintètica (per això Colòmbia és el que és i Bolívia, no...).
Vaja que ja no m'extranyaría gens que les "llamas" del Perú i Bolívia es fotèssin de fulles de coca fins les orelles per tenir un "subidón" els divendres a la nit...
2) Els opiacis son derivats de l'opi (una droga, molt de moda al S. XIX) i l'opi prové de la planta de l'opi, la flor de la cual és el bada-badoc. Sí, ho heu endevinat! La famosa "amapooooola, lindíssima amapoooooola". Qui ho havia de dir, oi?
3) Als camps de bada-badocs d'Austràlia fa temps que apareixien uns misteriosos cercles.
Us podeu imaginar que les teories que van sorgir al voltant dels cercles eren de lo més disparatat: OVNIS, Teoria de la conspiració... Lo curiòs del cas, és que la explicació "raonable" és més esbojarrada que les teories que s'havien llensat primer.
Es veu que els cangurs famèlics, de tant en tant, s'acosten als camps de bada-badocs i es posen les botes. Està clar que els cangurs no coneixen ( o sí ) els efectes dels opiacis, així que acaben més drogats que en Poli Díaz en els seus moments més memorables; així que comencen a donar voltes i més voltes pels camps de bada-badocs, creant sense voler els misteriosos cercles.
Jo no sé vosaltres però jo, el primer que m'he imaginat és un grup de cangurs amb els ulls envermellits, la llengua penjant i babejant. Alguns donant voltes i cridant com bojos al voltant del camp i d'altres espaterrats a terra dormitant o explicant-se acudits dolents i petant-se de riure sense motiu aparent.
Increïble pero cert... No si vivim en un planeta que fot pena! I havia de ser a Austràlia, on si no?
Esclar que l'opi així directe de la planta, no hauria de ser pas nociu. M'imagino que ha de tenir un efecte similar al que té la planta de coca (bé, salvant les distàncies: l'opi té un efecte soporífer i la fulla de coca més aviat és excitant. El que vull dir és que no son pas massa perillosos perquè són naturals). Que per cert, Bolívia està lluitant per legalitzar la fulla de coca (per raons òbvies, serien els que en traurien el tall de pastís més gros). A diferencia del que pogueu pensar i malgrat els inicis de la droga, la cocaïna no s'extreu pas de la planta de coca avui en dia, sinó que és sintètica (per això Colòmbia és el que és i Bolívia, no...).
Vaja que ja no m'extranyaría gens que les "llamas" del Perú i Bolívia es fotèssin de fulles de coca fins les orelles per tenir un "subidón" els divendres a la nit...
dimarts, juny 23, 2009
Ommmmmmmmm!
Fa dies que vull escriure alguna cosa, més que res perquè ja fa massa temps que no ho faig, i no trobo inspiració enlloc.
Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.
Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.
Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?
En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.
L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.
He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.
Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...
Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.
Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.
Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.
Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?
En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.
L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.
He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.
Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...
Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.
La temporada de pluges
Ja la tenim aquí! Brrrrrrrr... Amb la tempesta tropical (i més que probable huracà) Andreu, ha comensat oficialment la temporada de pluges a México.
Això vol dir, que ens esperen uns 3 o 4 mesos de xàfecs di-a-ris amb tot el que això comporta en una ciutat com la nostra.
Em toca la moral i encara no m'hi he acostumat. Home, tampoc vol dir que estiguem 4 mesos sense veure el sol, oi? El problema és que els dies comencen molt prometedors i quan tens l'esperansa de que potser avui no plourà... Pafff! Tot de sobte s'ennuvola el cel i cau una tempesta que et fa pensar que potser millor hauries de deixar les prediccions meteorològiques a en Tomàs Molina.
Generalment, són xàfecs que duren una hora o hora i mitja i s'ha acabat el bròquil però hi ha dies que comensa a ploure i ja no para fins l'endemà al matí o fins l'altre... Aquests son els que em toquen la moral, per dir-ho d'una manera refinada.
En fí, no hi ha res a fer-hi.
Això vol dir, que ens esperen uns 3 o 4 mesos de xàfecs di-a-ris amb tot el que això comporta en una ciutat com la nostra.
Em toca la moral i encara no m'hi he acostumat. Home, tampoc vol dir que estiguem 4 mesos sense veure el sol, oi? El problema és que els dies comencen molt prometedors i quan tens l'esperansa de que potser avui no plourà... Pafff! Tot de sobte s'ennuvola el cel i cau una tempesta que et fa pensar que potser millor hauries de deixar les prediccions meteorològiques a en Tomàs Molina.
Generalment, són xàfecs que duren una hora o hora i mitja i s'ha acabat el bròquil però hi ha dies que comensa a ploure i ja no para fins l'endemà al matí o fins l'altre... Aquests son els que em toquen la moral, per dir-ho d'una manera refinada.
En fí, no hi ha res a fer-hi.
dimecres, maig 20, 2009
Vaig una mica de cul
Ahir, un dels meus proveedors, Industrias Nacobre, em va prometre l'entrega d'una cinta de coure que estava endarrerida per avui. A última hora de la tarda, van enviar un mail disculpant-se i dient que per causes de forsa major no em podríen entregar fins la setmana que vé.
El Gerent de planta, el meu "coco", va posar el crit al cel i no és per menys: han de fabricar 500 peces que s'han d'entregar dilluns. Però el problema és que no només s'han d'estampar/troquelar sinó que per desgracia meva han d'anar a que els facin un recobriment de plata...El client a qui s'han d'entregar és ni més ni menys que Schneider Electric.
Així que aquest matí, m'han enviat a Nacobre a veure personalment qué era el que passava. El problema és que al seu molí de laminació se li ha trencat un engranatge i el tenen aturat.
Us explicaré com funciona perquè veieu el tamany del problema. Nacobre fon el coure i obté uns blocs de coure d'unes 8 polsades de gruix. Aquestes passen per un primer procés de laminació en calent i s'obtenen rotllos de cinta de 8 polsades d'ample i aproximadament 0.5 polsades de gruix. A aquests rollos, els han de treure tota la crosta que es forma durant la laminació en calent. Això ho fan amb una màquina que raspa la superfície del rotllo.
Després els rotllos passen al molí de laminació. Aquest cop la laminació és en fred i això vol dir que el que fan és premsar els rollos de forma que els aixafen i els estiren fins a obtenir uns rotllos que tenen més o menys 0.11 polsades de gruix. Aquesta precisament és la màquina que ha petat.
A partir d'aquí, passen al forn on jugant amb la temperatura li donen la duresa que requereix el material i acaben d'ajustar el gruix.
Després passa a l'Slitter per tallar el rotllo a l'ample requerit de forma que de cada rotllo obtenen varies cintes a un ample determinat. El funcionament de l'Slitter és molt simple: fan passar el rotllo (desenrotllat, esclar. Al comensament hi ha un suport on es col.loca el rotllo i un alimentador que va desenrotllant) per una màquina que té unes fulles que es poden ajustar a diferents amples i que van tallant el rotllo desde la punta fins al final. Al final hi ha una enrotlladora que fa enrotllant les cintes que van sortint.
Doncs bé, com veieu, el problema és molt greu doncs la màquina es troba al bell mig del procés i us podeu imaginar que no és una cosa que es solucioni en dos dies. Perquè us en feu una idea, l'engranatge que ha petat fa com un metre de diàmetre. Vaja, que no el pots anar a comprar a la ferreteria de la cantonada...
Doncs ja he anat, he vist i he tornat amb l'informe. El problema és que d'anada m'ha portat un dels xofers pero de tornada he hagut de tornar caminant, perquè jo no penso pagar un taxi perquè després l'empresa no me'l pagui. de totes maneres, gairebé tot el matí perdut amb la ditxosa visiteta.
El Gerent de planta, el meu "coco", va posar el crit al cel i no és per menys: han de fabricar 500 peces que s'han d'entregar dilluns. Però el problema és que no només s'han d'estampar/troquelar sinó que per desgracia meva han d'anar a que els facin un recobriment de plata...El client a qui s'han d'entregar és ni més ni menys que Schneider Electric.
Així que aquest matí, m'han enviat a Nacobre a veure personalment qué era el que passava. El problema és que al seu molí de laminació se li ha trencat un engranatge i el tenen aturat.
Us explicaré com funciona perquè veieu el tamany del problema. Nacobre fon el coure i obté uns blocs de coure d'unes 8 polsades de gruix. Aquestes passen per un primer procés de laminació en calent i s'obtenen rotllos de cinta de 8 polsades d'ample i aproximadament 0.5 polsades de gruix. A aquests rollos, els han de treure tota la crosta que es forma durant la laminació en calent. Això ho fan amb una màquina que raspa la superfície del rotllo.
Després els rotllos passen al molí de laminació. Aquest cop la laminació és en fred i això vol dir que el que fan és premsar els rollos de forma que els aixafen i els estiren fins a obtenir uns rotllos que tenen més o menys 0.11 polsades de gruix. Aquesta precisament és la màquina que ha petat.
A partir d'aquí, passen al forn on jugant amb la temperatura li donen la duresa que requereix el material i acaben d'ajustar el gruix.
Després passa a l'Slitter per tallar el rotllo a l'ample requerit de forma que de cada rotllo obtenen varies cintes a un ample determinat. El funcionament de l'Slitter és molt simple: fan passar el rotllo (desenrotllat, esclar. Al comensament hi ha un suport on es col.loca el rotllo i un alimentador que va desenrotllant) per una màquina que té unes fulles que es poden ajustar a diferents amples i que van tallant el rotllo desde la punta fins al final. Al final hi ha una enrotlladora que fa enrotllant les cintes que van sortint.
Doncs bé, com veieu, el problema és molt greu doncs la màquina es troba al bell mig del procés i us podeu imaginar que no és una cosa que es solucioni en dos dies. Perquè us en feu una idea, l'engranatge que ha petat fa com un metre de diàmetre. Vaja, que no el pots anar a comprar a la ferreteria de la cantonada...
Doncs ja he anat, he vist i he tornat amb l'informe. El problema és que d'anada m'ha portat un dels xofers pero de tornada he hagut de tornar caminant, perquè jo no penso pagar un taxi perquè després l'empresa no me'l pagui. de totes maneres, gairebé tot el matí perdut amb la ditxosa visiteta.
dimarts, maig 19, 2009
Extranyesa
Si de per sí ja estàvem visquent dies prou extranys, darrerament els nivells del meu sentiment d'extranyesa han arribat a l'estratosfera.
La crisi econòmica mundial i la grip dels porquets (que ja s'ha demostrat que els porquets pobrets ni hi tenen massa a veure, però m'agrada dir-li així) hi han contribuït prou.
La veritat, suposo que tot plegat és degut a que definitivament m'he adonat de que no entenc res de res.
Pot ser que o bé em faltin coneixements per entendre les repercusions de tot plegat o bé que la cosa té una magnitud tan gran que difícilment puc arribar a veure-la en tota la seva amplitud.
És com tractar de veure el bosc quan un té dificultats per veure fins i tot els arbres.
Per exemple: Una presó de l'estat de Zacatecas, al nord del país. Un comando armat es presenta amb uniformes de la AFI (Agencia Federal de Investigaciones, l'FBI mexicà), camionetes de la AFI i armes com les que porta la AFI, entra "como Pedro por su casa" i allibera 53 presos (10 d'ells d'alta perillositat) alguns relacionats amb els "Zetas", una de les bandes de "narcos" més importants i perilloses de México.
Davant d'un fet així, un pensa des del seu punt de vista europeu que li hauria de caure el pèl fins al President de la República (almenys això és el que passaria a Espanya si passès una cosa així). Però després, amb el seu incipient punt de vista mexicà, s'adona de que no passarà res de res. Agafaràn un cap de turc, que probablement no tindrà cap mena de responsabilitat en el tema i el fotràn a la presó (potser gaudint de luxes als quals jo no puc ni podré aspirar en tota la meva vida) i d'aquí una setmana ningú es recordarà del tema.
Mentrestant, hi ha 53 paios perillosos al carrer que directa o indirectament incitaràn més joves a la droga, causaràn morts i ferits i contribuiràn a fer de México un lloc menys segur (com si de per sí, no ho fós ja).
Des del meu punt de vista, la cosa no té una solució aparent. La corrupció i el crim no estàn només incrustats profundament a la societat sinó que jo més aviat diria que hi he estàn arrelats.
Ja fa mesos que se senten veus anunciant que México és un estat fallit. Comenso a pensar, molt al meu disgust, que tenen tota la raó del món. És més, no crec que sigui només México. Més aviat penso que el problema té una magnitud a nivell mundial. Miris on miris, els problemes es multipliquen arreu del món i miris on miris, també, no els veus una solució per enlloc.
Llavors, penses que si bé no hi veus una solució, almenys hauries de ser capas de veure-hi una causa o un origen. No? Hauries de poder dir: "Ah! Esclar! És que ens vam equivocar aquí!". Bé, jo soc partidari de deixar els impossibles a Santa Rita de Càssia. La meva ment no està preparada per una tasca d'aquesta amplitud i la veritat és que ja tinc prous problemes com per dedicar-me filosofia geo-socio-política.
Després mires la televisió i veus als polítics i et cauen a terra al veure que els nostres destíns i els destíns dels nostres fills estàn en mans d'una colla de pallasos. I et preguntes que estàn fent tota aquesta colla per solucionar els PROBLEMES REALS que tenim la gent del carrer i els veus tirant-se els plats pel cap per coses que realment a ningú li importen ni tenen cap mena d'importància.
Imagineu-vos dos polítics al moll de qualsevol port. A l'aigua hi ha una persona que s'està ofegant i els dos polítics enlloc de llensar-se els dos immediatament a l'aigua per tractar de salvar-la, es posen a discutir sobre quí té més dret a realitzar el salvament, o si la persona és de tal o de qual regió i per tant té menys dret a ser salvada, o es posen a investigar si la persona ha pagat els seus impostos. De tal forma que la persona s'acaba ofegant mentres els dos polítics segueixen discutint sense ni tan sols adonar-se'n. I aquesta és la versió light de la paràbola. En realitat les coses són molt més bèsties.
I desenganyem-nos, no els importem una merda a cap d'ells. Mentres obtinguin el poder i puguin aprofitar-se'n el més possible son capasos de prometre impossibles. Ja que tenen el poder, es desfàn en excuses, no acompleixen el que t'han promés i et quedes amb un pam de nas i cara d'idiota. Decideixes que votaràs al partit polític rival només per tocar-los la moral i tornes a caure en la mateixa trampa.
Això sí, quan és temps de fer campanya, diuen que faràn miracles. Aquí a México, el Partido de la Revolución Democràtica, PRD ( l'ex-partit, del famós AMLO- Andrés Manuel López Obrador) promet augmentar TOTS els sous de l'ordre d'un 20% per ajudar a les families mexicanes contra la crisis. Jo em pregunto: D'on caram pensen treure tants diners? No que estem en crisis? O es que potser reduiràn els presupostos en educació i sanitat, per exemple? O augmentaràn els impostos de forma que acabarem exactament igual que com estem ara? Però esclar tu sents que t'apujaràn el sou un 20% i els ulls et fan pampallugues i la cartera et comensa a cremar dins la butxaca. I vas i t'ho creus. I guanyen i tot queda en "agua de borrajas" o sigui en pures paraules i les paraules, de tota la vida, se les ha emportat el vent.
Així que em sento extrany. Un altre cop al mig d'un maremàgnum arrossegat amunt i avall per una corrent que no entenc ni entendré i veient que la cosa enlloc de millorar, empitxora per moments: inseguretat, atur, poc poder adquisitiu, violència per tot arreu, corrupció, poca o nul.la cobertura sanitària, contaminació, indefensió enfront dels poderosos, deteriorament de la natura, guerres... És una llarga llista i estic parlant a nivell global. Després del mareig que et provoca pensar en tots aquests problemes, veus que ningú fa ni farà res al respecte i acabes pitxor.
La crisi econòmica mundial i la grip dels porquets (que ja s'ha demostrat que els porquets pobrets ni hi tenen massa a veure, però m'agrada dir-li així) hi han contribuït prou.
La veritat, suposo que tot plegat és degut a que definitivament m'he adonat de que no entenc res de res.
Pot ser que o bé em faltin coneixements per entendre les repercusions de tot plegat o bé que la cosa té una magnitud tan gran que difícilment puc arribar a veure-la en tota la seva amplitud.
És com tractar de veure el bosc quan un té dificultats per veure fins i tot els arbres.
Per exemple: Una presó de l'estat de Zacatecas, al nord del país. Un comando armat es presenta amb uniformes de la AFI (Agencia Federal de Investigaciones, l'FBI mexicà), camionetes de la AFI i armes com les que porta la AFI, entra "como Pedro por su casa" i allibera 53 presos (10 d'ells d'alta perillositat) alguns relacionats amb els "Zetas", una de les bandes de "narcos" més importants i perilloses de México.
Davant d'un fet així, un pensa des del seu punt de vista europeu que li hauria de caure el pèl fins al President de la República (almenys això és el que passaria a Espanya si passès una cosa així). Però després, amb el seu incipient punt de vista mexicà, s'adona de que no passarà res de res. Agafaràn un cap de turc, que probablement no tindrà cap mena de responsabilitat en el tema i el fotràn a la presó (potser gaudint de luxes als quals jo no puc ni podré aspirar en tota la meva vida) i d'aquí una setmana ningú es recordarà del tema.
Mentrestant, hi ha 53 paios perillosos al carrer que directa o indirectament incitaràn més joves a la droga, causaràn morts i ferits i contribuiràn a fer de México un lloc menys segur (com si de per sí, no ho fós ja).
Des del meu punt de vista, la cosa no té una solució aparent. La corrupció i el crim no estàn només incrustats profundament a la societat sinó que jo més aviat diria que hi he estàn arrelats.
Ja fa mesos que se senten veus anunciant que México és un estat fallit. Comenso a pensar, molt al meu disgust, que tenen tota la raó del món. És més, no crec que sigui només México. Més aviat penso que el problema té una magnitud a nivell mundial. Miris on miris, els problemes es multipliquen arreu del món i miris on miris, també, no els veus una solució per enlloc.
Llavors, penses que si bé no hi veus una solució, almenys hauries de ser capas de veure-hi una causa o un origen. No? Hauries de poder dir: "Ah! Esclar! És que ens vam equivocar aquí!". Bé, jo soc partidari de deixar els impossibles a Santa Rita de Càssia. La meva ment no està preparada per una tasca d'aquesta amplitud i la veritat és que ja tinc prous problemes com per dedicar-me filosofia geo-socio-política.
Després mires la televisió i veus als polítics i et cauen a terra al veure que els nostres destíns i els destíns dels nostres fills estàn en mans d'una colla de pallasos. I et preguntes que estàn fent tota aquesta colla per solucionar els PROBLEMES REALS que tenim la gent del carrer i els veus tirant-se els plats pel cap per coses que realment a ningú li importen ni tenen cap mena d'importància.
Imagineu-vos dos polítics al moll de qualsevol port. A l'aigua hi ha una persona que s'està ofegant i els dos polítics enlloc de llensar-se els dos immediatament a l'aigua per tractar de salvar-la, es posen a discutir sobre quí té més dret a realitzar el salvament, o si la persona és de tal o de qual regió i per tant té menys dret a ser salvada, o es posen a investigar si la persona ha pagat els seus impostos. De tal forma que la persona s'acaba ofegant mentres els dos polítics segueixen discutint sense ni tan sols adonar-se'n. I aquesta és la versió light de la paràbola. En realitat les coses són molt més bèsties.
I desenganyem-nos, no els importem una merda a cap d'ells. Mentres obtinguin el poder i puguin aprofitar-se'n el més possible son capasos de prometre impossibles. Ja que tenen el poder, es desfàn en excuses, no acompleixen el que t'han promés i et quedes amb un pam de nas i cara d'idiota. Decideixes que votaràs al partit polític rival només per tocar-los la moral i tornes a caure en la mateixa trampa.
Això sí, quan és temps de fer campanya, diuen que faràn miracles. Aquí a México, el Partido de la Revolución Democràtica, PRD ( l'ex-partit, del famós AMLO- Andrés Manuel López Obrador) promet augmentar TOTS els sous de l'ordre d'un 20% per ajudar a les families mexicanes contra la crisis. Jo em pregunto: D'on caram pensen treure tants diners? No que estem en crisis? O es que potser reduiràn els presupostos en educació i sanitat, per exemple? O augmentaràn els impostos de forma que acabarem exactament igual que com estem ara? Però esclar tu sents que t'apujaràn el sou un 20% i els ulls et fan pampallugues i la cartera et comensa a cremar dins la butxaca. I vas i t'ho creus. I guanyen i tot queda en "agua de borrajas" o sigui en pures paraules i les paraules, de tota la vida, se les ha emportat el vent.
Així que em sento extrany. Un altre cop al mig d'un maremàgnum arrossegat amunt i avall per una corrent que no entenc ni entendré i veient que la cosa enlloc de millorar, empitxora per moments: inseguretat, atur, poc poder adquisitiu, violència per tot arreu, corrupció, poca o nul.la cobertura sanitària, contaminació, indefensió enfront dels poderosos, deteriorament de la natura, guerres... És una llarga llista i estic parlant a nivell global. Després del mareig que et provoca pensar en tots aquests problemes, veus que ningú fa ni farà res al respecte i acabes pitxor.
dilluns, maig 18, 2009
Dilluns Dilluns
"Dilluns, dilluns...No pots confiar en aquest dia..."
Ja ho deia la cansó de "The Mamas and the Papas". Els dilluns són dies no-confiables.
I no és que avui tingui son, de fet he dormit bastant i bé, però Déu sap que coi he somniat que m'he aixecat extremadament cansat (pels que no heu tingut el plaer de dormir amb mí o de veure'm dormir, de tant en tant em marco unes maratons de ball tot dormint, que no m'extranya que m'aixequi més cansat del que m'he estirat).
Apart, el clima ja se'ns ha espatllat per aquestes terres. Plou cada dia desde dimecres passat (exceptuant ahir i avui, de moment) lo qual em fa pensar que l'època de pluges està amb un peu dins. De totes maneres ens hem llevat amb la sorpresa d'un front fred en plena primavera (que es veu que és la mar de curiòs i excepcional) i el dia s'ha llevat tapat i bastant fred per l'època de l'any. Això vol dir que a les pegues dels dilluns li hem de sumar aquestes que acabo de mencionar, pel qual l'índex de "mandrositat" ha pujat espectacularment i està ratllant la "mandra extrema", marcada en vermell al "mandròmetre".
En altres paraules, avui és un d'aquells dies en que t'haguèssis quedat al llit i no t'haguèssin aixecat ni els Quatre Genets de l'Apocalipsi trucant a la porta tots a l'hora.
I tampoc és que sigui un súper-mal dia, eh? A la feina tot va prou bé. Sí, tinc molta feina però també he estat treballant a molt bon ritme així que la histèria està controlada, de moment. Només que és dilluns.
Dilluns (Lluna), Lunes (Luna), Monday (Moon), Lunedi (Lune)... El dia de la lluna. Potser n'hauriem de dir: el dia de la mala lluna. No se pas perquè, algún romà amb molt poca feina (Juli Cèsar, molt probablement) va decidir dedicar aquest dia a la lluna, i no només content amb això, va decidir que marqués l'inici de setmana. Esclar, els paios només se la passaven guerrejant i quan no hi havia guerres, com que no hi havia tele ni facebook, doncs se la passaven fent romanets i romanetes, o inventant tonteries d'aquestes... Ves quines coses!
la veritat és que jo mai havia odiat els dilluns com la gent normal. Jo sempre he odiat els dimecres (el dia de Mercuri) per allò de que cauen al mig de la setmana i queden igual de lluny del cap de setmana per una banda que per l'altre. O sigui, que són en terra de ningú. Però darrerament, els dilluns han superat els dimecres en popularitat. Bàsicament perquè els dilluns hi ha junta de producció i em solen caure algunes clatellades (tot i que, modèstia apart i també gràcies a la crisis, les clatellades brillen per la seva absència desde fa mesos).
A més, no sé perquè ara miro amb anyoransa el cap de setmana que acaba de passar (Je! Com si fes moltes coses interessants i divertides!) i veig el cap de setmana que vé, lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuny, a l'horitzó com un veler al que encara queden hores de travessia per arribar al port. Ja, de fet el veig més lluny ara que la meva setmana laboral té 4 dies que quan en tenia 5. Curiòs, oi? La distància a la que sembla estar el cap de setmana dilluns estant, és inversament proporcional als díes laborals que conté la setmana en qüestió. N'hi podriem dir la paradoxa setmanal.
Si el dilluns fos una pintura seria "El Crit" de Münch. Me l'imagino com un cuadre abstracte, un Pollock potser, ple de colors foscos: gris en diferents tons, negre i alguna pincellada en blanc per donar-li una mica de contrast. Sería com una espècie d'esquitx gegantí en perspectiva. Amb més foscor al centre i més claror a la perifèria per significar mitjansant un efecte túnel, el cap de setmana que acaba de passar i la llarga i fosca setmana que ens espera.
Ho veieu? Ja estic desvariant bastant. Em penso que serà millor que ho deixem per avui.
Ja ho deia la cansó de "The Mamas and the Papas". Els dilluns són dies no-confiables.
I no és que avui tingui son, de fet he dormit bastant i bé, però Déu sap que coi he somniat que m'he aixecat extremadament cansat (pels que no heu tingut el plaer de dormir amb mí o de veure'm dormir, de tant en tant em marco unes maratons de ball tot dormint, que no m'extranya que m'aixequi més cansat del que m'he estirat).
Apart, el clima ja se'ns ha espatllat per aquestes terres. Plou cada dia desde dimecres passat (exceptuant ahir i avui, de moment) lo qual em fa pensar que l'època de pluges està amb un peu dins. De totes maneres ens hem llevat amb la sorpresa d'un front fred en plena primavera (que es veu que és la mar de curiòs i excepcional) i el dia s'ha llevat tapat i bastant fred per l'època de l'any. Això vol dir que a les pegues dels dilluns li hem de sumar aquestes que acabo de mencionar, pel qual l'índex de "mandrositat" ha pujat espectacularment i està ratllant la "mandra extrema", marcada en vermell al "mandròmetre".
En altres paraules, avui és un d'aquells dies en que t'haguèssis quedat al llit i no t'haguèssin aixecat ni els Quatre Genets de l'Apocalipsi trucant a la porta tots a l'hora.
I tampoc és que sigui un súper-mal dia, eh? A la feina tot va prou bé. Sí, tinc molta feina però també he estat treballant a molt bon ritme així que la histèria està controlada, de moment. Només que és dilluns.
Dilluns (Lluna), Lunes (Luna), Monday (Moon), Lunedi (Lune)... El dia de la lluna. Potser n'hauriem de dir: el dia de la mala lluna. No se pas perquè, algún romà amb molt poca feina (Juli Cèsar, molt probablement) va decidir dedicar aquest dia a la lluna, i no només content amb això, va decidir que marqués l'inici de setmana. Esclar, els paios només se la passaven guerrejant i quan no hi havia guerres, com que no hi havia tele ni facebook, doncs se la passaven fent romanets i romanetes, o inventant tonteries d'aquestes... Ves quines coses!
la veritat és que jo mai havia odiat els dilluns com la gent normal. Jo sempre he odiat els dimecres (el dia de Mercuri) per allò de que cauen al mig de la setmana i queden igual de lluny del cap de setmana per una banda que per l'altre. O sigui, que són en terra de ningú. Però darrerament, els dilluns han superat els dimecres en popularitat. Bàsicament perquè els dilluns hi ha junta de producció i em solen caure algunes clatellades (tot i que, modèstia apart i també gràcies a la crisis, les clatellades brillen per la seva absència desde fa mesos).
A més, no sé perquè ara miro amb anyoransa el cap de setmana que acaba de passar (Je! Com si fes moltes coses interessants i divertides!) i veig el cap de setmana que vé, lluuuuuuuuuuuuuuuuuuuny, a l'horitzó com un veler al que encara queden hores de travessia per arribar al port. Ja, de fet el veig més lluny ara que la meva setmana laboral té 4 dies que quan en tenia 5. Curiòs, oi? La distància a la que sembla estar el cap de setmana dilluns estant, és inversament proporcional als díes laborals que conté la setmana en qüestió. N'hi podriem dir la paradoxa setmanal.
Si el dilluns fos una pintura seria "El Crit" de Münch. Me l'imagino com un cuadre abstracte, un Pollock potser, ple de colors foscos: gris en diferents tons, negre i alguna pincellada en blanc per donar-li una mica de contrast. Sería com una espècie d'esquitx gegantí en perspectiva. Amb més foscor al centre i més claror a la perifèria per significar mitjansant un efecte túnel, el cap de setmana que acaba de passar i la llarga i fosca setmana que ens espera.
Ho veieu? Ja estic desvariant bastant. Em penso que serà millor que ho deixem per avui.
dijous, maig 14, 2009
I de sobte... la calma!
Diu la tradició que després de la tempesta sempre vé la calma. És un tòpic ressuat i antic que no deixa de ser una veritat a mitges. Avui en dia, sembla que es compleix i es confirma la regla.
Després de tres setmanes frenètiques sentint a parlar de la grip, dels porcs, de México (malauradament i molt desencertadament en alguns casos) i de patir bastants mal de caps a alguns (sobretot els que tenim pares histèrics a l'altra banda de l'oceà), sembla que si no fós per les actualitzacions de la OMS sobre el nombre de casos ja ningú es recordaria del ditxós virus.
De sobte però mentres observo els núvols de tempesta allunyar-se a l'horitzó, dos llamps em recorden que sí, que és veritat que sempre arriba la calma després de la tempesta però que també és cert, que després de la calma, inel.ludiblement, sempre acaba arribant una altre tempesta, si no és que la mateixa, cambia d'idea i dona mitja volta tornant al nostre terreny.
El que vull dir, és que hi ha dues noticies al respecte que m'han cridat molt l'atenció (per no dir que m'han tornat a posar la pell de gallina mentres un calfred recorria la meva esquena) :
1. La OMS anuncia que comensarà una investigació sobre la posibilitat de que el virus A/H1N1 hagi sortit d'un laboratori per un error humà.
2. Ahir vaig sentir a la radio, que els experts diuen que el virus té més capacitat de mutació que el virus de la SIDA (i això, mein freunds, és molta capacitat de mutació).
Esclar, llegir i escoltar aquestes noticies, no només et posa la pell de gallina sinó que és com obrir una capsa de Pandora, plena d'interrogants sinistres.
En primer lloc, perquè a aquestes alsades de la jugada la OMS inicia una investigació d'aquest tipus quan tots ja estavem convensuts de que l'origen del virus era natural? En segon lloc, la OMS no iniciaria aquesta investigació si no tingués sospites o evidencies de que es posible. O sigui, on hi ha brases és que hi va haver foc, o no? Tot això ho fa per les hipòtesis plantejades per un científic australià. A veure... des de quant la ONU inicia una investigació d'aquesta magnitud i amb les conseqüències que pot tenir, a partir del que diu un sol científic perdut a l'altra banda del món?
Si aquest virus té una capacitat de mutació tant elevada i creieu-me que si la té més alta que el del VIH és una barbaritat, perquè no ha patit canvis fins ara? Se suposa que ja ha arribat a l'hemisferi sud, on comensa l'hivern, i podría haver-se combinat amb el virus de la grip estacional i a Àsia, on podría haver-se combinat amb el virus de la grip aviar...O amb qualsevol altre virus gripal dels molts que pul.lulen pel món...
Si això és cert, vol dir que en qualsevol moment, i potser abans de que tinguem una vacuna vàlida, el virus haurà mutat cap a ves-a-saber quina altra forma. Poden passar dues coses: o bé el virus muta cap a una forma més benigna al perdre capacitat d'infecció o una altra característica important o bé muta cap a una forma més virulenta i ja està liada un altre cop (i pitxor que ara).
Després de tres setmanes frenètiques sentint a parlar de la grip, dels porcs, de México (malauradament i molt desencertadament en alguns casos) i de patir bastants mal de caps a alguns (sobretot els que tenim pares histèrics a l'altra banda de l'oceà), sembla que si no fós per les actualitzacions de la OMS sobre el nombre de casos ja ningú es recordaria del ditxós virus.
De sobte però mentres observo els núvols de tempesta allunyar-se a l'horitzó, dos llamps em recorden que sí, que és veritat que sempre arriba la calma després de la tempesta però que també és cert, que després de la calma, inel.ludiblement, sempre acaba arribant una altre tempesta, si no és que la mateixa, cambia d'idea i dona mitja volta tornant al nostre terreny.
El que vull dir, és que hi ha dues noticies al respecte que m'han cridat molt l'atenció (per no dir que m'han tornat a posar la pell de gallina mentres un calfred recorria la meva esquena) :
1. La OMS anuncia que comensarà una investigació sobre la posibilitat de que el virus A/H1N1 hagi sortit d'un laboratori per un error humà.
2. Ahir vaig sentir a la radio, que els experts diuen que el virus té més capacitat de mutació que el virus de la SIDA (i això, mein freunds, és molta capacitat de mutació).
Esclar, llegir i escoltar aquestes noticies, no només et posa la pell de gallina sinó que és com obrir una capsa de Pandora, plena d'interrogants sinistres.
En primer lloc, perquè a aquestes alsades de la jugada la OMS inicia una investigació d'aquest tipus quan tots ja estavem convensuts de que l'origen del virus era natural? En segon lloc, la OMS no iniciaria aquesta investigació si no tingués sospites o evidencies de que es posible. O sigui, on hi ha brases és que hi va haver foc, o no? Tot això ho fa per les hipòtesis plantejades per un científic australià. A veure... des de quant la ONU inicia una investigació d'aquesta magnitud i amb les conseqüències que pot tenir, a partir del que diu un sol científic perdut a l'altra banda del món?
Si aquest virus té una capacitat de mutació tant elevada i creieu-me que si la té més alta que el del VIH és una barbaritat, perquè no ha patit canvis fins ara? Se suposa que ja ha arribat a l'hemisferi sud, on comensa l'hivern, i podría haver-se combinat amb el virus de la grip estacional i a Àsia, on podría haver-se combinat amb el virus de la grip aviar...O amb qualsevol altre virus gripal dels molts que pul.lulen pel món...
Si això és cert, vol dir que en qualsevol moment, i potser abans de que tinguem una vacuna vàlida, el virus haurà mutat cap a ves-a-saber quina altra forma. Poden passar dues coses: o bé el virus muta cap a una forma més benigna al perdre capacitat d'infecció o una altra característica important o bé muta cap a una forma més virulenta i ja està liada un altre cop (i pitxor que ara).
dijous, maig 07, 2009
Conspiracions
En fí, no podia acomiadar la setmana sense parlar del tema estrella (almenys pel 50% de la gent): la conspiració!
Però... ¿què és una conspiració? El primer que ens passa pel cap és que no és ni més ni menys que una conjura, un complot creat i mantingut en secret fins al darrer moment per obtenir un benefici. És a dir, no hi pot haver conspiració on ningú hi surt beneficiat. México, per si no us n'heu adonat, ha tingut pràcticament tota la seva economía productiva aturada una setmana. Això, conjuntament amb les pèrdues econòmiques que es derivaran de les cancel.lacions a nivell turisme, ha fet baixar el PIB del país. Per tant, a no ser que hi hagi un motiu arcà per part del govern que ningú coneix, México no és la causa d'això que està passant.
Ha pero els rumors segueixen corrent com reguers de pólvora. Els darrers són els següents :
1. (Moderatto) El govern ha venut PEMEX, empresa nacional de petrolis. Desde la dècada dels anys 40, els mexicans (tots) son amos del petroli. El President Lázaro Càrdenas va expropiar el petroli de mans de les multinacionals extrangeres. Els mexicans i mexicanes van fer una col.lecta nacional per ajuntar fons per comprar el petroli i per això està escrit a la constitució que el petroli els pertany. Segons es comenta, el govern hauria mogut tot aquest escàndol per poder vendre PEMEX sense que hi hagués massa veus dissonants.
2. (Allegro Ma Non Troppo) El govern ha venut el país sencer als yankis i passarà a ser un altre estat de la Unió Americana. Surrealista, no? Impossible...? Coses pitxors s'han vist. Òbviament, calia crear una maniobra de distracció. No em negareu que no acabaría amb el tema de la inmigració il.legal, no?
Això són dos exemples de suposades conspiracions (esclar que potser son casos extrems. Els he agafat perquè son els que corren i perquè em van bé per exemplificar.
I jo dic: perquè no fem una conspiració per eliminar els governs i totes les institucions? ¿Perquè no creem després un món nou basat en altres valors que no siguin la violència, la sed de poder i la corrupció?
Però... ¿què és una conspiració? El primer que ens passa pel cap és que no és ni més ni menys que una conjura, un complot creat i mantingut en secret fins al darrer moment per obtenir un benefici. És a dir, no hi pot haver conspiració on ningú hi surt beneficiat. México, per si no us n'heu adonat, ha tingut pràcticament tota la seva economía productiva aturada una setmana. Això, conjuntament amb les pèrdues econòmiques que es derivaran de les cancel.lacions a nivell turisme, ha fet baixar el PIB del país. Per tant, a no ser que hi hagi un motiu arcà per part del govern que ningú coneix, México no és la causa d'això que està passant.
Ha pero els rumors segueixen corrent com reguers de pólvora. Els darrers són els següents :
1. (Moderatto) El govern ha venut PEMEX, empresa nacional de petrolis. Desde la dècada dels anys 40, els mexicans (tots) son amos del petroli. El President Lázaro Càrdenas va expropiar el petroli de mans de les multinacionals extrangeres. Els mexicans i mexicanes van fer una col.lecta nacional per ajuntar fons per comprar el petroli i per això està escrit a la constitució que el petroli els pertany. Segons es comenta, el govern hauria mogut tot aquest escàndol per poder vendre PEMEX sense que hi hagués massa veus dissonants.
2. (Allegro Ma Non Troppo) El govern ha venut el país sencer als yankis i passarà a ser un altre estat de la Unió Americana. Surrealista, no? Impossible...? Coses pitxors s'han vist. Òbviament, calia crear una maniobra de distracció. No em negareu que no acabaría amb el tema de la inmigració il.legal, no?
Això són dos exemples de suposades conspiracions (esclar que potser son casos extrems. Els he agafat perquè son els que corren i perquè em van bé per exemplificar.
I jo dic: perquè no fem una conspiració per eliminar els governs i totes les institucions? ¿Perquè no creem després un món nou basat en altres valors que no siguin la violència, la sed de poder i la corrupció?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
