Independence Day

No us espanteu, avui no toca crítica cinematogràfica.

El que passa es que el proper dissabte, apart de ser l'aniversari de pseudo-casament de la meva germana i el Marc, es el día de l'Independencia de México. El 15 de septembre de 1810, es considera l'inici de la revolució que va aconseguir la independencia d'Espanya.

Fins llavors, México s'havia regit per virreinats, els virreis eren nomenats directament desde la cort a Espanya. La ocupació per part de l'exèrcit francès va una l'excusa que va anar com anell al dit als criolls novo-hispans (de la Nueva Espanya, o sea, México) per iniciar la insurgencia.

La conspiració de Querétaro, va ser la que va donar el xiulet de sortida a la revolució. En aquesta conspiració, els artífex principals van ser el capellà Miguel Hidalgo i Costilla, Juan Aldama (petit industrial i oficial de l'exercit), Ignacio Allende (oficial de l'exercit), Miguel Dominguez (Corregidor de Querétaro), Juana Ortiz de Domínguez (l'esposa de l'anterior, normalment coneguda com la Corregidora de Querétaro) i Ignacio Aldama (oficial de l'exèrcit i germà de Juan Aldama).

Des que va ser anomenat capellà del petit poble de Dolores (Guanajuato), Miguel Hidalgo havia estat promovent la insurgencia del indis i mestissos contra els espanyols rics, els hacendats i els aristócrates. Al mateix temps, Hidalgo va promoure una serie de reunions a casa seva, on es discutien temes diversos i contemporanis i als quals convidava a criolls, mestissos i peninsulars per igual. En aquestes reunions va neixer el moviment d'independencia.

La revolució va comensar en si, el 16 de septembre de 1810 a Dolores (Gto), on Hidalgo va fer un repic de campanes i va adresar un discurs als que es van reunir després de la seva crida. Aquest fet es conmemora a tot el país cada 15 de septembre al vespre. Des de la plasa del Zócalo, fins a cada racó del país, pasant per Dolores, es toca una campana i es dona el crit de la independencia en conmemoració d'aquest moment al que els mexicans donen una importancia que no us la podeu imaginar.

Quan ja la revolució estava ben avansada, Hidalgo va encomanar a José María Morelos y Pavón, capellà i Generalísimo (pels mexicans esclar), la revolució a la Sierra Madre Sur. Els dos es consideren els pares de la Independencia de México. El 1813, Morelos va convocar a Chilpancingo (Guerrero), el primer Congrés Americà, que va donar lloc a la primera constitució del país, la Constitución de Apatzingán un any més tard. Les desavinences van fer que Morelos fos capturat a la vall que porta el seu nom, portat a la capital, jutjat i executat per fusilament un any més tard, el 1815 (contradictoris que son els mexicans...).

Així la independencia quedava orfe i en mans de només dos fronts, a Veracruz en mans de Guadalupe Victoria i al Sud a mans de Vicente Guerrero. El Virrei Apodaca, va oferir l'indult als insurgents lo qual encara va minar més les seves forces. Aprofitant la situació, alguns militars criolls, que habíen combatut als insurgents en anys anteriors, van prendre la direcció del moviment. Agustín de Itúrbide va negociar amb Vicente Guerrero i van promulgar el pla d'Iguala el 1821. Poc temps després va arribar el nou i darrer virrei, Juan O'Donojú que va acceptar firmar l'acta d'independencia de México el 27 de septembre de 1821.

Mentres es buscaba un candidat a la corona de México (si, a mi també em sorpren això), es va establir una junta de gobern provisional fins que Agustín de Iturbide es va proclamar primer emperador de México. El primer imperi va durar pocs mesos, no va poder fer front a les despeses generades per la revolució i el seu enfrontament amb els republicans. El 1823 Antonio López de Santa Anna i Vicente Guerrero van proclamar el pla de Casamata, que desconeixia l'emperador i instaurava una República. Potser si heu vist la pelicula o coneixeu la historia del Álamo, recordareu el general Santa Anna, doncs es aquest mateix, pero això ja es una altra historia i us la explicaré en el seu moment.

Hi ha anècdotes molt interessants sobre la Independencia, una de les que em criden més l'atenció es que va passar en un setge. Els espanyolistes s'havien refugiat en un dipòsit de gra fortificat i estaven fent una matansa d'insurgents. Aquests no es podien ni acostar per les bales dels espanyolistes que estaven fent estralls a les seves files. Llavors, un insurgent, de qui no recordo el nom, no se li va acudir res més que lligar-se una llosa a l'esquena per protegir-se del foc enemic i arrossegarse fins la porta de la fortalesa, va colocar una càrrega explosiva que la va fer volar pels aires. Els Insurgents com a venjansa per la balassera van executar tots els que es trobaven a l'interior, incloses dones i nens, en un dels episodis més heroics i més sanguinaris i reprobables de tot el procés d'Independencia.

Adoneu-vos que hi ha varis estats que duen el nom dels herois (o no) de la revolució : Hidalgo, Morelos, Guerrero...

En fi, una historia ben interessant. I de veres que no us imagineu la importancia que li donen a aquest fet els mexicans.