Ja està...

Potser soni massa cru però ja està... S'ha acabat...

Ho sento, les paraules es resisteixen a fluir com ho fan normalment.

Personalment, penso que ha estat el millor que podia passar dins de lo lleig de tot plegat.
Conec casos en que la malaltia s'ha allargat per anys i per tant, el dolor i el patiment. I no només això, sinó que també el final ha estat molt dramàtic, tràgic podriem dir... Enteneu-me, no vull dir pas que estigui content i felis, però donades les circumstàncies ha estat millor així. Ràpid, sense dolor, sense ser conscient del que estava passant (espero).

Encara tinc molt que agraïr-li a la meva àvia, coses que potser no us diràn res o molt, o us ompliràn de curiositat, no ho sé... La qüestió és que necessito dir-les i necessito dir-les ara.
=======================================================================

Gràcies per tot el que ens has ensenyat (coses útils, com que en aquesta vida tot té solució menys la mort i a cosir botons, o coses inútils com per exemple a fer "pompons").

Gràcies per totes les abrassades i tots els petons que ens has donat.

Gràcies pel teu bon humor i ensenyar-nos que la vida s'ha de prendre amb alegria passi el que passi. És complicat però sempre tindrem el teu exemple per anar-ho intentant.

Gràcies pels teus esmorzars, dinars i sopars. Gràcies pels teus pastissos, els teus flams, natilles i xocolata desfeta.

Gràcies per acollirme tants cops a casa teva.

Gràcies per cuidarme quan vaig estar malalt.

Gràcies per ajudar a criar-me i formar-me com a persona.

Gràcies pels teus consells i les teves converses. Gràcies per les teves historietes, has tingut una vida com poques i s'agraeix que compartissis els teus records amb mi.

Gràcies per la teva generositat (potser ens vas malcriar una mica, però se suposa que és el que fa una àvia com cal).

Gràcies per haver entès el que vaig fer i perqué. I gràcies per haver respectat la meva decisió i haver acollit a la Karen com ho vas fer. Ella també t'estima molt, saps?

Gràcies per haver-nos esperat ( no m'hagués perdonat no poder acomiadar-me de tú).

Gràcies per la teva visita d'ahir, em va recomfortar que et preocupèssis per mi, però no cal que et preocupis, estem i estarem bé tots tres. Et trobarem a faltar però sé que estaràs en contacte així que no pateixis.

Gràcies per tot el que has fet per mi, per nosaltres.

Espero que tot vagi bé per allà dalt. Només et demano que des d'allà ens facis una ullada de tant en tant perqué no ens sortim del camí ni ens en facin sortir, val?

T'estimo i sempre t'estimaré. La Karen i el petit Santi o petita Montserrat també. Li parlaré de tú i intentaré transmetre-li tot el que tú m'has transmés a mi. No t'oblidarem mai.