Metafísica Avansada

Després d'una mini-crisi espiritual a finals de l'any passat, i que em va fer ballar com una baldufa, he tancat el cercle i he tornat al comensament: la metafísica.

La veritat és que he trobat un enfoc una mica més entenedor que tot el que jo havia escrit anteriorment però de totes maneres, és prou complicat com perquè hagi passat prous dies intentant trobar la forma adequada d'ordenar les idees i posar-les per escrit.

Per primer cop, després de llegir una cosa com aquesta, no solsament penso que és molt bonic, sinó que em fa sentir dins meu que això que escriuré a continuació, per mí, és lo més aproximat a la veritat que he sentit a la meva vida. De totes maneres, us recordo, que no és la meva intenció convencer-vos de res. Aquell que tingui orelles, que escolti...

Penso que el millor serà comensar pel comensament, oi?

Ok, aquesta versió de la metafísica a grans trets diu el mateix que la resta : Déu és tot. A diferencia del Cristianisme, nosaltres no som fills de Déu, sinó que som una part de Déu i com a tal tenim una part del seu poder o compartim el seu poder. Fins aquí gairebé res de diferent, ok?

La Terra, tots ho sabem i per extensió nosaltres, funcionem amb un sistema de 4 dimensions. Això ens limita bastant, perquè segons aquesta visió, existeixen de forma general, a l'Univers, almenys 8 dimensions més. Així doncs estem bastant limitats. La quarta dimensió, és el temps i és una de les dimensions que més ens limita. A la Terra, el temps és lineal. Això vol dir que tot ha de tenir un comensament per poder tenir un final, i també que hem d'esperar a que passi el temps per poder arribar a un determinat punt, ok? Però a la resta de l'Univers les coses no són així. El temps, podríem dir que no existeix: no hi ha un passat o un futur. Simplement, només existeix el present o per dir-ho d'una altra manera: passat i futur (des del nostre punt de vista) són també present.

Ok fins aquí? Tots nosaltres, segons aquesta visió, espiritualment parlant som àngels que hem baixat a la Terra a aprendre i a complir amb una missió general (i vàries d'específiques). A mesura que anem aprenent i complint missions (lo qual ens fa millors com a persones) augmentem per una banda la nostra vibració i per l'altre la del planeta i per extensió la de l'Univers (o sigui,per dir-ho d'una altra manera : som més lluminosos, tenim més energia). Aquesta seria la nostra missió general.

Però per poder fer això, diguem que hem de comensar des de baix i anar pujant i pujant al llarg de tota la vida, al llarg de totes les vides que tenim: reencarnació.

Quan un de nosaltres és a punt de baixar a la Terra, es forma un grup de planificació, que planeja molt bé què és el que aquell esperit ha aconseguit en el passat i quins reptes tindrà durant la seva nova vida. També es decideix qui seràn els seus pares, parella, fills, etcètera. Fins i tot, ells participen en la decisió.

Potser uns preguntareu com pot ser que els nostes pares participin en la decisió o negociació si potser ells ja son a la Terra. Això és molt simple d'explicar però potser no tant d'entendre : en primer lloc, aquesta "negociació" es produeix en un lloc on el temps simplement, com nosaltres l'entenem, no existeix. En segon lloc, quan baixem a la Terra, no baixem completament, sinó que una part de nosaltres es queda a l'altra banda del vel (vel metafòric, que intenta explicar, el perquè no podem veure gran cosa, espiritualment parlant).

A partir d'aquesta negociació s'estableix un contracte entre les parts (penseu que tot això és metafòric) sobre el que farem o patirem en la propera vida i el que ens trobarem o no. Llavors marxem.

En algun lloc de la Terra, lloc que mai, com a humans arribarem a trobar, hi ha una cova inmensa, plena de cristalls. En un d'ells hi ha tota la nostra historia, com un resum de totes les nostres vides passades en una forma que es podria aproximar als anells de creixement dels arbres. Quan estem per iniciar una nova vida, baixem primer a aquesta cova i activem el cristall (podriem dir que es tracta d'una espècie de grabadora que registrarà la nostra vida). Quan marxem, o sigui quan morim, tornem a aquesta cova i "desconectem" el cristall formant-se un nou anell de creixement.

Així doncs naixem com a humans en una nova vida. El nostre ADN no només conté una cadena de doble hèlix de DNA amb les nostres característiques "físiques" aquestes només són dues de les seves dimensions. En realitat, en la resta de dimensions hi ha específicades tota una sèrie de coses, que formen la nostra imprompta (com una enprempta digital espiritual) : el nostre signe zodiacal i tot el que comporta, el nostre karma terrenal (tots els pendents que arrosseguem de vides passades), el nostre karma estel.lar, les oportunitats que se'ns brindaràn en aquesta nova vida, les missions que ens hem compromés a dur a terme, la nostra relació amb les missions i el karma dels altres, etcètera..

Apart, se'ns coloquen tota una sèrie d'implants (metafòrics): en primer lloc per poder viure en un món de 4 dimensions i amb un temps lineal i en segon lloc per "esborrar" qualsevol record de vides passades o del que passa a l'altra banda del vel. Segons el nostre nivell espiritual ( o sigui, segons el que ja hem avansat) aquests implants seràn més o menys limitants.

Segons diu aquesta versió ( i això és algo que els científics venen registrant des de llavors), des de l'any 1991 s'esta reordenant la graella magnètica del Planeta (el magnetisme, és el que recull l'energia creada per nosaltres mateixos, reb l'energia (amor) que ens arriba de Déu i regula el funcionament de les impromptes i els implants.

L'any 2000, es va acompletar la reordenació creant una nova realitat per tots nosaltres. És una espècie de premi que ens hem guanyat entre tots. Entre d'altres coses ens permet modificar els nostres implants per deslliurar-nos de la influencia de les energies negatives. A partir d'aquí comensa una nova era que acabarà l'any 2012 (us sona?) i on serem seleccionats. Aquells espiritualment preparats, podràn seguir "treballant" sobre la Terra però amb unes limitacions molt petites a comparació d'abans. La resta, tornaràn a l'altra banda del vel i podràn tornar a re-encarnar però ja sense les limitacions de que parlem.

Podría seguir parlant però l'únic que aconseguiría sería embolicar més la troca. Això només és un resum. Si voleu més informació, investigueu sobre "Kryon" o "Lee Carroll". Kryon és el nom d'un "àngel" a qui se li permet comunicar-se des de l'altra banda del vel a través de Lee Carroll (un economista que fins que va comensar a "canalitzar" a Kryon, es considerava la persona més esceptica de la Terra, motiu pel qual, entre d'altres, va ser escollit per rebre les ensenyances de Kryon i transmetre-les al món). No us confongueu, no es tracta d'una secta ni res d'extrany. La Metafísica no pretén convencer ni convertir a ningú. No és una religió, ni res semblant. Només exposa el que coneix i aquell qui vulgui escoltar que escolti i el que no, doncs és perquè encara no està preparat i no se li pot pas reprendre. En sí, la metafísica només transmet informació, el que un faci amb ella és cosa seva. La metafísica, no demana res als metafísics, no exigeix res en absolut a canvi del que ensenya. No implica cap ritus però si ens diu que cal resar i meditar per obtenir les coses i que això és molt millor si es fa en grup (reduït).

De fet, no pretèn ser millor o pitxor que qualsevol altra creensa, ells diuen que qualsevol mètode és bo per aconseguir elevar l'energia del món.

Està totalment en contra del Mesianisme ( o sigui, no hi ha cap mena d'organització, ni líder, ni res de tot això. I està totalment en contra de la formació de grups d' adeptes o seguidors d'una determinada persona). De fet, ells desmitifiquen a Jesucrist, dient que de fill de Déu tenía lo mateix que tenim nosaltres. L'únic és que va ser enviat a la Terra essent un esperit molt avansat, potser un dels més avansats que hi havia a l'univers per provocar el sorgiment d'un nou paradigma religiós i espiritual sobre la Terra i l'entrada en una nova era. El problema, és que tot el que va dir, expressat com a metàfores, va ser mal traduït primer i mal interpretat després (sense voler o volent).

Les seves ensenyanses van ser adaptades i mutilades per l'esglesia per que s'avinguèssin amb els seus interessos i per crear una legió de seguidors totalment sumisos i sense capacitat crítica, temerosos d'un Déu venjatiu i a qui s'obliga a identificar-se amb les ovelles que segueixen al pastor (imatge lo més allunyada de la realitat possible) perquè fòssin lo més manipulables possible. Evidentment, no només parlem d'ell : també Buda, Mahoma, Zaroastre i d'altres grans esperits van ajudar a aquest canvi de paradigma, però Jesús hauria estat el més important i el més avansat.

Jo la veritat m'he quedat molt tranquil i m'ha agradat molt llegir aquestes idees perquè en certa manera no fan més que confirmar tota una sèrie de coses que ja sabia i creia per separat.

Palestina

Aquests dies, la màgia del Nadal s'ha vist enterbolida per tot el que està passant al Pròxim Orient.

Els israelians han decidit agafar les seves armes i passar les vacances del Hannuka (els jueus no celebren el Nadal) matant palestins a tort i a dret a la Franja de Gaza.

Nota: no us sorprengueu pel to del post, estic (per dir-ho d'alguna manera fina) bastant emprenyat per tot plegat.

No és només pel fet del que estàn fent en sí. També m'emprenya el fet de que la "comunitat" internacional hagi trigat més de dues setmanes en reaccionar i condemnar (això sí, tíbiament) la masacre. En sí, jo no em sento representat per aquesta suposada "comunitat".

Sabeu que l'ONU (Organització de les Nacions Unides. Unides? Ja!) ha trigat més de dues setmanes en arribar a un consens entre les Nacions suposadament unides per condemnar els atacs i posterior invasió de la franja de Gaza per part d'Israel? A veure, jo el que vull és que m'expliquin perquè coi s'han de posar d'acord! És que no és prou simple el que està passant i la forma de condemnar-ho?

Un crim és un crim, aquí i a la ONU i la única forma de condemnar-lo és dir-ho clarament peti qui peti. ¿Perquè ho han de disfressar com si els Palestins inocents que estàn morint cada dia fòssin també culpables del que està passant?

Aquí hi ha dos culpables (Israel i els terroristes palestins) i uns tercers inocents que l'únic mal que han fet és viure on els ha tocat viure.

Em toca la moral perquè els israelians s'han oblidat massa depressa de tot el que han passat al llarg de la història. Un país on hi ha el Museu de l'Holocaust i es dediquen a repetir el que els va passar a ells mateixos com si volguèssin venjar-se d'alguna manera de tot el que els han fet amb els pobres Palestins.

Mireu, no ho acabo d'entendre pas massa tot plegat. O sigui, no entenc massa l'odi extrem que senten els uns i els altres. Quin mal hi ha en que musulmans i jueus visquin plegats i en pau? És que no tenen les seves mesquites els uns i les seves sinagogues els altres? Que no hi caben?

A mi em sembla que els jueus per ser un poble que històricament ha estat nòmada per naturalesa, viuen massa aferrats a la idea de que tenen propietat sobre la terra que trepitjen i el que és pitxor, sobre la terra que trepitjen els altres... Si va un yanki a Israel i es compra un terreny per fer-hi un hotel de luxe no crec que li enviin uns quant avions a tirar-li bombes al cap, oi?

Jo no soc anti-semita. De fet, sento un respecte profund per la religió jueva ( i creieu-me he llegit bastant sobre el tema) però no entenc el que fan políticament. No entenc perquè perden el cap d'aquesta manera quan es tracta de les "seves" terres. No entenc la seva política expansionista ni la seva política agressiva respecte als pobles que viuen al seu voltant.

Darrerament, després de la meva mini-crisi espiritual de finals d'any i posterior iluminació, he llegit una cosa que m'ha donat molt sobre el que pensar: la situació del món, del Planeta, a nivell medio-ambiental és prou preocupant. I el pitxor del cas és que ningú, absolutament ningú, mou un sol dit per fer-hi res.

Sabeu quantes guerres hi ha en curs en aquests moments al món? Més de 50. I sabeu quants diners costen cadascuna d'aquestes guerres? Quants diners i vides es perden cada dia en cadascuna d'aquestes guerres? Quanta pobresa es genera? Quan retard en quant a progrés pels paíssos (poble pla)implicats?

Si els diners que es destinen a les guerres, als exèrcits, a les armes es destinèssin a desenvolupar noves formes alternes d'energia en qüestió de pocs anys podríem respirar tranquils sabent que hem salvat la Terra d'una destrucció total per culpa nostra.

Hi ha dues fonts d'energia inesgotables al nostre abast que no comporten massa infra-estructura i que són conegudes de sobres pels goberns mundials:

La primera és la forsa de les marees. Cada día, cada hora es deixen perdre milers de tones de forsa produïda per les onades. Algunes ciutats costaneres (es poden comptar amb els dits) ja utilitzen l'energia de l'anar i venir de les onades per produïr electricitat. És una energia neta i inesgotable.

La segona té a veure amb un fet fonamental que molt poca gent coneix. Sabeu el que és una central nuclear? Una central nuclear no deixa de ser una màquina de vapor gegant que utilitza l'energia creada per la fusió dels àtoms per escalfar aigua i moure turbines amb el vapor que es genera. Tenim una altra font de calor que és inesgotable i no genera residus de cap mena: el magma volcànic. És evident que no tenim la tecnologia per excavar prou profundament com per arribar al nucli de la Terra (que seria lo ideal) però a la Terra hi ha prous punts calents (on el magma es prou aprop de la superficie) com per marcar la diferencia.

Enlloc d'ocupar i desenvolupar les tecnologies que permetin ocupar aquestes fonts d'energia, malgastem (bé, en realitat nosaltres no hi tenim massa a veure) els nostres recursos en finansar guerres injustes i que no treuen cap a res en absolut. L'únic que aconseguim és malgastar vides inocents mentres els veritables culpables estàn còmodament asseguts a casa seva, segurs i gaudint dels rèdits que els causen aquestes mortaldats.

Desenvolupar noves fonts d'energia alternatives a nivell mundial, desviant els recursos que actualment es destinen a "defensa" (en el cas d'Israel i altres paíssos cal llegir "atac") tindría un altre efecte colateral que seria la unió de tots els pobles de la Terra amb un objectiu comú.

Apart, no teniu la sensació de que tots aquests conflictes poc o res tenen a veure amb la vida dels pobles que les pateixen? És a dir, almenys fins aquí no ha arribat un crit popular del poble d'Israel clamant contra el poble palestí. No sé pas com estiguin les coses allà a Europa però definitivament aquí no s'ha sentit.

Digueu-me utòpic però somnio amb un temps en que finalment, hi hagi governs que es dediquin a governar i a ser justos, enlloc de pensar en la manera de fer més diners. L'altre dia vaig veure un video al You Tube (home, la veritat es que era pura Teoria de la Conspiració exagerada però no em va semblar tant desencaminat) que deia que els que realment remenen les cireres a nivell mundial, primer van provocar la guerra a l'antiga Yugoslàvia perquè era un punt crític en la ruta que porta l'opi (materia prima per la síntesi de l'heroina) d' Orient cap a Occident. Després, aquests mateixos (busqueu "Club Bildenberg" a Internet. Entre d'altres, les principals monarquies europees incloent l'espanyola i principalment l'anglesa) van provocar els incidents de l'11S per tenir una excusa per atacar Afganistan i Irak (principals productors d'opi de la zona). Ja ningú recorda els motius que van dur als yankis a atacar l'Afganistan i Irak oi?

A Afganistan, buscar el señor Bin Laden. Després de tants anys i no l'han trobat? No que la CIA era tan bona? I si us n'adoneu, ja ningú se'n recorda d'aquest senyor, i malgrat tot allà estem, tocant la moral als pobres afgans que poc o res tenen a veure ni amb Al-qaeda ni amb els Talibans.

A Irak, les famoses i fonedisses armes de destrucció massiva del senyor Saddam Hussein. Ni en Harry Houdini hagués fet un acte de desaparició tan fantàstic com el que es va produir a l'Irak. I encara no les troben, eh? Vosaltres sabeu si les busquen encara? Ah, però sembla que ja les han trobat!!! No ho sabieu? Son a l'Iran! Home! Un error amb una lletra el pot tenir qualsevol! A veure si no voldràn anar a buscar-les ara i se'ls tornen a escapar que aquestes armes son molt vives i això que són groses, eh? Vaja que un no se les pot posar a la butxaca sense voler, com qui demana un boligraf i després se l'emporta inconscientment.

I ara, els Israelians, s'embarquen en una guerra totalment desequilibrada i sense cap motiu que justifiqui la magnitud de la mateixa que pot acabar desencadenant la Tercera Guerra Mundial. I no exagero! O penseu que la resta d'estats musulmans del voltant es quedaràn de brassos creuats mentres exterminen els palestins? I evidentment quan peti, els yankis correràn a protegir els seus aliats (més aviat els seus amos) i arrossegaràn probablement a Gran Bretanya, Austràlia i la majoria de paíssos que formen part de l'Otan. Mentres que Xina i Rússia, suposo que correràn a socòrrer els païssos musulmans per equilibrar les forces i perquè també hi tenen interessos a la zona.

Mireu que li he donat voltes i voltes i segueixo sense entendre el perquè de tot plegat. I consti, que les taules de l'aliansa ho diuen molt clarament: NO MATARÁS! I que jo sàpiga, els jueus no creuen en la nova aliansa del Nou Testament i per tant la seva llei religiosa s'atèn als 10 manaments de la Llei de Moisès.

No podem, per una vegada a la vida adonar-nos que més enllà del que som o en el que creiem, tots som germans i deixar de barallar-nos per un trosset més o menys de terra o una línea un milímetre més o menys a l'esquerra sobre un mapa? No podem oblidar-nos dels païssos i de les fronteres? No podem respectar les creences dels altres? No podem respectar les llengües i les cultures i oblidar-nos del passat? Tots hem comès errors en el passat i hem patit els errors dels altres però no per això ens anem fotent ganivetades per l'esquena cada cop que en tenim l'oportunitat, oi?

2009

Bé, després d'unes merescudes mini-vacances, i a l'espera de que arribin els meus pares divendres que vé, aquí estem un altre cop, al peu del canó.

I ja som en un altre any i gairebé amb un peu a mig camí de creuar la linea que ens separa d'una altra dècada.

Aaaaaaah, les vacances han servit bastant però no crec pas que l'efecte trigui massa a marxar.

He aprofitat per reflexionar, per llegir, per jugar, per disfrutar en Santi...

Realment no m'ho vaig passar pas massa bé aquest cap d'any. A l'hora dels brindis em vaig posar bastant sentimental en recordar, tonto que és un, que aquest era el primer cap d'any sense la iaia. I és que, malauradament, a l'hora de sopar, un no pot evitar pensar en les llentíes que ens preparava cada any i en tot el ritual que montàvem...

De totes maneres, he estat pensant forsa i estic convensut de que aquest serà un molt bon any en tots els aspectes. De fet, s'ha acabat amb dues molt bones noticies: la primera, és cortesia de l'Anna i en Marc i m'imagino que a hores d'ara ja tot Sabadell i comarca en van plens. La segona és que finalment, la Karen i jo, hem reunit els punts necessaris per obtenir un crèdit públic a la vivenda així que aquest any, probablement, ens independitzarem, per fí!

A més, deixant de banda les darreres batzegades espirituals que tots heu pogut notar al blog, finalment he descobert quelcom que em deixa totalment satisfet a nivell espiritual. No entraré en detalls però és algo molt bonic ( "naif", si però bonic a la fí i al cap).

Així que comencem l'any prou esperansats i bastant tranquils. L'única espineta que tinc clavada és que demà no podré ser a casa pels reis, però en fí... Suposo que ho podem adelantar una miqueta, no crec que demà a les 6 a.m. ni la Karen, ni en Santi estiguin per masses romansos.