Ommmmmmmmm!

Fa dies que vull escriure alguna cosa, més que res perquè ja fa massa temps que no ho faig, i no trobo inspiració enlloc.

Per variar, gràcies a l'Òscar he comensat a pensar bastant en temes de meditació.

Siguem raonables: amb el ritme de vida que portem, les nostres pobretes neuronetes (amb un nombre que pot variar de milers de milions a una o fins i tot un nombre negatiu en alguns casos) treuen més fum que un incendi forestal. Ens passem el dia pensant en vàries coses a la vegada (els que pensem, esclar) i el que és pitxor, la majoria d'elles completament estèrils i inútils.

Per exemple: la major part de nosaltres tenim problemes amb el temps. No vivim mai el temps present: o ens la passem rememorant el passat o ens projectem contínuament cap al futur (un futur que no s'arribarà a donar en el 99.9% dels casos). Això, i disculpeu-me si us sentiu al.ludits, és una estupidesa total. O si no, digueu-me: de què serveix?

En fí, que amb activitats d'aquest tipus, molt sovint simultànies, el que m'extranya és que no acabem tots bojos. Vet aquí, el motiu de l'existència de la meditació.

L'objectiu de la meditació (hi ha milers de mètodes i variants), és molt simple. Primer, aquietar la ment: netejar-la de pensaments, imatges, sons, records, etc... Aconseguir que funcioni com se suposa que hauria de treballar normalment. O intenteu posar la ment en blanc. Què passa? Que inmediatament us veieu bombardejats per mil imatges, pensaments, etcétera... Per què? Doncs, perquè la ment està acostumada a treballar al 1000% de la seva capacitat i quan intentem posar-la a 0, sencillament no sap com fer-ho. S'ha d'entrenar. Després, un cop aconseguim posar la ment en calma, el següent pas és utilitzar aquesta pau mental per diferents propòsits, ja siguin espirituals o psicològics o el que sigui.

He comensat un experiment al respecte de la meditació. Òbviament, no puc comensar la casa per la teulada ni posar tota la carn a coure de cop. Així que primer de tot, comensaré per posar pau a la meva ment de la forma més fàcil possible: em concentraré únicament en la meva respiració. Quan vegi que ja aconsegueixo concentrarme amb facilitat i eliminar totes les explosions de pensaments, imatges, etcétera, comensaré la segona fase.

Com que no sé ben bé sobre què meditar, deixaré poc a poc, que les coses segueixin el seu curs natural. O sigui, deixaré poc a poc que els pensaments, imatges, etcètera, arribin per sí soles i a veure que passa...

Suposo que és com buidar una ampolla plena d'aigua bruta i pestilent, per després comensar a omplir-la poc a poc amb aigua pura i cristalina. Penso que és un exercici que tots hauriem de fer, almenys no aniriem tant saturats mentalment com anem per la vida.