2008

Ja el tenim aquí! El 2008, acabat de sortir del forn.

Disculpeu que no hagi escrit durant aquests dies però apart de que em prenc molt seriosament les vacances, el terme "vacances" es molt relatiu quan no surts enlloc, ja m'enteneu...

Aquests dies he estat seguint molt d'aprop les prediccions que han fet algunes persones per aquest any que comensa. Noteu que he fet servir el mot "persones" i no pas "endevins", "sabis", "pseudo-sabis", etc... N'hi ha per tot...

Per exemple, el més descabellat que he arribat a sentir es que degut a les proves nuclears submarines i subterrànees, que tampoc ens enganyem, es produeixen cada dia, afloraran a la superficie ous de dinosaure i no només això sinó que aquests ous fecundats eclosionaràn. O sigui que prepareu-vos per viure en 3D una pelicula de Godzilla o una nova versió de Jurassic Park.

Altres prediccions són menys agoserades pero no es que hagin descobert la sopa d'all tampoc. Per exemple que apareixeran noves malalties incurables. Bé, no es que sigui res de nou això. No és que passi cada dia pero no és gens d'extrany, penseu en la SIDA o el SARS. A més, qualsevol nova malaltia és a priori incurable fins que no es descobreix la cura, no?

També han predit un terratrèmol per aquesta ciutat, aquest any. A veure, no és que sigui molt original això, tenint en compte que es produeixen una mitjana de dos terratrèmols anuals d'intensitat moderada aquí, o sigui que tampoc es algo que diguis "Òstia, que fort!".

Deixant de banda altres prediccions del mateix calibre, hi ha algo que em xoca bastant. No us adoneu que totes les prediccions son de caire pessimista? No ho entenc. O sigui, es veritat que vivim en un vall de llàgrimes pero també, encara que poques, existeixen coses bones en aquest món i dic jo que no ens passarem 365 díes visquent una desgràcia rera una altra fins que no existeixi un sol èsser humà sobre la Terra.

Mireu, de guerres si no hi ha un miracle, n'hi hauràn per una estona (millor deixem estar el terrorisme en pau, no deixa de ser el mateix), de malalties també, desastres naturals... millor ni en parlem perquè la gran majoria, i potser més dels que pensem, els causem nosaltres mateixos...

Aquests díes he estat pensant que potser, tots afirmariem amb els ulls clucs i amb una mà sobre la Biblia, que el món, la Terra, seria un paradís si no fos per l'existencia de l'home. O sigui, si arrivèssim amb una nau espacial o una màquina del temps al quaternari, la Terra sería un paradís. I no crec que els dinosaures fossin un problema. Nosaltres mateixos som els responsables de que tot vagi com va no creieu, almenys del 90% dels problemes del món. En fi, cal que cada èsser humà sobre la Terra prengui consciencia del que estem fent i això és extremadament difícil. Reflexionem siusplau.