Visitants

Visites

Website counter

dimecres, de desembre 19, 2012

Comença el compte enrera! 5...4...3...2...1...

Avui manquen exactament 2 díes per el canvi de Baktum (un baktum es el final del cicle del compte llarg del calendari maia). El calendari maia no té pas un final - això ja ho haurieu de saber a hores d'ara - sinó que és un calendari cíclic. És a dir, quan un baktum acaba, en comença un altre i ja està. El que els maies pretenien en fixar els baktums era marcar precisament els canvis de cicle, valgui la redundància, els canvis importants en la història de la Humanitat: els canvis d'Era.

I això precisament és el que espero per demà passat. Un canvi de cicle, un canvi d'era. L'inici d'una època daurada per la Humanitat i pel nostre planeta.

Potser no passarà res en absolut, no ho sé. Però de totes maneres haurà valgut la pena. Jo, de totes maneres, estic convençut de que SÍ passarà alguna cosa, espectacular o no, per tothom o no, amb la mateixa intensitat o no, evident o no, però sí passarà quelcom.

Ho dic amb coneixement de causa perquè de fet SÍ està passant alguna cosa fora de lo normal. No puc parlar per vosaltres perquè els efectes del procés d'Ascensió son diferents per cada persona, però personalment us puc dir que a mí m'estan passant coses MOLT extranyes d'una setmana ençà.

Ahir per exemple, em sentia ben marejat, amb dificultat per pensar i molt lent. Talment com si portés unes copes de més al damunt (i no tinc la costum de beure, i molt menys entre setmana). No vaig saber decidir si era jo el que anava a càmara lenta i com flotant o era la resta del món la que avançava massa depressa i en flashos.

Un altre dels símptomes que sentia ahir era un pessigolleix a les puntes dels dits i dels cabells molt intens, que va derivar després en calfreds per tot el cos, malgrat que no hi feia pas fred aquí. També sentia una espècie de nus a la gola, com quan un s'està aguantant les ganes de plorar. A més em sentia plè d'energia i així vaig estar la major part del dia. Recordo haver somniat molt ahir nit.

Per altra banda, avui sento tot el contrari: estic esgotat, em moc amb molta dificultat i sento una espècie d'angoixa tota extranya al pit. Em fan mal les cames com si hagués caminat molt i tinc molta sòn. Bàsicament em sento com si pesés una tona. El mareig d'ahir s'ha transformat en nàusees i em sento el cap com quan un està malalt i té febre (potser enboirat seria la paraula que busco).

Aquests són els efectes de la gran energia que estem rebent desde el passat portal del 12/12.

I tot sembla indicar que divendres les coses superaran qualsevol expectativa. Generalment, soc de la opinió de no creure fins a no veure però veient que estic gairebé calcant els símptomes exposats per altres persones no puc deixar de estar una mica excitat i a l'espectativa.

Com us dic, ben bé podría ser que no passés res o que pasés alguna cosa i no fos prou espectacular però la majoria de les fonts estan anunciant "quelcom" que superarà totes les nostres expectatives, sigui el que sigui el que això vulgui dir.

Prepareu les crispetes i el vostre sofà preferit perquè l'espectacle és a punt de començar. Les llums de la sala ja s'han apagat i el telò és a punt d'aixecar-se. Ja es poden sentir les corredisses d'últim minut sobre l'escenari i tot TOT és a punt perquè comenci la funció. Disfruteu-ho!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada