Visitants

Visites

Website counter

dimarts, de desembre 18, 2012

Un Conte per la fi d'un Baktum

Existeixen diferents versions del "conte" que us estic a punt d'explicar però a grans trets, es considera que més o menys així és com van passar les coses. Passeu i poseu-vos còmodes. Aquí, aprop de la llar de foc, apropeu-vos una mica més. Ara tanqueu els ulls i escolteu:

Fa molt i molt de temps, hi havia un planeta que girava al voltant d'un sol, a un dels extrems d'una galàxia en espiral. Aquest planeta, bullia plè de vida per tot arreu. Els seus mars i oceans vessàven i els continents eren recorreguts per manades inmenses d'animals. Aquest planeta era la Terra però li direm en honor a la seva consciència, que la té, Gaia.



Tot, en aquest univers, no podem dir que sigui viu, però sí té consciència. Així, no només nosaltres i els animals o fins i tot, les plantes, tenim consciència, sinó que també les coses inmaterials, com les roques o fins i tot el planeta sencer, el Sol, la Lluna, etcètera, la tenen.

Totes les coses que existeixen tenen consciència perquè estan creades mitjançant una energia molt especial. L'energia de la que parlo és l'Amor o Llum; com preferiu anomenar-la i va ser imbuïda a tot el que hi ha a l'Univers pel seu Creador seguint tota una sèrie de patrons que es repeteixen més o menys de la mateixa forma arreu.

Així doncs us puc avançar que lògicament no estem sols en aquest Univers, ni tan sols al Sistema Solar i fins i tot us puc dir que no estem sols en aquest món.

Un dia, aquest bell paradís que bullia de vida, va rebre una visita molt especial. Una facció d'una antiga raça anomenada els Annunaki, atreta per la riquesa en recursos, especialment per l'abundància d'or va decidir crear una colonia. Exactament van aterrar i es van establir al que avui coneixem com Àfrica.

Entenem-nos, no tots els Annunaki son malvats. Aquesta era una només una facció que pertanyia a aquesta raça. De fet, la majoria dels Annunaki pertanyen al bàndol de la Llum.



Un cop els Annunaki es van establir van descobrir un petit problema: per accedir a les vetes d'or que corrien per Àfrica, s'havien d'embrutar les mans i això no formava part dels seus plans. Buscant una solució, van decidir fer servir els seus grans coneixements en Genètica per crear una raça d'esclaus que entrèssin a les mines i s'embrutèssin les mans per ells. Així doncs, van agafar una de les espècies d'homínids que voltaven per la sabana i la van modificar genèticament per fer-la ressistent, més o menys intel·ligent com per rebre ordres, entendre-les i executar-les i van limitar la seva consciència perquè no fossin capaços de despertar i entendre com funcionàven realment les coses.

L'únic que van fer va ser accelerar una mica l'evolució natural i posar-hi algunes limitants, sobretot pel que fa a la Espiritualitat.

Aquests nous èssers van ser creats i els Annunaki, que no eren tots pas tant dolents, els van ensenyar a treballar a les mines, a construïr ciutats i grans monuments, a cultivar els camps, els van donar un llenguatge i els van ensenyar l'escriptura i les matemàtiques. Hi havia però quelcom que els estava prohibit aprendre a aquests nous èssers. Aquests coneixements secrets, era el que permetia als Annunaki sotmetre'ls i mantenir-los sota control. Nosaltres, avui en dia en diriem Ciència, aquells Humans rudimentaris en deien Màgia i és per això que consideràven els Annunaki com a Déus que havien vingut de les estrelles.

Aquesta història, molt més endavant va ser modificada pels anys i va acabar donant lloc al que avui coneixem com el Gènesis. Els coneixements que els Annunaki no volien que els Humans coneguèssin, no són més que el que la Biblia diu que és el Fruit de l'Arbre del Bé i del Mal o el mite de Prometeu o la Caixa de Pandora...



Amb el pas dels anys i dels segles, els Annunaki van marxar de Gaia però hi van deixar algún que altre representant, i el seu domini sobre la raça humana es va tornar molt més subtil. A més, els Annunaki van trobar les filles dels homes atractives i en certa manera van crear tota una estirp d'Híbrids que ha perdurat fins als nostres dies. Hi ha qui diu que tota la reialesa és descendent dels Annunaki desde temps inmemorials.

Quan els Annunaki van crear els humans però, van cometre un error bastant greu. Per fer-ho, van fer servir ADN de diferents raçes galàctiques que havien trobat durant els seus viatges per l'Univers. Especialment, de raçes de la galàxia d'Andròmeda, de Sirius i de les Plèiades. Així doncs, els Humans, malgrat que estem programats per pensar el contrari, som uns èssers ben especials perquè tenim dins les nostres cèl·lules el llegat de tota una galàxia sinó és que de més i som considerats per les altres raçes que viuen a l'Univers com la Reialesa (salvant les distàncies).




Des de temps inmemorials, d'una o altra forma, hem estat esclaus d'una el·lit que ens ha tractat de mantenir sota control mitjançant l'educació, l'economia, la política, els mitjans de comunicació, la salut i altres mètodes que no vé al cas de comentar.

Ara, i això els maies ho sabien, tenim l'oportunitat de trencar les cadenes i acabar amb tot això. Els Annunaki fa temps que van marxar i no tornaran (almenys amb males intencions). No fa pas massa que es van passar tots al bàndol de la Llum. Els nostres al·liats galàctics rodegen Gaia amb les seves naus, ajudant al personal de terra que està duent a terme missions encobertes per acabar amb la Càbala que va substituïr els Annunaki quan aquests van abandonar el planeta. Estan esperant una ordre superior (divina) per intervenir d'una forma més, diguem-ne, clara i activa.



Fa un temps, més o menys al final de la 2a Guerra Mundial, quan els EEUU van bombardejar Hiroshima i Nagasaki, Gaia va emetre un crit d'ajuda (recordeu que és conscient). El temps per la seva "ascensió" s'acostava (21/12/2012) i no veia pas clar al pas que anàvem que ho aconseguís. Així que va emetre un crit d'ajuda al cel i aquesta crida va ser escoltada.

Des de llavors, va començar una carrera contrarellotge per despertar la consciència dels habitants de Gaia, derrotar la Càbala i ajudar-la a assolir la seva meta.

Un altre motiu pel que aquest planeta i nosaltres mateixos som en certa manera "importants" a l'Univers en que ens trobem, és que per primer cop i servint de precedent, Gaia ascendirà conjuntament amb les criatures que l'habiten. Això, no és pas normal: quan un planeta està llest per ascendir, es produeix una neteja, mitjançant catàstrofes naturals i no tant naturals, per el·liminar els seus habitants. Després de l'ascensió, el planeta és repoblat (probablement amb les ànimes dels seus habitants anteriors. Potser només d'aquells que en siguin dignes). Això no passarà pas ara: Gaia ascendirà conjuntament amb nosaltres.

I ara vé quan el maten. Per tal de que Gaia ascendeixi, s'ha d'alinear amb el Sol i el Centre de la Galàxia. Ambdós, estan emetent i bombardejant a Gaia amb Llum d'altíssima freqüència per tal de que es produeixi l'ascensió. Nosaltres, els humans, ni estem acostumats a aquests nivells d'energia ni estem preparats físicament per suportar les vibracions d'una densitat superior (cap ons ens dirigim juntament amb Gaia). És per això, que amagat al nostre codi genètic i ha claus genètiques que s'activen amb certes freqüències d'energia que s'estàn activant i provocant tota una sèrie de canvis que ens estàn preparant pel canvi.



Si durant la passada setmana i fins avui mateix, us heu sentit fortament marejats, heu tingut nàusees molt intenses o heu tingut molèsties físiques inexplicables o fins i tot heu estat malalts. Si heu tingut canvis d'humor molt extrems de cop i volta o us esteu comportant d'una forma extraña, és degut precisament a aquesta energia i a aquests canvis genètics que estic mencionant.

No estem acostumats a aquesta energia tant intensa i el nostre ego ofereix resistència al que creu que no pot manegar o no enten molt bé. Aquesta resistència és el que provoca alguns d'aquests efectes en vosaltres. No tingueu por, només accepteu els canvis i doneu gràcies perquè estem a punt de començar l'aventura més fantàstica de la història de la Humanitat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada