Acapulco!!!!!

Bueno nens i nenes d'arreu, ja soc allá (en realitat soc aquí pero com que vosaltres sou allà us pensarieu que jo també hi soc i no es pas veritat... Bé, deixem-ho estar, millor).





Ja soc a casa amb les piles super-carregades després d'un cap de setmana intens plé d'emocions.





La cosa va comensar com sempre : dijous al vespre arriba fins als nasos (per no dir una altra cosa) de la feina, menja cualsevol cosa depressa i corrents, després de passar pel caixer i posa't a fer la maleta amb la consecuent mala llet generalitzada que això comporta. Després, agafa el taxi cap a la central d'autobusos del sud, mentres vas fent llistat mental de tot el que t'has oblidat de ficar a la maleta. Vam arribar d'hora. La Karen es va prendre un Latte Vainilla que no tenia gust de res, ni tan sols de café, jo vaig passar degut al meu estat de crisis intestinal que em va obligar a anar a la farmacia a comprar un xarop per la infecció, no fos cas que ens agafessin les presses a dalt de l'autobus.





Després, arriba la calma. Un autobús de luxe que semblava l'airbus A340. Espai suficient entre seients, reposapeus... que us diré. Fins i tot em vaig adormir la major part del viatge cosa inédita en mi, us podeu imaginar.





Vam arribar a Acapulco cap a les 6 del matí, 5 hores clavades de viatge que se'm va fer un suspir. La mala noticia : plovia, les meves cagarrines es van intensificar perillosament. Vam anar a deixar la maleta a l'hotel i cap a esmorzar. Quan vam tornar vam agafar l'habitació, una passada. Al pis més alt de l'hotel (18, que en realitat es 17 pq no hi ha pis 13), amb vistes al badia d'Acapulco, a la piscina de l'hotel, a la costera (algo així com el passeig marítim tot i que queda darrera els hotels) i als turons que venen immediatament. L'habitació constaba de sala, bany, balcó i l'alcoba separada per una porta i una finestreta amb uns batents de fusta per esmorteïr la poca llum que pogués entrar. Això si, com a bon hotel, les parets de paper, com no.

Estavem a la torre de la vostra dreta, a la part de l'esquerra (que está pintada de blau), dalt de tot, segon balcó.

Vam dormir una estona perqué seguía plovent i oh sorpresa! Quan vam despertar cap a les 11h el sol lluïa tímidament. Ens vam banyar, ens vam posar el trajo de bany i cap a la platja hi falta gent!



La cosa emprenyadora de les platges d'allá (o aquí, segons es miri) es que estan plenes de venedors emprenyadors que no tan sols et venen a vendre cada 30 s. qualsevol idiotesa (ulleres de sol, gelats, pareos, trajos de bany, lo qual es estúpid pq si ets a la platja es evident que en portes, artesanies, trenetes, crema de bronsejat natural, massatges, ostres, gambes, quesadillas, teixits, etc...), sino que els hi dius que no hi estás interessat i intenten convence't de que realment ho necesites. Això si, per 30 pesos tens les teves dues cadiretes a sota un parasol i un cambrer que cada 5 minuts et vé a preguntar si necessites algo. El primer día em van donar un prepara't a base de tehuacán (vichy pels amics), suc de llimona i sal, que va fer fugir les meves cagarrines durant dos dies amb les seves nits, lo cual va ser un alleujament. El segon día ja vam anar més lluny donat el meu estat intestinal i va ser una michelada (cervessa amb llimona i chile en pols, boníssima) i una pinya colada (home, no podía faltar tot i que un daikiri no hauria estat malament).



Una altra cosa emprenyadora es que l'oceà pacífic, pacífic, pacífic lo que es diu pacífic, no es. M'explico : el primer día la cosa estava prou calmadeta pero lo curiós del cas es que quan trenquen les onades, per fluixetes que siguin i torna l'aigua cap endins has de fer esforsos prou grans primer perqué no et tiri a terra i segon perqué no et xucli a tu també. Això ja va ser prou com per fer-me desconfiar d'entrar-hi a nedar.



Dissabte la cosa ja era preocupant. Les onades arribaven en alguns casos als 2 metres, pero només quan feia vent (es lo que té això de no tenir un port que pari les onades). 2 incidents :



1r. Quan finalment em decideixo a entrar del tot a l'aigua per nedar, ja anava de sortida quan es presenta una d'aquestes onades asesines de 2 metres mínim així que decideixo deixarla passar i sortir després de la señora, ja sabeu, les dames primer... Doncs resulta que encara no sé ben bé com va anar que passa l'onada i quan comenso a nedar al darrera, que em xuclen pels peus, em donen mitja volta cap enrera, obro els ulls a dins l'aigua, negre com la nit, els tanco, em donen tres voltes completes cap endavant i m'escupen dret al mig de la sorra i rebossat de la mateixa, amb tres kilos de sorra a butxaques del trajo de bany i zones aledanyes. Una experiencia que pot fer riure pero jo encara tinc esgarrifanses.



2n. Estavem tan tranquils amb les nostres pinyes coladas i apa, que vé una altra onada assessina i de poc no s'emporta, taula, parasol, pinyes colades, cadires, tovalloles i Karen i Albert inclosos, lo qual ens va fer recular uns tres metres per seguretat.



Apart d'això tot lo demés normal. Acapulco, lo poc que conec (es veu que es immens) no és més que un Platja d'Aro a la Mexicana, amb palmeres, corbs, pelicans, peixos voladors i aguiles pescadores. Un paradís. La veritat es que no vam fer res més que anar de la platja a la piscina i de la piscina a sopar i a dormir. Relax total que bona falta ens feia.