La Vida es una Capsa de Sorpreses (o Sorpresas te da la Vida, La Vida te da Sorpresas)

La vida es una capsa de sorpreses. Potser algú podria pensar que es un pastís de merda i cada día ens en mengem un trosset, com va dir l'eminent filòsof de carrer... Pero no és el cas, avui almenys.

Hi ha dies o fins i tot, temporades en que tot et surt malament. No saps que et passa, pero no dones al clau ni a la de tres. Els problemes, no només creixen sino que es compliquen sobre la marxa i no te'ls acabes de treure de sobre. Ho veus tot de color negre, i arriba un moment que et sobrepassen i la cagues. Pero no fots una cagadeta minuscula tipus chiuaua, no. Fots una cagada digna del pare de tots els dinosaures, i la pudor arriba tan amunt que posa el teu cap en perill. La veus tant aprop, que et tremolen les cames i vas tot el dia amb els pèls de punta.

I llavors, t'agafa un atac de dignitat, perqué és l'únic que et queda juntament amb l'esperansa i OOOOOOOH SORPRESA!!!! Tot s'esvaeix com un núvol de fum enmig de la tramontana... Sigh! La veritat es que es decepcionant : un es queda amb cara d'estúpid i preguntant-se un i un altre cop : "Que ha passat? Ja està? Era tan fàcil? Per això m'he preocupat tant?".

En fí, això és exactament el que m'ha passat. La vaig cagar i la vaig cagar molt amb un proveedor. El paio es va emprenyar tant que va posar preu al meu cap i el meu cap (valgui la redundancia) el va acceptar sota la amenasa de no tornar-nos a surtir material (tenint en compte que és l'únic a qui el nostre client ens permet comprar, i que si s'arriba a enterar que ens estem barallant per un puto transport de Méxic a Pennsilvania, ens retira el negoci, doncs si era una mica greu, la veritat). Podríem dir que l'error inicial no va ser meu, pero després, alguns correus mal redactats i algun acudit mal traduït a l'anglès van ajudar a complicar les coses.

Bé, tenint en compte que ja sentia la fulla de la destral acariciant el meu preciós, i ara esbelt, coll; doncs em vaig posar fil a l'agulla i vaig solucionar-ho a la brevetat (lo qual vol dir que vaig apretar les dents i per primer cop a la vida em vaig barallar aferrissadament per alguna cosa).

Mentrestant em va agafar l'atac de dignitat. No pas perqué el meu coll corrés perill, no pas. El que passa és que jo soc així. Vaig valorar el que havia fet, vaig veure la gravetat del que havia passat o estava per passar i vaig decidir que una disculpa no estaria de menys. I efectivament, no estava de menys. Vaig demanar al meu cap (el físic no, eh?) permís per fer-ho i em va dir que si, i ho vaig fer.

El resultat ha estat espectacular. El pobre proveedor, es va quedar a quadrets, pobre home. Diu que en 17 anys que porta treballant a aquesta companyia, que es diu Hussey-Copper Ltd., no s'havia trobat mai amb ningú que es prengués el temps de demanar disculpes i menys d'una manera tan bonica. Que la meva companyia tenia sort de comptar amb algú tan integre com jo, i d'altres floretes per l'estil. Per aquí les coses, no van ser tan facils, bàsicament perqué no he revelat els detalls de la resposta del señor Hussey (en realitat es diu Paul Truzo) a ningú. Enteneu-me, es algo personal. Pero amb la meva nova forma de ser (que bàsicament consisteix a posarli ous a l'assumpte i barallar-se amb qui calgui) he aconseguit recuperar la confiansa del meu cap (laboral, eh?) i he salvat el coll, sembla, esclar.

El problema en si es que haviem de tornar un material defectuós a Pennsilvania, U.S. Com que ja s'acostava la mudansa em van dir un dia a les 15h que ho havia d'enviar aquell mateix dia. La majoría de transportistes per aquests volums de material (eren com 21,000 Kg) no accepten recollir més enllà de la 1 de la tarda així que em vaig buscar la vida per trobar-ne un que si ho fés. Quan ja em pensava que ho havia solucionat doncs resulta que al sr. Hussey li va arribar una factura de $15,000 dólars i esclar, es va emprenyar. La qüestió es que aquest transport que vaig contractar, si no demanes cotització abans de contractarlo doncs et claven la tarifa més cara, i evidentment no t'ho avisen abans de contractar. Així que em van demanar que ho solucionés i jo em vaig fer el ronso fins que aquest paio es va emprenyar (òbviament no ho vaig fer expressament, tenia 1001 coses més entre mans, entre d'altres la mudansa).

Després, quan ja vaig aconseguir rebaixar els $15,000 dólars a $6,000 dólars, en vaig tenir una altra de mala noticia. Quan ja ho havia solucionat, em van dir de l'agencia aduanal que no podíen treure el material de l'aduana
perqué els estaven cobrant emmagatzematges (evidentment fotia un mes que estava el material al magatzem del transportista) i quan vaig preguntar de quant eren em van dir que de ni més ni menys que $20,000 dólars. Em vaig fotre com una moto i apart, gairebé em moro d'un infart de miocardi agut. Pero, aquí va neixer el nou Albert de professió comprador, vaig decidir que el meu coll ja havia passat prous ensurts i vaig enfrontarme amb ells : em vaig comensar a barallar, i a reclamar, i a queixar-me i a dir que no els tornariem a contractar més, ni nosaltres ni la nostra empresa germana, que era culpa seva per haver estat un mes marejant la perdiu i voilà! De sobte em trobo amb que m'escriuen dient que, tot i que consideren que no era culpa seva, que em perdonen els emmagatzamatges. Una mica més i caic de la cadira! M'acaba d'estalviar, metafòricament esclar, $20,000 dólars=$20,000 Euros=$200,000 Pesos (MXN)!!!!!!

Y sabeu qué? No li vaig dir a ningú, absolutament a ningú. Considero que es una victoria personal, i a més no volía embolicar la troca amb el meu cap, perqué després m'hagués dit que perqué havien pujat tant i que si no hagués solucionat que hauriem fet i hauriem tornat a comensar. A vegades, val més deixar la merda quieta, perqué si la remous no saps mai fins on et pot arribar a esquitxar, no? De totes maneres, es una victoria brillant que em demostra fins on es pot arribar amb mala llet (no si ya lo decía yo...sigh!).

En definitiva si a la feina m'he de comportar en plan cabrón, pués no tinc cap inconvenient si els resultats son aquests. I tenint en compte la situació financera de l'empresa doncs li vaig salvar la vida, es podría dir. Soc un heroi en la penombra del meu secret que ara comparteixo amb vosaltres. Psssssssss, no li digueu al meu cap, vale? No puc descobrir la meva identitat secreta, jajajajajajajaja!