He tingut un somni

Si. Com va dir el reverend Martin Luther King : "He tingut un somni..."

Ja sabeu, un somni dels meus : extrany, enravessat, Dalinià.

Estava en un camp, rodejat pel bosc. No era un camp qualsevol. Era un camp de batalla.

Tot era ple de morts : homes, caballs... Bé, no tots. Per la roba que portaven m'imagino que es tractava de soldats anglesos o francesos de l'època de la revolució americana : casaca vermella amb bandoleres blanques creuades sobre el pit, barret de tres pics...

Com us dic, no tots eren morts, entre el fum o la boira, hi havia un soldat dret (més aviat en posició de ferms) amb la mirada perduda.

M'hi vaig acostar. En realitat em va causar més curiositat un sol soldat viu que centenars de morts escampats al meu voltant.

Li vaig preguntar perqué era allà dret, perqué no marxava i ell em va contestar que no podia marxar perqué li havien ordenat que es quedés allà i era el seu deure ser-hi. Quan ja m'allunyava pensant que el tipus estava tocat del bolet, em vaig adonar de qué era el que no anava bé.

El paio era mort, pero per la raó que sigui el seu sentit del deure no li permetia marxar. Així que, com si ho hagués fet tota la vida i sabés perfectament que havia de dir, vaig tornar i li vaig dir : Soldat, descansi.

I automàticament el soldat va abandonar la posició de ferms, va mirar cap al cel i es va comensar a elevar pels aires. I jo vaig veure un altre soldat més enllà que també es va comensar a elevar, i un altre i un altre i un altre més. Després vaig veure un soldat a caball que s'acostava i em vaig despertar.

Què us sembla? Genial no? Qualsevol diria que aquesta nit he estat alliberant ànimes atormentades oi?