En segundo lugar, bienvenidos a los amigos de éste lado del Atlántico o el Pacífico, para el caso es lo mismo. Espero que disfrutéis este blog.
Y hablando de este blog y en tercer lugar, pués no sé si os habréis dado cuenta pero ya cumplimos un año y ni siquiera he podido escribir para felicitarme. A principios, del año pasado inicié esta aventura, que la verdad, yo no pensaba que llegara a estos niveles... Pero bueno ya saben lo que cantaba aquel : la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida.
Y para terminar espero tener por lo menos un momentito para seguir escribiendo mis aventuras y las mil tonterias que se me pasan diáriamente por la cabezota. Por aquí nos vemos, no tanto como yo quisiera pero así será.
pue si io se de algu que es pusara com una motu
ResponEliminai la beritat en castella no ta cuntestat ningu , io no u i vist
pero de tan entan fes alguna cosa en catala nen son les tebas arrels
Bueno.... sóc perfectament conscient de q tot això de q algú es posarà com una moto va per mi....no, no em penso posar com una moto pq comencen a sortir arrugues i no es plan....vaaaaa conyes a part q la cosa és seria.
ResponEliminaXo estic completament d'acord amb la mama.... De moment els únics q t'escribim i, segur segur, et llegim sóm els del costat del mediterrani o sigui la teva família, els d'akí.... Crec q no és just q comencis ja tbé per no voler ni escriure ni comunicar-te amb nosaltres com ho hem fet sempre... q més Albert?? q més abandonaràs? Té raó la mama... són les teves arrels i l'únic q et queda de casa... això tbé ho sacrificaràs??? ës una cosa fàcil, per molts les úniques notícies q rebem teves i ara ho haurem de fer en la seva llengua?? En una q jo no considero meva? Ni teva? Jo no em poso com uan mona ni com una moto però si q et diré q no ho trobo just i principalment per tu.... pq és una de les poques coses q ens queden i ara tbé t'ho estan fent perdre... joder q per això hi han els diccionaris conllons!
Espero, q si més no, ho reflexionis
Se que no he escrit gaire pero si que et vaig llegint, tampoc soc radical com l'Anna tu ja ho saps, pero una mica de rao te, no perdis les tevas arrels, jo crec que hauries de compaginarles, els que tu dius de l'altre banda del Atlantic ja saben que ets català i no els te que extranyar que t'expressis amb els dos idiomes.
ResponEliminaPetons i records a la Karen i a la seva familia encara que no els coneixi
HOLA,
ResponEliminaDONCS JO HE ENTRAT EN EL TEU RACONET VEN BÉ PER CASUALITAT.
ELS MEUS AVIS FARAN 60 ANYS DE CASATS I BUSCANT T´HE TROBAT A TÚ.
SI HEM PERMETEU OPINAR JO DIRIA
QUE L´IMPORTANT ES QUE T´ENTENGUIS AMB LA TEVA GENT, AMB QUIN IDIOMA...DONCS A VEGADES PARLANT LA MATEIXA LLENGUA ES TANT DIFICIL ENTENERSE....
Trobo de mal gust que parlis d'aquesta manera de les persones que han format part del teu passat, del qual tu ets el 50% responsable.
ResponEliminaNomés perque ara hagis trobat la dona de la teva vida, no et dóna cap dret a parlar així de ningu. I menys de gent que, se suposa, has estimat en algun moment.
Que siguis molt feliç.