Foul

És curiós el destí, oi? Una setmana estás parlant de naixements, felicitat i alegría, i a la següent estás parlant de dolor, malaltia i mort.

De vegades, i consti que comprenc o crec comprendre les seves motivacions, Déu sembla un jugador de poker imbatible. La vida es com una interminable succesió de partides de cartes. En ocasions, treus bones cartes, guanyes una o dues partides i sembla que entres en una bona ratxa, pero es només una il.lusió. Ell sempre guanya l'última partida, la definitiva, la que trenca el joc per sempre...

En realitat, com ja us vaig escriure ahir, malgrat que som marionetes del destí a l'igual que Romeu, no és més que un destí que nosaltres, en algun moment, vam triar. Déu es limita a facilitar que es compleixi el nostre pla de vida pre-establert de forma harmònica amb el que altres han escollit per sí mateixos.

Ara mateix, però, la credibilitat de la Llei del Karma està passant per moments bastant difícils, almenys pel que fa a mi.

Dins el meu cap no deixa de ressonar la cansó de "Your Eyes" del musical Rent, que jo interpretant el meu paper vaig cantar a la Mimí just abans de morir (en català, esclar). ¿Us había dit mai que la meva àvia té uns dels ulls més bonics que he vist a la meva vida? Deixant de banda el color, que resalten dins la monotonia dels marrons, la meva àvia té una mirada excepcional, que en part, tinc l'honor d'haver heretat.

Es bastant complexe això dels plans de vida i el Karma, i aquesta complexitat augmenta amb la situació actual.

El més important, penso, és que ara entrem en joc nosaltres. Vull dir que potser ara, és el moment en que, a forma de reforsos, entrem a la partida i comencem a jugar les nostres cartes. En sí, s'ha desenmascarat la nostra misió, i ho hem de fer prou bé perquè l'alternativa em deixa el cor fet bocins.

Amb aquesta comparació no vull dir que tot es tracti d'una qüestió d'atzar. Al contrari, tot està predeterminat. El que vull dir es que ho sembla ja que malgrat nosaltres escollim el nostre propi camí en cada vida, un cop hi som dins, desconeixem totalment el que depararà la partida. I sí, en certa manera podem canviar les coses, d'això es tracta el joc. En realitat Déu només juga amb les cartes que nosaltres mateixos li hem donat al comensament de la partida i estàn marcades. Així que en realitat, només estem jugant contra nosaltres mateixos. No és poker, és un solitari que estem destinats a perdre i així ha estat, així és i així serà perqué aquesta es la Llei màxima de la Vida i qui intenti canviar-la és un estúpid. La Llei és la Llei, i no hi ha apel.lacions posibles. No es poden canviar les regles del joc per molt que volguèssim.

De totes maneres, al llarg de la partida, tenim certes posibilitats de guanyar varies partides, però només si sabem jugar bé les nostres cartes i del còmput final, dependrà la facilitat o dificultat de la sèrie següent. Així, pot ser que en la següent sèrie acabem ascendint de categoria, com un equip de futbol amateur que aconsegueix entrar en una categoria professional i això té la ventatge de que no hi ha descensos. En aquest cas, tot el que puja no baixa, si no és per supervisar i cuidar els que encara no han ascendit. Si voleu n'hi podeu dir "fer trampes" o "chivar les jugades de l'adversari" pero no és més que una il.lusió, fins i tot això està escrit.