Els teus ulls

Aquesta cansó era el clímax de "La Vie Boheme", la versió Casablancas de "Rent". En aquesta escena, en Ròger cantaba la cansó que per fí havia composat, a una Mimí agonitzant als seus brasos per culpa de la SIDA :

Els teus ulls,
s'acomiaden de mi.
Els tinc ficats dins la ment,
m'he intentat escapar...

Pero els teus ulls,
son com dos trampes
que m'han cassat.
sota la lluna ells m'han trobat,
els he intentat oblidar.

No vull que t'en vagis d'aqui,
i sento el teu cos i el seu perfum!
Sols un dia més amb tu i et podria dir que t'estimo,
ara si et puc dir que t'estimo...

Pero si dintre dels teus ulls,
la distancia ens ha ensenyat,
que la cansó te el teu so,
si te'n vas ella es mor!

Et voldria dir, voldria dir-te...
que sempre t'he estimat i...
Ho pots veure en els meus ulls!

Comensa el Leif Motiv de "La Boheme" de Puccinni, tocat amb guitarra elèctrica.