Estic avorrit... (2a part)

Com que avui és com si fos divendres per mí (no sé si us havia dit que l'empresa on treballo ens a col.locat un ERE com un piano i no treballem els divendres fins nou avís), la situació no ha millorat massa des d'ahir.

Així, he tornat a la biblioteca a passar l'estona després d'afanyar-me massa a fer tot el que havía de fer. De vegades tinc la sensació de que no faig res del dret : quan faig les coses a poc a poc se m'acumula la feina d'una forma bàrbara i quan les faig depressa després no tinc res a fer i penso que potser les hauria d'haver fet més a poc a poc. En fí, que no m'entén ni Déu.

No us preocupeu, avui no sentaré càtedra sobre la crisi econòmica mundial. Ahir ja en vaig tenir prou i prefereixo ni pensar-hi.

Ups! Em penso que torno a tenir el SPB (Síndrome de la Pàgina en Blanc)...

Ahir, buscant un experiment sencill perquè la Karen el fés als nens a l'escola (com és de rigor l'últim dia i amb el requisit de que fos "bueno, bonito y barato" i a més, que no l'haguèssin agafat ja i que li agradés a la seva cap) vaig descobrir algunes coses interessants.

1. Em vaig sentir Descartes per un moment : només sé que no sé res (o gairebé res, que pel cas és el mateix).

2. Hi ha molta gent que no te res a fer.

3. Internet ja no es confiable: hi ha una quantitat de gent que es pren la molestia, el temps i els recursos necessaris per enganyar els demés com no teniu idea.

El punt n°1 està clar, hi ha una quantitat de coses que no sabem sobre tantes coses...

El punt n°2 mereix una explicació més extensa. Hi ha gent que es dedica a reproduïr els experiments i gravar-los en video per penjar-los a Internet. Però no us penseu que són experiments inocuus i inofensius, no! Hi ha gent que es dedica a perdre el temps experimentant amb explosius i reaccions violentes. Com per exemple el tema dels Mentos i la Coca-cola però a lo bèstia. I lo pitxor de tot és que disfruten com a berros els paios (algo així com els de Jackass però amb fonament científic).

El punt n°3 es continuació del n°2. Hi ha gent que només es dedica a montar un show per fer experiments que funcionen si no que hi ha gent que munta un show perquè et creguis que una cosa funciona quan en realitat és mentida. Lo qual encara és més patètic. Per exempe, vam trobar un video on un paio feia fluorescent un refresc de llimona tipus "7-up" o "Sprite". Segons el seu mètode, s'havia d'afegir bicarbonat (una cullaradeta) i quatre taps d'aigua oxigenada (Peròxid d'hidrogen). Després s'agita la mescla i et voilà! la cosa brilla com un neó!

Ho vam probar amb Sprite, ho vam probar amb un refresc amb el color més pujat, vam afegir una culleradota d'aigua oxigenada, vam afegir aigua oxigenada a raig i res de res.

Òbviament, ens trobavem davant d'un fake. Es a dir, una falsificació, una farsa. El que passa és que hi ha gent que li encanta prendre el pèl als demés: prèviament a la gravació han d'haver afegit alguna substància al refresc que sí reacciona amb algun dels altres ingredients de forma que quan ho van gravar "semblava" que fos el refresc el que brillava.

I com aquest cas en vam trobar uns quants. Genial! Com si no en tinguèssis prou amb haver de triar la informació que necessites de la que no necessites, l'acurada de la no acurada, ara a Internet has de triar la informació real de la que és un engany! Jo em pensava que només passava amb els correus en cadena això!

Resulta que es pot obrir un cotxe amb una pilota de tenis o que pots tenir la teva propia fabrica de plasma al microones o que pots encendre llums led amb una salxitxa... Per posar alguns exemples estúpids...

M'indigna que ni tan sols puguis confiar en la Wikipedia (recurs que utilitzo sovint, sobretot per ajudar la Karen) perquè com que és una enciclopèdia oberta, tothom i pot posar qualsevol bajanada i ningú es pren la molestia de corregir-lo (com quan jo vaig dir que Berta en català s'escriu amb Th, cosa de la qual estava convensut fins que la meva germana em va treure de la meva profunda ignorància).

I és que tots podem cometre errors i estar equivocats però ja és greu que algú es prengui tantes molesties només per fer que els altres cometem errors i estiguem equivocats i creiem coses inverosímils com que posant mitja hora dues piles en aigua l'aigua es pot encendre com si fos alcohol (òbviament, si la mescles amb alcohol prèviament a la gravació, s'encendrà com si fos alcohol...). Que n'hi ha que som crèduls fins a la medul.la, tuuuuuuú! Que ens ho creiem gairebé tooooot!

Hi ha un altre agreujant però... I es que això és exactament el que fan a les televisores i empreses de publicitat amb nosaltres. Només cal veure la mateixa noticia a TV3 i a Antena-3 TV per adonar-se'n. Els directius de les televisions, diaris, radios i simil.lars també són un col.lectiu candidat a ser enviat a Sibèria a fer treballs forsats en lo més cru de l'hivern, juntament amb els polítics, la majoría del clero i els directius bancaris i farmacèutics.

En fí, quedi constància de la meva indignació i perplexitat!