Tinc mandra

Deixant de banda la poquíssima feina que tinc (la crisis mana) avui tinc bastanta mandra. Suposo que deu ser el temps: apart de que fa molta calor, ja està comensant a cambiar (aviat, per variar) i ens encamina cap a la temporada de pluges. Gairebé 6 mesos de pluja diaria assegurada i esclar, et fa bastanta mandra això. Ja fa dues setmanes que tracto d'inventar-me feina per anar passant l'estona però avui no tinc ganes ni d'això.

Miro per la finestra i veig les llums de l'arbre de Nadal del taller d'aquí davant i m'entren ganes de riure. Esclar que també m'agafen ganes de baixar i preguntar-los si és que no s'han adonat que ja som a punt d'entrar a la primavera. Almenys em puc consolar pensant que encara hi ha gent que té més mandra que jo, no?

Penso que m'agradaria ser en alguna platja (de preferencia al carib), prenent-me una "michelada" (cervessa amb suc de llimona natural i chile en pols, boníssim) o una "piña colada" ben freda o un daikiri del que sigui ben assegut, en una cadira i amb l'aigua remullant-me els peus mentres li presento a en Santi el mar i viceversa.

Ja sé que no és el seu espai, però ja que som aquí us parlaré de'n Santi. En Santi, s'ha convertit en algo així com una espècie d'obsessió per mí. La major part del temps me la paso pensant en ell i en les coses que fa.

La veritat és que jo no tinc molta experiència amb els nadons, oi? Però em dona la sensació de que apart de lo espavilat que està físicament (7 Kg i 60 cm amb 3 mesos no es veuen cada dia, oi?) també és extremadament espavilat mentalment. M´explicaré.

En Santi ha decidit que ja s'ha cansat d'estar estirat tot el dia o en brassos d'algú i ja comensa a voler seure. Però el millor del cas és que no es conforma amb això, sinó que de vegades dona la sensació de que voldria comensar a gatejar i després caminar inminentment.

Quan parlo amb ell (especialment) quan li dic pallassades (que li encanta) el paio se'm queda mirant molt seriòs (quan no s'està partint el cul, esclar) i em dona la sensació, de vegades, que després intenta repetir el que li acabo de dir. Òbviament, amb resultats catastròfics (encara no té tot al seu lloc per poder articular bé les paraules) però un s'adona de que almenys encerta el nombre de síl.labes i que està fent un esfors grandíssim per repetir, lo cual, com diuen aquí, "me saca de onda" perquè la veritat és que és molt petit per fer tot això. De totes maneres, apart de dir mmmmmma-mmmma quan està molt emprenyat, no el traiem dels típics Du-dús, Aguuuuús, Ayás, Dadás, Gús i similars.

Així que tot i que tinc moltes reserves, cada dia estic més convensut de que en Santi no és un nen normal. O sigui, que tinc la sensació que serà més inteligent del normal. Esclar que també pot ser que això sigui el que jo voldria o espero que sigui i estigui buscant motius per confirmar-ho, no? En fí, haurem d'esperar una mica per confirmar-ho. De totes maneres, ahir, espontàneament, el vam descobrir que havia agafat per sí sol un dels coixins del bressol i estava jugant amb ell. És el primer cop que el veig agafar algo per si mateix, sempre li haviem de donar a les mans perquè si surt del seu camp visual és com si no existís.

Dilluns al vespre em vaig sorprendre morint-me de ganes de comprar-li la colecció sencera d'en Teo. Un mite dins dels llibres infantils de la meva infància : Teo va en aviò, Teo va en tren, Teo va a la platja, Teo va a la granja, Teo va a l'escola... Uy, uy, uy, aneu-vos preparant que al Nadal, quan vagi cap allà, arraso, jejejejejje. No sé si per casa dels meus pares quedi algún supervivent de les èpoques daurades (després de passar per les mans de ma germana, no crec que en quedés cap)... Això sí, si de mí depèn espero poder aconseguir que a en Santi li agradi llegir i com més aviat millor. Espero que la fòrmula que van fer servir amb mí funcioni amb ell.

Aish, és que em cremen les ganes d'ensenyar-li coses.